L'energia fosca

L’article que he llegit, es titula “En busca de la energía oscura”, escrit per Teresa Romero l’onze de juny d’aquest any en el diari El Mundo.

http://www.elmundo.es/ciencia/2015/06/09/5575e64922601dce308b459d.html

Aquest article, a partir del projecte desenvolupat per un equip d’investigadors de l’Institut de Física d’Altes Energies de Barcelona, ens parla sobre l’energia fosca, encarregada, segons Cristóbal Padilla (un dels investigadors del projecte), de l’expansió de forma cada vegada més accelerada de l’univers. L’energia fosca, segons alguns estudis conforma un 70% de l’univers, i encara desconeixem que és i com funciona. Un 24% de l’univers esta format per la matèria fosca i el 4% restant per la matèria visible. El projecte PAU, desenvolupat a la ciutat de Barcelona, pretén mesurar la velocitat i la acceleració amb que aquestes galàxies es separen mitjançant una càmera creada per ells mateixos que permet veure distàncies molt llunyanes amb molta precisió, i amb la qual s’intentaran trobar manifestacions de que la energia fosca realment existeix. Un altre dels objectius d’aquest projecte es poder fer un mapa del cel on puguem veure totes les galàxies, fet a partir de fotografies captades a partir de la seva càmera de increïble potència amb 40 filtres per tal de poder captar imatges tan llunyanes amb una gran precisió.

Aquest article, en general, m’ha semblat que estava molt ben redactat per part de la seva autora, mostrant des de ben principi els temes que tractaria, i combinant coneixements bàsics i bens explicats per tal de poder ser entesos sobre l’energia fosca amb la informació del projecte desenvolupat per el grup d’investigadors a Barcelona. Encara que el tema de la energia fosca està molt inexplorat i  en tenim molt poc coneixements, també he trobat que podria haver explicat més coses sobre aquesta energia, com per exemple on la podríem trobar en l’univers.  En quant a l’estructura externa, he trobat que les idees estaven ben organitzades, per tal de fer l’article molt amè i sobretot gens pesat.

Segons la meva opinió, crec que es essencial estudiar l’univers per que, aquest te un poder enorme sobre nosaltres, i l’única manera de poder-lo preveure es entenent com funciona aquest, i per fer-ho necessitem conèixer de que està format. Al llegir aquest article, també me n’he adonat de l’avanç de la tecnologia en el nostre planeta, que ens ha permès fer una càmera que pot captar imatges de galàxies situades a milers d’anys llum de la nostra, i que gracies a aquesta, podem i podrem entendre molt millor el que ens envolta.

                                                                                                                    Joan Monill 1r Batx B

Un "gran" descobriment

http://espacioprofundo.es/2014/07/09/los-agujeros-negros-supermasivos-responsables-de-la-perdida-del-hidrogeno-molecular-de-las-galaxias/

Aquest article es titula "Descubierto el mayor agujero negro supermasivo del universo cercano". Fou publicat al diari virtual "elpais" al 17 d'octubre de 2014. L'autora és Laura Delle Femmine.

Els forats negres existeixen gràcies a deduccions a partir d'estudis teòrics, ja que són objectes que no es detecten directament. Aquests són concentracions de matèria que generen un camp gravitacional enorme capaç d'atrapar fins i tot els fotons. Actualment, un equip liderat per l'astrofísic mexicà Omar López ha descobert el més gran de l'univers conegut. Tot i que segueixen havent-hi moltes incògnites, se sap que aquest forat negre té 10.000 milions de vegades més massa que el sol del nostre sistema solar i està situat en la supergalàxia Holm 15A. És tan gran, que fins i tot s'ha suposat que podrien ser dos forats negres que orbitessin un al voltant de l'altre. Aquest descobriment ha ajudat a modificar diferents estudis que ja es tenien. Un exemple seria la llei d'escalament, que relaciona el creixement de la massa dels forats negres amb les propietats de la galàxia en què es troben. La sorpresa que va donar el descobriment d'un forat negre tan gran, va ser enorme.

Aquest article m'ha agradat per un motiu, el tema era molt interessant. Però considero que els seus punts fluixos són en primer lloc, que hi ha poca informació, i no s'aprofundeix del tot quan es parlen de teories de l'univers, simplement la mencionen sense fer una petita explicació. I en segon lloc, crec que faltarien més imatges en l'article. Tot i així considero que està bastant ben fet. Opino que tots aquests descobriments són petits passos que fan que a la llarga avancem tecnològicament, però també ètica, cultural i socialment.

