Això sí que és mirar de nou

En el següent article us parlaré sobre la conferència feta per Neil Harbisson a "TED Talks" el juny del 2012 que porta com a títol "I listen to color".

Segurament heu sentit a parlar d'aquest home ja que és considerat un cyborg gràcies a l'invent que porta incorporat. Neil Harbisson va néixer amb una condició visual estranya anomenada acromatòpsia, que anul·la el color, i com a conseqüència sempre ha vist en escala de grisos. A partir de l'any 2003 es va donar a conèixer quan va iniciar un projecte juntament amb un informàtic i dos enginyers per aconseguir crear aquest ull electrònic que duu incorporat. Es tracta d'un sensor que capta la freqüència del color que veu i emet la senyal al seu cervell transmetent-la per conducció òssia, així doncs,al veure cada color sent una determinada nota. Al cap de vuit anys amb aquest invent pot dir que el seu cervell s'ha unit amb el software i per tant s'ha convertit en cyborg. Un cop ja va diferenciar tots els colors que els humans diferenciem va voler anar més lluny i ser capaç de diferenciar colors que nosaltres no som capaços, per aquest afany d'ampliar els sentits ha creat la Cyborg Foundation per ajudar a la gent que comparteix aquest interés. Finalment ens llança la proposta de que el gran repte pel segle XXI és crear aplicacions pel nostre cos enlloc de crear-les pel mòbil.

El que fa aquesta xerrada interessant és que ens parla una persona completament diferent a nosaltres i ens explica el món a la seva manera, així aconsegueix obrir les nostres ments i plantejar-nos preguntes. A part de ser un exemple de superació perquè ha posat remei a la seva malaltia ens convida a ampliar les nostres pròpies barreres, ja que malgrat ens sembli tenir tots els sentits en veritat només aprofitem una petita part i utilitzar-los més ens faria molt més eficients. Els exemples que posa durant la seva confèrencia ens fan veure el món com ell, posar-nos a la seva pell i no només comprovar lo complicat i alhora divertit de la seva manera de viure sinò que també crea ponts entre els diferents sentits que tenim. Això és el que m'ha semblat més interessant ja que normalment tendim a separar les coses quan en realitat tot està molt més interrelacionat del que creiem. 

Júlia Galbas Martín 1r-Batx-B

Saturn, nou bressol de la vida (TED)

El passat mes de febrer del 2009, Carolyn Porco, científica planetària, va tornar als escenaris de la companyia TED per donar-nos les noves notícies que gràcies a la nau Cassini, podrien haver-hi mostres de vida a Saturn.

Ja fa uns quants anys, el propòsit del llançament de la nau Cassini era estudiar el comportament de Saturn i la seva química pròpia. Al cap de 5 anys en l’estudi, per un mètode de comparació, van veure uns canvis molt bruscos en la part sud del planeta, on sorgien uns nous dolls. Això ho van poder testificar observant les mostres analitzades en els guèisers de gel que insinuaven que un oceà sota la seva superfície podria albergar vida. 

Aquestes mostres eren riques en elements formats per carboni i hidrogen com propà i benzè, elements essencials per tal que es pogués desenvolupar una vida. També, es van trobar cristalls gelats, que se suposa que són gotes d’aigua salada. Aquests dolls d’aigua no només provenen de bosses d’aigua líquida (salada), sinó que aquesta aigua, al estar en contacte amb la roca podria subministrar la energia química i els components químics necessaris per tal de mantenir una vida. 

Amb aquest estudi, veiem la possibilitat que d’aquí uns anys, els nostres descendents puguin veure aquests dolls de Saturn en directe, amb la possibilitat d’establir una vida allà.

Daniel Goday Sagarra

1r Batxillerat B

Més enllà de les matemàtiques

En aquest article, analitzaré i comentaré la conferència del matemàtic Eduardo Saénz de Cabezón titulada “Math is forever” i publicada al canal de youtube de “Ted talks” el dia 7 d’abril de 2015.

Imatge de la xerrada: https://www.youtube.com/watch?v=pGlZi2SwETc

 

En aquesta xerrada, el matemàtic espanyol comença exposant la gran pregunta que la majoria de nosaltres sempre ens hem fet: “Per a què serveixen les matemàtiques?”. De manera entretinguda i divertida, exposa tres possibles respostes que podrien oferir tres matemàtics diferents. Uns respondrien a la defensiva  afirmant que sense aquesta ciència, els ponts no s’aguantarien i no tindríem ordinadors. Uns altres, a l’atac, dirien que no tot ha de tenir un sentit, i acabarien posant l’exemple de la literatura o l’art, aparentment inútils. Ell formaria part d’un tercer grup, partidari de que les matemàtiques són les úniques veritats eternes i que, al cap i a la fi, totes les altres ciències se sostenen per les matemàtiques. A partir d’aquí, comença a parlar de la importància dels teoremes, unes lleis certes que, abans de formular-les com a tal, els científics les haurien d’haver demostrat. Com hem treballat al seminari de “Paraules de ciència”, també destaca que totes aquestes fórmules provenen de la imaginació i de la intuïció, imprescindibles per avançar.

