Si podem Viatjar a Alpha Centauri. Quan?

Cómo se podría viajar a alpha centauri? Publicat a Omicrono.com el 16 de gener de 2015 per Isangi

L'estrella mes propera que tenim a part del sol és Alpha Centauri, i es troba a 4,3 anys llum. això significa que amb un transbordador espacial trigariem 165.000 any en arribar-hi. Per tant sembla gairebé impossible arribar-hi.

«Artist’s impression of the planet around Alpha Centauri B (Annotated)» CC 4.0

El doctor Harold White, ha descobert quee ens permetria viatjar més rapid que la llum. utilitzant un fenomen anomenat (Alcubierre warp drive) que es basaria en curvar l'espai-temps. El 1994 un científic mexicà va proposar la comprensió de l'espai com una ona. Això es vol utilitzar com a propulsor espacial, de manera que si es crees espai davant de la nau, l'espai de davant es comprimiria, i l'espai de darrere la nau s'expandiria, així  impulsaria la nau cap endavant, Això implica l'utilització d'antimatèria, i de matèria, la antimatèria es faria servir per crear el "warp drive", i la matèria com a propulsió per tal de desplaçarse en aquest.

Esquema d'explicacio del sistema (Nasa.gov)

Suposant que es pogúes realitzar, també hi ha certs problemes, de temps, es a dir que quan parlem escales de temps tant grans, hem de tenir en compte que les generacions humanes canvien, es a dir que per exemple si ara conseguim una nau que triga 1000 anys en arribar a alpha centauri, i 100 anys més tard descobrim una mera d'anar més ràpid, els que van sortir primers arribaran molt més tard que els que van sortir mes tard. Llavors es quan ens hem de plantejar si val la pena arriscar-se i fer el lançament, o si es millor seguir investigant.

Diapositiva de la Presentació del Projecte (Anderson Institute)

Per Concloure, he de dir que el que pensem que és impossible a vegades és possible, i també passa a l'inrevés. Aquest article tracta d' una idea complexa explicada i desenvolupada per poder ser divulgada. Tot i que sembla més aviat ciència ficció, i hi ha articles que diuen que tot això és paper mullat, jo soc de la opinió de que sempre s'ha de desenvolupar mirant cap al futur, encara que actualment el motors siguin de propulsió de jet , es parla de que el futur dels propulsors és el motor d'ions, però si ja sabem quin és el futur, mentre uns desenvolupen el futur, que altres desenvolupin el següent, entenc que no sigui el projecte principal però crec que es una bona idea que encara s'ha de desenvolupar.

Pau Villar Yanez 1r Batx B

Nova arma làser

Luz verde del Pentágono a las pruebas de su 'arma láser'

http://www.elmundo.es/ciencia/2015/05/26/5564501fca4741b5698b4577.html

El passat 25 de maig del 2015, va sortir al diari El Mundo un article que em va cridar l’atenció: una nova arma laser inventada pels nord-americans, un arma la qual ja se li ha donat la llum verda per ser provada.

                               

                                           

Aquest escrit ens parla sobre el nou invent creat pel departament de defensa dels Estats Units, el qual ells asseguren que és “una respuesta rápida i eficaz a este tipo de amenazas” referit als últims avanços de la ciència internacional com els avions tripulats i no tripulats que poden suposar algun tipus de perill per la població del país corresponent.

Com assegura el director del programa Rich Bagnell, els obstacles que suposa una creació d’un laser, d’estat sòlid amb un poder sense precedents i una gran qualitat, són d’uns nivells tècnics enormes. Però tot i això, han aconseguit dur-lo a terme i, després de molta investigació, han aconseguit “treure’l del laboratori” i començar a fer proves amb ell, contra algunes amenaces que es podrien donar com míssils o coets.

Això possiblement és el que m’ha cridat més l’atenció: els humans avancen, científicament parlant, cada dia més, i això podria ser tant bo com dolent. Fent referència a una entrevista que vaig llegir sobre un viatge a un asteroide per preparar-se per anar a Mart (http://www.elmundo.es/ciencia/2015/05/30/556894f522601dae688b458f.html) , és una ciència purament “bona” per així dir-ho, en canvi ciències que avancen com a mètode de destrucció, en pot fer fer plantejar-nos sobre on anem l’espècie humana, on hem anat a parar creant armes contra nosaltres mateixos.  Perquè això és defensiu (el làser) però podrà arribar el dia en que aquests làsers es transportin a les guerres, i les conseqüències podrien ser nefastes, ja que si tenint armes com les que tenim continua morint MOLTA gent, no voldria imaginar-me amb armes com làsers en un terreny de batalla.

