Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sequia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sequia. Mostrar tots els missatges

dijous, 5 de febrer del 2015

EXPOSICIÓ CIENTÍFICA AGUA, AGUAS


La exposició Agua, Aguas pertany al Museu de les Aigües Agbar. Es troba a la planta baixa de la pròpia torre Agbar de Barcelona i l’entrada és gratuïta. La exposició, es troba oberta des del dia 11 de desembre del 2013 i es pot visitar tots els dies de l’any excepte el 25 de desembre, el 1 de gener i el 1 de maig, seguint l’horari de dilluns a divendres de 9 a 19h, dissabtes de 10 a 18h i diumenges de 10 a 15h.

L’aigua és l’element més important de la Terra i aquesta exposició ens fa reflexionar sobre la seva importància que moltes vegades no li atribuïm a causa de la facilitat que tenim per obtenir-la, on només hem d’obrir l’aixeta. La exposició, estaria composta per cinc zones més una introducció i vídeo inicial. La primera zona: l’aigua, origen de la vida, ens ensenya la gran repercussió que té l’aigua sobre nosaltres. La segona: l’aigua continguda, ens il·lustra mitjançant fotografies del fons de les piscines el control que podem arribar a tenir enfront de l’aigua. En la tercera zona: l’aigua desbordada, aprenem els efectes devastadors que pot provocar l’excés d’aigua. La quarta zona: l’aigua i els seus reflexos, ens plasma la transparència de l’aigua. Finalment la cinquena: l’absència de l’aigua ens mostra precisament, al contrari de la tercera, que una baixa o nul·la quantitat d’aigua també és molt perjudicial. Per tant, l’òptim és un punt d’equilibri intermedi.

El recorregut, compost per poemes, fotografies i quadres, ens dóna una sèrie d’explicacions i reflexions que convida al diàleg entre disciplines, a l’intercanvi, a la diversitat i a l’obertura.


En aquesta exposició de màxim 5 minuts he sortit personalment sense aprendre res. Basar tota l’exposició en textos i quadres realitzats per autors anònims amb un objectiu inicialment diferent al de ser exposat aquí fa que la exposició sigui força incomprensible i poc recomanable. Això sí, l’interior de l’exposició és un dels racons més segurs de Barcelona ja que el control i el detector de metalls de l’entrada permet que no hi hagin d’haver incidents de cap mena.  




Jordi Ruestes, 1r Batxillerat D

dijous, 16 d’octubre del 2014

EL DESCONEGUT CAS DE LA MAR D'ARAL



L'article sobre el qual realitzaré el comentari, està extret de la versió digital del diari La Vanguardia,sota el títol "El mar de Aral marca un nuevo récord de trágica sequía". La data de la seva publicació és l'1 d'Octubre del 2014 i el seu autor, Joaquim Elcacho és un dels periodistes especialitzats en medi ambient i ciència del diari. A continuació  adjunto el link per a poder veure la totalitat de l'article: http://www.lavanguardia.com/natural/20141001/54416512573/el-mar-de-aral-marca-un-nuevo-record-de-tragica-sequia.html.

L'idea que vol reflectir l'article treballat és l'augment considerable de l’extinció del mar d'Aral (Uzbekistán). El mateix que fa cinquanta anys es considerava un dels llacs més grans del planeta. Segons les dades publicades per l'observatori de la terra de la NASA, el passat més d'agost es va acabar d'assecar el lòbul oriental de la zona sud del mar d'Aral provocant d'aquesta manera un agreujament en la situació tant mediambiental com social del territori on estava situat. L'any 1960 enginyers soviètics van promoure el cultiu de grans extensions de cotó alimentades per sistemes de regadius intensos provinents  dels rius (l'Amudarja i el Syrdarja),principals fonts d’alimentació de la mar d'Aral. El procés de desaparició s'inicià als anys 70 i des d'ençà el ritme no  ha disminuit.Era tanta, l’importància del mar per a  la població local, que des de la seva extinció, està sotmesa a grans problemes econòmics, pel que fa al sector pescater( principal font d'ingressos) així com també  l'exposició a malalties com d’hepatitis o la tuberculosi, donades per l'ús de productes químics  durant els processos de plantació de cotó. En resum, el cas de la mar d'Aral ens situa davant d'un dels problemes ecològics i mediambientals més severs de les ultimes dècades a escala mundial.


Ens trobem davant d'un article de tipus periodístic informatiu, en el qual és fa un ús de llenguatge estàndard i no presenta dificultats de comprensió per al lector.
M'he decidit per aquest tema ja que no tenia coneixement d'aquest desastre mediambiental, i cercant per la xarxa, és el que més m'ha impactat.


Lluís Civit Carceller

1BATX C