L'Antàrtida també es fon

http://elpais.com/elpais/2015/05/23/ciencia/1432373251_539656.html

Fins ara el Sud d'aquest continent es mantenia estable però el seu desglaç comença a accelerar-se. Segons la NASA el 2013 va mostrar una major extensió del gel que cobria la superfície marina, però tot i així aquest últim any la seva superfície s'està reduint com mai, ja que perd més gel del que guanya. Aquest fenomen no havia succeït mai des de l'última glaciació, motiu pel qual ha estat el punt de mira de molts investigadors. A diferència de l'Àrtic, el desgel a l'Antàrtida no havia estat mai present però sembla que finalment està quedant afectada pels augments de temperatura que el canvi climàtic provoca. Amb una extensió gairebé 28 vegades la d'Espanya, l'Antàrtida acumula entre el 80% i el 90% de l'aigua dolça que hi ha al planeta. L'alçada mitjana de la capa de gel és d'uns 2.500 metres, encara que hi ha zones de gairebé 5.000. Si es fongués tot d'una, el nivell del mar pujaria desenes de metres.


És un continent tant gran que l'augment de temperatura afecta de forma diferent en cada regió. Mentre que en el Oest el gel es desfà, en l'Est el gel avança, però de forma més lenta. Es calcula que la zona estudiada perd 60.000 milions de tones de gel a l'any des de 2009. Gràcies a diferents estudis fets des de satèl·lits a començaments de segle, els investigadors van poder comprovar que l'elevació dels gels d'aquesta zona es va mantenir estable fins a 2009, però des de llavors no ha deixat de reduir-se. Segons publiquen a Science aquesta setmana, la regió perd uns 60 quilòmetres cúbics de gel a l'any. En aigua líquida, serien uns 60 bilions de litres. Hi ha glaceres que s'han retirat fins a 30 metres en l'última dècada.

Com ja he comentat anteriorment aquestes xifres no són equiparables a les del desglaç a l'Àrtic on, només Groenlàndia està perdent 243.000 milions de tones. Toto i així el problema no és la quantitat, sinó la tendència accelerada dels últims anys. Però el panorama encara podria ser pitjor ja que  la part occidental de l'Antàrtida, la major de les dues, segueix acumulant gel nou.

Jo crec que aquest senyal és simplement un avís que no estem fent les coses correctament. Hores d'ara no pot semblar gaire preocupant però si no fem un canvi dràstic aquest problema que ara no té grans repercussions, en un futur esdevindrà un problema irreparable. Havent vist la capacitat d'actuació que té la humanitat davant de problemes així, crec que el desglaç anirà en augment i no serem a temps de reparar-ho.

Francesc Martínez BTX 1 D

LA SISENA GRAN EXTINCIÓ

El canvi climàtic i l'home accelera la extincó d'espècies.

En l'història de la Terra, hem patit 5 extincions, com la que va acabar amb els dinosaures fa 65 mil·lions d'anys. Però aquest cop l'homa està darrere d'aquesta catàstrofe. El professor de la universitat de Harvard en temes de biodiversitat, diu que la principal causa d'aquesta extinció es troba en la paraula HIPPO (les paraules en català serien; pérdida d'hàbitats, espécies invasores, contaminació, sobrepoblació i captura de espècies salvatjes).

Els biòlegs porten temps intentant entendre com afecta el canvi climàtic en la biodiversitat. Peròcal tenir en compte que l'extinció depèn de l'espècie i de la situació geogràfica o els factors que envolten a l'espècie en concret.

El què passarà serà:

1- El 16% de les espècies desapareixeran de la terra si emetem tans gasos com ara durant els pròxims anys.

2-Una de cada sis espècies desapareixerà.

3-Els llocs més afectats seran Austràlia, Sud Amèrica i Nova Zelanda (principalment a causa dels factors climàtics)

4-Si en l'actualitat hi ha un 2,8% de espècies en extinció, es calcula que en un futur podem arribar al 16% però fins hi tot al 21%.

