Aquest article es titula "Los peligros de la maternidad tardía", va ser publicat el passat 14 d'octubre per Ainhoa Iriberri a l'apartat de ciència del diari "El Mundo".
Aquesta notícia analitza un estudi publicat a
la revista Proceedings of the National Academy of Science (PNAS) en la qual s’afirma que, a més del risc conegut d’alteracions cromosòmiques en els
fills de mares grans de més de 38 anys, hi ha un nou risc afegit que és la
presència addicional d’alteracions en l’ADN mitocondrial.
Cada persona té un ADN cel·lular que determina
les seves característiques com a ésser viu, però també té un ADN mitocondrial
que es transmet únicament per via materna i que determina la formació de les
mitocòndries que són els orgànuls encarregats de subministrar l’energia que
necessiten les cèl·lules per funcionar.
El descobriment publicat per un equip
d’investigadors de la Pennsylvania State
University (EEUU) és analitzat en aquest article per Carlos Simón, director
científic de l’IVI i de l’empresa IGENOMIX.
Segons la seva opinió, l’alteració de l’ADN mitocondrial coneguda com
hetroplàsmia, no implica necessàriament més risc sinó només tenir més formes
heterogènies d’aquest ADN si augmenta l’edat materna.
El científic creu que de l’estudi encara no es
pot derivar l’afirmació de que aquest fet pugui condicionar el tenir més risc
de patir una malaltia mitocondrial.
El que sí afirma és que el descobriment pot
ajudar a millorar la viabilitat de l’embrió ja que en les proves que es fan als
embrions obtinguts per fecundació in vitro, a partir d’ara s’analitzarà també
l’ADN mitocondrial.
Una de les autores del treball afirma que les
mutacions en aquest ADN estan associades a més de 200 malalties i contribueixen
a d’altres com el càncer, la diabetis, el Pàrkinson o l’Alzhéimer però Carlos
Simón afirma que aquestes malalties mitocondrials són molt poc freqüents i
malgrat augmenti el risc de patir-les per l'alteració de l'ADN aquest és encara molt baix en valors
absoluts. Segons l’expert consultat pel diari, la sèrie de pacients inclosa a
l’estudi és molt reduïda (només 39 parelles de mares i fills) per poder
demostrar l’augment d’aquestes malalties.
Les grans beneficiàries de l’estudi seran les
dones que pateixen ja una malaltia mitocondrial ja que es podrà preveure més
fàcilment les possibilitats que tenen els seus fills de rebre-la com a
herència.
L'article, segons la meva opinió, és molt fàcil d'entendre pel públic en general sense molts coneixements cièntífics. Les explicacions són clares i precises però l'estructura del text no ho és tant ja que combina continuament dades objectives de l'estudi amb opinions personals d'un expert de forma una mica desordenada i, de vegades, repetitiva. Crec que el titular és força sensacionalista en relació al veritable contingut i significat de la troballa que es descriu.
Blanca Méndez Olavide
1r BATX C
