Cèl·lules mare: què són i quin paper tenen en els éssers vius. Salvador A. Benitah

Aquesta conferència es va fer el dia 27 d'octubre del 2014 al CCCB per Salvador A. Benitah.

Tot i que aquesta conferència es va dur a terme l'any passat les coses que diu són encara vigents i d’interès general. 

Aquest debat va estar organitzat per ICREA i el CCCB amb l'objectiu d'aproximar una matèria molt complexa i desconeguda pels ciutadans que no treballen en l’àmbit científic, per fer-ho han escollit un científic i un periodista per tal d'aconseguir millor aquesta aproximació.

Ens parla sobre que són les cèl·lules mare, quins avenços s'han fet i quins són els límits d'aquestes cèl·lules.

Segons Salvador A. Benitah di avui en dia sabem que és possible diferenciar cèl·lules adultes mitjançant enginyeria genètica. Aquest procediment permet obtenir cèl·lules mare de qualsevol individu i en qualsevol moment de la seva vida, fet que el converteix en la gran promesa de comprensió i modificació dels processos vius i, especialment, de les malalties.

Si a algú l'interessa el tema li recomano mirar la conferencia sencera aquí deixo l'enllaç del vídeo complet:

Conferència de Salvador A. Benitah

Pau Solé
1r batx A

Són pares gràcies als avenços de la ciència

http://elpais.com/elpais/2015/06/03/ciencia/1433328674_697115.html

Aquest article “Una mujer logra un embarazo tras un trasplante de células madre” , escrit per Jaime Prats, el 3 de juny, a València, l’he escollit perquè m’ha sobtat llegir una cosa així, a més a més està relacionat amb el que hem treballat a biologia aquest trimestre, i ara que en se més sobre això, llegir coses relaciones amb això que passen actualment i poder-ho entendre tot és una satisfacció.

La Maria i el Joan són una parella que han decidit ser pares. Però s’adonen que ella té problemes d’esterilitat. Pot ser per causes genètiques, l’edat, el tabaquisme, entre d’altres que hi  ha dones que tenen un nombre tan petit d’òvuls que els és impossible quedar-se embarassades.
Aquest cas concret, després de deixar de prendre les pastilles anticonceptives, i veure que res canviava, i ella no es quedava embarassada li va provocar una fecundació in vitro, però els resultats no van ser bons , i no es va aconseguir. Aleshores com que l’última opció que els quedava era aprofitar òvuls donats, i ells no volien, volien que el seu fill tingués els seus gens, llavors van decidir sotmetre’s a la prova pilot que s’estava duent a terme al hospital de Santa Fe de València. I en el que consisteix aquesta prova pilot es sotmetre’s a un autotrasplantament de medul•la òssia, és a dir cèl•lules mares de la seva pròpia sang, i dirigir aquestes cap als ovaris per estimular-los des de zero.  I així, obtenir òvuls per poder-los  fecundar in vitro. Per comprovar la seva eficàcia s’haurà de dur a terme en 20 dones en edat reproductiva amb baixes quantitat d’òvul, però actualment, dels tres cassos que s’ha provat, només un ha anat bé del tot.

Considero que aquest article té una bona qualitat de la noticia. Es nota que ho ha escrit algú que sap del que parla, tan amb els conceptes biològics, com amb el cas concret. Perquè s’explica de manera clara, amb conceptes específics però que no hi ha dificultats per entendre. A més a més, potser sóc jo que al acabar de treballar aquest tema m’he sentit molt experta, però ara, al llegir articles sobre temes treballats a classe, veig les coses d’una altre manera, i a més a més, me’n adono que puc aplicar allò après a la classe al món real, fins i tot llegint un article d’un diari d’una notícia real.

Realment, no som conscients de tot el que hem fet i hem pogut descobrir. Perquè fa 10 anys ningú s’arribaria a imaginar tots els avenços que estem duent a terme i tot allò que s’està descobrint, i sobretot, que està ajudant en la medicina i la qualitat de vida de les persones.


Anna Bas Guitert
1r de BATXILLERAT B

CÈL·LULES MARE, NO ÉS IMPOSSIBLE

Article amb el nom: "Un transplante de células madre embrionarias logra regenerar la visión en pacientes con ceguera" tret de la versió digital del diari "El mundo", publicat  el passat Dimecres dia 15.  No és la primera vegada que sentim a parlar de les cèl·lules mare, i des que es sap que tenen la capacitat de transformar-se en qualsevol teixit específic els investigadors busquen la manera de treure’n profit.

Fins ara, no s’havia pogut treure profit d’aquestes. El perquè és molt senzill: és la seva mateixa virtut la que fa que siguin un problema. M’explico: al ser capaces de convertir-se en qualsevol teixit específic, fa que també puguin convertir-se en el teixit que no es volia o inclús que es reprodueixi massa i passi a formar un tumor. Per coses així, s’estava començant a deixar la iniciativa i a buscar altres medis.

