Relació directa entre vacunació i xarampió

La revista Investigación y Ciencia va publicar el 20 de març de 2015 la notícia "El descenso de las vacunas y el brote de sarampión en Estados Unidos", que recollia l'estudi publicat en la revista JAMA Pediatrics per un grup d'investigadors liderats per John Brownstein, de l'Escola de Medicina d'Harvard i de l'Hospital Infantil de Boston.

Font: comentarisvirulents.org

Els científics afirmen que el descens en la taxa de vacunacions ha estat un factor determinant en la propagació d'un brot de xarampió registrat el desembre de 2014 als estats de Califòrnia, Arizona i Illinois. Als Estats Units el xarampió va ser eradicat  l'any 2000, gràcies a l'ús de la vacuna triple vírica que va fer que en aquests anys es registressin només un centenar de contagis. L'any 2014, per contra, les autoritats sanitàries han detectat 644 casos. El brot al que fa referència l'article  va començar abans de Nadal al parc de Disneyland.

Alguns experts ja havien manifestat que la reaparició del xarampió es podia deure a la disminució de la taxa de vacunació de nens amb motiu de la desconfiança generada per alguns rumors infundats que afirmaven que podien provocar malalties greus com l'autisme. De fet, l'estudi va trobar que la taxa de vacunació actual en els estats esmentats, oscil·la entre el 50 i el 86%, quan per tal de protegir a tota la població hauria de ser entre el 96 i el 99%. Els investigadors han desenvolupat un model interactiu que mostra com les diferents taxes de vacunació tenen una relació directa amb la propagació de la malaltia.

Penso que un punt a destacar d'aquest article és precisament aquest model interactiu, ja que representa de forma molt gràfica la relació entre població vacunada i la propagació de la malaltia durant un període de 70 dies.

A més, em sembla molt oportú la realització d'aquest estudi, en un moment en que el nombre de pares que opten per no vacunar als seus fills va en augment, amb el perill que això suposa per a la salut del nen i de tota la població. Precisament, fa uns dies un nen de sis anys, veí d'Olot, ingressava molt greu a l'Hospital de la Vall d'Hebron diagnosticat de diftèria. És el primer cas que es detecta a Espanya des del 1987 i tal com es produeix als Estats Units, no estava vacunat. Malgrat que els pares ho fan amb tota la bona intenció, cal millorar la informació sobre la vacunació i desmentir les falses teories que mantenen que els riscos són majors que els beneficis.

Judit Arroyo Martínez 1r Batx A

Transformar el càncer des de dins

Fullejant la revista "Muy Interesante" vaig trobar aquest article del març del 2015 que porta per títol "Tranforman células del cáncer en glóbulos blancos".

 http://www.muyinteresante.es/innovacion/medicina/articulo/transforman-celulas-del-cancer-en-globulos-blancos-361426593592

Investigadors de la universitat d'Stanford han trobat un sistema per convertir cèl·lules cancerígenes en leucòcits. Aquest avanç és una molt bona notícia per la recerca contínua del càncer especialment la leucèmia que es caracteritza per un dèficit d'aquestes cèl·lules. El mètode es tracta en fer madurar les cèl·lules leucèmiques perilloses per a convertir-les en entitats més positives com els glòbuls blancs. Els estudis fets comproven que s'ha dut a terme amb èxit en els teixits que han experimentat (de moment no s'ha provat amb persones). Aquest estudi s'ha publicat extensament a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences. L'intenció d'aquest estudi és buscar la manera que les pròpies cèl·lules cancerígenes ajudin en el tractament de la malaltia.

Com indica el nom de la revista "Muy Interesante" aquesta et proveeix amb petits articles fàcils de llegir però amb una informació que és molt més complicada en veritat, aquest estudi està molt ben presentat i m'ha servit com una introducció per després fer-ne més recerca a la revista "Proceedings of the National Academy of Sciences". En l'article que he enllaçat trobo que la informació està una mica reiterada i que caldria explicar el significat d'alguns tecnicismes biològics com les cèl·lules linfoblàstiques o la diferència entre plaquetes i glòbuls blancs, tret d'això és un text molt amè i amb la informació justa.

Crec que cada dia surten nous avanços en l'àmbit de la cura del càncer però que després es troba que no són definitius, es fa molta publicitat d'aquest tema perquè interessa molt avui en dia i trobo que cal diferenciar entre els avanços reals i els que són simples textos especulatius. S'ha d'anar molt en compte sobre la informació que trobem en temes de salut com aquests i assegurar-nos si són fonts viables.

