Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris obesitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris obesitat. Mostrar tots els missatges

dijous, 16 d’octubre del 2014

Descobriment d'una píldora que permet posar injeccions des de dins el cos

DESCOBRIMENT D’UNA PÍLDORA QUE PERMET POSAR INJECCIONS DES DE DINS EL COS

                                                                                                              (EMILIO DE BENITO, EL PAÍS, 6 D’OCTUBRE 2014)

El següent dispositiu ha estat dissenyat per investigadors del Institut Tecnològic de Massachussets (MIT) i per l’hospital de Massachussets. És una píldora on s’emmagatzema medicació. Aquesta està connectada a un conjunt d’agulles d’aproximadament 5 mil·límetres que s’insereixen en les parets de l’estómac o en les dels intestins i permeten que s’alliberi el medicament. Podríem pensar que les agulles corren el risc de clavar-se en alguna part del cos humà com per exemple la boca o l’esòfag durant el recorregut fins arribar al punt concret, no obstant, no és així, degut a que estan recobertes per una capa de material acrílic que un cop arriben és dissolen amb els àcids de l’estómac. 

Per una banda un dels motius pels quals aquest sistema pot arribar a ser tant útil en un futur, és la capacitat que té per administrar molècules biològiques grans ( proteïnes, anticossos, vacunes...) ja que si fossin ingerides sense més complexitat, ràpidament es desnaturalitzarien a causa dels enzims digestius i l’àcid estomacal. És per això que medicaments com la insulina, determinats antibiòtics, la heparina, vacunes o bé tractaments oncològics, tenen la necessitat de ser aplicats via injeccions. Per altre banda, Giovanni Traverso (investigador de l’equip) va afirmar que en el nou sistema, l’absorció de medicament és mes gratificant en relació a la injecció tradicional subcutània o intramuscular. Per exemple gràcies als experiments realitzats amb porcs s’ha obtingut un resultat bastant favorable. Han pogut observar que l’eficàcia en alliberar insulina és molt més elevada que quan s’executen les injeccions intramoleculars.

En conclusió, el dispositiu es podrà utilitzar per fàrmacs que no resisteixen el pas per l’estómac i per molècules que són especialment complicades d’absorbir. Gracies aquest nou descobriment podríem arribar a evitar la incomoditat que suposa les injeccions pels pacients.

Personalment, crec que la ciència és la definició de futur. Cada dia és lluita per trobar cures contra malalties com el càncer, l’esclerosis múltiple... i milers de metges i investigadors viatgen arreu del món per fer-ho i aportar el seu gra de sorra en llocs on puguin ser útils. Aquest descobriment és simplement un primer estudi ja que encara falten anys perquè es pugui realitzar en humans, sempre i quan es demostri la seva eficàcia.  Finalment hauríem de prendre consciència de com d’important és la recerca, la ciència i la necessitat d’invertir en aquests àmbits.                       

Maria Cortés 1 BATX A      

MÉS HORES DAVANT LA TELEVISIÓ, MÉS PES?

El setembre del 2013 es va publicar un article anomenat “The Worldwide Association between Television Viewing and Obesity in Childrens and Adolsecents”, dirigit per Irene Braithewaite, investigadora de l’Insitute of Medical Research of New Zeland, publicat a la revista científica PLOS One.

 En aquest estudi, els investigadors han volgut demostrar que l’excés de pes en nens i adolescents, mesurat per l’IMC (índex de massa corporal), està relacionat directe i proporcionalment amb les hores que veuen la televisió. Mitjançant un estudi d’asma que es duia a terme, els adolescents entre 12 i 15 anys i els tutors dels nens entre 5 i 9 van haver de completar un qüestionari que formulava la pregunta: Durant una setmana normal, quantes hores al dia (24h) veus (el teu fill/a) la televisió? Les respostes van ser categoritzades en 4 grups: poc (<1 hora), moderat (1 a 3 hores), llarg (3 a 5 hores), i prolongat (>5 hores). El qüestionari incloïa també el pes i l’alçada, per tal de calcular l’IMC.

 El resultat d’aquest estudi van ser en total 284,675 respostes; 207,672 d’adolescents de 37 països i 77,003 de nens de 18 països, en els quals estava Espanya. Entre els enquestats un 89% dels adolescents i un 79% dels nens veien la televisió més d’una hora el dia. Comparant els IMC dels adolescents amb el temps consumit davant de la televisió (menys d’una hora) amb el moderat, llarg i prolongat, l’excés d’IMC va ser: 0,14kg/m2, 0,21kg/m2, 0,30kg/m2 per les adolescents i 0,08kg/m2, 0,16/m2 i 0,17kg/m2 pels adolescents. En els nens, les diferències dels IMC comparats amb el primer grup (<1 hora a la televisió) van ser: 0,24kg/m2, 0,34kg/m2 i 0,36kg/m2 per les nenes i 0,19kg/m2, 0,32kg/m2 i 0,36kg/m2 pels nens. 

Com a conclusió, podem observar que el temps veient la televisió està positivament associat a l’IMC, tan als adolescents com als nens. Aquests resultats constaten la evidència que veure la televisió contribueix a l’augment del IMC en la infància. No obstant, és evident que la veient la televisió el teu IMC augmenta, sinó que hi ha factors correlacionats que afecten (menjar, no fer esport, perdre el temps…).

En la meva opinió, aquest article és interessant perquè tracta un tema important i actual, el de la obesitat infantil i adolescent. Ho fa, no només a un país que és l’estereotip del sobrepès (EEUU), sinó a molts països del món amb un número molt important de nens estudiants, nosaltres. A la vegada, aquest tema ens afecta, ja que som estudiants i podem tenir el risc que el nostre IMC augmenti fins poder arribar al sobrepès i, més tard, desenvolupar malalties. Més, sent Espanya el número 1 mundial amb el percentatge més elevat de obesitat i sobrepès en nens.

http://bit.ly/1ty9Z0U 

Daniel Goday, 1r Batxillerat B