Disseny per viure

Sovint pensem que el disseny es una cosa frívola i poc útil. En  la passada exposició del museu del Disseny de Barcelona, Disseny per viure, es demostra el contrari. Veiem com  l’art va més enllà de l’estètica tot per convertir-se en un instrument útil i sobretot encaminat a resoldre  greus problemes vitals, concretament quan aquest disseny s’avoca a comunitats especialment desfavorides.
 
M’agradaria destacar dos projectes que em van semblar molt interessants i a la vegada molt eficaços. Un encaminat a resoldre el subministrament d’aigua i l’altre, destinat a lluitar contra les restes de mines. 

El primer que rep el nom de PlayPump, com es pot observar a la fotografia, és una nòria o joc infantil que al mateix temps que els nens gaudeixen jugant plegats fent-la rodar s’aprofita aquest moviment per extreure l’aigua subterrània. Funciona com una roda giratòria que està connectada a un pou. Avui en dia ja s’han instal·lat més de 950 a Sud-Àfrica.





El segon, anomenat Mine Kafon, és un projecte dissenyat per desactivar les mines antipersones que han quedat en els camp de batalla. Aquest dispositiu es mou a través dels camps mitjançant el vent. És com una pilota força gran amb moltes potes amb les quals es va trepitjant el terreny fent explotar les mines. En el nucli d’aquest aparell trobem un dispositiu GPS per tal d’anar marcant les coordenades per les quals ha anat passant. Una altra alternativa mostrada també per lluitar contra les mines fou una varietat de creixen modificat genèticament per ser sembrades en els camps infectats i que en contacte amb els metalls muden de color assenyalant per tant, on hi ha les mines.

Elisenda Canal
1 Batxillerat D

Investigadors de l'UJI desenvolupen un dispositiu per obtenir hidrogen a partir d'aigua i llum solar

Buscar recursos energètics alternatius que realment siguin efectius per cobrir les necessitats energètiques creixents que necessita el nostre món és un gran problema que agita el món ja que tots sabem que no podrem dependre eternament dels recursos fòssils com ara el petroli o el gas, entre altres.  Un bon substituït és el hidrogen. L’hidrogen té un gran potencial per ser utilitzat com a combustible i a més és més barat. El problema que té l’hidrogen és que no és molt estable en un medi aquós.

Però aquest més de maig un grup d’investigadors de la Universitat de Jaume I han aconseguit desenvolupar un dispositiu que permet reduir la quantitat d’aigua en l’hidrogen gràcies a l’energia solar. D’aquesta manera l’hidrogen aconsegueix estabilitzar-se excel·lentment i treure rendiment d’aquest. Segons Sixto Giménez, El dispositiu creat ha aconseguit produir hidrogen estable a partit de l’aigua durant aproximadament tres hores seguides. Ara el que estan intentant és millorar el rendiment del dispositiu perquè la conversió energètica sigui més alta.

És possible que dintre de poc les fonts d’energia a les que estem acostumats comencin a tenir un paper secundari en les nostres vides i que les fonts d’energia alternatives guanyin més pes en el nostre món en constant evolució.

Investigadors del projecte de l?UJI

Alex Molina

1r Batxillerat A

Les algues, el tractament definitiu per a les aigües del clavegueram

"Relationship of Algae to Water Pollution and Waste Water Treatment" 

Les algues, el tractament definitiu per a les aigües del clavegueram

El 2013 es publicava aquest article en el que s'exposava el rol de les algues com a bioindicadors naturals de l'estat d'un cos d'aigua (referint-se al grau de contaminació: metalls pesants, pesticides, matèria orgànica...) i també es proposava el seu ús com a mètode per al tractament d'aquestes aigues contaminades. Cal esmental que en els últims 50 anys la recerca en el camp del tractament de les aigues residuals i dels biomes contaminats per aquestes s'ha intensificat exponencialment i s'ha arribat a la creació de grans infraestructures que permeten una purificació del 98% de l'aigua i que SÓN autosuficients (MWRA, HTL/CHG (Hydrothermal Liquefaction/Catalytic Hydrothermal Gasification)...) ja que en el cas de el HTL/CHG es produeix energia útil a partir de la fermentació i també se n'extreu compost inorgànic per a les plantes, en aquest cas específic, al treballar-se amb aigua a molta pressió, s'estalvia molta energia en el procés de bombejar l'aigua.