Júlia Galbas Martín 1rBatx B

Les algues, el tractament definitiu per a les aigües del clavegueram

"Relationship of Algae to Water Pollution and Waste Water Treatment" 

Les algues, el tractament definitiu per a les aigües del clavegueram

El 2013 es publicava aquest article en el que s'exposava el rol de les algues com a bioindicadors naturals de l'estat d'un cos d'aigua (referint-se al grau de contaminació: metalls pesants, pesticides, matèria orgànica...) i també es proposava el seu ús com a mètode per al tractament d'aquestes aigues contaminades. Cal esmental que en els últims 50 anys la recerca en el camp del tractament de les aigues residuals i dels biomes contaminats per aquestes s'ha intensificat exponencialment i s'ha arribat a la creació de grans infraestructures que permeten una purificació del 98% de l'aigua i que SÓN autosuficients (MWRA, HTL/CHG (Hydrothermal Liquefaction/Catalytic Hydrothermal Gasification)...) ja que en el cas de el HTL/CHG es produeix energia útil a partir de la fermentació i també se n'extreu compost inorgànic per a les plantes, en aquest cas específic, al treballar-se amb aigua a molta pressió, s'estalvia molta energia en el procés de bombejar l'aigua.

L'article comença introduïnt-nos amb el rol que juguen les algues com a bio-indicadors ja que depenent de les concentracions de diversos components nocius per al medi es desenvolupen comunitats de diferents espècies. Seguidament ja s'entra en el paper específic de les diferents algues en el procés de descontaminació d'un medi, ja que aquestes poden captar i emmagatzemar diversos d'aquests components reduïnt-ne la concentració al medi i permetent el desenvolupament d'altres organismes. (A les depuradores (més modernes) s'usen processos mitjançant els quals es descomposa la matèria orgànica amb l'ús de bacteris (descomponedors) i també es duu a terme un tractament paral·lel en el qual es tracten altres compostos dissolts en aquesta aigua). Després d'una explicació bastant concreta delimitant espècies per als diferents processos (químics, físics...) fa una conclusió general en la que es veu clarament viable l'ús de les algues en el tractament d'aigues contaminades tot i que en els casos de sobreexplotació de terres a prop d'aquestes masses d'aigua amb l'ús de fertilitzants les algues poden ser el problema ja que es desnvolupen descontroladament fins al colapse del medi (en aquests casos no s'hi pot fer res ja que l'ús de alguicides seria contraproduent i malmetria encara més el medi).

Considero que aquest és un article relativament complex i cal un cert coneixement sobre el tema per poder entendre'l correctament i fer-ne una interpretació extrapol·lable a condicions normals de la nostra vida. Personalment no el trobo un article interessant ja que és purament informatiu, però el fet que s'avanci en el camp de l'investigació en solucionar el gran problema que suposa la contaminació de l'aigua degut a agents externs (acció de l'home) és d'una rellevança imprtant. Sempre és una bona noticia que s'avanci en aquest sentit.

Albert Vall 

1r BATX. B

Els nous tractaments d'Hepatitis C seran gratuits

Catalunya fou la primera en pagar alguns i repetirà per a tots

El passat 2 de febrer de 2015, el diari La Vanguardia en edició impresa va publicar un article en l'apartat de Tendències sobre una nova mesura de la Generalitat per seguir oferint una sanitat pública i de qualitat com fins ara. L'article es titula així: Catalunya pagará el nuevo tratamiento para hepatitis C si lo prescribe el médico.


Servei Català de la Salut

El govern de la Generalitat, mitjançant el Servei Català de la Salut, oferirà el nou tractament per combatre la hepatitis C de franc sempre i quan el metge hi realitzi una prescripció mèdica seguint un protocol. L'Estat Espanyol, a diferència de Catalunya, només ofereix el finançament als pacients amb casos més greus.
El protocol, que ha estat redactat per la Comissió Farmacoterapèutica de la Medicació Hospitalaria de Dispensació Ambulatòria, ens indica que el tractament serà realitzat amb sofosbuvir i simeprevir generant un major benefici pels pacients.
El Govern que va habilitar la seva distribució l'abril del 14 (7 mesos abans que l'Estat espanyol) ha finançat ja a 219 pacients i en té previst uns 415 més en espera, ja que el cost unitari del tractament suposen entre 44.000€ i 82.000€.

Els beneficis d'aquest tractament per a Catalunya seran molts i no es faran esperar per aparèixer segons Europa Press.


Jordi Ruestes
1r BAT D

ÉS DOLENT TREBALLAR DURANT LA NIT?

És dolent treballar durant la nit?

Mirant a la web de la BBC he trobat aquest article que parla dels efectes que té sobre el nostre cos treballar en torns nocturns. 


http://www.bbc.com/future/story/20140909-is-working-at-night-bad-for-you

Està demostrat científicament que treballar de nit presenta més riscos per a la salut que fer una jornada de treball normal. La segregació de la melatonina per part del nostre cos durant la nit és major. Dormir de dia, fer migdiades i adaptar el nostre ritme vital a un treball nocturn comporta que el nostre cos segregui menys melatonina. 

Tot i ser conscients de que no és bo hi ha determinades professions que no poden evitar-ho. Policies, pilots d'avió, metges, forners... ens dispensen uns serveis imprescindibles dins de la nostra societat. Així, és inevitable que un sector important de treballadors hagin d'assumir unes jornades laborals nocturnes.

