L'Antàrtida també es fon

http://elpais.com/elpais/2015/05/23/ciencia/1432373251_539656.html

Fins ara el Sud d'aquest continent es mantenia estable però el seu desglaç comença a accelerar-se. Segons la NASA el 2013 va mostrar una major extensió del gel que cobria la superfície marina, però tot i així aquest últim any la seva superfície s'està reduint com mai, ja que perd més gel del que guanya. Aquest fenomen no havia succeït mai des de l'última glaciació, motiu pel qual ha estat el punt de mira de molts investigadors. A diferència de l'Àrtic, el desgel a l'Antàrtida no havia estat mai present però sembla que finalment està quedant afectada pels augments de temperatura que el canvi climàtic provoca. Amb una extensió gairebé 28 vegades la d'Espanya, l'Antàrtida acumula entre el 80% i el 90% de l'aigua dolça que hi ha al planeta. L'alçada mitjana de la capa de gel és d'uns 2.500 metres, encara que hi ha zones de gairebé 5.000. Si es fongués tot d'una, el nivell del mar pujaria desenes de metres.


És un continent tant gran que l'augment de temperatura afecta de forma diferent en cada regió. Mentre que en el Oest el gel es desfà, en l'Est el gel avança, però de forma més lenta. Es calcula que la zona estudiada perd 60.000 milions de tones de gel a l'any des de 2009. Gràcies a diferents estudis fets des de satèl·lits a començaments de segle, els investigadors van poder comprovar que l'elevació dels gels d'aquesta zona es va mantenir estable fins a 2009, però des de llavors no ha deixat de reduir-se. Segons publiquen a Science aquesta setmana, la regió perd uns 60 quilòmetres cúbics de gel a l'any. En aigua líquida, serien uns 60 bilions de litres. Hi ha glaceres que s'han retirat fins a 30 metres en l'última dècada.

Com ja he comentat anteriorment aquestes xifres no són equiparables a les del desglaç a l'Àrtic on, només Groenlàndia està perdent 243.000 milions de tones. Toto i així el problema no és la quantitat, sinó la tendència accelerada dels últims anys. Però el panorama encara podria ser pitjor ja que  la part occidental de l'Antàrtida, la major de les dues, segueix acumulant gel nou.

Jo crec que aquest senyal és simplement un avís que no estem fent les coses correctament. Hores d'ara no pot semblar gaire preocupant però si no fem un canvi dràstic aquest problema que ara no té grans repercussions, en un futur esdevindrà un problema irreparable. Havent vist la capacitat d'actuació que té la humanitat davant de problemes així, crec que el desglaç anirà en augment i no serem a temps de reparar-ho.

Francesc Martínez BTX 1 D

Restes de pol·len ajuden a reconstruir la història de l'Antàrtida

http://ciencia.ara.cat/blog/2011/06/29/fossils-de-pol%C2%B7len-mostren-que-a-l%E2%80%99antartida-hi-havia-vegetacio-fins-fa-12-milions-d%E2%80%99anys/

He escollit l'article titulat "Fòssils de pol·len mostren que a l'Antàrtida hi havia vegetació fins fa 12 milions d'anys", i l'he trobat a l'apartat de ciència del diari Ara. Va ser publicat el 26 de juny de 2011, i l'autor firma com a "M.L.F."

L’article parla de com els científics estan treballant amb unes restes de pol·len per reconstruir la història del clima antàrtic. Aquestes restes de pol·len es van extreure d’un fons marí de difícil accés, raó per la qual es va tardar 10 anys en aconseguir les mostres. Equips de científics han descobert que, fa 12 milions d’anys, a l’Antàrtida no hi havia gel i estava coberta per boscos. L’Antàrtida és la zona del planeta més afectada per l’escalfament global, i segons un dels científics que treballen a la investigació, “La millor manera de predir els canvis futurs en el comportament de les plaques de gel de l’Antàrtida i la seva influencia sobre el clima és entenent el seu passat”. Així doncs, esperen que aquestes investigacions ajudin a entendre millor l’escalfament global per tal d’intentar aturar-lo. També gràcies a aquest pol·len, un equip d’investigadors de la Universitat de Louisina ha estudiat el procés de glaciació de l’Antàrtida, declarant que va ser procés molt llarg i progressiu en el qual van influir diferents factors ambientals de tota mena. 

La qualitat d'aquest article m'ha semblat molt bona en referència al contingut. Ha parlat de les restes del pol·len i explicat els usos i les investigacions que se li han donat breument i clara. Respecte la forma, la informació està ben separada en paràgrafs però podrien estar més ben organitzats. Per exemple, l'explicació de com s'han obtingut les mostres hauria d'haver estat al principi quan es parla de la investigació en si, i no al final o el tema és els usos que se li han donat al descobriment. En la meva opinió, és un article molt interessant i del qual he après tot i ser del 2011.

Roger Rigol, 1r Batx C