L'article comença introduïnt-nos amb el rol que juguen les algues com a bio-indicadors ja que depenent de les concentracions de diversos components nocius per al medi es desenvolupen comunitats de diferents espècies. Seguidament ja s'entra en el paper específic de les diferents algues en el procés de descontaminació d'un medi, ja que aquestes poden captar i emmagatzemar diversos d'aquests components reduïnt-ne la concentració al medi i permetent el desenvolupament d'altres organismes. (A les depuradores (més modernes) s'usen processos mitjançant els quals es descomposa la matèria orgànica amb l'ús de bacteris (descomponedors) i també es duu a terme un tractament paral·lel en el qual es tracten altres compostos dissolts en aquesta aigua). Després d'una explicació bastant concreta delimitant espècies per als diferents processos (químics, físics...) fa una conclusió general en la que es veu clarament viable l'ús de les algues en el tractament d'aigues contaminades tot i que en els casos de sobreexplotació de terres a prop d'aquestes masses d'aigua amb l'ús de fertilitzants les algues poden ser el problema ja que es desnvolupen descontroladament fins al colapse del medi (en aquests casos no s'hi pot fer res ja que l'ús de alguicides seria contraproduent i malmetria encara més el medi).

Considero que aquest és un article relativament complex i cal un cert coneixement sobre el tema per poder entendre'l correctament i fer-ne una interpretació extrapol·lable a condicions normals de la nostra vida. Personalment no el trobo un article interessant ja que és purament informatiu, però el fet que s'avanci en el camp de l'investigació en solucionar el gran problema que suposa la contaminació de l'aigua degut a agents externs (acció de l'home) és d'una rellevança imprtant. Sempre és una bona noticia que s'avanci en aquest sentit.

Albert Vall 

1r BATX. B

Aigua al planeta Mart

Marte tuvo un océano tan grande como el atlántico hace 4500 millones de años: Aquest era el títol del article publicat al diari ABC el 6 de Març de 2015 a la secció de ciència. Es tracta d'un article anònim i de redacció interna. Tal i com ho indica el títol, ens explica que a Mart fa 4500 milions d'anys va haver-hi aigua, concretament un total de 20 milions de kilòmetres cúbics en aigua. Un gran descobriment que obre de nou la possibilitat de que al planeta roig es donessin condicions per a la vida.  

Imatge estimada de com seria Mart fa 4500 milions d'anys

Científics del centre espacial de vol Goddard de la NASA, a Greenbelt (Maryland) certifiquen que mart tenia un oceà de tamany similar a l'atlàntic i que ocupava un 19% del planeta. Aquest descobriment ha estat possible gràcies a alguns instrument d'última generació, en primer lloc el "Very Large Telescope (VLT)" el telescopi més potent del món, i per una altra banda el Telescopi d'infraroigs de la NASA. Al llarg de 6 anys aquests dos instruments han estat recopilant dades sobre la composició de l'atmosfera de mart. Bàsicament s'ha estudiat dues formes essencials, l'H2O (aigua), la que coneixem nosaltres i l'HDO, o aigua semi-pesada, una variació de l'aigua on un àtom d'hidrogen és reemplaçat per un àtom de deuteri. L'equip de científics liderats per l'enginyer Gerónimo Villanueva va analitzar els nivells d'ambdues molècules i va descobrir que l'HDO quedava atrapat al cicle de l'aigua de mart mentre que l'H2O tendia a escapar a l'espai. S'ha pogut arribar a aquesta conclusió gràcies a les restes d'aquestes dues partícules trobades als pols de Mart i en un meteorit de 4000 milions d'anys d'antiguitat. Gràcies a aquestes dades s'ha pogut determinar com succeïa el cicle de l'aigua a mart, la quantitat de líquid que passava a l'espai i la quantitat de líquid que es quedava al planeta. Aquest estudi proporciona una estimació sòlida de la quantitat d'aigua que va tenir Mart en algun moment de la seva vida i també ha permès esbrinar que Mart va ser un planeta molt humit durant un període de temps molt llarg, cosa que indica que podria haver estat un planeta habitable.

A través d'aquest estudi hem pogut comprendre molt millor la història del nostre planeta veí. La possibilitat de pensar en formes de vida a mart ens obliga a pensar en un temps molt llunyà, però ens dona una visió de que aquest planeta, tot i que pugui  semblar  molt hostil i diferent al nostre en un passat va ser similar al planeta Terra i ara les hipòtesis sobre formes de vida a Mart es fan més sòlides gràcies a aquest descobriment. Els científics, per raons de proximitat i condicions ambientals només veuen possible en l'actualitat la colonització d'aquest planeta, per tant, tota informació que puguem rebre sobre Mart és benvinguda perquè no podem descartar la possibilitat d'haver d'emigrar cap a allà. Trobo de vital importància aquest descobriment, i opino que dona un petit raig d'esperança a la possibilitat de poder viure en un altre planeta que contingui aigua que no sigui el planeta Terra. És obvi que omplir d'aigua un 19% de la superfície de Mart és una tasca molt difícil i que requereix molta paciència, però ara sabem que és possible i si la ciència està de la nostra part, podrem modificar l'atmosfera de mart mitjançant l'ajuda de plantes introduïdes per nosaltres i qui sap si alguna generació de la espècie humana tindrà el plaer de presenciar l'aparició d'aigua gràcies a l'acció humana després de 4500 milions d'anys. Si ja va ser possible en el passat, qui ens diu que no pugui tornar a ser-ho en un futur.