Què poden fer per millorar la seva salut? Portar una vida ordenada, menjar bé, tenir bons hàbits, practicar esport... i sobretot tenir disciplina en determinats horaris que facilitin la conciliació de la jornada laboral nocturna amb la vida privada. Gairebé és millor treballar de nit que no fer-ho per torns. Però tot i els esforços per minimitzar l'impacte de dormir poc o no dormir durant la nit es fa inevitable aconseguir els bons propòsits. Les condicions són més difícils, la jornada de treball més estressant i evidentment tot això passa factura al nostre cos.

Els metges han comprovat en diferents estudis de població que de fet es porta una vida més sedentària. Hi ha més disposició per patir diabetis, problemes cardiovasculars, obesitat, estrès, irritabilitat i fins i tot determinats càncers com el de mama.

He triat aquest article perquè el meu pare treballa de nit. M'interessa saber si es pot veure afectada la seva salut i evidentment he comprovat que sí. Pateix trastorns de son, una mica d'obesitat i de vegades certa irritabilitat. Però què hi farem? Tothom ha d'assumir la seva realitat i les seves circumstàncies i únicament el que es pot fer és intentar adaptar-s'hi el millor possible. En temps de crisis les feines són importants, i mentre la salut no es vegi seriosament perjudicada cal aguantar el millor que es pugui. 

Júlia Galbas Martín

1r Batx- B

Una nova esperança

Aquest article va ser publicat pel diari de ciència i tecnologia online 'La Flecha': http://laflecha.net/el-corazon-mecanico-puede-ser-una-alternativa-al-transplante-de-corazon/ per Sara LF el 19 de setembre de 2014.

Un dels reptes més importants de la medicina actual és substituir completament la funció del cor. Actualment, el 'cor mecànic' s'utilitza com a pont per al trasplantament cardíac però, gràcies a la seva alta durabilitat, podria esdevenir una opció diferent al trasplantament en pacients que no responen als tractaments convencionals. 

La insuficiència cardíaca afecta gairebé un 2% de la població espanyola i a un 10% dels majors de 70 anys, augmentant la seva prevalença cada any. Per això, la demanda de trasplantaments de cor s'ha incrementat, ja que el nombre de donants de cor òptims s'ha estancat en els últims anys gràcies a la reducció d'accidents de trànsit. 

Cirurgians fent un transplantament de cor

Aquesta disminució fa necessària la recerca d'alternatives que substitueixin, ja sigui total o parcialment, la funció del cor. Una d'elles seria l'anomenat cor mecànic, utilitzat convencionalment com a pont al trasplantament.

No obstant això, segons els experts de l'Hospital Universitari de Bellvitge les millores que s'han implementat en ell, com una major durabilitat, fan que es converteixi en una alternativa en pacients ancians amb insuficiència cardíaca molt avançada i que no responen als tractaments convencionals. 

"Aquestes dades són molt encoratjadors ara que a Espanya s'estan reduint les donacions de cor i es necessita una alternativa per al tractament de la insuficiència cardíaca" - explica Nicolás Manito, cap de la Unitat d'Insuficiència Cardíaca i Trasplantament Cardíac de l'hospital català - "El futur del tractament de la insuficiència cardíaca avançada passa per l'augment en l'ús de cors mecànics. Fins al punt que el trasplantament acabarà quedant com una opció molt secundària ".

Les assistències ventriculars de llarga durada, coneguts com cors mecànics, són bombes centrífugues que donen un flux continu de sang i substitueixen de forma parcial o total la funció del ventricle esquerre del cor, portant sang del ventricle esquerre a l'artèria aorta. 

L'energia elèctrica que necessita s'aconsegueix mitjançant un cable que surt de l'abdomen del pacient i es connecta a unes bateries recarregables, el que permet al pacient ser autònom i portar una vida normal. La mida d'aquestes s'ha aconseguit reduir per facilitar la mobilitat del pacient i la seva vida diària, a més d'allargar el seu temps de funcionament (sense haver d'estar connectades).

Els cors mecànics ja són rutinaris en països com Alemanya i EUA, on l'any passat es van implantar més de mil assistències mecàniques de llarga durada. A Espanya fins ara només hi ha hagut una desena de casos, sobretot en pacients en els quals el trasplantament estava contraindicat. 

"Si fins al moment s'han desenvolupat menys al nostre país ha estat només pels alts índexs de donacions registrats", conclou Manito. 

Personalment, crec que aquest assoliment representa un gran avenç en el món de la salut. Per aquelles persones que és impossible -per les raons que siguin- realitzar un transplantament de cor, això representa la possibilitat de poder seguir mantenint una vida gairebé normal. Per a les persones grans que no podrien suportar el transplantament o els mètodes convencionals, això suposa poder viure més anys.

M'ha agradat aquest article perquè no utilitza paraules gaire complicades d'entendre -aquest diari està orientat cap a la divulgació científica- i qualsevol pot adonar-se perfectament del que està parlant i comprendre l'avenç que suposa.

