Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris infart. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris infart. Mostrar tots els missatges

diumenge, 25 de gener del 2015

UNA VIDA A TOTA PASTILLA


El passat mes de desembre, a la revista Muy interesante,  Francisco Cañizares publicà un article que pren com a títol ‘Los riesgos de estar hipermedicados.




Diàriament els medicaments salven la vida a milions de persones i, al mateix temps, destrossen la salut de moltes altres. A Europa moren quasi bé 200.000 persones a l’any (equivalent a 550 per dia) degut als efectes adversos dels principis actius mal utilitzats o presos durant massa temps. Segons la OMS (Organització Mundial de la Salut) un 50% dels fàrmacs es recepten i venen d’una forma inadequada.
En els països del primer món succeeix el que els experts anomenen ‘paradoxa de la salut’: quant millor és el nivell de vida d’un país, més són els trastorns que es declaren, més les persones que es senten malaltes i que, fins i tot, moren per l’ús incorrecte d’aquests medicaments.
Una solució per agreujar la situació seria no prendre fàrmacs de forma preventiva. Ileana Izverniceanu, la portaveu de la Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), presenta el cas de l’aspirina, un medicament que molta gent consumeix diàriament perquè teòricament s’associa amb un menor risc d’accidents cardiovasculars, però que, en realitat, una simple pastilla en dosis d’un gram pot arribar a provocar una hemorràgia intestinal. I moltes altres pastilles que acostumem a prendre també tenen efectes adversos que probablement desconeixem. Els diürètics que prenen la gent gran poden causar depressió; el somnífers hi ha cops que indueixen les crisis d’agressivitat; els antiinflamatoris poden ser l’origen d’alguns atacs cardíacs. I és que en els països desenvolupats, els efectes secundaris negatius constitueixen la quarta causa de mort, després dels infarts, els ictus i el càncer.
En part, tota aquesta situació ha estat causada per la inversió publicitària que realitzen les pròpies farmacèutiques. Una de les estratègies de marketing de la indústria consisteix en convertir els efectes de risc en les pròpies malalties. És a dir, en comptes de dir que tens els nivells de colesterol alt però que fent exercici i seguint una dieta en concret retornarien als seus nivells normals, et diuen que pateixes hipercolesterolemia. Així, s’aconsegueixen més ventes, és clar.
Des del meu punt de vista, considero que s’ha d’anar molt amb compte amb tot aquells medicaments que prenem, i més encara si són innecessaris. Perquè després ens trobem amb situacions com que el consum contra el colesterol alt s’ha quadruplicat, que els infarts i el càncer són unes de les seqüeles del tractament contra la menopausa o que quasi bé un  20% dels nens estan diagnosticats de dèficit d’atenció (TDAH), i el 10% d’ells es mediquen. De fet, podríem dir que ens estem convertint en una societat addicta a les pastilles.

Laura Zayas Costa
1r Batxillerat B

dijous, 16 d’octubre del 2014

NO MÉS CICATRIUS AL COR

El dia 14 d’octubre de 2014 es va publicar a ABC.es a l’apartat de salut un article sobre la possibilitat de regeneració del cor després d’un atac. Link: http://www.abc.es/salud/noticias/20141015/abci-infarto-corazon-celulas-curar-201410151731.html

Un estudi publicat a Nature ha demostrat que determinades cèl·lules implicades a la formació del teixit cicatritzant del cor (la lesió que queda després d’un infart), anomenades fibroblasts, tenen la capacitat de convertir-se en les cèl·lules que formen els vasos sanguinis, endotelials.

Fibroblasts després d'un atac de cor (vermell) 
Els atacs de cor són conseqüència d’un bloqueig sobtat del flux sanguini, el que fa que una part del múscul no rebi la quantitat de sang adequada la qual cosa fa que sigui substituït per un teixit cicatritzant no funcional, procés anomenat fibrosis. Una vegada està formada la cicatriu, roman en el cor durant tota la vida.

Aquest descobriment podria servir per iniciar una nova via de tractament a les persones que pateixen atacs de cor, ja que, l’augment de vasos sanguinis en el cor incrementa la capacitat de curar-se després d’una lesió i que a més quantitat de teixit cicatritzant en el cor, pitjor recuperació i pronòstic.

Se sap doncs que si amb un fàrmac que s’està experimentant amb ratolins als laboratoris s’aconsegueix “persuadir” a les cèl·lules que formen cicatrius perquè canviïn la seva identitat i es converteixin en cèl·lules creadores de vasos sanguinis, aconseguirem una millor recuperació del cor.

Pel què fa a la meva opinió, trobo que és una bona notícia per totes les persones que pateixen del cor sentir que encara es segueix investigant aquesta malaltia i que molt aviat podran tindre un percentatge més elevat de sobreviure als atacs i la possibilitat d’un tractament després d’aquests. Trobo molt interessant com avança la ciència en la recerca de noves cures i tractaments cada vegada més fiables i eficaços. Però cal vigilar perquè un ús inadequat de fàrmacs pot fer que la malaltia tractada es torni immune al medicament.


Un últim punt que m’agradaria remarcar és el meu total desacord en la utilització de ratolins en els laboratoris. S’ha de trobar un sistema amb el que es pugui experimentar i no sigui gràcies a un altre ésser viu. Trobo que és una crueltat el que se’ls hi fa, entenc que és necessari per la investigació, però cal trobar altres vies menys nocives.  








Tere Puigferrat Pérez 
1r Batxillerat A