Àlex Perelló

Detectades les ones del primer instant de l'univers

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2014/03/17/actualidad/1395070473_494711.html

Un telescopi nord-americà situat al pol Sud ha aconseguit captar les ones que va emetre el Big Bang durant els primers moments, recolzant així la teoria que millor explica els primers moments del cosmos. El Big Bang va ser un creixement enorme i molt ràpid de l'espai-temps inicial i, a partir d'aquest moment, l'univers va seguir expandint-pausadament, fins ara, 13.800 milions d'anys després. 

Aquesta notícia ha suposat un gran avenç per a molt cosmòlegs de tot el món que, per molt convençuts que estiguessin de que El Big Bang havia de ser l'explicació correcta del que va passar gairebé al principi, estaven a l'espera de la prova, imprescindible en ciència, que la naturalesa efectivament funciona com ells havien dit. 

és una nova prova que demostra la teoria del Big Bang i es basava en captar el moviement de les ones i radiacions que viatgen a la velocitat de la llum per l'espai fruit d'aquella primera explosió que va crear l'Univers. La teoria del Big Bang arrenca la seva història de l'univers una mica després del principi, un moment a partir del qual la formació dels elements lleugers com l'hidrogen o la radiació de fons romanent en el cel estaven en funcionament. És l'època en què es van formar els primers àtoms. Tot i així la teoria del Big Bang també inclou alguns fets sense demostració i deixa algunes preguntes sense resposta: ¿per què l'univers és tan homogeni, tan igual es miri a on es miri? i per què té la densitat justa?El problema de la densitat exacta o de per què té una geometria plana (o gairebé) és enigmàtic, perquè si al principi hi hagués hagut una mica més de matèria, hauria col·lapsat gairebé immediatament i si hi hagués hagut una mica menys, l'expansió resultant hauria impedit la formació de galàxies i estrelles ...

Trobo fascinant que 14 mil milions d'anys després de la creació de l'univers siguem capaços de crear teories lícites i inclús demostrar-les. Avenços científics com aquest són els que marquen un abans i un després en el nostre coneixement de la creació i la nostra existència. Encara queda molt camí a recórrer per esbrinar els misteris de l'univers, però si continuem així el camí potser serà més curt del que pensem.

Francesc Martínez BTX 1 D

L’UNIVERS: EL GRAN DESCONEGUT

L’article“Descubren la estrella más rápida de la galaxia” va ser publicat el dia 7 de març del 2015 al diari digital ABC.

El text parla sobre el descobriment d’una estrella híper-ràpida anomenada l’US 708 realitzat gràcies al telescopi de 10 metres situat a Hawai, Keck II.

Aquesta estrella, l’US 708, ha establert un nou rècord de velocitat galàctica, amb un registre d’uns 1200 km/s. És a dir, amb aquesta velocitat només es necessitarien uns cinc minuts (aprox.) per viatjar des de la Terra fins a la Lluna. Alhora, aquesta velocitat ha causat que l’estrella s’hagi escapat de la gravetat de la nostra galàxia. La majoria de les estrelles híper-ràpides són produïdes per interactuar amb el forat negre gegant situat al mig de la galàxia, però per aquesta elevada velocitat és impossible que el forat negre hagi provocat el moviment de l’estrella. Així doncs, després d’estudiar l’US 708 s’ha arribat a la conclusió que la gran velocitat de sortida d’aquesta estrella va ser produïda per una explosió termonuclear d’una supernova. Gràcies a aquests resultats, els científics fan un pas endavant cap a la comprensió dels sistemes on ocorren aquestes misterioses explosions.

imatge de l’estrella expulsada (situada a la esquerra) i la supernova (situada a baix al centre). Realment la supernova ja ha desaparegut, abans que l’estrella adquirís aquesta / la seva posició.

Sobre l’article, només dir que trobo que és bastant entenedor, tenint en compte el fenomen tractat no és gens fàcil. En tot moment és fàcil entendre els pocs tecnicismes del text, tot i que trobo que no estaria malament explicar alguns conceptes com "supernova Ia” (pot ser que molta gent no conegui els termes). Aquest article, juntament amb d’altres, demostra el gran avenç que hi ha actualment en l’estudi de l’Univers.