El fet que a Espanya hi hagués un gran índex de donacions m'alegra molt i saber que si s'han reduït ara és perquè han disminuït els accidents de trànsit és molt satisfactori. Penso que és un gran pas i que aquest portarà a molts altres avenços per tal de poder millorar la nostra salut i les nostres vides.

Maria Lee Alcober

1r Batxillerat B

Tornant a veure - Ana Pascual

Foto de Patrick Sheandell O'Caroll

Tornant a veure

Ana Pascual - 1r Batxillerat A

16.10.14

http://elpais.com/elpais/2014/10/14/ciencia/1413306545_752044.html

“Un transplante de células madre devuelve la visión a personas ciegas” és un article escrit per Nuño Domínguez publicat al diari El País el dia 15 d’octubre de 2014.

Aquest article parla d’un experiment que acaba de tenir lloc als Estats Units. L’estudi consistia en el trasplantament de cèl·lules mare a la retina de 18 persones que patien dues malalties causants de ceguera. Aquestes patologies afecten a més de 40 milions de persones a tot el món i són les causants de ceguera més comuns entre els joves i adults a occident. Els resultats han estat molt encoratjadors. La visió de deu dels pacients ha millorat notablement, set persones han tingut petits canvis positius o s’han mantigut estables i un cas ha mostrat perdua de visió. Des de fa trenta anys la gent diu que els tractaments amb cèl·lules mare són la medicina del futur, que arribaran a curar absolutament qualsevol cosa! Encara es creu això però la realitat ha demostrat que és més complicat del que es va pensar inicialment ja que els trasplantaments poden causar rebuig i la font principipal de cèl·lules mare, els embrions, encara és un debat bioètic. S’han fet avenços, però, i aquest estudi demostra que hi ha esperança. Un dels coautors del estudi afirma que, si tot va bé, hi hauran teràpies altament efectives i utilitzades al 2020 que curaran la ceguera. Una sèrie de científics experts han declarat que l’ull és un gran lloc per on començar a investigar ja que és petit i així necessita un nombre poc elevat de cèl·lules mare i perquè té un nivell baix de rebuig de trasplantaments. Més tard podria evolucionar a experimentació sobre qualsevol òrgan del cos humà.

L'article m’ha cridat l’atenció per diferents raons. Primer perquè porto ja unes setmanes treballant el tema de les cèl·lules mare i de la donació del cordó umbilical a l’assignatura de ciències del món contemporani. També perquè tot el que té a veure amb els avenços mèdics sempre m’ha semblat fascinant i afegirè com a anècdota que el meu pare sempre m’ha dit que em “pega” ser oftalmòloga, signifiqui el que signifiqui això.

En llegir l’article he quedat molt impressionada. Estic una mica immune a tots els avenços de la tecnologia, creixent amb ells des que m’enrecordo. Sempre que surt una màquina nova a les notícies capaç de fer coses inimaginables em fa gràcia però no m’impressiona gens comparat amb per exemple la meva mare que es passa estona comentant-ho. Els avenços tecnològics els tinc bastant assumits i m’agradan molt però no em fan sentir com ho fan els avenços mèdics, tot i que sé que en molts casos van lligats. El que em sembla increïble és el coneixement que estem arribant a tenir sobre el cos humà i sobre la vida. Cadascú tenim els nostres àmbits d’interès i aquest definitivament és un dels meus.

Hi ha moltes malalties molt dures però la ceguera realment és una que et condiciona tota la teva vida i et suposa dificultats en cada moment. Com aquesta moltes altres i que gràcies a la dedicació de científics d’arreu del món es puguin arribar a canviar i salvar tantes vides em sembla preciós.

Estic familiaritzada també amb els problemes morals que pot suposar l’ultilització de cèl·lules provinents d’un embrió, un conjunt de cèl·lules que són l’inici de la vida humana i que molta gent interpreta com una persona viva, amb drets. Crec que és un tema extremadament lligat amb l’opinió de cadascú i personalment opinio que amb un ús regulat i una normativa preestablerta pot fer molt més bé que mal l’experimentació amb cèl·lules mare i aquest article ho corrobora. Tinc moltes esperances en aquest àmbit de la medicina i moltes ganes de veure com evoluciona. Fins i tot tinc ganes de potser aportar el meu petit gra de sorra en el futur!

MÉS HORES DAVANT LA TELEVISIÓ, MÉS PES?

El setembre del 2013 es va publicar un article anomenat “The Worldwide Association between Television Viewing and Obesity in Childrens and Adolsecents”, dirigit per Irene Braithewaite, investigadora de l’Insitute of Medical Research of New Zeland, publicat a la revista científica PLOS One.

