Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Biologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Biologia. Mostrar tots els missatges

dijous, 11 de juny del 2015

Nous models d’aprendre i ensenyar la Biologia Molecular (TED)


Des de fa uns anys, els professors i els alumnes, hem anant aprenents estructures, processos biològics a partir d’un paper i un llapis, on dibuixàvem les parts d’aquest i ens l’apreníem. No obstant, els temps estan canviant, i amb les noves tecnologies al nostre abast, no som conscients del gran ventall de possibilitats que disposem per tal d’entendre, aprendre i explicar aquests processos. 



Per això, Janet Iwasa, biològa i animadora molecular d’ordinadors ha creat un programa anomenat Molecular Flipbook per tal d’entendre tots aquests processos en 3D. Gràcies a aquest programa pots dissenyar la teva pròpia molècula, o gravar un procés biològic en l’ordinador per tal de veure des d’un punt de vista més real totes aquests fenòmens microscopis. 

Gràcies al projecte i a la iniciativa de Janet Iwasa i el seu equip, molts biòlegs (i altres estudiants, com nosaltres) podran dissenyar els seus propis esbossos moleculars, així creant possibles hipòtesis que podrien ser d’alt valor en la ciència. 



Daniel Goday

1r Batxillerat B

TED Què passa quant els ordinadors són més inteligents que nosaltres?

Una inteligencia artifical te la capacitat d' aprendre qualsevol cosa, això esta molt lluny de la nostra realitat, en una enquesta realitzada a equips mundials que es dediquen a investigar aquest campels van preguntar quan la inteligencia artificial tindra el matex nivell que la humana.
La resposta va ser entre 2040 i 2050, evidentment aquesta dada és només una estimació i no és segur però per que ús feu una idea ara veureu que implicaria aquest fet.

La física ens diu que una neurona biologica llença impulosos a 200 hertz i aquests són limitats a una velocitat de100 m/s, mentres que un artifical llença impulsos mesurats en gigahertzs i poden viatjar a la velocitat de la llum. Com podem veure una maquina transmet molta més informació a molta més veocitat que una persona. Podriem fer una comparació entre una maquina inteligent i el poder de un atom, sabem que es real i que passara per no sabem quant. Fins al 1945 no vam descobrir el poder maxim d' un atom, no sabem quan podrem desenvolupar una maquina inteligent en el maxim de la seva explendor però sabem que es possible. Una inteligencia artifical correctament desenvolupada superara els humans sense cap mena de dubte. Però aixo te consequencies en l' escala de poder, com tots sabem el coneixement es poder, quan hi hagui super inteligencia el desti de la humanitat estara controlat per aquesta super inteligencia tal i com nosaltres controlem els ximpanzes en un zoo.
La inteligencia artificial sera l' ultima creació de l' ésser humà perquè llavors les maquines tindran la capacitat d' inventar a una escala temporal molt major a la nostre, per tant podria constrir sense les limitacions a les que nosaltres estem sotmesos,
Aquesta inteligencia artificial determinaria el nostre futur e funció de les seves preferencies, algo semblant a la optimització, regular l' ús dels recursos i complir l' objectiu escollit,
Depenent de l' objectiu canvien els metodes, però al tenir el poder absolut sempre s' acaba usant el control, i és aquest control el que posa en perill la llibertat humana. No tot te per que passar aixi, si seleccionem un objectiu que valgui la pena amb unes condicions estrictes.

La gent pensa que si arribesim a aquesta situació seria tan senzill com apagar el super ordinador, però no és tan senzill, fiquem com a expemple l' internet, algu sap com apagar internet? o els micos, els micos quan els vam dominar podrien haver-nos matat (el nostre interruptor) però no ho poden fer perquè som un adversari dificil capaç de detectar amanaçes i neutralitzar-les. Una inteligencia artificial hauria de poder fer això i més, és a dir és un rival molt més dur que nosaltres.

No podem crear una entitat super inteligent i esperar contolar-la tard o d' hora trobara un error i és fara el control perquè sap més que nosaltres i apren molt més rapid que nosaltres.
L' unica forma seria inculcar-li uns valors etics com els nostres. Però llavors la etica deixaria de ser objectiva, ja que tot aspecte subjectiu es questionable, i quan questionem algo obrim noves persepectives per saltar-nos aqusta prohibició. Al limitar aquesta llista de valors impossibilitariem el correcte desenvolupament d' una inteligencia artificial. és per això que podriem donar-li com a objectiu a una maquina artificial que trobi quines són les coses que valorem els éssers humans, però tot i aixi tindria consequencies degut a que els essers humans som una especie altament autodestructiva. I això tornaria a induir la inteligencia artificial a la idea de que el control és la solució.