Fa uns mesos enrere, un hospital d’Estats Units, va insertar aquestes cèl·lules a 18 persones amb problemes a la vista, i, malgrat que amb tan poca gent no poden considerar-lo com un tractament, si que han pogut demostrar que les cèl·lules han fet la funció que s’esperava.

Dels 18 voluntaris només un ha empitjorat la vista, la resta, o no ha patit cap canvi, o ha anat a millor.  Les malalties escollides maten el teixit de la retina. Si s’administra una gran quantita de cèl·lules mares just quan es detecta la malaltia és quan han pogut observar algun canvi.

En la meva opinió és un article molt fàcil de compendre, i malgrat estar en un diari no només de ciència, dóna una explicació bastant detallada.

Parla d’un tema al que últimament restàvem importància degut al poc resultat que fins ara s’obtenia. Jo personalment, era conscient del profit que podríem treure d'aquestes cèl·lules. 

Laia Plana; 1rB

Tornant a veure - Ana Pascual

Foto de Patrick Sheandell O'Caroll

Tornant a veure

Ana Pascual - 1r Batxillerat A

16.10.14

http://elpais.com/elpais/2014/10/14/ciencia/1413306545_752044.html

“Un transplante de células madre devuelve la visión a personas ciegas” és un article escrit per Nuño Domínguez publicat al diari El País el dia 15 d’octubre de 2014.

Aquest article parla d’un experiment que acaba de tenir lloc als Estats Units. L’estudi consistia en el trasplantament de cèl·lules mare a la retina de 18 persones que patien dues malalties causants de ceguera. Aquestes patologies afecten a més de 40 milions de persones a tot el món i són les causants de ceguera més comuns entre els joves i adults a occident. Els resultats han estat molt encoratjadors. La visió de deu dels pacients ha millorat notablement, set persones han tingut petits canvis positius o s’han mantigut estables i un cas ha mostrat perdua de visió. Des de fa trenta anys la gent diu que els tractaments amb cèl·lules mare són la medicina del futur, que arribaran a curar absolutament qualsevol cosa! Encara es creu això però la realitat ha demostrat que és més complicat del que es va pensar inicialment ja que els trasplantaments poden causar rebuig i la font principipal de cèl·lules mare, els embrions, encara és un debat bioètic. S’han fet avenços, però, i aquest estudi demostra que hi ha esperança. Un dels coautors del estudi afirma que, si tot va bé, hi hauran teràpies altament efectives i utilitzades al 2020 que curaran la ceguera. Una sèrie de científics experts han declarat que l’ull és un gran lloc per on començar a investigar ja que és petit i així necessita un nombre poc elevat de cèl·lules mare i perquè té un nivell baix de rebuig de trasplantaments. Més tard podria evolucionar a experimentació sobre qualsevol òrgan del cos humà.

L'article m’ha cridat l’atenció per diferents raons. Primer perquè porto ja unes setmanes treballant el tema de les cèl·lules mare i de la donació del cordó umbilical a l’assignatura de ciències del món contemporani. També perquè tot el que té a veure amb els avenços mèdics sempre m’ha semblat fascinant i afegirè com a anècdota que el meu pare sempre m’ha dit que em “pega” ser oftalmòloga, signifiqui el que signifiqui això.

En llegir l’article he quedat molt impressionada. Estic una mica immune a tots els avenços de la tecnologia, creixent amb ells des que m’enrecordo. Sempre que surt una màquina nova a les notícies capaç de fer coses inimaginables em fa gràcia però no m’impressiona gens comparat amb per exemple la meva mare que es passa estona comentant-ho. Els avenços tecnològics els tinc bastant assumits i m’agradan molt però no em fan sentir com ho fan els avenços mèdics, tot i que sé que en molts casos van lligats. El que em sembla increïble és el coneixement que estem arribant a tenir sobre el cos humà i sobre la vida. Cadascú tenim els nostres àmbits d’interès i aquest definitivament és un dels meus.

Hi ha moltes malalties molt dures però la ceguera realment és una que et condiciona tota la teva vida i et suposa dificultats en cada moment. Com aquesta moltes altres i que gràcies a la dedicació de científics d’arreu del món es puguin arribar a canviar i salvar tantes vides em sembla preciós.

Estic familiaritzada també amb els problemes morals que pot suposar l’ultilització de cèl·lules provinents d’un embrió, un conjunt de cèl·lules que són l’inici de la vida humana i que molta gent interpreta com una persona viva, amb drets. Crec que és un tema extremadament lligat amb l’opinió de cadascú i personalment opinio que amb un ús regulat i una normativa preestablerta pot fer molt més bé que mal l’experimentació amb cèl·lules mare i aquest article ho corrobora. Tinc moltes esperances en aquest àmbit de la medicina i moltes ganes de veure com evoluciona. Fins i tot tinc ganes de potser aportar el meu petit gra de sorra en el futur!