 

Pel que fa a l’anàlisi de la conferència, des del meu punt de vista opino que el científic ha estat capaç de fer-se escoltar amb un tema que molts trobarien avorrit: les matemàtiques. Això ho ha aconseguit, mantenint un to de broma i d’humor durant tota l’estona. Les bromes que feia eren bastant exitoses i en conjunt, la xerrada ha estat molt amena. El que ha dit també era molt interessant; malgrat tot, no puc dir que hagi adquirit nous coneixements sobre el tema. Tot i això, qui vulgui reflexionar sobre aquest món i passar una bona estona, sens dubte li recomani que visualitzi aquesta conferència.

 

Pau Berenguer i Planas, 1r. Batxillerat B nº4

Els aliments modificats genèticament no maten, salven vides

Tot seguit us parlaré de la conferència que he vist de la doctora Pamela Roland titulada “The case for engineering our food” publicada al canal de youtube “Ted Talks” el dia 4 de maig de 2015.              

Imatge de de la xerrada: https://www.youtube.com/watch?v=wZ2TF8-PGQ4

La xerrada la duu a terme una experta en la genètica de les plantes (biotecnòloga) que el que pretén és trencar amb el fals mite que la modificació genètica és una cosa dolenta, insana. Ella defensa que com tant altres grangers que busquen el producte més ecològic possible, té l’objectiu d’alimentar la població sense que es destrueixi el medi ambient. Per començar, ens diu que quasi tot el que mengem està modificat genèticament: des del blat de moro de les crispetes, al plàtan i dels tomàquets fins a la papaia. Aquest últim cas per exemple, la doctora explica que si no hagués tractada genèticament, segurament la papaia hauria desaparegut o almenys no l’hauríem pogut menjar, ja que altres organismes com insectes l’haurien fet malbé. Un dels temes que tracta més importants, és que gràcies a petites modificacions genètiques de vegetals com l’arròs, aquests són més resistents i per tant se’n disposen més sovint. Els grangers no pateixen pèrdues econòmiques, i el més important: es poden alimentar més boques. Per últim, també defensa que la biotecnologia compleix amb la mateixa funció que els pesticides però amb més avantatges: no causa malalties.

Al principi no pensava que pogués ser tant interessant, però la veritat és que m’ha agradat molt. Tots coneixem l’exitós format de les “Ted talks”. En aquest cas, la doctora ha utilitzat exemples molt propers a nosaltres (aliments que mengem dia a dia com els plàtans) i ha trencat completament amb allò que sentim a dir que els transgènics no són bons per la salut. El llenguatge era molt proper i entenedor (amb el meu nivell d’anglès ho entenia perfectament). Alternava imatges i vídeos que mostraven exemples clars dels grans beneficis que han aportat les modificacions genètiques: era tot molt amè. A més, penso que ha anat més enllà de la qüestió, ja que el seu discurs ha estat una forta crítica a totes aquelles persones i entitats que menteixen sobre el tema només per interessos: preocupant-se per les seves butxaques mentre moren nens per malnutrició. JA hem comentat que el que deia ho justificava en imatges, el cas és que també ha recorregut a grans entitats científiques reconegudes mundialment que declaraven que els transgènics no produeixen un dany per la salut. Enmig de dubtes sobre les carreres que m’agradaria estudiar, després de veure aquest vídeo no descarto pas Biotecnologia: es pot avançar molt i ajudar molt, tant al medi ambient com a persones que ho necessiten.

Pau Berenguer i Planas, 1r Batxillerat B nº4

Els bacteris i el càncer

El passat dia 7 de maig, una organització amb el lema "Ideas worth spreading" (idees que mereixen ser explicades) creada per a difondre idees anomenada "TED" va publicar un vídeo gravat el passat març en el qual en Tal Danino, un biòleg sintètic, parla sobre què es pot fer amb els bacteris en un càncer.

