La formació científica dels alumnes espanyols és “millorable”

El passat 23 d’abril d’aquest any a La Vanguardia es va publicar un article amb l’impactant títol de "Uno de cada cuatro espanyoles cree que el Sol gira alrededor de la Tierra".

Aquest any s’ha fet la VII Encuesta de Percepción Social de la Ciencia y la Tecnología. Les respostes d’alguns enquestats a les preguntes sobre coneixements bàsics de la ciència així certifiquen que la formació científica dels alumnes espanyols és millorable. Un de cada quatre espanyols creu que el Sol gira al voltant de la Terra, i no al revés. Fins a un 30% dels espanyols creu que els dinosaures i els primers humans van viure al mateix temps.

Tot i això, la millora en aquest tipus de coneixement és notable respecte el 2006, any on es va fer l’última enquesta. La nota mitja dels entrevistats en l’enquesta oficial és un 7,2 mentre el 2006 era d’un 5,84.

El més destacable és que els propis ciutadans afirmen que tenen un dèficit d’informació científica. Gairebé un 50% dels enquestats consideren que la seva educació científica és baixa o molt baixa.  

El que sí ha millorat és la imatge que tenen els ciutadans sobre la ciència. Així doncs, la ciència es situa per davant de temes com l’economia, successos, medi ambient, pensions...

Una dada remarcable és que l’interés per la ciència en els homes és d’un 20,9% mentre que el de les dones és d’un 9,9%. Segons la secretària del Estat aquesta situació només es pot deure a “l’absència de cares femenines” en la ciència. “Només un 5% dels premiats en galardons científics, tant nacionals com internacionals, són dones” ha recordat Vela.

Les prioritats de les despeses públiques dels espanyols es concentren en la sanitat i l’educació (més d’un 80%) seguides de les pensions (47%) i del atur (43%). 

He trobat molt idoni aquest article de La Vanguardia per opinar en “el comentari de notícies científiques” de CMC. El propòsit de l’assignatura és veure la divulgació de la ciència en el dia a dia, a través d’articles, de conferències, de vídeos... Crec que l’objectiu de CMC és que no es tornin a repetir titulars com el d’aquest article “Uno de cada cuatro espanyoles cree que el Sol gira alrededor de la Tierra”. Ser uns ciutadans informats del que passa arreu del món i crítics amb la informació que ens arriba és un dels propòsits d’aquesta assignatura. 

Rita Martínez

1r BATX B

La contaminació de l'aire afecta a l'aprenentatge

L’article de El País “Los alumnos de colegios con aire más contaminado desarrollan menos la memoria” escrit per Nuño Domínguez, es va publicar el 4 de març del 2015.

Un equip ha analitzat els nivells de contaminació en 39 escoles de Barcelona durant un any. Un total de 2.715 alumnes d’entre 7 i 10 anys es van sotmetre a proves trimestrals en les que es mesurava la seva memòria de treball i la seva capacitat d’atenció. En totes les escoles es va mesurar també els nivells de contaminació dins de les classes i en el pati.

Els resultats mostren que en els centres on hi ha una millor qualitat de l’aire es troben a la part alta de la ciutat. I la majoria dels més afectats per la contaminació es troben en el barri de l’Eixample.

Les conclusions diuen que hi ha “proves fortes” de que la contaminació de l’aire té un efecte neurotòxic. Això no vol dir que la contaminació danyi la memòria dels nois, sinó que aquesta sembla progressar menys allà on els nivells de pol·lució són majors.

Els resultats de l’estudi haurien de servir perquè tinguin en comte la qualitat de l’aire a l’hora de construir escoles i també reduir el trànsit i pol·lució al voltant dels centres ja existents.

Trobo que aquest article és molt adequat justament ara que estem fent el seminari de CMC que treballa la conscienciació de cadascú respecte la natura. L’estudi ens afecta en el sentit que som estudiants de Barcelona, justament de l’Eixample on hi ha més contaminació a causa del trànsit.

És un fet que hem de conèixer i ser conscients a l’hora, per exemple, de triar el nostre transport. En comptes d’anar en cotxe hauríem d’optar pel transport públic, o millor encara, agafar en bicicleta.

