Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gens. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gens. Mostrar tots els missatges

diumenge, 14 de juny del 2015

Creativitat i Esquizofrenia

En l'article se'ns explica una investigació publicada a Nautre Neuroscience. La investigació relaciona genèticament la bipolaritat i l'esquizofrènia amb la creativitat.


Aquest article pertany a la Vanguardia i s'anomena "La esquizofrenia podría compartir genes con la creatividad"  i es va publicar aquests divendres 12/06/15 en l'apartat Big Vang.

Anteriorment ja s'havia trobat una relació entre les malalties i tenir un parent que treballa en oficis creatius. Però ara s'ha realitzat una investigació en 86.292 persones d'Islàndia que van cedir les seves dades genètiques. Primer es van buscar les alteracions que es relacionen amb les probabilitats de tenir alguna de les dues malalties. Algunes d'aquestes alteracions tripliquen les possibilitats de patir-les. Després es van comparar els resultats amb les feines que tenien. Tots aquells que tenien treballs com pintors, músics, directors, escriptors, etc., pertanyien al grup amb més risc per patir aquests trastorns. A cap d'ells se'ls havien diagnosticat cap problema psicològic, però mostraven fins a un 25% més de probabilitats de patir-les.

Això ha permès poder enfocar la bipolaritat i l'esquizofrènia de manera diferent. Ja que si es tracta d'un reflex d'un comportament considerat normal, es pot entendre millor la seva manera de funcionar, i per tant com solucionar-ho.

Crec que aquest article està molt ben estructurat i sintetitza molt bé la idea de la investigació. Explica la investigació i introdueix avanços fets anteriorment en aquest tema. D'altra banda la meva opinió és que veure aquestes malalties des d'altres punts de vista pot aportar noves aproximacions, que poden suposar maneres de prevenir o curar-les.

Zahara Juanola Gevas 1r Batx A

dijous, 16 d’octubre del 2014

No hi ha dues cares iguals

No hi ha dues cares iguals 

Aquest és el títol que Mònica L. Ferrado dona al seu artícle sobre la genètica facial publicat el 4 de maig d' aquest mateix any en el diari Ara. 

http://www.ara.cat/premium/ciencia/No-cares-iguals-trasplantaments-cara_0_1132086848.html


L' article tracta sobre els gens facials de cadascú i bàsicament ens explica que per molt que et puguis assemblar molt a algú, mai tindràs exactament al 100% la mateixa cara que algú altre, així com no en veuràs  dues d' exactament iguals mai. Ens comenta també, que els bessons que s' assemblen un munt per molt subtil que pugui semblar la seva diferència, existeix.
L'article explica d' una investigació en la que determinen cinc gens que marquen la forma de la cara. Aquests són uns investigadors de la Universitat d' Erasmus de Rotterdam, a Holanda. Ens expliquen detalladament com són aquest gens, amb uns termes un pèl científics però fascinants.
Gràcies aquestes dades es veu que augmenta la garantia dels retrats robot.
També comenten temes com els potenciadors d' ADN, més enllà que els gens, són el que realment determina semblances i diferències  facials.
Ens comenta també el tema del reconeixement de cares i com els nostres cervells les diferencia.
Finalment, acava amb un tema molt interessant: els trasplantaments de cara. Se n'han fet 28 al món en total i ens diuen que es totalment segur.


L' article parla a vegades en termes molt tècnics, però en la meva opinió tracta temes molt interessants. Nogensmenys, a vegades es pot fer un xic pesant atès que hi ha un munt de contingut tècnic que no s' entén i que per tant has de buscar i investigar. La resta, trobo que es un article molt bo que ens explica un tema poc parlat i conegut i ens consciencia de els grans avenços que estem fent en el món de la ciència. Finalment, dir que m' ha agradat molt la idea de que no hi ha dues cares exactament iguals.

Isaac Farradellas Homs 1r Batx. D

Els gens que determinen l'alçada



Els gens que determinen l'alçada D.V

L'article de Daniel Mediavilla titulat "Los genes que determinan la estatura" va ser publicat al diari El País el passat 3 d'octubre. L'article ens diu que, a través d'un cadàver, un equip internacional de científics ha conseguit identificar 697 variants genètiques que influeixen en l'alçada d'una persona.
http://elpais.com/elpais/2014/10/03/ciencia/1412357159_269665.html

Malgrat tot, un dels científics implicats en l'investigació, afirma que, després d'haver estudiat els genomes de més de 250.000 persones per identificar les regions genètiques vinculades a l'alçada, caldria estudiar-ne la de un milió més de persones per poder tenir total seguretat de la validesa de la investigació. El treball, realitzat dins del consorci GIANT (de les sigles en anglès d'Investigació Genètica de Trets Antropomètrics), ha multiplicat el nombre de variants genètiques associades amb l'altura que es coneixien. Fins ara es coneixia el 12% dels factors que fan que l'alçada sigui un tret heretable i ara s'ha arribat al 20%. Aquest nou avenç científic pot tenir vàries aplicacions pràctiques, com ara, el descubriment del culpable d'un assassinat o controlar el creixement normal o anormal de l'esquelet d'un nen. Permet estudiar més a fons malalties relacionades amb l'alçada com ara l'obesitat, la diabetis o l'asma. Encara que l'alçada està determinada principalment per l'herència genètica, també influeixen molts factors ambientals, com l'alimentació i la rellevància dels microorganismes que viuen al nostre cos i que també interactuen amb el nostre genoma i amb l'entorn. Tots aquests factors poden ajudar a explicar, per exemple, per què sense variacions genètiques importants, l'estatura mitjana d'Espanya s'ha incrementat en més de deu centímetres durant l'últim segle o per què hi ha diferències importants d'estatura entre els europeus sense haver grans diferències genètiques.

Personalment, em sembla un gran avenç científic que pot ajudar en els aspectes esmentats en l'article i en molts altres encara no descoberts. Però, com tot a la vida, té la seva part negativa, i és que, un cop controlat el genoma que influeix en l'alçada d'una persona, també es té el complet control sobre el seu desenvolupament i la seva manipulació, cosa que, pot provocar que, l'ésser humà, intervingui en el genoma i hi practici una mutació o modificació pel simple fet del desitg estètic que el seu fill sigui més alt o més baix.

Claudii Fadjo Beti
1r BATX C