Els bacteris s'adapten als nous temps

El passat 8 de juny del 2015 es va publicar una notícia al diari ABC que duia per titular:  Los surfistas, protagonistas de un estudio científico sobre bacterias; Els surfistes, protagonistes d’un estudi científic sobre bacteris.

Els científics del  Centre Europeu pel Medi Ambient i la Salut promouen al Regne Unit una associació “Surfistes contra les Aigües Residuals” una investigació sobre la resistència dels bacteris als antibiòtics.

S’han estat buscant diversos voluntaris per ajudar a l’equip de la Universitat per poder descobrir els efectes de la contaminació marina en la salut humana. Especialment, en tot que estigui relacionat a la possible presència de bacteris resistents als medicaments en l’aigua (solen ser conegudes com “superbacteris” o “superbugs” en anglès).

El projecte anomenat “Vagabundos de playa” (“Beach Bums”) busca a 300 surfistes per tot el Regne Unit i espera obtenir uns bons resultats cap el 2016.

Les probes que s’han realitzat fins ara han mostrat que l’aigua podria contenir bacteris resistents als antibiòtics. La investigació comença en la teoria de que els surfistes regularment empassen més aigua del mar que altres usuaris de la platja, (170 ml per sessió).

Ultimament hi ha hagut un increment de bacteris que s’han desenvolupat i immunitzat inclús contra els medicaments més potents. Aquest fet fa que les infeccions més comunes siguin més difícils de tractar.

Les mostres que es prendran seran comparades amb les de persones que no passen tant de temps al mar, això proporcionarà als investigadors, una idea dels microorganismes que colonitzen el cos dels surfistes i de com els anomenats “superbacteris” poden afectar les persones.

Hem de tenir en comte que: els bacteris que s’han desenvolupat i immunitzat contra els medicaments més potents s’han multiplicat els últims anys. 

L'ABOCADOR MÉS GRAN DEL MÓN: EL MAR

Els fons marins, plens de deixalles

"Detecten escòria de carbó acumulada des del segle XVIII pels vaixells de vapor de l’època"Notícia i imatge extrets de l'ARA, 4/5/2014, l'article és de redació interna del diari i l'imatge extreta de les fonts de la UB i dels CSIC.

Actualment, i amb el cambi climàtic present preucupant-nos, ens hem plantejat, com a societat cambiar els nostres costums basats en un consumisme insostenible i desproporcionat i impulsar moviments que protegeixin els ecosistemes danyats per l'acció de l'home.

En aquest article es destaca el paper que ha tingut l'autoanomenada "modernització" de l'espècie humana i el rol de les deixalles i conseqüentment dels abocadors terrestres i marins, explicats en aquest cas. Hem pogut entendre una petita part de la magnitut del desastre ecològic que reperesenten les deixalles als fons oceànics (bàsicament plàstic i altres materials de degradació lenta). Inicialment se'ns ha explicat el "background" del projecte que impulsatpel CSIC i diversos cooperants tenia el gol de veure la magnitud del "desastre" per poder entendre el perquè de diversos fenòmens d'anomalia en els ecoistemes marins. "Els científics han pres prop de 600 mostres al llarg de tot l’Atlàntic, l’Àrtic i la Mediterrània, en profunditats que van dels 35 fins als 4.500 metres. Christopher Pham, investigador de la Universitat de les Açores que lidera el projecte, explica que “el plàstic es la deixalla més comuna a tot el fons marí, mentre que les xarxes i els estris de pesca abandonats són especialment abundants en muntanyes submarines, ribes, monticles i dorsals oceàniques. La densitat d’escombraries més important s’ha trobat en els canons submarins”." Aquesta afirmació ja és suficient per entreveure el desastre. Posteriorment, l'autor de l'article ha exposat els perills que representen aquestes deixalles, destacant entre ells l'intoccicació i la mort per obstrucció de les vies digestives dels peixos que ingereixen aquestes deixalles, com també el fet que molts alimals s'hi poden quedar atrapats. Finalment, concloent l'article, se'ns exposen els territoris que pateixen aquesta "malaltia" (contaminació humana) que acaben sent tots els oceans en general, des dels límits continentals fins a les serralades oceàniques.

Pel que fa a la meva visió respecte l'article, crec que cal destacar la poca complexitat científica d'aquest, entenent de que es tracta d'un tastet d'un tema molt més ampli i complex. El paper d'aquesta noticia no es tan sols informar d'una situació sinó la d'alarmar, avisar a la gent del que passa i de les conseqüencies que comporta aquesta alteració de l'ecosistma marí a curt i llarg termini. Habent destacat com a punt feble aquesta falta d'especificitat i l'ús d'un vocabulari planer i comú. També caldria destacar el paper divulgatiu i entenedor que molts altres articles de ciència no podrien tenir.

Albert Vall

1r BATX. B

EL DESCONEGUT CAS DE LA MAR D'ARAL

L'article sobre el qual realitzaré el comentari, està extret de la versió digital del diari La Vanguardia,sota el títol "El mar de Aral marca un nuevo récord de trágica sequía". La data de la seva publicació és l'1 d'Octubre del 2014 i el seu autor, Joaquim Elcacho és un dels periodistes especialitzats en medi ambient i ciència del diari. A continuació  adjunto el link per a poder veure la totalitat de l'article: http://www.lavanguardia.com/natural/20141001/54416512573/el-mar-de-aral-marca-un-nuevo-record-de-tragica-sequia.html.

L'idea que vol reflectir l'article treballat és l'augment considerable de l’extinció del mar d'Aral (Uzbekistán). El mateix que fa cinquanta anys es considerava un dels llacs més grans del planeta. Segons les dades publicades per l'observatori de la terra de la NASA, el passat més d'agost es va acabar d'assecar el lòbul oriental de la zona sud del mar d'Aral provocant d'aquesta manera un agreujament en la situació tant mediambiental com social del territori on estava situat. L'any 1960 enginyers soviètics van promoure el cultiu de grans extensions de cotó alimentades per sistemes de regadius intensos provinents  dels rius (l'Amudarja i el Syrdarja),principals fonts d’alimentació de la mar d'Aral. El procés de desaparició s'inicià als anys 70 i des d'ençà el ritme no  ha disminuit.Era tanta, l’importància del mar per a  la població local, que des de la seva extinció, està sotmesa a grans problemes econòmics, pel que fa al sector pescater( principal font d'ingressos) així com també  l'exposició a malalties com d’hepatitis o la tuberculosi, donades per l'ús de productes químics  durant els processos de plantació de cotó. En resum, el cas de la mar d'Aral ens situa davant d'un dels problemes ecològics i mediambientals més severs de les ultimes dècades a escala mundial.

Ens trobem davant d'un article de tipus periodístic informatiu, en el qual és fa un ús de llenguatge estàndard i no presenta dificultats de comprensió per al lector.

M'he decidit per aquest tema ja que no tenia coneixement d'aquest desastre mediambiental, i cercant per la xarxa, és el que més m'ha impactat.

Lluís Civit Carceller

1BATX C