La recerca de planetes més enllà del Sistema Solar (TED)

El passat mes de març, va sortir una nova conferència de l’astrònoma i professora d’universitats com el MIT i Harvard, Sara Seager exposa els seus exoplanetes preferits i ens mostra una nova tecnologia que podria ajudar a col·leccionar informació sobre aquests. 

Al principi de la xerrada comença introduint preguntes que molts de nosaltres ens fem com: Per què estem aquí? Per què existeix l’univers? Com i quan es va originar la vida i la Terra? Qui hi ha allà fora?. Totes aquestes preguntes han estat rondant durant tota la nostre història, des dels grecs fins els investigadors i científics més moderns. No obstant, la Dra. Seager ens diu que estem molt a prop de resoldre la última pregunta “qui hi ha allà fora?”, qüestionant-nos també si podríem arribar a viure en un altre planeta. 

Ho fa, exposant diferents petites tesis que ella ha estat portant durant els seus 20 anys d’aquesta carrera científica. També, ens mostra diferents pòsters “publicitaris” de diferents exoplanetes com el de Kepler-186f”, on aquest planeta orbita sobre una estrella roja, i per això la seva gespa segurament tindria el color vermellós. El planeta “40307g”, una super-terra, on és més massiu que la terra i té una major superfície gravitatòria. Finalment, ens mostra el “Kepler-10b”, on ens assegura que la nostra ombra sempre tindria companyia ja que aquest petit exoplaneta orbita al voltant de dues estrelles, per això tindriem dos ombres, i veuríem dues postes de sol. 

Després que la Sara Seager ens hagi exposat els seus exoplanetes preferits i els més inhòspits per a l’astronomia, ens diu diferents formes d’observar i investigar planetes més petits que són “invisibles” pel microscopi ja que l’estrella que tenen al costat cega la imatge d’aquest planeta. Per això, ens mostra un nou telescopi que es llançaria cap al 2018 i la seva forma seria com el d’una flor oberta, per tal de tapar el focus de llum de l’estrella en qüestió i poder observar els possibles planetes amb vida.

Daniel Goday Sagarra

1r Batxillerat B 

Aigua al planeta Mart

Marte tuvo un océano tan grande como el atlántico hace 4500 millones de años: Aquest era el títol del article publicat al diari ABC el 6 de Març de 2015 a la secció de ciència. Es tracta d'un article anònim i de redacció interna. Tal i com ho indica el títol, ens explica que a Mart fa 4500 milions d'anys va haver-hi aigua, concretament un total de 20 milions de kilòmetres cúbics en aigua. Un gran descobriment que obre de nou la possibilitat de que al planeta roig es donessin condicions per a la vida.  

Imatge estimada de com seria Mart fa 4500 milions d'anys

Científics del centre espacial de vol Goddard de la NASA, a Greenbelt (Maryland) certifiquen que mart tenia un oceà de tamany similar a l'atlàntic i que ocupava un 19% del planeta. Aquest descobriment ha estat possible gràcies a alguns instrument d'última generació, en primer lloc el "Very Large Telescope (VLT)" el telescopi més potent del món, i per una altra banda el Telescopi d'infraroigs de la NASA. Al llarg de 6 anys aquests dos instruments han estat recopilant dades sobre la composició de l'atmosfera de mart. Bàsicament s'ha estudiat dues formes essencials, l'H2O (aigua), la que coneixem nosaltres i l'HDO, o aigua semi-pesada, una variació de l'aigua on un àtom d'hidrogen és reemplaçat per un àtom de deuteri. L'equip de científics liderats per l'enginyer Gerónimo Villanueva va analitzar els nivells d'ambdues molècules i va descobrir que l'HDO quedava atrapat al cicle de l'aigua de mart mentre que l'H2O tendia a escapar a l'espai. S'ha pogut arribar a aquesta conclusió gràcies a les restes d'aquestes dues partícules trobades als pols de Mart i en un meteorit de 4000 milions d'anys d'antiguitat. Gràcies a aquestes dades s'ha pogut determinar com succeïa el cicle de l'aigua a mart, la quantitat de líquid que passava a l'espai i la quantitat de líquid que es quedava al planeta. Aquest estudi proporciona una estimació sòlida de la quantitat d'aigua que va tenir Mart en algun moment de la seva vida i també ha permès esbrinar que Mart va ser un planeta molt humit durant un període de temps molt llarg, cosa que indica que podria haver estat un planeta habitable.