El biòleg comença la conferència introduint el concepte de percepció de quòrum (també dit autoinducció). La percepció de quòrum és un sistema d'estímuls i respostes correlacionat amb la densitat de població. Dit això, els bacteris el fan servir per a coordinar l'expressió dels gens en relació a la densitat de població local de bacteris. 

El que ens explica el senyor Danino és que en un futur es podria crear bacteris probiòtics comestibles dins l'organisme per a detectar càncers, com el de fetge, que són difícils de detectar. Però la cosa no acaba aquí ja que també es planteja com canviarà el tractament del càncer gràcies als bacteris. 

Crec que és un vídeo molt curt (4:11 minuts), però a la vegada molt interessant ja que parla d'una possible solució a un problema actual com és el càncer. Tot i que potser hi ha conceptes que són difícils d'entendre (i més en anglès), l'interès de l'explicació crec que ho contraresta molt sobradament. El recomano molt, facis o no facis Biologia. 

Carles Parra 

1r Batx A

The Ocean Cleanup

En aquesta conferència de TEDx a Nova York es presenta l’increïble projecte de Boyan Salt, un jove de només 20 anys. El vídeo porta de nom “How we showed the oceans could clean themselves”. Com bé diu el títol Boyan Salt i el seu equip vol eliminar els plàstics que es troben als oceans. 

Tot va començar quan Boyan Salt estava bussejant al mar Egeu, a Grècia, durant unes vacances d’estiu. Va veure el doble de bosses de plàstic, ampolles, brutícia que de peixos. Aquesta imatge el va impactar molt. Quan ja portava una època estudiant enginyeria aeronàutica va deixar els estudis. No es podia quedar amb els braços creuats escoltant a les notícies com cada vegada hi havia més plàstics als nostres mars... Així doncs, va començar a investigar, a contactar amb empreses, amb experts del tema, però ningú el feia cas. No es va rendir, i va començar pas a pas, amb un únic pressupost, el seu, diners que tenia estalviats. Amb molt esforç va convèncer a una empresa, perquè l’ajudés. Arran d’això es va muntar un equip. Tots treballen voluntàriament, a partir de donacions d’empreses i d’anònims. Sembla que tot va sobre rodes. Han fet diferents proves experimentals i totes es desenvolupen amb èxit.

Ara estan investigant què fer amb tota la quantitat de plàstic que es recollirà amb aquest sistema perquè “The Ocean Cleanup” només recull les escombraries, no les elimina. Segons les últimes proves es podrà obtenir petroli a partir del plàstic. També s’estan buscant altres utilitats. Un gran exemple de que el plàstic es pot reutilitzar i donar diversos usos és que la portada del llibre del projecte està feta d’aquest material.

Per saber més informació mireu el vídeo, realment val la pena. Confio en Boyan Salt i el seu equip de què tiraran el seu projecte endavant.

 

S’ha d’admetre que “The Ocean Cleanup” és molt ambicions i si les expectatives es compleixen aconseguirà reduir la meitat de l’illa flotant del Pacífic en 10 anys.

Aquí us deixo el link on es pot consultar informació sobre el projecte. Hi ha diferents pestanyes on es pot saber quin és el problema, la tecnologia que han desenvolupat per afrontar-lo i una altra per donar diners.

http://www.theoceancleanup.com/

Rita Martínez

1r BATX B 

Brian Greene: Making sense of string theory 

El físic Brian Greene explica en aquesta xerrada la sorprenent teoria de les cordes, la idea que minúscules cordes d'energia vibren a 11 dimensions i que creen cada partícula i força de l'univers. 

https://www.ted.com/talks/brian_greene_on_string_theory

Brian comença els 19:06 minuts amb una breu introducció històrica necessària per comprendre de forma bàsica la teoria. Ens parla sobre Einstein, Theodor Kaluza, Newton... Ens explica els seus descobriments, els seus fracassos i el que van aportar. A partir del descobriment de l’existència de més de 3 dimensions, s’intenta trobar una teoria amb la que es relacioni tot, des de la gravetat fins a els quarks.

Greene diu també que hi ha 20 nombres per descriure el nostre univers. M’explico, penseu en una trompa (instrument de vent), les vibracions de les ones d’aire estan afectades per la forma de l’instrument. A la teoria de les cordes, tots els nombres són el reflex de la forma amb la qual les cordes poden vibrar. Si calculéssim aquests 20 nombres seriem, possiblement, capaços de dir perquè l’univers és com és i saber més sobre totes les dimensions. Respecte aquest últim tema, Brian, explica un experiment molt interessant que es tenia previst fer durant aquella època en el CERN.

Crec que és una xerrada difícil, però molt interessant i productiva. 