Com a conclusió puc dir que estic totalment d'acord amb el que he trobat d'informació. Sé que el canvi climàtic ens afecta però no he pensat mai que podria probocar fins hi tot la pròpia extinció d'espècies. Per aixó crec que hem de reduir l'emissió de gasos, i començar a pensar que hem d'actuar ràpidament i sense cap mena de retenció. Hem de poder erradicar aquestes possibilitats d'extinció, tant de éssers vius com de vegetació. Ja que si ells moren, nosaltres també, sino, no tindrem O2, ni aliments per poder subsustir i eventualment el món quedarà sense habitants. L'únic que hem fet ara és arruinar el planeta on vivim, i no podem buscarne un altre que tingui les mateixes condicions de vida sols per tonar a explotar-lo, deixar-lo sense recursos i tornar a començar des del principi. Arrasem a l'estil humà, i això no és bo per ningú.

Noticia del diari EL MUNDO/ Miguel G.Corral/ 1-05-2015

Sara de Llobet

1r batxillerat D

El canvi climàtic pot estar reduint el temps de creixement de les plantes

Un estudi fet per la revista Plos Biology preveu que l'any 2100 els canvis en el clima faran que es redueixquin els dies de creixement de les plantes. Els canvis de temperatura no només variarà el seu temps de creixement sinó que també acabarà amb gran part de les plantes tropicals. L'estudi fet via satèl·lit mostra les variacions que es produiran en la humitat del sòl i en la intensitat de la llum, factors que afecten en un 95% el creixement del món vegetal.

Aquest treball va preveure que l'augment de temperatura incrementarà el nombre de dies amb temperatures per sobre dels 0 graus. Les regions amb unes latituds més altes tindran menys neu però la seva vegetació serà incapaç d'aprofitar aquest augment de temperatura ja que no hi haurà suficient llum solar. On més afectarà aquest augment de temperatura serà en les zones tropicals ja que seran unes regions amb temperatures massa altes i amb falta d'aigua. Uns altres grans afectats d'aquest augment seran els ecosistemes agrícoles molts susceptibles als canvis.

L'espècie humana es sustenta principalment pels grans subministres que els vegetals proporcionen, però només si aquests es mantenen estables. L'estudi fet revela que 2.100 milions de persones quedaran afectades per aquest canvi ja que viuen en països que depenen en gran mesura de les  plantes. Aquesta variació en la vida vegetal afectarà desproporcionadament a la societat mundial ja que la gran majoria dels afectats seran els països més pobres.  La meva opinió és que estem deixant un futur molt desfavorable per als que vindran però això no sembla important mentre puguem treure el màxim benefici del que la natura ens proporciona. Per desgràcia els més afectats semblen ser els que menys culpa tenen d'aquest canvi climàtic, però crec que les nostres accions ens acabaran repercutint directament en un futur, i per tant, ens ho mereixerem.

Francesc Martínez BTX 1 D

El desgel: Una realitat que cal afrontar

Aquest article, originalment titulat How Western Canada glaciers will melt away, està extret del diari digital CBC. L’autora és Emily Chung i va ser publicat el 7 d’abril de 2015.

Fotografia extreta de CBC Canadà

Ens parla de com d’aquí uns anys, aproximadament el 2100, muntanyes de Canadà que ara estan cobertes de gel i tenen múltiples funcions -com per exemple esquiar, proveir d’energia centrals hidroelèctriques, mantenir un ecosistema, etc- es desfaran fins tornar-se muntanyes normals i corrents. El treball, dut a terme per investigadors canadencs i liderat per Garry Clarke, professor de Glaciologia a la universitat British Columbia, revela que la zona més afectada seria la zona interior del país, on es podria perdre fins el 90% de glaceres que hi ha. Això no només provocaria danys econòmics, sinó que perjudicaria greument el medi ambient i els ecosistemes que hi habiten. Els animals del voltant que visquin en aigua dolça en patirien les conseqüències directes, ja que experimentarien un brusc canvi de temperatura que afectaria directament als seus períodes de migració o fins i tot reproducció.

Per últim, Clarke espera que el valor de l'estudi no sigui només directament pràctic, sinó que també ajudi a la gent a entendre millor les conseqüències del canvi climàtic i a motivar-los a prendre mesures contra un problema que descriu com a urgent i "molt seriós".

"Si un mira i diu, 'Aquí està una glacera en la qual esquies ara mateix i això és com es veurà d’aquí 20, 30, 50 anys en el futur" i que pot veure les conseqüències, crec que és un missatge fort. Funciona una mica més visceralment per a les persones que no són científics "- diu Clarke.