Fernando Aguilera

                                                                                                                                            1r BATX A 

Investigadors de l'UJI desenvolupen un dispositiu per obtenir hidrogen a partir d'aigua i llum solar

Buscar recursos energètics alternatius que realment siguin efectius per cobrir les necessitats energètiques creixents que necessita el nostre món és un gran problema que agita el món ja que tots sabem que no podrem dependre eternament dels recursos fòssils com ara el petroli o el gas, entre altres.  Un bon substituït és el hidrogen. L’hidrogen té un gran potencial per ser utilitzat com a combustible i a més és més barat. El problema que té l’hidrogen és que no és molt estable en un medi aquós.

Però aquest més de maig un grup d’investigadors de la Universitat de Jaume I han aconseguit desenvolupar un dispositiu que permet reduir la quantitat d’aigua en l’hidrogen gràcies a l’energia solar. D’aquesta manera l’hidrogen aconsegueix estabilitzar-se excel·lentment i treure rendiment d’aquest. Segons Sixto Giménez, El dispositiu creat ha aconseguit produir hidrogen estable a partit de l’aigua durant aproximadament tres hores seguides. Ara el que estan intentant és millorar el rendiment del dispositiu perquè la conversió energètica sigui més alta.

És possible que dintre de poc les fonts d’energia a les que estem acostumats comencin a tenir un paper secundari en les nostres vides i que les fonts d’energia alternatives guanyin més pes en el nostre món en constant evolució.

Investigadors del projecte de l?UJI

Alex Molina

1r Batxillerat A

Descobreixen la galàxia més llunyana fins ara

Un equip de investigadors de EEUU, El Regne Unit i Holanda han descobert gràcies als telescopis Keck (uns telescopis gegantins amb un mirall de 10 metres de diàmetre ubicats a Hawai) descobrir la galàxia més llunyana coneguda fins ara, situada a més de 13.000 milions d’anys lluny de La Terra. Han decidit denominar-la “EGS-zs8-1”.

En realitat, aquesta galàxia va ser descoberta gràcies al telescopi Hubble i Spitzer (infrarojos). Però el problema d’aquests telescopis és que només poden analitzar galàxies d’una en una i no va ser fins que van observar aquella zona amb els telescopis Keck els quals poden veure varies galàxies alhora que havia aparegut la nova galàxia ja que en anteriors observacions no estava.

Com han descobert aquesta galàxia? El passat 5 de maig de 2015 es va detectar per primer cop la llum provinent d’aquella galàxia, de manera que es va confirmar que era una galàxia molt recent. Es va crear fa només 670 milions d’anys després del Big Bang  (La nostra galàxia té 5000 milions d’anys), de manera que ha superat el rècord de la antiga galàxia més jove que té 670 milions d’anys i es troba a 13.800 anys llum de La Terra.

El Institut Científic del Telescopi Espacial està construint el telescopi espacial James Webb el qual estarà acabat l’any 2018. Es pretén que amb aquest telescopi més potent que el Hubble permeti fer grans descobriments i permetre proporcionar més informació de la galàxia EGS-zs8-1 als astrònoms en un futur.

Telescopis Kerck en Hawai

Alex Molina

1r Batxillerat A

Qualsevol objecte pot ser un micròfon!

Amplificant el mínim moviment s'ha aconseguit " veure" la sang sent bombejada o el so

El vídeo que vaig a comentar es titula "See invisible motion, hear silent sounds. Cool? Creepy? We can't decide", sobre una conferència de Michael Rubinstein a TEDTalks el passat 23 de desembre de 2014. Adjunto el vídeo del seu canal de youtube a continuació. Si voleu podeu trobar més informació del projecte, podeu consultar aquesta pàgina.

En la conferència, Rubinstein parla del gran avenç que s'ha produit a la indústria del vídeo i l'àudio. Un grup de científics (de Google Research, Microsoft Research, MIT, i d'altres), ell inclòs, ha aconseguit, mitjançant la gravació d'una càmera i l'amplificació dels moviments més petits, poder veure a ull nu la respiració d'un bebé, el batec del cor, el canvi de color de la pell al passar-hi la sang, o, inclús, el so.

Com es fa, això? Com he dit abans, amplificant els moviments. Això es pot realitzar ja que al moure'ns hi ha uns minúsculs canvis de llum que la càmera detecta. Amb certs programes aquestes petites variacions es poden fer molt més notables, de manera que les poguem detectar.