Tere Puigferrat Pérez

1r Batxillerat A

CIÈNCIA INTERDISCIPLINÀRIA

Aquesta conferència del TED que té per nom "Astronomical medicine" va tenir lloc a Boston l'any 2011 i la conferenciant es deia la Millche Brokin.

                                              https://www.youtube.com/watch?v=kU7veyGGps4

Aquesta conferència es pot dividir en dues part. En la primera, la conferenciant mostrava la relació que hi entre les diferents ciències. Mostrava imatges que eren teories de física i les comparava amb escàners del cervell, llavors deixava que el públic intentés descobrir a quina de les dues ciència pertanyia cada fotografia. Aquesta introducció la utilitzava bàsicament, per mostrar que a partir d'una ciència i els seus avenços, tot i que les coses estudiades no tinguessin res a veure, es podien descobrir coses d'altres àmbits i simplement aproximar-se a la idea de com podien ser. En aquesta primera par, també explica i demostra que les diferents ciències utilitzen sistemes de tecnologia semblant per tal d'obtenir dades i imatges. La segona part en canvi, es centra més en explicar el treball en el qual la conferenciant està treballant. Ella es dedica a estudiar l'estructura de la nebulosa, però en aquest projecte interdisciplinari entre ciències, la seva feina és representar mitjançat gràfics diferents als habituals la densitat o algun altre componen de la sang que circula per les venes i artèries per tal d'evitar possibles infarts o altres problemes cardíacs.

En primer lloc, m'agradaria dir que és un projecte molt atractiu i interessant. Els científics acostumen a ser persones molt intel·ligents, però que dediquen els seus coneixements només a treballar en l'àmbit del qual són especialistes. Aquesta conferència ens mostra un exemple de que les ciències estan relacionades i que tenint el coneixement que tots ells tenen, compartir-lo és la millor opció per tal d'aconseguir resultats més ambiciosos. La ciència és sempre molt precisa i vol saber el mínim detall de casa cosa. Gràcies a l'exemple que la conferenciant ha explicat, s'ha demostrat que cooperar amb persones que no són especialistes en el tema, però que entenen de ciència i poden donar altres opinions i consells; sempre és positiu. Gràcies a aquest projecte interdisciplinari, s'ha triplicat la precisió de la tècnica de detecció de problemes en les artèries amb possibles complicacions posteriors.

Per altra banda, també m'agradaria destacar la similitud entre les tecnologies utilitzades per estudiar i descobrir nous aspectes de ciència. Com explica la conferenciant, la mateixa tècnica d'aprofundiment que s'utilitza en medicina  també s'utilitza per astronomia. Aquesta relació entre les diferents tècniques és el que permet a científics especialistes en diferents àmbits entendre més fàcilment conceptes d'especialitats que no són les seves.

Valorant la conferència en si, s'ha de destacar que el concepte que s'explica, per una persona que està interessada en ciència, és realment molt atractiu i et fa que t'agradi encara més la ciència. Per altra banda, potser perquè a mi m’interessava, crec que era un tema que donava molt de si, però la conferència només ha durat deu minuts i en la meva opinió crec que se'n podria parlar molt més. Tot i això, com he dit abans, el tema m'ha interessat molt i l'hauria gaudit més si hagués estat més extensa.

Anna Sans 

1r batx A

Qualsevol objecte pot ser un micròfon!

Amplificant el mínim moviment s'ha aconseguit " veure" la sang sent bombejada o el so

El vídeo que vaig a comentar es titula "See invisible motion, hear silent sounds. Cool? Creepy? We can't decide", sobre una conferència de Michael Rubinstein a TEDTalks el passat 23 de desembre de 2014. Adjunto el vídeo del seu canal de youtube a continuació. Si voleu podeu trobar més informació del projecte, podeu consultar aquesta pàgina.

En la conferència, Rubinstein parla del gran avenç que s'ha produit a la indústria del vídeo i l'àudio. Un grup de científics (de Google Research, Microsoft Research, MIT, i d'altres), ell inclòs, ha aconseguit, mitjançant la gravació d'una càmera i l'amplificació dels moviments més petits, poder veure a ull nu la respiració d'un bebé, el batec del cor, el canvi de color de la pell al passar-hi la sang, o, inclús, el so.

Com es fa, això? Com he dit abans, amplificant els moviments. Això es pot realitzar ja que al moure'ns hi ha uns minúsculs canvis de llum que la càmera detecta. Amb certs programes aquestes petites variacions es poden fer molt més notables, de manera que les poguem detectar.