Com podeu veure la inteligencia artificial no és una broma, és una realitat a la que molt probablement arribarem en el futur, però no podem deixar que s' ens en vagui de les mans.

Daniel Olivella
1r Batxilletar B

Noves estratègies per combatre malalties


Molts tipus de bacteris infecciosos utilitzenel comportament col·lectiu per atacar-nos, creant una capa de partícules enganxoses anomenada biopel·lícula.
Investigadors de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Institut d'Investigació de la Vall d'Hebron han desenvolupat un nou mètode per tractar infeccions que formen biopel·lícules.

El problema d'aquestes infeccions és que els bacteris formen una pel·lícula que als medicaments els costa travessar, així que els tractaments són molt poc eficaços.

La nova manera de fer front a les biopel·lícules és utilitzant nanopartícules. Les nanopartícules atacarien i acabarien eliminant la pel·lícula, permetent als medicaments eliminar la infecció.

Per a més informació consulteu:
http://www.investigacionyciencia.es/noticias/nanopartculas-para-combatir-las-infecciones-crnicas-13253

Enric Erra
1r Batxillerat B

Possible cura per a l'Alzheimer

Cèl·lules de la microglia (en negre)
El dia 17 d'abril de 2015 va ser publicat al portal web d'Investigación y ciencia un article que deia que uns investigadors han anunciat una possible cura per a la malaltia neurodegenerativa coneguda com a Alzheimer.

Han observat que la malaltia està relacionada amb un consum excessiu d'un nutrient anomenat arginina per part de les cèl·lules de la microglia. Aquest nutrient és necessari per al bon funcionament de la memòria. L'estudi, publicat a la revista Journal of neuroscience, mostra que el bloqueig (mitjançant un nou medicament) d'aquest consum excessiu redueix de manera eficaç la generació de plaques d'amiloide, una proteïna que al acumular-se en zones del cervell produeix la degeneració de les neurones.

Avui en dia es calcula que hi ha uns 25 milions de persones afectades per l'Alzheimer, i que aquesta xifra pot arribar a 76 milions al 2030. Per aquest motiu considero que la notícia és força important i que, si aquest nou medicament prospera, serà un pas més per entendre com funciona el cervell.

Enric Erra
1r Batxillerat B

dilluns, 8 de juny del 2015

S'avança en el coneixement de les algues

Novel biotyping tool reveals hidden diversity within the UK's algae bank Publicat a phys.org el 8 de juny del 2015

Glaucocystis (Wikipedia) CC License

Un nou mètode per catalogar algues fara que milions d'algues en el banc britànic d'algues hagin de tornar a ser catalogades. El nou mètodes demostra que hi ha mes diversitat del que es pensava, Els experts les han dividit en 4 grups diferents.

Catalogar millor es el primer pas per poder obtenir el potencial que tenen les algues, les algues ens poden servir per sintetitzar elements contaminants, aixi com CO2 ames poden viure en condicions molts salines. Se sap que les algues i les cianobacteries tenen un gran potencial, que encara tenim pendent de saber aprofitar totalment, el seu us industrial ens ha portat en la ultuima decada en una tecnologia anomenda "blue biotechnology"

La nova tècnica d'escaneig i identificació, segons John Davis, te un gran potencial, i pot ajudar als científics a a descobrir nous compostos que no s'havien descobert fins al moment. El nou mètode d'identificació és molt precisa, i essencialment ens pot dir, per dir-ho d'alguna manera, de què està feta la cèlula.

Utilitzant la nova tècnica de bioidentificació s'han identificat 32 algues que abans havien estat identificades com a la mateixa basant-se en el adn i el aspecte.

Personalment soc de la opinió de que utilitzar les algues per filtrar residus de qualsevol tipus, ens pot permetre reduir els residus emesos per les llars en el seu dia a dia, i per la industria. És per això que qualsevol desenvolupament en aquest camp pot ser un gran avenç profitós. I vull destacar que tot i que sembli que aquest metode recentment desenvolupat no tingui gaire rellevància, jo ho trobo tant o més important que el decobriment de una alga que podem utilitzar per una funció concreta, ja que això permet que molts altres científics puguin descobrir moltes altres coses.

Pau Villar
1r Batx B

dilluns, 6 d’abril del 2015

ELEGANS, la màgia de la biotecnologia

Com cada diumenge, el diari El País ve acompanyat d'una petita revista, El País Setmanal. El passat gener, l'última setmana del mes, de la página 32 a la 43 trobàvem un article molt complet, que aparentment detallava l'ús d'un petit cuc per a investigacions en el camp de la biotecnología, a mà de Juan José Millás.
 
