Second Sight: una segona oportunitat

El passat dia 24 de febrer de 2015 es va publicar aquest petit article a l'ABC sota el títol "Un hombre recibe un implante de ojo biónico"

Aquest article ens parla de la història de l'Allen Zderad, un home de 68 anys que pateix una malaltia anomenada Retinitis Pigmentosa, la qual degenera les cèl·lules de la retina. Això li ha provocat una ceguera incurable que ja dura una dècada. Ara, gràcies a una pròtesi especial anomenada "Second sight, aquest home és capaç de tornar a veure.

El dispositiu "Second sight" actúa com a un ull biònic. Aquest està format per unes ulleres que inclouen una càmera i 60 elèctrodes implantats a la retina per mitjà d'una operació. Així, es reemplaça la retina danyada i s'envia el senyal al nervi òptic.

Encara que l'Allen Zderad no ha aconseguit recuperar la visió completament (de moment només veu formes i colors), aquest és un gran avenç que ens apropa un pas més a la cura total de la ceguera.

Encara que l'article aporta poca informació i és poc extens, la importància del missatge és clara. L'article està molt resumit i careix de bastant informació (com quina malaltia és la que provoca la ceguera d'aquest home). Tot i així, la notícia es prou important com per parlar sobre ella.

Hem de quedar-nos amb el que aquesta notícia ens diu: la medicina avança a moltíssima velocitat, i no només aconsegueix donar esperança a aquest home, sinó a tots aquells malalts de malalties similars que pateixen ceguera.

Adjunto l'enllaç al vídeo, en el qual s'explica amb més detall la naturalesa de l'operació i del dispositiu biònic implantat.

Teresa Imperial

1r Batxillerat A

UNA ALTRA MANERA DE VEURE LA VIDA

UNA ALTRA MANERA DE VEURE LA VIDA

L’article “Microchip para visión artificial” va ser publicat a per la web Solociéncia al seu apartat de medicina. No té data de publicació ni autor, però observant la data del primer comentari podem dir que va se publicat aproximadament  cap al setembre de l’any 2009. El trobareu en el següent enllaç: http://www.solociencia.com/medicina/08081803.htm#

En aquest article s’explica que s’ha dut a terme un assaig clínic en diferents persones per posar en pràctica la nova invenció del senyor Liu i el seu equip d’investigadors, un microxip que permet recuperar la vista a persones que han patit una retinitis pigmentosa o una degradació muscular relacionada amb l’envelliment. El que aquestes malalties produeixen en l’organisme és una destrucció dels receptors de llum que es troben a la retina, però no al nervi òptic. Aquest invent llavors, consisteix en un microxip implantat que estimula les neurones retinals retransmetent senyals visuals que al microxip li arriben provinents d’una petita càmera de vídeo integrada en unes ulleres de sol. Aquest xip, és especial pel fet que es comunica amb l’òrgan (nervi òptic) mitjançant  la transmissió inalàmbrica d’energia, de manera que s’evita l’ús de conductors electrònics, cosa que redueix el potencial d’infeccions.

La invenció del senyor Liu i els seus investigadors, és en la meva opinió,  un gran avenç per la ciència. Tota persona que estigui llegint aquest comentari, vol dir que manté el sentit de la vista, i per tant, que mai s’ha trobat en la situació d’una persona que no pot veure res. Potser ja haureu entès el que volia dir, però l’exemple de poder llegir aquest comentari és un mal exemple. Poseu-vos en la pell d’una persona adolescent que està estudiant la ESO i no té la oportunitat ni tan sols de veure la pissarra; o que un dia necessita agafar el metro i a l’hora del transbord no sap en quina direcció es troba el seu destí. Amb això que vull dir, que mai no valorem una cosa fins que ja l’hem perdut. Desafortunadament, he viscut d’aprop  una situació com aquesta, de maner que se del que estic parlant, i se que recuperar la vista és com tornar a néixer en una vida diferent.

Analitzant més científicament el microxip- vídeo, el sistema que aquest utilitza per transportar la imatge i d’altres mecanismes que en fan d’aquest un microxip molt segur, són realment impressionants; i amb un marge d’error molt petit. Llavors, ens adonem de que el que s’està fent en certa manera és transformar un element tecnològic en un sistema biològic, així que podem concloure que el que en realitat s’ha dut a terme és la biologització un xip.

Finalment, pensant en el que suposa que un aparell extern es pugui connectar amb un dels “cables” (nervi òptic) que va directament al cervell, arribo a la conclusió que en un període de temps no extremadíssimament llarg es podia arribar a crear un humà artificial. Un humà artificial del qual només els seus òrgans fossin creats per acció de la vida i pogués viure com un home més en el nostre ecosistema amb els seus propis pensaments i sentiments.                                                         

Anna Sans

1r btx A