Han, el futur de la robòtica

Com podem veure en el següent vídeo, Han, el nou robot que la signatura Hanson Robotics ha presentat a la fira Global Sources Electronics de Hong Kong, és capaç de reconèixer un rostre, de somriure, de fer l'ullet, de moure les celles i de mostrar els diferents estats d’ànim, sorprèn per la seva capacitat per recrear expressions humanes. Es tracta d'un robot dissenyat amb una pell de goma especial que confereix al seu rostre un aspecte molt similar al d'una persona. Però el que li fa realment semblant als humans és la seva capacitat per gesticular, per recrear les expressions dels seus interlocutors.

Amb càmeres situades en el seu tors i en els seus ulls i quaranta motors individuals que controlen i mouen la goma de la seva cara, el robot és capaç de mantenir el contacte visual amb una persona, de reconèixer-la, d'imitar les seves expressions o de reaccionar a elles amb diverses ganyotes. A més, segons expliquen els seus desenvolupadors, compta amb una funció de reconeixement de veu que li permet mantenir una conversa senzilla. Les ganyotes i expressions també pot ser programades i controlades des d'un smartphone.

El seu cap  ha estat creat amb un material mal·leable anomenat Flubber a partir dels avenços aconseguits en enginyeria mecànica de cos tou i nanotecnologia. Conté porus que mesuren entre quatre i quaranta nanòmetres d'ample (una milmilionèsima part d'un metre), el que contribueix a donar-li realisme en la seva imitació de la cara i els gestos humans.

David Hanson, el seu dissenyador i president de Hanson Robotics, considera que les reaccions i habilitats del robot representen un gran avenç en l'enginyeria robòtica i poden resultar útils per a la simulació d'alguns escenaris metges, tot i que les primeres ocupacions que s'han previst per a aquest humanoide són les de recepcionista en hotels, oficines o centres comercials, les de guia de museus i com a acompanyant de persones grans o ajudant en entorns educatius i d'aprenentatge.

Segons les previsions de l'empresa, han arribarà al mercat a finals d'aquest any i ho farà acompanyat d'una versió femenina, que es nomenarà Eva.

Han no és el primer robot d'aparença humana creat per la firma del nord-americà David Hanson. Fa alguns anys va sorprendre amb un cap de robot que reproduïa l'aspecte de la cara d'Albert Einstein i que mostrava algunes expressions facials gràcies a uns motors ajustats en els punts d'articulació al voltant de la boca i dels ulls. Els seus desenvolupadors van explicar llavors que es tractava d'un robot autodidàctic que havia après a expressar emocions amb la cara davant d'un mirall, analitzant la relació entre els gestos i els moviments dels seus motors per, a partir d'aquestes dades, desenvolupar nous gestos que tenia programats originalment.


Font: http://www.lavanguardia.com/tecnologia/20150423/54430805475/han-robot-muecas-humanas.html

Toni Galí Gimeno 

1r batx.A

La colonització a Mart

El desafiament que un equip de joves científics, triats pel projecte Mars One, tindran els propers anys és crear vida al planeta Mart, on hi volen enviar llavors.

L'equip Seed, que té la base d'operacions a la Facultat d'Enginyeria de la Universitat de Porto, va guanyar un concurs de projectes per a experiments a Mart organitzat per Mars One, fundació sense ànim de lucre que vol establir un assentament humà permanent a Mart.

L’any 2018 un robot buscarà la zona adequada on viuran els primers humans a Mart, que arribaran a l’abril del 2023 segons el que diu Bas Lansdorp, Co-Fundador i Conseller Delegat del projecte Mars One, en el següent vídeo:

Els joves enginyers que viatjaran afirmen que les plantes són imprescindibles per a la vida a Mart. Tot i així, molts altres projectes de crear vida a Mart no proposaven enviar-hi éssers vius, sinó que havien pensat en prototips d'estufes, sistemes de fotosíntesi artificial o sistemes per obtenir aigua a partir de l'orina.

La proposta de l'equip portuguès consisteix en aconseguir que es conreïn plantes per així poder crear aliment i oxigen al mateix temps per ajudar a la supervivència dels astronautes.

La planta utilitzada en l'experiment serà l'Arabidopsis thaliana, de la mateixa família que la mostassa, ja utilitzada en experiments de l'Estació Espacial Internacional gràcies al seu ràpid creixement i les seves llavors de petita grandària.

Està previst que el desenvolupament i construcció del prototip del sistema acabi en dos anys i el pressupost pot arribar al milió d'euros. El sistema constarà d'un contenidor extern, aïllant, i un altre intern, on estaran els cartutxos amb llavors.

El projecte Mars One vol retransmetre la missió de manera semblant a un reality show segons afirma l’autor de l’article. També s'enviarà una càmera amb gran capacitat per tornar a la Terra un vídeo retransmès durant un any des del planeta vermell en streaming (per internet en temps real).