Sebastián Jiménez 1rBatx B

                                                                                                                                                

Olor a tranquilitat!

OLOR A TRANQUIL·LITAT!

Aquest article "Así se origina el olor a lluvia" va ser publicar al diari El Pais, el 16 de febrer de 2015. L'autor és Javier Barbuzano, i el va escriure des de Boston.

http://elpais.com/elpais/2015/02/16/ciencia/1424079053_865770.html

L’origen característic de l’olor de pluja i terra mullada ha estat objecte d’especulació científica durant molts anys. I ara s’ha pogut arribar a un conclusió. Aquesta aroma té un nom característic, és anomenada “petricor”, que en grec vol dir pedra i líquid que flueix per les venes dels deus de la mitologia grega. Un grup de científic, ha gravat en un vídeo el mecanisme. Han utilitzat càmeres d’alta velocitat per veure com la gota xoca contra una superfície porosa i en aquest contacte atrapa diminutes bombolles d’aire. I aquestes, s’alliberen a la superfície deixant anar una quantitat molt petita d’aerosols, que provenen del terra.

Aquest article, des del punt de vista de contingut crec que està força bé, no és molt específic com perquè no es pugui entendre però ho és prou com per donar-te la informació que necessiten concretament. Des del punt de vista de força penso que està bé.

Està molt bé que vingui acompanyat d’un article relacionat, en el que va molt més a fons amb el tema. I a més a més també hi inclouen un vídeo, on tot és molt més visual. 

He triat aquest article perquè el tema m’ha semblat molt interessant. Sempre s’ha parlat de la olor de la pluja, i de les gotes d’aigua, però mai se sap d’on ve. I ara, al llegir-me’l se d’on ve i a més entenc la raó. M’ha resolt un dubte que feia temps que tenia.

Anna Bas Guitert
1r BATXILLERAT B

EXPOSICIÓ CIENTÍFICA AGUA, AGUAS

La exposició Agua, Aguas pertany al Museu de les Aigües Agbar. Es troba a la planta baixa de la pròpia torre Agbar de Barcelona i l’entrada és gratuïta. La exposició, es troba oberta des del dia 11 de desembre del 2013 i es pot visitar tots els dies de l’any excepte el 25 de desembre, el 1 de gener i el 1 de maig, seguint l’horari de dilluns a divendres de 9 a 19h, dissabtes de 10 a 18h i diumenges de 10 a 15h.

L’aigua és l’element més important de la Terra i aquesta exposició ens fa reflexionar sobre la seva importància que moltes vegades no li atribuïm a causa de la facilitat que tenim per obtenir-la, on només hem d’obrir l’aixeta. La exposició, estaria composta per cinc zones més una introducció i vídeo inicial. La primera zona: l’aigua, origen de la vida, ens ensenya la gran repercussió que té l’aigua sobre nosaltres. La segona: l’aigua continguda, ens il·lustra mitjançant fotografies del fons de les piscines el control que podem arribar a tenir enfront de l’aigua. En la tercera zona: l’aigua desbordada, aprenem els efectes devastadors que pot provocar l’excés d’aigua. La quarta zona: l’aigua i els seus reflexos, ens plasma la transparència de l’aigua. Finalment la cinquena: l’absència de l’aigua ens mostra precisament, al contrari de la tercera, que una baixa o nul·la quantitat d’aigua també és molt perjudicial. Per tant, l’òptim és un punt d’equilibri intermedi.

El recorregut, compost per poemes, fotografies i quadres, ens dóna una sèrie d’explicacions i reflexions que convida al diàleg entre disciplines, a l’intercanvi, a la diversitat i a l’obertura.

En aquesta exposició de màxim 5 minuts he sortit personalment sense aprendre res. Basar tota l’exposició en textos i quadres realitzats per autors anònims amb un objectiu inicialment diferent al de ser exposat aquí fa que la exposició sigui força incomprensible i poc recomanable. Això sí, l’interior de l’exposició és un dels racons més segurs de Barcelona ja que el control i el detector de metalls de l’entrada permet que no hi hagin d’haver incidents de cap mena.  

Jordi Ruestes, 1r Batxillerat D

La colonització a Mart

El desafiament que un equip de joves científics, triats pel projecte Mars One, tindran els propers anys és crear vida al planeta Mart, on hi volen enviar llavors.

L'equip Seed, que té la base d'operacions a la Facultat d'Enginyeria de la Universitat de Porto, va guanyar un concurs de projectes per a experiments a Mart organitzat per Mars One, fundació sense ànim de lucre que vol establir un assentament humà permanent a Mart.