L'article, titulat ELEGANS, biografía de un gusano , es tracta d'una redacció molt més completa del que en un primer moment promet el títol. En 11 cares, que compten tant amb subtítols, com amb text i amb moltes imatges, expliquen el procés de cració d'una empresa de biotecnología, Biópolis, situada a Valencia, des de zero fins a ser un punt de referència per a la innovació en aquest camp. L'article es divideix en seccions, cadascuna corresponent a un departament de l'empresa: el de biotecnologia microbiana, el de biotecnologia alimentària, el de bioinformàtica...
Des de cadascun d'aquests components de l'empresa, i a base d'entrevistes als caps dels departaments, ens trobem amb una descripció molt detallada de les funcions de l'empresa, i per tant, de tot allò en el que treballen. A més a més, cadascun dels especialistes ens parla d'algun experiment o investigació, però tots ells es centren en un mateix: Elegans. Un cuc que, compartint un 40% dels gens amb els humans, permet a aquests professionals investigar amb aliments, per tal de descobrir més coses sobre l'obesitat, l'alzehimer, la diabetes, etc.

                                

                                         Fotografia del cuc, obtinguda gràcies a un microscopi electrònic.
                                                              (Font: http://www.k-state.edu/hermanlab/ )

Crec que és destacable el fet de que un article tant complet i que conté información tant detallada estigui expressat d'una manera tant entenedora. Adaptant tot a un vocabulari que el lector comprengui sense ser un expert, però aportant dades i información que no deixen indiferent a qui llegeixi. Aquest cuc, l'elegans, habita al sòl del camp, entre la terra. Pot semblar un procariota sense massa utilitat, i pràcticament innexistent per als humans (fa aproximedament un mil·límetre d'alçada), però el que ha costat anys saber i gràcies al que ara el laboratori de Biópolis pot investigar, és que conté 18.000 gens, el 40% d'aquests, iguals que els del ésser humà. Així doncs, és possible veure com reacciona davant un aliment, quin gen s'activa quan es fa gran i perd la movilitat, què li passa a cert punt del seu genoma quan les condicions canvien i de quina manera es pot solucionar. Així doncs, és, sinó increíble, sorprenent, la quantitat d'informació que s'està obtenint i a quina velocitat s'està fent en comparació amb el que s'ha fet en les últimes dècades. I és que com ens explica l'article, és molts mesos més ràpid i milers d'euros més barat treballar amb Elegans que amb un sol ratolí. Viuen una mitja de 21 dies i es reprodueixen ràpid, cosa que facilita l'experimantació.
 
                                          
                                              Fotografia del propi article, on es mostra una placa amb Elegans
 
Però, què és allò realment fascinant? Bé, dins de la biologia sovint es fan descobriments que no permeten més que investigacions, que porten anys, estudis i treball, però que no és fácil obtenir-ne un ús pràctic. L'objectiu d'aquesta empresa científica és fer de les seves investigacions quelcom per als humans, quelcom que es pugui utilizar i que ajudi. És per això que sorpén saber que per exemple, aquest cuc, trasparent i minúscul, és capaç de produir ell solet plàstic biodegradable, utilitzant només residus orgànics. Plàstic que, passat el seu temps d'ús, desapareixerà, però que té la mateixa consistència que el que utilitzem.                                             
                                                                                             Fotografia del propi article, on es veu a treballadors de Biópolis
 
Però no es tracta de centrar-se només en què ens pot aportar un cuc. Es tracta de saber què ens pot aportat la biologia, la física i la química, tres pilars fonamentals, segons l'article, per a qualsevol laboriatori científic. I a més a més, en com podem potenciar-ho, ja que com ens diu Daniel Ramón, el creador de Biópolis, és difícil produir en l'ámbit científic, com ho és invertir per a la seva investigació. Apostar per la ciencia, doncs, és aportar per l'ésser humà i el seu benestar.
 
