Ciència ciutadana

Joves experimentant a la UB, ahir.

El dia 22 de maig, a la Universitat de Barcelona es va celebrar una festa amb l'objectiu d'apropar als joves a la ciència.
La jornada constava d'activitats com l'obtenció del propi ADN, experiments de realitat virtual, altres relacionats amb psicologia, nanotecnologia, química, genètica... Hi havia cabuda, fins i tot, per a tots els fanàtics de l'astronomia (els quals podien observar el Sol amb un gran telescopi i analitzar taques solars). Era possible, també, dirigir un dron, fer-se fotografies termals...
Inma Clemente, vicedecana de Investigació i Innovació de la Facultat de Psicologia, comentava que era la primera vegada que es feia una festa transversal i Marga Becerra, l'organitzadora, va afegir que els participants estaven motivats per mostrar el que es feia al centre.
"Volem mostrar a la gent que la química pot ser útil, propera i no necessariament dolenta", deia el catedràtic Jaume Granell, frase amb la que estic completament d'acord. Són justament aquests experiments on s'aplica la química que la fan tan vistosa i interessant per als adolescents i crec que aquesta vessant s'hauria d'intentar explotar més en les escoles i instituts per tal de fer sentir als estudiants més propers al món científic.

Realment és una pena que el divendres no pogués anar ja que hauria estat una gran experiència, no només pel fet de fer experiments divertits i curiosos, sinó perquè hauria pogut coneixer i parlar cara a cara amb mes de 40 investigadors, els quals dirigien les activitats,


Iago López Güell
1r Batx A

ELEGANS, la màgia de la biotecnologia

Com cada diumenge, el diari El País ve acompanyat d'una petita revista, El País Setmanal. El passat gener, l'última setmana del mes, de la página 32 a la 43 trobàvem un article molt complet, que aparentment detallava l'ús d'un petit cuc per a investigacions en el camp de la biotecnología, a mà de Juan José Millás.

 

L'article, titulat ELEGANS, biografía de un gusano , es tracta d'una redacció molt més completa del que en un primer moment promet el títol. En 11 cares, que compten tant amb subtítols, com amb text i amb moltes imatges, expliquen el procés de cració d'una empresa de biotecnología, Biópolis, situada a Valencia, des de zero fins a ser un punt de referència per a la innovació en aquest camp. L'article es divideix en seccions, cadascuna corresponent a un departament de l'empresa: el de biotecnologia microbiana, el de biotecnologia alimentària, el de bioinformàtica...

Des de cadascun d'aquests components de l'empresa, i a base d'entrevistes als caps dels departaments, ens trobem amb una descripció molt detallada de les funcions de l'empresa, i per tant, de tot allò en el que treballen. A més a més, cadascun dels especialistes ens parla d'algun experiment o investigació, però tots ells es centren en un mateix: Elegans. Un cuc que, compartint un 40% dels gens amb els humans, permet a aquests professionals investigar amb aliments, per tal de descobrir més coses sobre l'obesitat, l'alzehimer, la diabetes, etc.

                                

                                         Fotografia del cuc, obtinguda gràcies a un microscopi electrònic.
                                                              (Font: http://www.k-state.edu/hermanlab/ )

Crec que és destacable el fet de que un article tant complet i que conté información tant detallada estigui expressat d'una manera tant entenedora. Adaptant tot a un vocabulari que el lector comprengui sense ser un expert, però aportant dades i información que no deixen indiferent a qui llegeixi. Aquest cuc, l'elegans, habita al sòl del camp, entre la terra. Pot semblar un procariota sense massa utilitat, i pràcticament innexistent per als humans (fa aproximedament un mil·límetre d'alçada), però el que ha costat anys saber i gràcies al que ara el laboratori de Biópolis pot investigar, és que conté 18.000 gens, el 40% d'aquests, iguals que els del ésser humà. Així doncs, és possible veure com reacciona davant un aliment, quin gen s'activa quan es fa gran i perd la movilitat, què li passa a cert punt del seu genoma quan les condicions canvien i de quina manera es pot solucionar. Així doncs, és, sinó increíble, sorprenent, la quantitat d'informació que s'està obtenint i a quina velocitat s'està fent en comparació amb el que s'ha fet en les últimes dècades. I és que com ens explica l'article, és molts mesos més ràpid i milers d'euros més barat treballar amb Elegans que amb un sol ratolí. Viuen una mitja de 21 dies i es reprodueixen ràpid, cosa que facilita l'experimantació.