A simple vista no hi ha una aplicació pràctica, sosté Rubinstein, però se'n pot trobar, com a tot: per seguir les constants vitals d'algú, comprovar si un bebé respira, controlar màquines indutrials o escoltar què s'ha dit a una sala a partir de qualsevol objecte.

Aquest últim punt és molt interessant. El que fa la càmera és gravar les petites vibracions produides (per exemple) en una bossa de patates, i convertir-les després (gràcies a l'ordinador) en ones per saber els sons realitzats a prop de l'objecte en qüestió. D'aquesta manera qualsevol objecte pot convertir-se en un micròfon.

Podeu provar, per cert, de fer coses semblants si aneu a la web que he deixat al principi de l'entrada. Allà s'explica el codi usat i tot el que es necessita per fer un vídeo així.

Respecte al vídeo, crec que és força correcte. Al ser gravat "en directe" la forma no és perfecta, però l'home parla amb molta claredat i senzillesa, creant un discurs fluit i amè (sens dubte que els genials audiovisals de què disposa ajuden en aquest punt). El contingut, bé, jo no soc qui per jutjar-lo, doncs d'experta no en tinc res. De totes maneres, sota el meu punt de vista, ho explica tot força bé, de manera que es pugui entendre però sense parlar com si es dirigís a algú de 10 anys. Un bon cas de divulgació científica.

No estic gaire segura de fins a quin punt això pot ser realment útil. Vull dir, podem mesurar les es batecs del cor o la respiració amb altres mitjans (que, probablement, són més eficients), no? Però bé, de tot el vídeo el que més m'ha cridat l'atenció és el tema del so. Està clar que és el més innovador de tot el projecte de recerca. Saber què s'ha dit a una sala gràcies a haver gravat una bossa que hi era dins... és a la vegada interessant i alarmant. Què passarà quan ja no poguem dir res a cap lloc per por a ser escoltats, inclús si no hi ha micròfons (com els que coneixem actualment) a la vora? No vull ni pensar-ho.

Sigui com sigui, crec que és innegable que aquest és un exemple de com està evolucionant la ciència. Ràpidíssim. Ja hem arribat a crear un cervell, moure extremitats ortopèdiques amb el pensament, escoltar el so... què passarà en el futur? Quines noves innovacions ens esperen?

Kim López Güell

1r Batxillerat B

Els misteris dels forats negres

http://elfactorciencia.files.wordpress.com/2013/01/agujero_negro-3.jpg

L'article "Prueban una teoría de Hawking en un agujero negro creado en laboratorio" va ser publicat al diari abc.es el dia 13/10/2014. (Prem per anar a l'enllaç.)

Un equip de científics Israelians han aconseguit crear un forat negre en miniatura, que és capaç de atrapar les ones sonores, per poder demostrar la hipòtesi de Stephen Hawking, que deia que els forats negres no "devoraven" tota la matèria que es trobaven sinó que el que feien era emetre una radiació (Radiació de Hawking) que feia perdre massa als cossos que s'hi apropaven fins a fer-los desaparèixer completament en cas de estar-hi exposats el temps suficient. Per crear el forat negre han utilitzat àtoms de rubidi refredats a menys d'una mil milionèsima de grau per sobre del zero absolut. A aquesta temperatura, els àtoms estan molt més apretats i es comporten com un fluid amb propietats quàntiques, per la qual cosa són mol més manipulables. Els parells d'ones de so es produeixen en un buit de laboratori, imitant parelles partícula-antipartícula al buit de l'espai. Aquelles que se situen a mig camí d'aquest horitzó de successos sònics es converteixen en l'equivalent de la radiació de Hawking.

Aquest article, malgrat ser de difícil comprensió per a algú que no sol llegir articles d'aquest estil, era molt interessant perquè tractava un tema que sol ser molt atractiu degut a que la gent no ho pot arrivar a comprendre mai del tot per molts articles que llegeixi ja que amb el coneixement actual no s'hi pot trobar una explicació. A mi m'ha agradat molt ja que sempre m'ha atret  molt el que pot haver a l'univers.

Albert Mas Compés

1r  Batxillerat     B

La llum pot arribar a suprimir records?

Aquest article, publicat a l'ABC al 15 d'Octubre del 2014, afirma que sí es pot. Investigadors nord-americans han aconseguit modificar la memòria d'un ésser viu a partir d'una tècnica: l'optogenètica.