Fotografia extreta de CBC Canadà

Aquest article m’ha semblat correcte, fàcil d’entendre el que explica i la gravetat del tema plantejat. Tot i així, trobo que és una mica pobre i podria ser una mica més detallat i fer més referència a les fonts d’on ha extret la informació. Crec que les fotografies estan ben escollides i lliguen molt bé amb el contingut exposat.

El tema del desgel l’hem tractat molt cops, hem vist vídeos documentals, conferències, i fins i tot uns companys ens van fer una presentació. Tot i això, encara no veig cap progrés per tractar d’enfrontar-se a aquest problema  ni cap tipus d’alarma pel que està passant.

Personalment, crec que el tema del canvi climàtic ja hauríem de tenir-lo ben après i posar-nos de veritat a aturar-lo. No ens adonem de com necessitem la natura i que no podem seguir deixant que es faci malbé com aquestes glaceres ni  podem seguir destruint-la. Hem de fer un pensament conjunt i començar a actuar ni que sigui localment per tal de poder fer el canvi globalment. 

Maria Lee Alcober

1r Batxillerat B

La indiferència de molts líders mundials en vers al protocol de Kyoto ens destina poc a poc a un futur difícil.

Font de la imatge: http://www.ongawa.org/blog/comienza-la-cuenta-atras-cumbre-del-clima-23-de-septiembre-de-2014-nueva-york/

Informació: http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/09/23/actualidad/1411501913_669926.html

EL País: “15 meses decisivos para luchar contra el calentamiento: el reto de superar Kioto”

A finals de setembre el secretari general de la ONU, Ban Ki-Moon, va reunir a Nova York a més de 100 líders mundials per tractar el tema del canvi climàtic. L’últim informe tret per IPCE (el panel de científics que avalua la ciència de l’escalfament) adverteix de que els efectes del canvi climàtic ja són presents en tots els continents i en tots els Oceans. Per tant, un cop més, cal que els poders polítics i econòmics prenguin mesures dràstiques per intentar apaivagar el ràpid creixement del escalfament global. Ja no estem parlant simplement de seguir l’acordat en el protocol de Kyoto, sinó d’anar més enllà. Durant els pròxims 14 mesos es faran altres reunions a Lima i a París per a fer un seguiment de les regulacions i mesures que va prenent cada país.  El que es pretén és que les potències emergents acordin un pacte per a regular les seves emissions i que finalment no sigui només firmar un paper sinó complir-ho. Tot i així els països en via de desenvolupament, els quals han augmentat molt les emissions, diuen que la culpa de tot això és dels països ja desenvolupats i que per tant són ells els que ho han de resoldre.

            La notícia està ben redactada i inclús dona algunes definicions sobre algun concepte que pugui ser difícil d’entendre com per exemple el de protocol de Kyoto. També disposa de diferents enllaços que poden servir per a completar la notícia i cita textualment paraules dites per algun representant. En relació amb aquesta notícia se que alguns països comercialitza la regulació de emissions i compren permisos entre ells. Per exemple si un país no sobrepassa les emissions límit, una altra potència li compra la diferència per tal de poder emetre més gasos dels que tenia permesos. Personalment la notícia m’interessa molt ja que és el gran problema que està patint la humanitat tot i que no importa gaire fer res ja que mentrestant no ens afecta personalment. Crec que les generacions futures acabaran pagant els nostres actes i per aquest motiu concordo amb el que va dir Leonardo DiCaprio: “No és una qüestió de política sinó de supervivència. “

Francesc Martínez

LA HUMANITAT NECESITA 1,5 PLANETES PER A SATISFER LA SEVA DEMANDA DE RECURSOS

‘LA HUMANITAT NECESITA 1,5 PLANETES PER A SATISFER LA SEVA DEMANDA DE RECURSOS’

Així es com es titula la notícia publicada pel diari ‘El Mundo’ el darrer 30 de setembre. Com podeu imaginar, ens parla sobre el fet que la Terra no té prous recursos necessaris per a suportar la petjada ecològica humana i per altra part ens mostra en quina situació ens trobem Espanya respecte a la mitjana.