                                                                    

Lluís Duran Arranz

1r batx B nº9

L'UNIVERS NO CALLA

Enllaç al vídeo: http://www.ted.com/talks/janna_levin_the_sound_the_universe_makes.html

Aquesta xerrada realitzada per Janna Levin, tracta sobre el soroll que emet l'univers. Ens diu que l'univers en cap moment de la seva existència ha estat callat, sinó que es pot escoltar una banda sonora, però encara no s'ha pogut com escoltar-la. Després focalitza més la seva xerrada als forats negres. Aquests forats negres estan formats per la prèvia existència d'una forta energia a l'espai i aquest forma com una mena de forat, al voltant d'aquesta energia, que no té fi. Diu que tot i que els forats negres no els podem veure, emeten un soroll molt impressionant i tranquil. Seguidament diu una informació que m'ha impactat molt, que és que els forats negres per fora són negres, però per dins no ho són, ja que contenen milions d'estrelles que emeten llum. També ens parla de com els forats negres produeixen el seu so; perquè és provocat pel seu continu xoc amb l'espai-temps de l'univers. Emet unes ones gravitatòries a l'espai que surten a la velocitat de la llum i al cap d'un temps desapareixen. Jo pensava que el so de l'univers doncs seria molt elevat, per la seva gran extensió i magnitud, però és tot al contrari, el so és tan fluix que no el podem sentir, i per això buscant diferents experiments per trobar-lo. Per últim ens parla del big-bang, com una col·lisió de dos forats negres, i ella juntament amb el seu equip volen buscar aquest primer soroll de tot l'univers que ens va crear. I també deixa a l'aire diferents hipòtesis, com per exemple que si som els únics humans en aquest univers, o si hi ha altres humans a un altre planeta que també estan calculant el primer soroll que ho va crear tot. 

Pel que fa la meva opinió, aquesta xerrada m'ha agradat moltíssim, ja que el tema de l'univers em fascina molt i sempre em deixa amb ganes de saber més coses. Tot el que ha dit en aquesta xerrada no m'ho havia plantejat mai i no tenia cap idea, o sigui que m'ha interessat tot el que ha dit; des del soroll que fa l'univers, fins la teoria de la relativitat d'Albert Einstein. També al cap i a la fi l'univers som nosaltres, sense aquest big-bang no existirien i jo crec que tenir recursos per poder investigar tot això és impressionant. 

Albert Liria

1r Batx. C

Els misteris dels forats negres

http://elfactorciencia.files.wordpress.com/2013/01/agujero_negro-3.jpg

L'article "Prueban una teoría de Hawking en un agujero negro creado en laboratorio" va ser publicat al diari abc.es el dia 13/10/2014. (Prem per anar a l'enllaç.)

Un equip de científics Israelians han aconseguit crear un forat negre en miniatura, que és capaç de atrapar les ones sonores, per poder demostrar la hipòtesi de Stephen Hawking, que deia que els forats negres no "devoraven" tota la matèria que es trobaven sinó que el que feien era emetre una radiació (Radiació de Hawking) que feia perdre massa als cossos que s'hi apropaven fins a fer-los desaparèixer completament en cas de estar-hi exposats el temps suficient. Per crear el forat negre han utilitzat àtoms de rubidi refredats a menys d'una mil milionèsima de grau per sobre del zero absolut. A aquesta temperatura, els àtoms estan molt més apretats i es comporten com un fluid amb propietats quàntiques, per la qual cosa són mol més manipulables. Els parells d'ones de so es produeixen en un buit de laboratori, imitant parelles partícula-antipartícula al buit de l'espai. Aquelles que se situen a mig camí d'aquest horitzó de successos sònics es converteixen en l'equivalent de la radiació de Hawking.

Aquest article, malgrat ser de difícil comprensió per a algú que no sol llegir articles d'aquest estil, era molt interessant perquè tractava un tema que sol ser molt atractiu degut a que la gent no ho pot arrivar a comprendre mai del tot per molts articles que llegeixi ja que amb el coneixement actual no s'hi pot trobar una explicació. A mi m'ha agradat molt ja que sempre m'ha atret  molt el que pot haver a l'univers.