A simple vista no hi ha una aplicació pràctica, sosté Rubinstein, però se'n pot trobar, com a tot: per seguir les constants vitals d'algú, comprovar si un bebé respira, controlar màquines indutrials o escoltar què s'ha dit a una sala a partir de qualsevol objecte.

Aquest últim punt és molt interessant. El que fa la càmera és gravar les petites vibracions produides (per exemple) en una bossa de patates, i convertir-les després (gràcies a l'ordinador) en ones per saber els sons realitzats a prop de l'objecte en qüestió. D'aquesta manera qualsevol objecte pot convertir-se en un micròfon.

Podeu provar, per cert, de fer coses semblants si aneu a la web que he deixat al principi de l'entrada. Allà s'explica el codi usat i tot el que es necessita per fer un vídeo així.

Respecte al vídeo, crec que és força correcte. Al ser gravat "en directe" la forma no és perfecta, però l'home parla amb molta claredat i senzillesa, creant un discurs fluit i amè (sens dubte que els genials audiovisals de què disposa ajuden en aquest punt). El contingut, bé, jo no soc qui per jutjar-lo, doncs d'experta no en tinc res. De totes maneres, sota el meu punt de vista, ho explica tot força bé, de manera que es pugui entendre però sense parlar com si es dirigís a algú de 10 anys. Un bon cas de divulgació científica.

No estic gaire segura de fins a quin punt això pot ser realment útil. Vull dir, podem mesurar les es batecs del cor o la respiració amb altres mitjans (que, probablement, són més eficients), no? Però bé, de tot el vídeo el que més m'ha cridat l'atenció és el tema del so. Està clar que és el més innovador de tot el projecte de recerca. Saber què s'ha dit a una sala gràcies a haver gravat una bossa que hi era dins... és a la vegada interessant i alarmant. Què passarà quan ja no poguem dir res a cap lloc per por a ser escoltats, inclús si no hi ha micròfons (com els que coneixem actualment) a la vora? No vull ni pensar-ho.

Sigui com sigui, crec que és innegable que aquest és un exemple de com està evolucionant la ciència. Ràpidíssim. Ja hem arribat a crear un cervell, moure extremitats ortopèdiques amb el pensament, escoltar el so... què passarà en el futur? Quines noves innovacions ens esperen?

Kim López Güell

1r Batxillerat B

THE WONDERS OF INTERDISCIPLINARY RESEARCH

The video I’m going to comment on is a recording of a talk that was presented to a local audience at TEDxBoston in 2011 and it can be found in TED’s webpage. It goes by the title “Can astronomers help doctors?” and was given by Michelle Borkin, an Associate in Computer Science at Harvard University that has based her research in topics that include interdisciplinary scientific visualization and data exploration, as her twitter bio says. 

http://www.ted.com/talks/michelle_borkin_can_astronomers_help_doctors

She starts by questioning the viewer if they think that astronomy and medicine have anything in common. Everyone’s initial reaction is to say no. Medicine, biology, they are things that are very close to us, we have contact with it in our everyday lives whereas astronomy studies things out of our reach, things we only dreamed of for thousands of years so no, the logical answer to the question is no. Following up, with a knowing smirk, she shows us different sets of pictures, like the one we see here, each including one biomedical picture and one astronomical and she makes us mentally pick which is which. It is quite impossible to know because, as she later goes to say, raw data that comes out from biomedical machines and from radiotelescopes are very similar! That is how she and the people she was working with came up with an idea: use a radiology tool kit used to further research the data that came from, say, a brain scanner, to study a telescope’s data. They found fast and efficient results impossible to reach without instruments formerly used exclusively by doctors.

By sharing the medical technology with astronomy and vice versa they have been able to find new stars and super novas, revolutionize how you do heart diagnostics and so many other things impossible to achieve if we looked at it with the “narrow” possibilities of just one scientific field.

When we have to face something we will look at it from our own point of view. Our knowledge, our capacities. We will find challenges, things impossible to do by us but these same things will undoubtably be easy for somebody else that, with a different training, dicipline or studies, will know exactly what to do to overcome those problems. That is why Michelle says, and I agree, that it is very important to do interdisciplinary collaborations. It’s impossible to know where we will find the answers to our questions so, in every aspect of our lives where we will find hurdles, it can be incredibly useful to use this mentality.

“I urge you: attend conferences not of your own domain, read books and journals not in your own dicipline, watch TED talks and come to events like this and say hi to the neighbor sitting next to you beause you really never know where your next great idea is going to come from.”

Ana Pascual

1r BATX A