La notícia informa sobre un estudi que ha fet la ONG WWF i que ha publicat a la revista del darrer mes anomenada: ‘Informe Planeta Viu 2014’. Per una part explica algunes de les causes d’aquest fet, com són, per exemple, l’augment de les activitats humanes (contaminació, emissió de gasos, etc). Per altra banda ens informa sobre les diverses conseqüències que està tenint, com ara el dramàtic descens en la biodiversitat, l’augment de més de la meitat de la petjada ecològica en els últims 50 anys o el canvi climàtic. Respecte a la mitjana mundial, el nostre país ocupa el lloc número 40, el que significaria que si tothom visqués com un ciutadà espanyol la humanitat necessitaria 2,3 planetes per a satisfer les necessitats humanes.

 

 

He escollit aquesta notícia perquè m’han impactat molt les dades que dona sobre totes les conseqüències que està tenint les demandes que es fan del nostre planeta. Crec que en el nostre dia a dia no ens parem a pensar en tots els residus que produïm, i encara menys els de tots els habitants de la Terra. Aquest és un problema que cada dia que passa es fa molt més gran i tots hauríem d’estar més conscienciats. Si ens fixem en algunes de les conseqüències que ja s’han viscut, com ara que el 52% de la fauna salvatge en els últims 40 anys ha desaparegut, podem veure que són problemes que ens queden molt a prop i que per tant, ens afecten.

Per concloure, considero que, tot i que es difícil que tanta gent com sóm ens posem d’acord, hauríem de tenir més en compte les solucions que tenim a l'abast per resoldre aquest greu problema.

Helena Batlló 1r Batx D

UN FUTUR AMB 4 GRAUS MÉS...

A finals del segle, la temperatura de la Terra serà 4 graus més elevada si no es frena el calentament global.
  El clima de las próximas décadas parece estar abocado a un aumento de temperatura. En la imagen, el Golfo de México. (Foto: Oficiales y tripulación del buque PISCES de la NOAA / Colección de Jeremy Adams, NOAA Corps
"La temperatura  aumentarà entre un 3,3 i 5,6 graus a finals d'aquest segle si no es prenen mesures per frenar el calentament global", això és el que confirma la MIT.
Aquest increment de la temperatura sobrepassa el límit a partir del cual no ens serà possible evitar els impactes del canvi climàtic, que incluiràn grans precipitacions, i diferències de pressió a les cuals els humans no estem acostumats.
L'equip del MIT calcula que es duplicarà l'ús mundial d'energia cap el any 2050, sobretot a causa dels paisos que estan en vies de desenvolupament. També es menciona que les energies renovlables aconseguiràn alguns avenços importants però sobretot ens mantindrem en l'ús dels combustible fòssils.
A  finals d'aquest segle el suministrament d'aigua s'incrementarà un 15 %, ja que el augment de la temperatura farà que el cicle de l'aigua vagi més depressa i com a consequència plourà i nevarà molt. També es calcula que la necesitat d'aigua es dispararà a la China,l'Orient Mitj i al Nord d'Àfrica.
En l'actualitat el consum d'aigua per activitats domèstiques e industrials ha augmentat massa, tant ha augmentat que quasi bé supera a la quantitat d'aigua que utilitzam per conrrear la terra. Per tant, si en el futur l'aigua és utilitzada per la indústira, la terra ja no en tindrà, i la gent patirà fam,a  això cal sumar-li que la població haurà augmentat considerablemnt.

Dijous, 2 d'octubre  de 2014 

http://noticiasdelaciencia.com/not/11567/a-finales-de-siglo-la-temperatura-de-la-tierra-sera-unos-4-grados-mayor-si-no-se-refrena-el-calentamiento-global/

Per tant,si analitzem aquesta notícia, podem veure que si no fem alguna cosa per el medi ambient, nosaltres, la terra i la resta d'ésser vius en patirem les consequències. Sempre que parlem del canvi climàtic diem que és només un forat en la capa d'Ozò i que si reduïm els gasos aquest problema s'acabarà, això és incorrecte, no és només un problema en el que hem de reduir gasos, sinó que hem de fer molt més. Buscant informació he trobat que els primers en ser afectats pel canvi climàtic seran els indígenas, ja que la seva supervivència depèn dels recursos naturals, i qualsevol canvi pot afectar-lo, per exemple una sequera.
Com deia, el canvi climàtic no és nmès degut a la emissió de gasos, també el proboquen  la deforestació, l'ús d'aigua dolça,la producció de carn, pesca... Així que, si no fem alguna cosa, pot ser que en el futur, les nostres condicions de vida empitjorin considerablement!

Sara De Llobet, 1r Batx D