 

                                          

                                              Fotografia del propi article, on es mostra una placa amb Elegans

 

Però, què és allò realment fascinant? Bé, dins de la biologia sovint es fan descobriments que no permeten més que investigacions, que porten anys, estudis i treball, però que no és fácil obtenir-ne un ús pràctic. L'objectiu d'aquesta empresa científica és fer de les seves investigacions quelcom per als humans, quelcom que es pugui utilizar i que ajudi. És per això que sorpén saber que per exemple, aquest cuc, trasparent i minúscul, és capaç de produir ell solet plàstic biodegradable, utilitzant només residus orgànics. Plàstic que, passat el seu temps d'ús, desapareixerà, però que té la mateixa consistència que el que utilitzem.                                             

                                                                                             Fotografia del propi article, on es veu a treballadors de Biópolis

 

Però no es tracta de centrar-se només en què ens pot aportar un cuc. Es tracta de saber què ens pot aportat la biologia, la física i la química, tres pilars fonamentals, segons l'article, per a qualsevol laboriatori científic. I a més a més, en com podem potenciar-ho, ja que com ens diu Daniel Ramón, el creador de Biópolis, és difícil produir en l'ámbit científic, com ho és invertir per a la seva investigació. Apostar per la ciencia, doncs, és aportar per l'ésser humà i el seu benestar.

 

 

 Rita-Sara Alonso
1r Batx B

Les connexions en les xarxes

El 3 d’octubre de 2014 es va publicar al diari El País un article sobre neurociència titulat “Tus neuronas mejorarán las redes que mueven el mundo” redactat per Nuño Domínguez, el qual fa referència a un article anomenat “Avoiding catastrophic failure in correlated networks of networks” (Evitant fracasos catastròfics en xarxes correlacionades en les xarxes) escrit pel neurocientífic Santiago Canals publicat a Nature Physics. En aquest article es té en compte l’estudi del cervell humà i la importància de les xarxes tecnològiques, com a exemple negatiu, relacionant-les amb les neurològiques, estant a favor d’elles.

Els neurocientífics, físics i matemàtics experts en xarxes complexes naturals creuen que si les nostres xarxes artificials imitessin les xarxes naturals no es produïrien errors tan catastròfics. Envers aquest tema, Santiago Canals i el seu equip ha aplicat uns models matemàtics per trobar la xarxa de xarxes òptima a prova d’aquests errors. El que han pogut comprovar, és que hi ha una relació i una mateixa organització entre les xarxes neurològiques i les tecnològiques, mitjançant proves constants.

L’autor d’aquest article, també ens formula informacions sobre problemes com el trànsit aeri o l’expansió de virus i epidèmies (teoria de grafs) basant-se amb l’opinió de Canals, tenint en compte la immensitat del cervell i l'equivalent al món exterior, la xarxa elèctrica, l'Internet i altres sistemes electrònics. El seu treball és connectar millor diverses xarxes copiant exemples presos a la naturalesa. Actualment, el seu equip ja ha iniciat estudis amb animals per comprovar si hi ha malalties atribuïdes a males connexions en el cervell. 


A més a més, ens parla sobre l'opinió d'un matemàtic expert en sistemes complexos, Florentino Borondo, qui creu que conèixer el cablejat del cervell ens farà entendre com es reorganitza després d'un accident.

La meva opinió sobre l’article és que és força interessant per una persona entesa en aquest tema i molt complet. Probablement, no tothom ho podria entendre atès el seu llenguatge científic i tècnic, encara que dóna molta informació sobre el tema i ho explica des de diverses opinions de científics i matemàtics. També penso, que està composada des d’un altre punt de vista envers els nous avenços tecnològics i les neurones del cervell.


Article: http://elpais.com/elpais/2014/10/01/ciencia/1412178621_038401.html

Ester Yagües

1r Batx D

La llum pot arribar a suprimir records?

Aquest article, publicat a l'ABC al 15 d'Octubre del 2014, afirma que sí es pot. Investigadors nord-americans han aconseguit modificar la memòria d'un ésser viu a partir d'una tècnica: l'optogenètica.

 

En el que avui en dia es veia com un recurs fictici en la cinematografia ha esdevingut una realitat. Els investigadors de la universitat UC Davis han pogut esborrar records específics en ratolins de laboratori a partir de la manipulació i l'estudi de les cèl·lules nervioses a través de la llum. S'ha comprovat que si una de les parts del cervell falla a l'hora de recuperar un determinat record, és impossible que aquest pugui retornar.

L'experiment va consistir en modificar genèticament diversos tipus d'animals per quan les neurones s'activaven durant un record poguessin fer-se visibles, i un cop localitzades, les apagaven amb una llum dirigida mitjançant un cable de fibra òptica i d'aquesta forma eliminaven el record amb què la neurona processava. Però l'optogenètica és un mètode certament perillós, ja que si es danya l'hipocamp, el pacient pot perdre dècades de records, per tant cal efectuar aquesta operació cuidadosament per donar resultats efectius. S'ha comprovat que funciona a partir de moltes proves realitzades.

La meva opinió en aquest article és que és acceptable, possiblement no per tots els públics ja que hi apareixen paraules científiques, però arriba a explicar-se bé i penso que és un tema interessant que fa cridar l'atenció. Està dividit en tres apartats: al primer introdueix el contingut, al segon explica el procès d'experimentació i al tercer hi afegeix una informació extra. L'únic que m'ha fallat en aquest article és que ha sigut massa objectiu, no ha parlat sobre quines conseqüències comportaria l'ús de l'optogenètica sinó que més aviat l'ha explicada i punt.