 En aquest estudi, els investigadors han volgut demostrar que l’excés de pes en nens i adolescents, mesurat per l’IMC (índex de massa corporal), està relacionat directe i proporcionalment amb les hores que veuen la televisió. Mitjançant un estudi d’asma que es duia a terme, els adolescents entre 12 i 15 anys i els tutors dels nens entre 5 i 9 van haver de completar un qüestionari que formulava la pregunta: Durant una setmana normal, quantes hores al dia (24h) veus (el teu fill/a) la televisió? Les respostes van ser categoritzades en 4 grups: poc (<1 hora), moderat (1 a 3 hores), llarg (3 a 5 hores), i prolongat (>5 hores). El qüestionari incloïa també el pes i l’alçada, per tal de calcular l’IMC.

 El resultat d’aquest estudi van ser en total 284,675 respostes; 207,672 d’adolescents de 37 països i 77,003 de nens de 18 països, en els quals estava Espanya. Entre els enquestats un 89% dels adolescents i un 79% dels nens veien la televisió més d’una hora el dia. Comparant els IMC dels adolescents amb el temps consumit davant de la televisió (menys d’una hora) amb el moderat, llarg i prolongat, l’excés d’IMC va ser: 0,14kg/m2, 0,21kg/m2, 0,30kg/m2 per les adolescents i 0,08kg/m2, 0,16/m2 i 0,17kg/m2 pels adolescents. En els nens, les diferències dels IMC comparats amb el primer grup (<1 hora a la televisió) van ser: 0,24kg/m2, 0,34kg/m2 i 0,36kg/m2 per les nenes i 0,19kg/m2, 0,32kg/m2 i 0,36kg/m2 pels nens. 

Com a conclusió, podem observar que el temps veient la televisió està positivament associat a l’IMC, tan als adolescents com als nens. Aquests resultats constaten la evidència que veure la televisió contribueix a l’augment del IMC en la infància. No obstant, és evident que la veient la televisió el teu IMC augmenta, sinó que hi ha factors correlacionats que afecten (menjar, no fer esport, perdre el temps…).

En la meva opinió, aquest article és interessant perquè tracta un tema important i actual, el de la obesitat infantil i adolescent. Ho fa, no només a un país que és l’estereotip del sobrepès (EEUU), sinó a molts països del món amb un número molt important de nens estudiants, nosaltres. A la vegada, aquest tema ens afecta, ja que som estudiants i podem tenir el risc que el nostre IMC augmenti fins poder arribar al sobrepès i, més tard, desenvolupar malalties. Més, sent Espanya el número 1 mundial amb el percentatge més elevat de obesitat i sobrepès en nens.

http://bit.ly/1ty9Z0U 

Daniel Goday, 1r Batxillerat B  

Els gens que determinen l'alçada

Els gens que determinen l'alçada D.V

L'article de Daniel Mediavilla titulat "Los genes que determinan la estatura" va ser publicat al diari El País el passat 3 d'octubre. L'article ens diu que, a través d'un cadàver, un equip internacional de científics ha conseguit identificar 697 variants genètiques que influeixen en l'alçada d'una persona.
http://elpais.com/elpais/2014/10/03/ciencia/1412357159_269665.html

Malgrat tot, un dels científics implicats en l'investigació, afirma que, després d'haver estudiat els genomes de més de 250.000 persones per identificar les regions genètiques vinculades a l'alçada, caldria estudiar-ne la de un milió més de persones per poder tenir total seguretat de la validesa de la investigació. El treball, realitzat dins del consorci GIANT (de les sigles en anglès d'Investigació Genètica de Trets Antropomètrics), ha multiplicat el nombre de variants genètiques associades amb l'altura que es coneixien. Fins ara es coneixia el 12% dels factors que fan que l'alçada sigui un tret heretable i ara s'ha arribat al 20%. Aquest nou avenç científic pot tenir vàries aplicacions pràctiques, com ara, el descubriment del culpable d'un assassinat o controlar el creixement normal o anormal de l'esquelet d'un nen. Permet estudiar més a fons malalties relacionades amb l'alçada com ara l'obesitat, la diabetis o l'asma. Encara que l'alçada està determinada principalment per l'herència genètica, també influeixen molts factors ambientals, com l'alimentació i la rellevància dels microorganismes que viuen al nostre cos i que també interactuen amb el nostre genoma i amb l'entorn. Tots aquests factors poden ajudar a explicar, per exemple, per què sense variacions genètiques importants, l'estatura mitjana d'Espanya s'ha incrementat en més de deu centímetres durant l'últim segle o per què hi ha diferències importants d'estatura entre els europeus sense haver grans diferències genètiques.

Personalment, em sembla un gran avenç científic que pot ajudar en els aspectes esmentats en l'article i en molts altres encara no descoberts. Però, com tot a la vida, té la seva part negativa, i és que, un cop controlat el genoma que influeix en l'alçada d'una persona, també es té el complet control sobre el seu desenvolupament i la seva manipulació, cosa que, pot provocar que, l'ésser humà, intervingui en el genoma i hi practici una mutació o modificació pel simple fet del desitg estètic que el seu fill sigui més alt o més baix.