 

En el que avui en dia es veia com un recurs fictici en la cinematografia ha esdevingut una realitat. Els investigadors de la universitat UC Davis han pogut esborrar records específics en ratolins de laboratori a partir de la manipulació i l'estudi de les cèl·lules nervioses a través de la llum. S'ha comprovat que si una de les parts del cervell falla a l'hora de recuperar un determinat record, és impossible que aquest pugui retornar.

L'experiment va consistir en modificar genèticament diversos tipus d'animals per quan les neurones s'activaven durant un record poguessin fer-se visibles, i un cop localitzades, les apagaven amb una llum dirigida mitjançant un cable de fibra òptica i d'aquesta forma eliminaven el record amb què la neurona processava. Però l'optogenètica és un mètode certament perillós, ja que si es danya l'hipocamp, el pacient pot perdre dècades de records, per tant cal efectuar aquesta operació cuidadosament per donar resultats efectius. S'ha comprovat que funciona a partir de moltes proves realitzades.

La meva opinió en aquest article és que és acceptable, possiblement no per tots els públics ja que hi apareixen paraules científiques, però arriba a explicar-se bé i penso que és un tema interessant que fa cridar l'atenció. Està dividit en tres apartats: al primer introdueix el contingut, al segon explica el procès d'experimentació i al tercer hi afegeix una informació extra. L'únic que m'ha fallat en aquest article és que ha sigut massa objectiu, no ha parlat sobre quines conseqüències comportaria l'ús de l'optogenètica sinó que més aviat l'ha explicada i punt.

En conclusió, jo consideraria aquest experiment poc necessari pel conjunt de la població i possiblement útil només en casos excepcionals, tenint en compte el perill que comporta distorsionar la memòria. Però està bé que hagin descobert nous camps en la neurociència, tot sigui per fer-ne un bon ús, i estaria molt millor trobar solucions i cures pels problemes actuals que per ara romanen sent incurables.

Isabel Ruan,1r Batxillerat D

Tallant el pa amb espasa làser

Eric Maldonado

1r Batx C

Tallant el pà amb espasa làser

http://es.gizmodo.com/logran-crear-moleculas-de-luz-que-se-comportan-como-un-1389085989

L’article del que seguidament parlarem rep el nom informatiu de “Descubren una nueva forma de materia similar a un sable láser”. L’autor d’aquest article, Carlos Zahumenszky, és un dels editors de GIZMODO, plataforma internacional de divulgació científica, i va publicar aquest article el 25/9/13.

 

Fins ara es creia que els fotons eren partícules sense massa, els quals no interactuaven entre ells com ho fan les partícules que sí tenen matèria. Per exemple, si creuem dos  feixos de llum, aquests simplement es travessen, i al mateix temps, els fotons, al no tenir massa, tampoc s uneixen en estructures més grans com ho fan les demés partícules. Però,  dos científics del centre d’Àtoms Ultrafreds que gestiona el MIT juntament amb la Universitat de Harvard, han aconseguit crear una molècula de fotons.

Ho han aconseguit creant un medi on els fotons actuen com si tinguessin massa i s’uneixen formant el que ells han denominat molècules fotòniques.

L’idea dels sables làser no és una bogeria, ambdós investigadors expliquen que aquestes molècules s’atrauen i es repelen com ho fan els àtoms amb massa, es a dir, que si es formessin dues estructures de llum, aquestes es detindrien l'una a l’altre com els famosos sables laser de sagues com “Star Wars”. Però, la part tràgica, o al menys per la gent més fan, és que no estan interessats en fabricar cap arma jedi, encara així aquest descobriment és realment formidable.

 

L’article encara que breu, està redactat de forma correcta i entenedora, els punts més fluixos sota el meu punt de vista, són: que no disposa de contingut visual, a excepció d’una imatge de la mítica saga “Star Wars”, i com ja he mencionat anteriorment, la seva brevetat, i els punts més forts serien: La seva forma de divulgació científica, la qual és entenedora encara que no tinguis coneixements avançats de física, i com és de complet l’article.

És sorprenent que sabent que la llum es desplaça a 300.000 km/s, construint una càmera al buit amb un núvol d’àtoms de rubidi i refredant-la a casi el zero absolut, els fotons al passar per aquest núvol, es ralentitsin i al sortir, sortin units com molècules.

Crec que ja he deixat clar a la meitat del comentari que tot aquest tema em sembla d’un màxim interessant, sens dubte això sí que son avenços en el camp de la ciència i la tecnologia.