L’any 2018 un robot buscarà la zona adequada on viuran els primers humans a Mart, que arribaran a l’abril del 2023 segons el que diu Bas Lansdorp, Co-Fundador i Conseller Delegat del projecte Mars One, en el següent vídeo:

Els joves enginyers que viatjaran afirmen que les plantes són imprescindibles per a la vida a Mart. Tot i així, molts altres projectes de crear vida a Mart no proposaven enviar-hi éssers vius, sinó que havien pensat en prototips d'estufes, sistemes de fotosíntesi artificial o sistemes per obtenir aigua a partir de l'orina.

La proposta de l'equip portuguès consisteix en aconseguir que es conreïn plantes per així poder crear aliment i oxigen al mateix temps per ajudar a la supervivència dels astronautes.

La planta utilitzada en l'experiment serà l'Arabidopsis thaliana, de la mateixa família que la mostassa, ja utilitzada en experiments de l'Estació Espacial Internacional gràcies al seu ràpid creixement i les seves llavors de petita grandària.

Està previst que el desenvolupament i construcció del prototip del sistema acabi en dos anys i el pressupost pot arribar al milió d'euros. El sistema constarà d'un contenidor extern, aïllant, i un altre intern, on estaran els cartutxos amb llavors.

El projecte Mars One vol retransmetre la missió de manera semblant a un reality show segons afirma l’autor de l’article. També s'enviarà una càmera amb gran capacitat per tornar a la Terra un vídeo retransmès durant un any des del planeta vermell en streaming (per internet en temps real).

Web del Projecte Mars One

Article, extret de la Vanguardia, 07/01/15

Toni Galí Gimeno, 

1r batx. A

UN FUTUR AMB 4 GRAUS MÉS...

A finals del segle, la temperatura de la Terra serà 4 graus més elevada si no es frena el calentament global.
  El clima de las próximas décadas parece estar abocado a un aumento de temperatura. En la imagen, el Golfo de México. (Foto: Oficiales y tripulación del buque PISCES de la NOAA / Colección de Jeremy Adams, NOAA Corps
"La temperatura  aumentarà entre un 3,3 i 5,6 graus a finals d'aquest segle si no es prenen mesures per frenar el calentament global", això és el que confirma la MIT.
Aquest increment de la temperatura sobrepassa el límit a partir del cual no ens serà possible evitar els impactes del canvi climàtic, que incluiràn grans precipitacions, i diferències de pressió a les cuals els humans no estem acostumats.
L'equip del MIT calcula que es duplicarà l'ús mundial d'energia cap el any 2050, sobretot a causa dels paisos que estan en vies de desenvolupament. També es menciona que les energies renovlables aconseguiràn alguns avenços importants però sobretot ens mantindrem en l'ús dels combustible fòssils.
A  finals d'aquest segle el suministrament d'aigua s'incrementarà un 15 %, ja que el augment de la temperatura farà que el cicle de l'aigua vagi més depressa i com a consequència plourà i nevarà molt. També es calcula que la necesitat d'aigua es dispararà a la China,l'Orient Mitj i al Nord d'Àfrica.
En l'actualitat el consum d'aigua per activitats domèstiques e industrials ha augmentat massa, tant ha augmentat que quasi bé supera a la quantitat d'aigua que utilitzam per conrrear la terra. Per tant, si en el futur l'aigua és utilitzada per la indústira, la terra ja no en tindrà, i la gent patirà fam,a  això cal sumar-li que la població haurà augmentat considerablemnt.

Dijous, 2 d'octubre  de 2014 

http://noticiasdelaciencia.com/not/11567/a-finales-de-siglo-la-temperatura-de-la-tierra-sera-unos-4-grados-mayor-si-no-se-refrena-el-calentamiento-global/

Per tant,si analitzem aquesta notícia, podem veure que si no fem alguna cosa per el medi ambient, nosaltres, la terra i la resta d'ésser vius en patirem les consequències. Sempre que parlem del canvi climàtic diem que és només un forat en la capa d'Ozò i que si reduïm els gasos aquest problema s'acabarà, això és incorrecte, no és només un problema en el que hem de reduir gasos, sinó que hem de fer molt més. Buscant informació he trobat que els primers en ser afectats pel canvi climàtic seran els indígenas, ja que la seva supervivència depèn dels recursos naturals, i qualsevol canvi pot afectar-lo, per exemple una sequera.
Com deia, el canvi climàtic no és nmès degut a la emissió de gasos, també el proboquen  la deforestació, l'ús d'aigua dolça,la producció de carn, pesca... Així que, si no fem alguna cosa, pot ser que en el futur, les nostres condicions de vida empitjorin considerablement!

Sara De Llobet, 1r Batx D