Web del Projecte Mars One

Article, extret de la Vanguardia, 07/01/15

Toni Galí Gimeno, 

1r batx. A

La robòtica, el futur de la cirurgia

El futuro pasa por la cirugía robótica: Aquest era el títol de l'artcile publicat al diari ABC el dia 3 de Desmbre de 2013 a la secció d'ABC salut. Es tracta d'un article anònim i de redacció interna. Ens parla principalment de la incorporació del Robot quirúrgic Da Vinci a alguns hospitals de Madrid i que implica.                                                                            

Foto: http://static3.robotikka.com/wp-content/uploads/2010/11/davinci-robot.jpg

La cirurgia robòtica és un fet, molts hospitals amb suficient pressupost econòmic ja incorporen aquests complexos aparells als seus quiròfans, entre ells es troben diversos hospitals a Madrid. La cirurgia robòtica representa l'avenç més destacat en cirurgia minimament invasiva i suposa un avenç per intervencions complexes com la pancreàtica, la esofàgica i la de recte. Aquests aparells no poden ser utilitzats per qualsevol cirurgià pel fet de que el robot reprodueix amb exactitud el que fa el la mà humana per aquest motiu la persona encarregada d'utilitzarlo requereix d'un coneixement molt profund i una gran experiència. Les ventatges que té aquest robot, anomenat Da Vinci, són moltes: Reprodueix amb exactitud els moviments del canell humà, aporta una major visió i una precisió mil·límètrica a la zona intervenida. La cirugia robòtica suposa un avenç comparable al que va suposar la cirurgia laparoscòpica fa uns anys. Aquesta nova cirurgia a més d'augmentar la seguretat del pacient suposa un estalvi d'un 25% davant de la cirurgia convencional, ja que tot i que té un major cost material, aquest queda equilibrat amb una menor estància hospitalària, menys complicacions i menys reingressos.

Aquest article té un carácter divolgatiu i està redactat a partir de evidències científiques i de la experiència de dos doctors especialitzats en cirugia oncològica de Madrid. L'article posa un especial enfàsi en les intervencions relacionades amb el càncer ja que acostumen a ser les més complicades i les que requereixen més precisió. La finalitat del text és la de conscienciar al lector de que el futur de les intervencions quirúgiques es troba en la robòtica, això ho fa mitjançant un llenguatge clar i senzill i sense massa complexitat perquè tothom ho pugui entendre.

Opino que aquesta nova pràctica realment té molts beneficis i el marge d'error és mínim. Cal destacar que en tot moment el robot està controlat per un cirugià amb molts anys d'experiència a l'esquena, però cap la possibilitat de que en un futur no molt llunyà, basant-me en la velocitat amb que avança la ciència, sigui un robot el que ens intervingui amb total independència. Em plantejo dues qüestions, Estaríem disposats a ser intervinguts per un robot? al cap i a la fí és una màquina que careix de sentiments i mai sabem com pot reaccionar davant de qualsevol estímul. En segon lloc,  opino que aquest és el camí més directe per la desparició de cirurgià com a professió, en l'actualitat molts llocs de treballs han estat remplaçats per màquines i pertant què ho impediria en el món de la cirurgia?

La robòtica penso que és una cosa amb la que s'ha d'anar amb compte, només cal veure una mica de ciència ficció per adonar-se, espero que en el futur en tot moment siguin respectades les tres lleis de la robòtica ja sigui en cirurgia o en qualsevol altra cosa.

                                                                                               

                                                                                                    Sebastián Jiménez 1r Batxillerat B

TACTE A DISTÀNCIA

"Un exsoesqueleto que reproduce virtualmente el tacto de objetos reales"

Aquest article va ser publicat per "La Vanguardia" el 13-10-2014

 

Aquest robot ha estat creat per l’ empresa anomenada Dexta Robotics. El Dexmo F2 és capaç de reproduir els moviments que l’ usuari fa amb les mans; cal afegir que al manipular un objecte virtualment el robot et transmet el tacte d'aquest. Com és d’esperar, aquest nou avenç apareix com a nova eina de realitat virtual, ja que se li pot aplicar el nom de simulador mecànic. Cal comentar que també s’ha introduït en el mon de la medicina per tal d’ajudar a la rehabilitació dels pacients. A part de les finalitats més tècniques o científiques en té de lúdiques. Els creadors d’aquest robot prevenen organitzar una campanya per tal de recollir uns 160.000 euros (200.000 dòlars) a la plataforma de Kickstarter per tal de fer possible la millora d’aquest producte.

Tot i que el producte estigui en vies d’evolució trobo que pot suposar una gran ajuda a l’hora de manipular segons quins productes químics, ja que ens permet treballar a distància i prevenir accidents o desgràcies. No cal comentar que pel que fa a la informàtica ajudarà a incrementar el realisme de la realitat virtual. 

He triat aquest article perquè estic molt interessat en les noves tecnologies i en l’aplicació d’aquestes en la vida quotidiana. Espero que aquest robot pugui ser millorat ja que suposaria un menor risc a l’hora de manipular segons quins components que poguessin ser perjudicials per la pell, vista, vies respiratòries, etc. Ben mirat, a un robot així se li poden aplicar milers d’aplicacions, des de usar-lo com a joguina fins a una eina que permeti fer reparacions de l’estació espacial des de la Terra. En conclusió, queda demostrat que tenim els medis suficients per fer qualsevol cosa, el problema és saber donar l’ús adient.

Joaquim Bosch

1r Batxillerat B