Lomequiense: el eslabón perdido anterior al Homo.

El pasado 21 de mayo de 2015 se publicó un artículo en el diario digital de ABC bajo el título: Hallan en Kenia herramientas de piedra anteriores al hombre. En este artículo, José Manuel Nieves nos resume el artículo de la revista Nature donde se presentan estos descubrimientos.

En este hallazgo, se han descubierto un conjunto de herramientas de unos 3,3 millones de años de antigüedad. Entre estas, se encuentran yunques, martillos y piedras afiladas. Hasta ahora, se creía que las primeras herramientas que los homínidos aprendieron a utilizar y fabricar tenían 2.600.000 de años de antigüedad, 700.000 años menos que las encontradas.

Esto, no solo obliga a científicos de todo el mundo a corregir fechas de herramientas, sino que presenta una duda: Quién fabricó estas herramientas?

Esto se debe a que las herramientas encontradas son muy anteriores al origen del género Homo (el hasta ahora primer homínido capaz de crear herramientas). Así pues, este hallazgo nos demuestra que un nuevo género homínido ya poseía una tecnología y una inteligencia "avanzada" casi un millón de años antes de lo que creíamos.  Los científicos han bautizado a este eslabón perdido como Lomequiense.

La cultura Lomequiense, completamente nueva, supone un gran misterio para todos los científicos del mundo. Nunca se han encontrado restos que encajen con las características necesarias para tener las habilidades que demuestran las herramientas encontradas. Estos homínidos serian parecidos  a chimpancés, con capacidad de agarrar objetos con las manos y con un excelente control motor.

Lo más importante que nos aporta este descubrimiento es que hemos dado un paso más en el conocimiento de nuestro pasado. Esto plantea más dudas que respuestas, pero nos demuestra con evidencias claras la existencia de un "eslabón perdido", inteligente para su época y totalmente desconocido hasta el  momento. 

Teresa Imperial

1o Bachillerato A

Dissenyant un cultiu cel·lular que reprodueix els símptomes de l'Alzheimer

Un cultiu cel·lular que reprodueix els símptomes de l'Alzheimer (acumulació de proteïnes beta-amiloides i de cabdells de proteïna tau) ha estat desenvolupat per un equip dirigit per investigadors de centres nord-americans, liderats des de  Harvard i l'Institut de Malalties Neurodegeneratives, tots dos a Massachussets. El treball, que ha publicat Nature, permetrà investigar en tractaments per a la malaltia fàcilment, almenys en les fases preclíniques.

L'Alzheimer és la malaltia neurodegenerativa més freqüent. Només a Espanya es calcula que la pateixen unes 800.000 persones. No té tractament ni cura. Però tampoc té un model animal adequat. El que més s'acosta a la malaltia en humans és un tipus de ratolí que pateix una variant d'Alzheimer, que no reprodueix íntegrament les dues característiques principals dels cervells dels afectats.

El procés per aconseguir una estructura similar a la d'una porció de cervell consisteix a conrear les cèl·lules mare de les neurones en un gel fins que formen una xarxa. La major part del treball consisteix en comprovar que aquestes cèl·lules reprodueixen les característiques de les neurones dels malalts.

Aquest avanç s'uneix als més avançats per permetre un diagnòstic precoç de la malaltia o un altre més avançat per a tècniques d'imatge. Amb això es pot seguir el procés i avaluar els assoliments. Treballar amb el cervell és molt difícil, i fins fa poc el diagnòstic d'Alzheimer es donava pels efectes de la malaltia en l'individu, i es confirmava en l'autòpsia.

A més, els investigadors apunten a una altra possibilitat: poder estudiar si, com es creu, el procés en les neurones comença per l'acumulació de plaques de beta-amiloides i aquestes indueixen l'aparició dels cabdells tau. El conjunt de les dues anomalies interfereix en el funcionament del cervell i causa els símptomes de la malaltia.

 

 

 

 

Helena Valls, 1r C

Un nou 'nanogenerador' per crear energia pròpia

  ''El 'nanogenerador' eléctrico ultrafino y enrollable'', Teresa Guerrero. Article tret de 'El Mundo' del dia 15 d'octubre del 2014, en la secció de Ciència i Tecnologia.

  Arran d'una investigació publicada a la revista Nature es va assolir un nou avanç en el camp de l'energia elèctrica i la nanotecnologia degut al descobriment del disulfur de molibdè (MoS2), els científics han aconseguit demostrar les propietats elèctriques d'aquest material, és a dir, han pogut generar energia mitjançant deformacions mecàniques en el disulfur de molibdè. Amb aquest nou descobriment també es va concluir que el disulfur de molibdè és un material trobat a la natura, en el mineral de la molibdenita, el disulfur de molibdè es troba a molts lubricants industrials que avui en dia són utilitzats molts.

  Segons explica Rafael Roldán investigador del Instituto de Ciencia de Materiales de Madrid (CSIC) aquest descobriment suposa «un avanç molt important en el camp de la física de materials, ja que aquest grup ha aconseguit explotar dues propietats fonamentales d'aquests cristals que són, per una banda, la seva gran elasticitat, que permet estirar o contreure el material sense que es trenqui i sense perdre la seva estructura cristal·lina, i la gran sensibilitat de les propietats electròniques i òptiques d' aquests cristals a la tensió aplicada» Aquest nou material tindrà un ús, entre altres però aquest com el més destacat, la creació d'electricitat sense fonts exteriors d'energia.

Mostra de disulfur de molibdè utiltzada en l'estudi citat.

  He trobat aquest article interessant perquè vaig trobar que explicava un tema que ens pot interessar a tots, i perquè aquest descobriment pot arribar a ser fins i tot revolucionari si es poguès assolir aquest objectiu de generar electricitat sense cap font externa. A més crec que aquests nous descobriments científics demostren el gran nivell de desenvolupament que té la ciència avui en dia i que la curiositat humana per descobrir noves coses no té limits coneguts.

Nacho Kolakovic

1r BTX C