Albert Mas Compés

1r  Batxillerat     B

El Sagitari A, el forat negre de la nostra galàxia:

El dia 15 d'octubre de 2014 al diari ABC, Jose Manuel Nieves va esciure una notícia científica que porta com a titular "Una nueva ventana al agujero negro central de la Vía Láctea" .

Link de la notícia: http://www.abc.es/ciencia/20141015/abci-nueva-ventana-agujero-negro-201410150941.html

Aquesta notícia ens parla sobre un forat negre, que habita al centre de la nostra galàxia, la Via Làctea.  Aquest forat negre anomenat Sagitari A té la massa de 4 milions de sols, i es capaç d'empassar-se estrelles, planetes... 

La veritat és que encara se sap molt poc sobre aquest forat negre, actualment hi ha una carrera entre grups d'investigadors científics per esbrinar si el gas que envolta aquest forat negre en tot moment, és un gas que ingereix el forat negre o per contrari l'expulsa del seu interior tal com se sap que passa en forats negres situats en el centre d'altres galàxies com la nostra. La pregunta, el forat negre Sagitari A, ingereix o expulsa matèria és una pregunta que porta dècades questionant-se entre els científics.

Google Images

Tot va començar quant Carl Gwinn, físic de la universitat de Santa Barbara, analitzà unes fotografies capturades per el satèlit rus RadioAstron, aquest satèlit va poder captar fotografies del forat negre degut a que té capacitat per capturar fotografies amb longituds d'ona diferents: de radio, infrarojes i raigs X, que són les longituds d'ones que emet la radiació del gas interestelar que l'envolta, el propi forat no emet cap radiació.

Va concloure que no es podia observar el forat negre perquè el gas interestelar dispersa les longituds d'ona en les quals es pot apreciar el forat negre. Dispersen d'una manera similar a la boira que hi ha a la terra i no permet veure les coses bé. Per tant, les fotografies del forat negre tenen taques. 

Actualment s'estan posant molts esforços per tenir una foto on es pugui visulitzar bé el forat negre per respondre la pregunta proposada al principi.

Personalment he trobat molt interesant aquest article que he comentat perquè tracta sobre un tema que encara és molt desconegut per la humanitat com són els forats negres i la matèria fosca. Desde el meu punt de vista és un tema molt interessant i que dóna lloc a molta investigació. Apart de que pot donar moltes respostes sobre el futur comportament de l'univers.

Adrià Frias Bermudez 1r A

El turisme té fronteres?

                      Logo de l’empresa “Space Adventures": http://www.championtravel.co.nz/

“Primeros turistas en la Luna” és un article anònim publicat al diari virtual El País al dia 22 de juliol de 2014 en la secció “ El acento”.

Vivim en una època de globalització. Moltes coses han canviat en aquest últim segle. Una d’elles és el turisme que, actualment, té una gran importància en l'economia de molts països. Pràcticament pots anar, si tens els diners i el temps necessaris, a qualsevol país del nostre planeta. Però l’emprenedor visionari Tom Shelley ha anat un pas més enllà i ha establert la nova frontera del turisme en la Lluna. Per fer-ho possible ha aconseguit convèncer a 2 grans multimilionaris per què inverteixin en el seu projecte.

L’objectiu d’aquest emprenedor és enviar els primers 2 turistes a la Lluna a finals del 2017 o principis del 2018. Aquest procés es duria a terme mitjançant la nau russa Soyuz i la travessia consistiria en circumval·lar la Lluna en una òrbita de 100 quilòmetres d'altura durant cinc dies. Això sí, el cost d’aquest viatge tan insòlit seria de 150 milions de dòlars (uns 120 milions d’euros). Però no solament seria un viatge per la gent més rica, sinó també per la més aventurera, tenint en compte els riscos i dificultats que té viatjar per l’espai amb comparació a anar de vacances a qualsevol altre lloc de la Terra.

Des del meu punt de vista aquest article m’ha semblat ben redactat i el toc humorístic que l’autor li donava el feia més amè.  El contingut era correcte i interessant, l’únic que li hagués faltat és alguna imatge.

En últim lloc, m’agradaria afegir que estem davant d’una gran innovació en l’àmbit tecnològic, cultural i econòmic. I que aquesta empresa serà la predecessora d’un gran i pròsper mercat turístic dins del Sistema Solar que podria arribar en aquest mateix segle. Això sí, un cop s’hagi solucionat la Crisi econòmica.

Àlex Perellolló
1 Batx-D