 
 Rita-Sara Alonso
1r Batx B

dilluns, 12 de gener del 2015

La colonització a Mart




El desafiament que un equip de joves científics, triats pel projecte Mars One, tindran els propers anys és crear vida al planeta Mart, on hi volen enviar llavors.
L'equip Seed, que té la base d'operacions a la Facultat d'Enginyeria de la Universitat de Porto, va guanyar un concurs de projectes per a experiments a Mart organitzat per Mars One, fundació sense ànim de lucre que vol establir un assentament humà permanent a Mart.
L’any 2018 un robot buscarà la zona adequada on viuran els primers humans a Mart, que arribaran a l’abril del 2023 segons el que diu Bas Lansdorp, Co-Fundador i Conseller Delegat del projecte Mars One, en el següent vídeo:


Els joves enginyers que viatjaran afirmen que les plantes són imprescindibles per a la vida a Mart. Tot i així, molts altres projectes de crear vida a Mart no proposaven enviar-hi éssers vius, sinó que havien pensat en prototips d'estufes, sistemes de fotosíntesi artificial o sistemes per obtenir aigua a partir de l'orina.
La proposta de l'equip portuguès consisteix en aconseguir que es conreïn plantes per així poder crear aliment i oxigen al mateix temps per ajudar a la supervivència dels astronautes.
La planta utilitzada en l'experiment serà l'Arabidopsis thaliana, de la mateixa família que la mostassa, ja utilitzada en experiments de l'Estació Espacial Internacional gràcies al seu ràpid creixement i les seves llavors de petita grandària.



Està previst que el desenvolupament i construcció del prototip del sistema acabi en dos anys i el pressupost pot arribar al milió d'euros. El sistema constarà d'un contenidor extern, aïllant, i un altre intern, on estaran els cartutxos amb llavors.

El projecte Mars One vol retransmetre la missió de manera semblant a un reality show segons afirma l’autor de l’article. També s'enviarà una càmera amb gran capacitat per tornar a la Terra un vídeo retransmès durant un any des del planeta vermell en streaming (per internet en temps real).

Web del Projecte Mars One

Article, extret de la Vanguardia, 07/01/15


Toni Galí Gimeno, 
1r batx. A

divendres, 17 d’octubre del 2014

Una nova esperança

Aquest article va ser publicat pel diari de ciència i tecnologia online 'La Flecha': http://laflecha.net/el-corazon-mecanico-puede-ser-una-alternativa-al-transplante-de-corazon/ per Sara LF el 19 de setembre de 2014.

Un dels reptes més importants de la medicina actual és substituir completament la funció del cor. Actualment, el 'cor mecànic' s'utilitza com a pont per al trasplantament cardíac però, gràcies a la seva alta durabilitat, podria esdevenir una opció diferent al trasplantament en pacients que no responen als tractaments convencionals. 

La insuficiència cardíaca afecta gairebé un 2% de la població espanyola i a un 10% dels majors de 70 anys, augmentant la seva prevalença cada any. Per això, la demanda de trasplantaments de cor s'ha incrementat, ja que el nombre de donants de cor òptims s'ha estancat en els últims anys gràcies a la reducció d'accidents de trànsit. 

Cirurgians fent un transplantament de cor
Aquesta disminució fa necessària la recerca d'alternatives que substitueixin, ja sigui total o parcialment, la funció del cor. Una d'elles seria l'anomenat cor mecànic, utilitzat convencionalment com a pont al trasplantament.
No obstant això, segons els experts de l'Hospital Universitari de Bellvitge les millores que s'han implementat en ell, com una major durabilitat, fan que es converteixi en una alternativa en pacients ancians amb insuficiència cardíaca molt avançada i que no responen als tractaments convencionals. 

"Aquestes dades són molt encoratjadors ara que a Espanya s'estan reduint les donacions de cor i es necessita una alternativa per al tractament de la insuficiència cardíaca" - explica Nicolás Manito, cap de la Unitat d'Insuficiència Cardíaca i Trasplantament Cardíac de l'hospital català - "El futur del tractament de la insuficiència cardíaca avançada passa per l'augment en l'ús de cors mecànics. Fins al punt que el trasplantament acabarà quedant com una opció molt secundària ".

Les assistències ventriculars de llarga durada, coneguts com cors mecànics, són bombes centrífugues que donen un flux continu de sang i substitueixen de forma parcial o total la funció del ventricle esquerre del cor, portant sang del ventricle esquerre a l'artèria aorta. 

L'energia elèctrica que necessita s'aconsegueix mitjançant un cable que surt de l'abdomen del pacient i es connecta a unes bateries recarregables, el que permet al pacient ser autònom i portar una vida normal. La mida d'aquestes s'ha aconseguit reduir per facilitar la mobilitat del pacient i la seva vida diària, a més d'allargar el seu temps de funcionament (sense haver d'estar connectades).

Els cors mecànics ja són rutinaris en països com Alemanya i EUA, on l'any passat es van implantar més de mil assistències mecàniques de llarga durada. A Espanya fins ara només hi ha hagut una desena de casos, sobretot en pacients en els quals el trasplantament estava contraindicat. 

"Si fins al moment s'han desenvolupat menys al nostre país ha estat només pels alts índexs de donacions registrats", conclou Manito. 