En conclusió, jo consideraria aquest experiment poc necessari pel conjunt de la població i possiblement útil només en casos excepcionals, tenint en compte el perill que comporta distorsionar la memòria. Però està bé que hagin descobert nous camps en la neurociència, tot sigui per fer-ne un bon ús, i estaria molt millor trobar solucions i cures pels problemes actuals que per ara romanen sent incurables.

Isabel Ruan,1r Batxillerat D

Quan sintetitzar proteïnes deixa de ser un repte

Quan sintetitzar proteïnes deixa de ser un repte

És possible interrompre una al·lèrgia alimentària, modificant l'intestí?

L'article titulat 'Manipular el intestino para curar las alergias alimentarias' va ser publicat el dia 12 de setembre de 2014, a la revista digital española www.investigacionyciencia.com , com a article informatiu, a l'apartat de notícies. Aquest, però, parla sobre l'estudi de la investigadora nord-americana Cathryn Nagler, publicat a Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America (PNAS).

Es podria arribar a fer que l'intestí acceptés
certs aliments, que en un principi, no podia.
(font: http://bit.ly/1sIivJV )

En els darrers segles, l'augment de persones que pateixen al·lèrgies alimentàries s'ha disparat. El brusc canvi en la dieta dels habitants dels països més desenvolupats, l'augment d'ús d'antibiòtics des de la infància  o que gràcies a l'avenç en la medicina, cada cop més nadons neixen via cesària, són alguns dels factors que, segons els últims estudis, influeixen en la composició dels microorganismes intestinals, que més endavant, desenvoluparan al·lèrgies.

Fa 10 anys, els científics nord-americans, a partir de l'experimentació amb ratolins, van  comprovar que, al treure part de la microbiota intestinal (conjunt de bacteris intestinals) d'aquests roedors començaven a desenvolupar rebuig cap a certs aliments, com els cacauets. Va ser a partir d'aquí quan van començar a pensar en tots aquells components intestinals que podrien curar al·lèrgies, en comptes de provocar-les.

Finalment, s'ha confirmat el paper que tenen els antibiòtics en el camp de les al·lèrgies. Introduint-ne a ratolins, un altre cop, aquest tornen a desenvolupar rebuig cap a aliments. Però en aquesta ocasió, els investigadors introdueixen als mateixos animals un suplement de Clostridia (bacteri que es troba a l'intestí dels mamífers), i al cap de poc temps, poden tornar a menjar amb normalitat.Després d'altres proves amb diferents bacteris, es va arribar a la conclusió de que només la Clostridia té aquesta capacitat, ja que junt amb altres cèl·lules intestinals, ajuda a sintetitzar les proteïnes dels aliments.

Això, doncs, obre un camí a l'estudi i l'aprofundiment sobre aquest tema. Qui sap si en un futur no massa llunyà sigui possible acabar amb al·lèrgies tant comunes com la dels fruits secs.

Visió microscòpica del bactèri Clostridia
(font: http://bit.ly/1EV6J2C )

L'article trobat a la pàgina espanyola em sembla correcte però potser incomplet. Des de un primer moment ens diu que parlarà sobre uns estudis externs, i ens dona la font d'informació. Tot i així fa una síntesis bastant resumida, on, si no hi pares massa atenció i busques certes paraules, et pot resultar una mica complicat d'entendre (pel fet de que està massa esquematitzat). Així doncs, com a punt feble principal tenim això, la poca precisió científica. D'altra banda, aquest 'resum' destaca les idees importants, i deixa molt clar el procés de l'experiment dut a terme. Així doncs, és fàcil entendre el concepte, si el nostre objectiu no és aprofundir en ell. El llenguatge és senzill, tractar-se d'un article de divulgació científica, exceptuant en aquelles paraules tècniques concretes, les quals has de trobar en una font externa si en vols saber el significat concret.

En l'aspecte gramatical, no hi ha cap problema. És tot correcte i formal, amb molt bon ús de la llengua.

Un altre aspecte destacable és el fet de que ens parli d'aquest tema tant i tant extens amb un exemple molt concret, els cacauets. És molt més entenedor, i al deixar-nos un final que ens proposa un interrogant, entenem que tot això pot anar molt més enllà, que és només un petit tast.

En resum, em sembla un article que diu l'essencial, sense anar molt al detall. Les idees són clares, i al haver inclòs altres fonts d'informació, les originals, et dona l'oportunitat de llegir i saber-ne més. Personalment, és un tema que em sembla molt interessant, ja que afecta a molta gent, i de la qual no se'n fan masses investigacions o no en sentim massa a parlar. El simple fet de amb ratolins i dos tipus de bacteris s'hagi arribat a conclusions de dimensions tant grans, i saber que encara queda molt per descobrir, em fascina, i he pensat que pot fer.ho amb tothom.

Rita-Sara Alonso

1r Batx B