Claudii Fadjo Beti
1r BATX C

Quan sintetitzar proteïnes deixa de ser un repte

Quan sintetitzar proteïnes deixa de ser un repte

És possible interrompre una al·lèrgia alimentària, modificant l'intestí?

L'article titulat 'Manipular el intestino para curar las alergias alimentarias' va ser publicat el dia 12 de setembre de 2014, a la revista digital española www.investigacionyciencia.com , com a article informatiu, a l'apartat de notícies. Aquest, però, parla sobre l'estudi de la investigadora nord-americana Cathryn Nagler, publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America (PNAS).

Es podria arribar a fer que l'intestí acceptés
certs aliments, que en un principi, no podia.
(font: http://bit.ly/1sIivJV )

En els darrers segles, l'augment de persones que pateixen al·lèrgies alimentàries s'ha disparat. El brusc canvi en la dieta dels habitants dels països més desenvolupats, l'augment d'ús d'antibiòtics des de la infància  o que gràcies a l'avenç en la medicina, cada cop més nadons neixen via cesària, són alguns dels factors que, segons els últims estudis, influeixen en la composició dels microorganismes intestinals, que més endavant, desenvoluparan al·lèrgies.

Fa 10 anys, els científics nord-americans, a partir de l'experimentació amb ratolins, van  comprovar que, al treure part de la microbiota intestinal (conjunt de bacteris intestinals) d'aquests roedors començaven a desenvolupar rebuig cap a certs aliments, com els cacauets. Va ser a partir d'aquí quan van començar a pensar en tots aquells components intestinals que podrien curar al·lèrgies, en comptes de provocar-les.

Finalment, s'ha confirmat el paper que tenen els antibiòtics en el camp de les al·lèrgies. Introduint-ne a ratolins, un altre cop, aquest tornen a desenvolupar rebuig cap a aliments. Però en aquesta ocasió, els investigadors introdueixen als mateixos animals un suplement de Clostridia (bacteri que es troba a l'intestí dels mamífers), i al cap de poc temps, poden tornar a menjar amb normalitat.Després d'altres proves amb diferents bacteris, es va arribar a la conclusió de que només la Clostridia té aquesta capacitat, ja que junt amb altres cèl·lules intestinals, ajuda a sintetitzar les proteïnes dels aliments.

Això, doncs, obre un camí a l'estudi i l'aprofundiment sobre aquest tema. Qui sap si en un futur no massa llunyà sigui possible acabar amb al·lèrgies tant comunes com la dels fruits secs.

Visió microscòpica del bactèri Clostridia
(font: http://bit.ly/1EV6J2C )

L'article trobat a la pàgina espanyola em sembla correcte però potser incomplet. Des de un primer moment ens diu que parlarà sobre uns estudis externs, i ens dona la font d'informació. Tot i així fa una síntesis bastant resumida, on, si no hi pares massa atenció i busques certes paraules, et pot resultar una mica complicat d'entendre (pel fet de que està massa esquematitzat). Així doncs, com a punt feble principal tenim això, la poca precisió científica. D'altra banda, aquest 'resum' destaca les idees importants, i deixa molt clar el procés de l'experiment dut a terme. Així doncs, és fàcil entendre el concepte, si el nostre objectiu no és aprofundir en ell. El llenguatge és senzill, tractar-se d'un article de divulgació científica, exceptuant en aquelles paraules tècniques concretes, les quals has de trobar en una font externa si en vols saber el significat concret.

En l'aspecte gramatical, no hi ha cap problema. És tot correcte i formal, amb molt bon ús de la llengua.

Un altre aspecte destacable és el fet de que ens parli d'aquest tema tant i tant extens amb un exemple molt concret, els cacauets. És molt més entenedor, i al deixar-nos un final que ens proposa un interrogant, entenem que tot això pot anar molt més enllà, que és només un petit tast.

En resum, em sembla un article que diu l'essencial, sense anar molt al detall. Les idees són clares, i al haver inclòs altres fonts d'informació, les originals, et dona l'oportunitat de llegir i saber-ne més. Personalment, és un tema que em sembla molt interessant, ja que afecta a molta gent, i de la qual no se'n fan masses investigacions o no en sentim massa a parlar. El simple fet de amb ratolins i dos tipus de bacteris s'hagi arribat a conclusions de dimensions tant grans, i saber que encara queda molt per descobrir, em fascina, i he pensat que pot fer.ho amb tothom.

Rita-Sara Alonso

1r Batx B

La natura per curar malalties

Científics d’arreu del món investiguen la relació entre el contacte amb les zones naturals i la millora de la salut.

El dilluns 29 de setembre de 2014 es va publicar al diari La Vanguardia, en l’apartat de Tendències, dos articles sobre com la natura reflecteix directament en la nostra salut. “Menyspastilles i més passejos pel bosc” es titula el primer, escrit per Rosa M. Bosch, on ens explica igual que el segon article, escrit per Antonio Cerrilllo, que es titula “Girar l’esquena a la natura perjudica” diferents teràpies per combatre algunes malalties com a alternativa a les pastilles i ens mostra el pla utilitzat per Japó, que és la pionera en aquesta qüestió.