Personalment, crec que aquest assoliment representa un gran avenç en el món de la salut. Per aquelles persones que és impossible -per les raons que siguin- realitzar un transplantament de cor, això representa la possibilitat de poder seguir mantenint una vida gairebé normal. Per a les persones grans que no podrien suportar el transplantament o els mètodes convencionals, això suposa poder viure més anys.

M'ha agradat aquest article perquè no utilitza paraules gaire complicades d'entendre -aquest diari està orientat cap a la divulgació científica- i qualsevol pot adonar-se perfectament del que està parlant i comprendre l'avenç que suposa.

El fet que a Espanya hi hagués un gran índex de donacions m'alegra molt i saber que si s'han reduït ara és perquè han disminuït els accidents de trànsit és molt satisfactori. Penso que és un gran pas i que aquest portarà a molts altres avenços per tal de poder millorar la nostra salut i les nostres vides.

Maria Lee Alcober
1r Batxillerat B

dijous, 16 d’octubre del 2014

Nueva bacteria contra el cáncer


Els gens que determinen l'alçada



Els gens que determinen l'alçada D.V

L'article de Daniel Mediavilla titulat "Los genes que determinan la estatura" va ser publicat al diari El País el passat 3 d'octubre. L'article ens diu que, a través d'un cadàver, un equip internacional de científics ha conseguit identificar 697 variants genètiques que influeixen en l'alçada d'una persona.
http://elpais.com/elpais/2014/10/03/ciencia/1412357159_269665.html

Malgrat tot, un dels científics implicats en l'investigació, afirma que, després d'haver estudiat els genomes de més de 250.000 persones per identificar les regions genètiques vinculades a l'alçada, caldria estudiar-ne la de un milió més de persones per poder tenir total seguretat de la validesa de la investigació. El treball, realitzat dins del consorci GIANT (de les sigles en anglès d'Investigació Genètica de Trets Antropomètrics), ha multiplicat el nombre de variants genètiques associades amb l'altura que es coneixien. Fins ara es coneixia el 12% dels factors que fan que l'alçada sigui un tret heretable i ara s'ha arribat al 20%. Aquest nou avenç científic pot tenir vàries aplicacions pràctiques, com ara, el descubriment del culpable d'un assassinat o controlar el creixement normal o anormal de l'esquelet d'un nen. Permet estudiar més a fons malalties relacionades amb l'alçada com ara l'obesitat, la diabetis o l'asma. Encara que l'alçada està determinada principalment per l'herència genètica, també influeixen molts factors ambientals, com l'alimentació i la rellevància dels microorganismes que viuen al nostre cos i que també interactuen amb el nostre genoma i amb l'entorn. Tots aquests factors poden ajudar a explicar, per exemple, per què sense variacions genètiques importants, l'estatura mitjana d'Espanya s'ha incrementat en més de deu centímetres durant l'últim segle o per què hi ha diferències importants d'estatura entre els europeus sense haver grans diferències genètiques.

Personalment, em sembla un gran avenç científic que pot ajudar en els aspectes esmentats en l'article i en molts altres encara no descoberts. Però, com tot a la vida, té la seva part negativa, i és que, un cop controlat el genoma que influeix en l'alçada d'una persona, també es té el complet control sobre el seu desenvolupament i la seva manipulació, cosa que, pot provocar que, l'ésser humà, intervingui en el genoma i hi practici una mutació o modificació pel simple fet del desitg estètic que el seu fill sigui més alt o més baix.

Claudii Fadjo Beti
1r BATX C

Les diferències entre bons i mals estudiants

Les diferències entre bons i mals estudiants:

L'article que he escollit es titula "les diferencies entre bons i mals estudiants està en el gens", va ser publicada el 6 d'octubre de 2014 per Miguel Àngel Criado al diari El País.

http://elpais.com/elpais/2014/10/06/ciencia/1412618347_922859.html
En l'article s'explica els resultats d'un estudi realitzat per uns investigadors britànics, sobre el pes dels gens sobre la intel·ligència i altres característiques que determinen els bons i mals estudiant. Per fer l'experiment va comptar amb l'ajut de milers de bessons del voltant dels 16 anys. El motiu per qual van escollir bessons es per les igualtats que existeixen en les seu entorn, la seva educació.

Com a conclusió d'aquest estudi, els investigador han determinat que la influència genètica es major en els èxits acadèmics que en la intel·ligència.


He escollit aquest article perquè m'ha semblat molt interessant el tema que tracta. Gràcies a aquest article he descobert que no només la intel·ligència és genètica, sinó molts altres aspectes que tenen a veure amb els estudis.

Laura Gómez, 1r Batxillerat D