Les bones notes d’un jove de
16 anys depenen de factors genètics i ambientals, encara que no se saben gaires
detalls sobre aquest tema. Tot i així, investigadors britànics han pogut
explicar la importància que tenen els gens en la intel·ligència. Ho han demostrat amb l’ajuda de bessons,
es pressuposa que els dos germans tenen el mateix entorn domèstic i educatiu, i que
al estar igualats en els factors ambientals, les úniques diferències poden ser
deguts a l’origen genètic.
L’equip, liderat per
científics del King College, ha utilitzat els resultats del Certificat General
d’Educació Secundària. Es tracta d’un examen equivalent a la nostra selectivitat
que es fa al acabar l’educació obligatòria. Els resultats de les qualificacions
de 6.653 parelles de bessons conclouen que el 62% de les diferències de les qualificacions és d’origen genètic.
D’aquest percentatge, el principal responsable és la intel·ligència, però també
actuen altres factors, com la confiança en les pròpies capacitats.
Manel Esteller, director del
programa d’Epigenètica del Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, que
no està relacionat amb l’estudi, posa en qüestió la fiabilitat d’aquest.
Argumenta que els germans han crescut en el mateix ambient i això dificulta
diferenciar entre factors ambientals i genètics.
“No hi ha determinisme
genètic ni ambiental, les qualificacions depenen d’una interacció dinàmica
entre gens i ambient” afirma el psicòleg Juan Ordoñana que tampoc està gaire
d’acord en els resultats obtinguts. Diu que “el treball s’ha realitzat en un país
occidental, amb un sistema educatiu universal. Si fos un país amb major
desigualtat, aquestes diferències en les qualificacions es deurien més a
factors ambientals i la heratibilitat seria menor”.
La noticia d’una manera o
altra ens afecta ja que l’estudi s’ha realitzat amb nois i noies de la nostra
edat. A més, vulguem o no, l’escola és una part molt important durant aquesta
etapa.
Malgrat això, opino que el titular
“Las diferencias entre un buen y un mal estudiante están en los genes” no està
gens encertat. Només engloba la primera meitat on s’explica en què consisteix
l’estudi i els resultats obtinguts. En canvi, a la segona part, l’autor Miguel
Ángel Criado, posa en qüestió la fiabilitat de l’experiment amb l’opinió de dos
experts no relacionats amb la investigació. Crec que l’escriptor ha seleccionat
aquest títol ja que així aconsegueix un major nombre de lectors. És un titular
explosiu i trencador. Cal afegir que “El País” no és un diari especialitzat,
sinó generalista.
Per acabar, pel que fa a
l’experiment trobo que no es pot vincular la intel·ligència amb les bones
qualificacions. No podem afirmar que una persona és més o menys llesta segons
les seves notes. Actualment es parlen de set tipus d’intel·ligències:
lingüística-verbal, lògica-matemàtica, espacial, musical, corporal cinestèsica,
intrapersonal, interpersonal i naturalista. Les notes només valoren les dues
primeres.
Rita Martínez
1r BATX B