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOPjKb5Bu1-rn6K47Ozed6uOk2SNAWYUlbsaGT-uAVpPGM_8ACKNlZZ5B2yCWBxMzgr56GVb0VIlQIIIie98iN5j0nqqbHEED5w3qV3-2nG8C6vqFmXwNpp-33XFpqYeUOC4BcPH2F4gSH/s640/4577151720.jpg

El nostre sistema nerviós necessita viure lligat amb la natura perquè ha evolucionat juntament amb ella i utilitzant els seus recursos: el sol, l’aigua, el vent... Alguns efectes que ens ha produït aquesta desvinculació amb la natura són: l’increment d’obesitat, l’augment d’incidències sobre malalties respiratòries, les altes taxes de nens amb dèficit d’atenció o hiperactivitat i la falta de vitamina D per no prendre el sol, segons uns estudis amb nens. Als Estats Units, els malalts que després d’una operació ocupen una habitació sense vistes a un espai natural es recuperen més lentament dels que sí gaudeixen de la oportunitat. En un barri britànic, els veïns amb zones verdes tenien un 6% menys de possibilitats de morir prematurament. Les dones de Tel-Aviv que durant el seu embaràs van tenir contacte amb la natura van donar llum a nadons d’un pes més elevat.

Davant d’aquestes evidències, el doctor Qing Li, president de la Societat de Medicina Forestal del Japó, proposa anar a fer un tomb per la muntanya afirmant que amb aquesta mena de banys forestals l’activitat de les cèl·lules NK, que destrueixen les cèl·lules cancerígenes, augmenta. I en els homes, aquesta teràpia augmenta els nivells de diponectina, una hormona amb efectes preventius contra l’obesitat, la diabetis de tipus 2, malalties cardiovasculars i la síndrome metabòlica. Finalment, en els nens amb entorns propers a la natura, afronten millor els successos traumàtics i tenen menys estrès.

Internacionalment, això s’està aplicant en països nòrdics, on es realitzen estades a la natura per tractar depressions o malalties neurodegeneratives. Però sobretot es realitza al Japó, que és el país pioner en aquesta mena de tractament i posseïdor d’un departament de la matèria en qüestió. Realitzen el shinrin-yoku, el bany de bosc per revitalitzar els estressats habitants de la ciutat i alhora promoure estats de relax. Actualment disposen de 48 itineraris forestals oficials per passejar, però els propers anys en tindran 100, i els seus estudis sobre el tema han anat evolucionant després del seu inici fa 10 anys.

El Creal (Centre de Recerca en Epidemologia Ambiental de Barcelona) té l’objectiu de impulsar una base de dades per determinar on hi ha més necessitat de més zones verdes. Preten crear una xarxa de boscos centenaris perquè es deixin la seva evolució natural, Europa té una mitjana del 6% de boscos per a aquesta finalitat i Navarra obliga a deixar un 5% com a mínim de bosc sense tocar. En el cas català, el bosc de Bagues de Riu de Cerdanya al parc de natural de Cadí-Moixeró s’ha prohibit la tal·la d’arbres i durant el primer trimestre del 2015 se sabrà quins altres boscos catalans quedaran a l’evolució natural.

http://www.cbc.ca/books/loving-nature-584.jpg

Personalment, penso que aquests estudis sobre la relació entre la natura i la salut són molt positius per a la societat perquè és un medicament, una cura absolutament natural que estem desaprofitant i estem destruint. Si seguim fent créixer aquests mètodes tan positius pel nostre cos millorarem la nostra salut i per efecte indirecte reduirem la contaminació i el consum.

Per l’altra banda, penso que els governs i poders no ho posaran tot això tan fàcil com pot semblar perquè d’aquest bosc que no es podrà talar o pastilles que no es consumiran, algunes empreses sobretot farmacèutiques no guanyaran tants diners i en un món capitalista com en el que vivim les empreses volen guanyar el màxim de diners sense tenir en compte les conseqüències.

Finalment, opino que sí és tan positiu això s’aplicarà i ens ajudarà. Evidentment, això també implica que les zones verdes de les ciutats s’augmentaran o se’n faran de noves, per tant és possible que part de Barcelona vulguin fer que sigui un parc més gran amb més arbres... i sobretot una millor vida.

Jordi Ruestes

1r Batxilerat D

Estudiant el passat s'il·lumina el present

The Evolution of Sleep: 700 Million Years of Melatonin (L’evolució del son: 700                          milions d’anys de Melatonina), publicat al New York Times per Carl Zimmer el dia 2 d’octubre d’aquest any a l’apartat de Science (Ciència).

No es pot negar que el cicle: dia-nit de la Terra regeix les nostres vides.