En definitiva, gràcies a aquest estudi s’ha pogut comprovar empíricament que la contaminació ens és perjudicial. Cosa que no s’havia demostrat fins ara. 

Rita Martínez

1r BATX B

Genètica o educació?

Amb el titular “La genéticay la mente de los deportistas de élite”, Cristina Sáez va publicar el passat 16 de gener al diari La Vanguardia una notícia en la que responia la pregunta que segurament us haureu plantejat alguna vegada a la vostre vida: els esportistes d’elit són el resultat de una genètica portentosa o de determinació i entrenament?  

Segons David Epstein, periodista científic, s’ha de tenir talent esportiu y una gran capacitat per millorar, “un don que té un component genètic però també psicològic y d’entorn”. En les primeres dècades del segle XX es va començar a veure que a cada esport li corresponia un tipus d’esportista amb una fisiologia concreta, de manera que es va fer una selecció artificial que diferenciava i hiperespecialitzava els cossos dels esportistes i a continuació es va dissenyar un pla d’entrenament concret per cada esport. Però l’evolució dels esportistes d’un mateix esport i amb un mateix entrenament no era la mateixa, aleshores, de què depenia que uns obtinguessin la glòria i altres quedessin en el pilot?

Es van investigar els gens dels esportistes i es va descobrir que el ATCN3, que produeix la proteïna alfa actinina 3, tenia certa relació amb el rendiment i era important en les competicions de velocitat, cosa que justifica que un 85% dels corredors africans el tinguin i només un 50% en els euroasiàtics. Un altre gen trobat en esportistes va ser el ACE, important en la regulació de la pressió sanguínia. Però es poden tenir aquests gens i no activar-los, cosa que demostra com de complexa és la nostre genètica.  

Però el físic també és important. Per exemple, els millors atletes (els jamaicans) tenen els genolls més simètrics que la resta de la població; els millors maratonians ( els kenyans) tenen unes cames llargues i primes i uns malucs estrets. A més cal tenir en compte l’entorn, en el cas dels kenyans i dels jamaicans han crescut en un sistema educatiu que aposta per l’atletisme; i en el cas d’en Kilian Jornet, en l’entorn dels Pirineus i d’una família que li ha transmès l’amor cap a la muntanya i l’esport.

Un altre complement clau a part dels gens és la ment. Alguns exemples són Roger Federer i Xavi Hernández que són persistents, disciplinats, amb una gran capacitat de concentració i de percepció. Està demostrat que el cervell dels esportistes d’elit crea una base de dades mental de jugades, que s’ha d’entrenar, que els fa tenir una major capacitat d’anticipació. Tot i així, cal dir que també és rellevant l’atenció visual, que separa allò rellevant de les distraccions.

L’article de la Cristina Sáez està molt ben escrit, ja que a la vegada que utilitza un vocabulari molt adequat, exemplifica amb claredat tots els punts que tracta, a la vegada que fa referencia a estudis anteriors i cita declaracions de científics i altres personatges involucrats en el món de l’esport.  

Emma Planas Escapa
1r Batxillerat B

Les diferències entre bons i mals estudiants

Les diferències entre bons i mals estudiants:

L'article que he escollit es titula "les diferencies entre bons i mals estudiants està en el gens", va ser publicada el 6 d'octubre de 2014 per Miguel Àngel Criado al diari El País.

http://elpais.com/elpais/2014/10/06/ciencia/1412618347_922859.html

En l'article s'explica els resultats d'un estudi realitzat per uns investigadors britànics, sobre el pes dels gens sobre la intel·ligència i altres característiques que determinen els bons i mals estudiant. Per fer l'experiment va comptar amb l'ajut de milers de bessons del voltant dels 16 anys. El motiu per qual van escollir bessons es per les igualtats que existeixen en les seu entorn, la seva educació.

Com a conclusió d'aquest estudi, els investigador han determinat que la influència genètica es major en els èxits acadèmics que en la intel·ligència.


He escollit aquest article perquè m'ha semblat molt interessant el tema que tracta. Gràcies a aquest article he descobert que no només la intel·ligència és genètica, sinó molts altres aspectes que tenen a veure amb els estudis.

Laura Gómez, 1r Batxillerat D