A través d'aquest estudi hem pogut comprendre molt millor la història del nostre planeta veí. La possibilitat de pensar en formes de vida a mart ens obliga a pensar en un temps molt llunyà, però ens dona una visió de que aquest planeta, tot i que pugui  semblar  molt hostil i diferent al nostre en un passat va ser similar al planeta Terra i ara les hipòtesis sobre formes de vida a Mart es fan més sòlides gràcies a aquest descobriment. Els científics, per raons de proximitat i condicions ambientals només veuen possible en l'actualitat la colonització d'aquest planeta, per tant, tota informació que puguem rebre sobre Mart és benvinguda perquè no podem descartar la possibilitat d'haver d'emigrar cap a allà. Trobo de vital importància aquest descobriment, i opino que dona un petit raig d'esperança a la possibilitat de poder viure en un altre planeta que contingui aigua que no sigui el planeta Terra. És obvi que omplir d'aigua un 19% de la superfície de Mart és una tasca molt difícil i que requereix molta paciència, però ara sabem que és possible i si la ciència està de la nostra part, podrem modificar l'atmosfera de mart mitjançant l'ajuda de plantes introduïdes per nosaltres i qui sap si alguna generació de la espècie humana tindrà el plaer de presenciar l'aparició d'aigua gràcies a l'acció humana després de 4500 milions d'anys. Si ja va ser possible en el passat, qui ens diu que no pugui tornar a ser-ho en un futur.

Sebastián Jiménez 1rBatx B

                                                                                                                                                

El turisme té fronteres?

                      Logo de l’empresa “Space Adventures": http://www.championtravel.co.nz/

“Primeros turistas en la Luna” és un article anònim publicat al diari virtual El País al dia 22 de juliol de 2014 en la secció “ El acento”.

Vivim en una època de globalització. Moltes coses han canviat en aquest últim segle. Una d’elles és el turisme que, actualment, té una gran importància en l'economia de molts països. Pràcticament pots anar, si tens els diners i el temps necessaris, a qualsevol país del nostre planeta. Però l’emprenedor visionari Tom Shelley ha anat un pas més enllà i ha establert la nova frontera del turisme en la Lluna. Per fer-ho possible ha aconseguit convèncer a 2 grans multimilionaris per què inverteixin en el seu projecte.

L’objectiu d’aquest emprenedor és enviar els primers 2 turistes a la Lluna a finals del 2017 o principis del 2018. Aquest procés es duria a terme mitjançant la nau russa Soyuz i la travessia consistiria en circumval·lar la Lluna en una òrbita de 100 quilòmetres d'altura durant cinc dies. Això sí, el cost d’aquest viatge tan insòlit seria de 150 milions de dòlars (uns 120 milions d’euros). Però no solament seria un viatge per la gent més rica, sinó també per la més aventurera, tenint en compte els riscos i dificultats que té viatjar per l’espai amb comparació a anar de vacances a qualsevol altre lloc de la Terra.

Des del meu punt de vista aquest article m’ha semblat ben redactat i el toc humorístic que l’autor li donava el feia més amè.  El contingut era correcte i interessant, l’únic que li hagués faltat és alguna imatge.

En últim lloc, m’agradaria afegir que estem davant d’una gran innovació en l’àmbit tecnològic, cultural i econòmic. I que aquesta empresa serà la predecessora d’un gran i pròsper mercat turístic dins del Sistema Solar que podria arribar en aquest mateix segle. Això sí, un cop s’hagi solucionat la Crisi econòmica.

Àlex Perellolló
1 Batx-D

Un nou començament?

Font: http://d1jqu7g1y74ds1.cloudfront.net/wp-content/uploads/2013/10/Ron-Miller-Titan-illustration-580x435.jpg

"Lagos en Titán". Així es titula l'article publicat a Investigación y Ciencia (la versió espanyola de Scientific American) per Clara Moskowitz el 10 de Juny d'aquest any.


A Tità, el segon satèl·lit més gran del sistema solar, hi ha característiques similars a les de la Terra i hi ha núvols, pluges i llacs, però en comptes d'aigua són de metà. Segons l'opinió generalitzada, la Terra fa molt de temps va ser similar al Tità actual, així que hi ha un interès obvi en el satèl·lit.

Font: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/5a/Ti
tan_multi_spectral_overlay.jpg/200px-Titan_multi_spectral_overlay.jpg

L'article ens informa que han detectat reflexos lluminosos provinents d'un llac de metà que podrien ser originats per petites onades. Les onades implicarien grans quantitats de metà i età líquid.
Aquest fet és important ja que si hi hagués algun tipus de vida segurament seria primitiva, per la qual cosa el lloc on és més probable que habitin és a grans masses líquides. Un altre aspecte important és la possibilitat d'una nau espacial d'exploració d'aterrar en un medi aquós, implicant un aterratge més simple.

Durant els anys següents els científics corroboraran si són onades o no, ja que amb l'arribada de la primavera s'aixecaran vents més forts que simplificaran la cerca.

L'article està escrit correctament, amb un lèxic adequat per a lectors poc coneixedors del tema, poc tècnic. L'explicació és bona, i les dades semblen fiables, ja que provenen de Scientific American (una important revista científica americana). Un inconvenient d'aquest article és que aprofundeix molt poc en el tema (perquè és purament divulgatiu).

Personalment m'agrada aquest article ja que m'interessa el fet que hi pugui haver vida (unicel·lular i primitiva, però vida al cap i a la fi) a altres llocs a part de la Terra.
Si es descobreix que hi ha vida, es demostraria que no és un fet únic i fins i tot pot ser que sigui comuna a l'univers.

Enric Erra
1r Batxillerat B