La foscor fa que es desencadenin una sèrie d’esdeveniments moleculars que s’estenen des dels nostres ulls fins a la glàndula pineal que segrega una hormona anomenada melatonina al cervell.  Aquesta hormona, quan s’adhereix a les neurones, altera el seu ritme elèctric impulsant el cervell en el son.

El que fa que pel matí el nostre cervell torni a la normalitat és la llum que elimina la melatonina del nostre cervell.

Quan es fa fosc i ens quedem desperts realitzant qualsevol tipus d’activitat, en realitat, el que estem fent és lluitar contra aquest procés del son impedint la segregació correcta de melatonina. És per això que si no dormim durant la nit  després ens trobem cansats.

Durant molts anys els científics s’han preguntat com va començar aquest cicle. És ara quan un nou estudi sobre la melatonina deixa entreveure que es va desenvolupar fa uns 700 milions d’anys.

Els científics del Laboratori Europeu de Biologia Molecular d’Alemanya estudien l’activitat dels gens que participen en la captació de melatonina i altres molècules relacionades amb el son.
Ha estat aquests últims anys que han comparat l’activitat d’aquests gens en humans i en invertebrats (cucs marins anomenats: Platynereis dumerilii).

Aquest estudi parteix que el son va evolucionar a partir de la pujada d’aquests petits animals a la superfície del mar per alimentar-se i el seu descens a les profunditats marines quan es fa fosc per ocultar-se dels seus depredadors i dels rajos ultraviolats del sol.

El procés que realitzen aquests cucs és el següent: pel matí utilitzen uns petits cilis per pujar a la superfície de l’oceà. Quan el sol es pon és quan els cucs comencen a segregar la melatonina. Aquesta hormona s’adhereix a les neurones que controlen els cilis en moure’s i els transmet uns impulsos elèctrics que fan que aquests cilis es “congelin” i els cucs s’enfonsin. Pel matí el cicle torna a començar.

Personalment crec que és un pas important per a la ciència haver realitzat aquest descobriment ja que això pot ajudar a continuar investigant en el procés evolutiu de l’espècie humana i tanmateix en l’origen de la vida.

Tot i això encara queda molt per confirmar un vincle evolutiu perquè encara és necessari trobar si la melatonina juga un paper similar en altres animals.

Clara Nogué i Ansón

1r Batxillerat B

Recuperant el sentit

El vuit d’octubre de 2014 es va publicar a la revista Science dos articles sobre els avenços aconseguits per el grup de metges liderats per Dustin Tyler a Cleveland, Ohio i per Max Ortiz-Catalan a Suècia. “A neural interface provides long-term stable natural touch perception” es titula el primer article, escrit per el propi Dustin Tyler, on ens explica, al igual que segon article, escrit per Max Ortiz-Catalan, que es titula “An osseointegrated human-machine gateway for long-term sensory feedback and motor control of artificial limbs”, com han desenvolupat un braç ortopèdic que s'acobla amb l’os capaç de connectar amb els nervis del pacient a través d’elèctrodes i fer que recuperi, al llarg d’un any i escaig,  el sentit del tacte.

Un pacient agafa raïm sense aixafar-lo. Fotografia de Dale Omor

Aquestes dues notícies han estat recollides pel periodista Antonio Martínez Ron a l’article de Vozpopuli titulat “Cómo devolver el sentido del tacto a un amputado” que va sortir el dia 10 d’octubre d’aquest any. Antonio Martínez ens explica com els investigadors de Cleveland han anat avançant fins a aconseguir un prototip de braç ortopèdic capaç de que el pacient sigui capaç de distingir textures. Els elèctrodes no estimulen els nervis originals, sinó que els pacients han hagut de relacionar diferents estímuls amb diferents textures, és a dir, crear una xarxa neuronal nova per reconèixer els objectes. 

Braç biònic.                                        Fotografia de Russell Lee

Considero que aquest recent avenç científic serà un pas ben gran en el camp de la recerca biotecnològica. A més, arreu del món molta gent es beneficiarà de les pròtesis capaces de fer recuperar el tacte, com ara el pacients que pateixen del síndrome dem membre fantasma, és a dir, que el pacient és capaç d’experimentar sensacions i, sobretot, dolor, en un braç que ja no hi és. Amb el nou braç, seran capaços de tornar a tocar i de sentir que tenen el braç un altre cop, per tant, aquest síndrome desapareixerà.  

A més a més, aquest avenç es podrà aplicar a altres pròtesis necessàries, com ara el desenvolupament de pròtesis de cames capaces de reconèixer diferents tipus de terra.  

Per últim, m’agradaria afegir que, tan els investigadors com els pacients, a través d’aquesta recerca, han aconseguit recuperar el sentit perdut. No només el tacte, sinó que han demostrat que la unió entre les noves tecnologies i la biologia, en la qual molta gent no hi confia, pot arribar a bon port. Aquests braços ortopèdics son un clar exemple de que la unió entre biologia i tecnologia moltes vegades és un gran encert.  

Elena López-Contreras                 1r Batxillerat B