Els aliments modificats genèticament no maten, salven vides

Tot seguit us parlaré de la conferència que he vist de la doctora Pamela Roland titulada “The case for engineering our food” publicada al canal de youtube “Ted Talks” el dia 4 de maig de 2015.              

Imatge de de la xerrada: https://www.youtube.com/watch?v=wZ2TF8-PGQ4

La xerrada la duu a terme una experta en la genètica de les plantes (biotecnòloga) que el que pretén és trencar amb el fals mite que la modificació genètica és una cosa dolenta, insana. Ella defensa que com tant altres grangers que busquen el producte més ecològic possible, té l’objectiu d’alimentar la població sense que es destrueixi el medi ambient. Per començar, ens diu que quasi tot el que mengem està modificat genèticament: des del blat de moro de les crispetes, al plàtan i dels tomàquets fins a la papaia. Aquest últim cas per exemple, la doctora explica que si no hagués tractada genèticament, segurament la papaia hauria desaparegut o almenys no l’hauríem pogut menjar, ja que altres organismes com insectes l’haurien fet malbé. Un dels temes que tracta més importants, és que gràcies a petites modificacions genètiques de vegetals com l’arròs, aquests són més resistents i per tant se’n disposen més sovint. Els grangers no pateixen pèrdues econòmiques, i el més important: es poden alimentar més boques. Per últim, també defensa que la biotecnologia compleix amb la mateixa funció que els pesticides però amb més avantatges: no causa malalties.

Al principi no pensava que pogués ser tant interessant, però la veritat és que m’ha agradat molt. Tots coneixem l’exitós format de les “Ted talks”. En aquest cas, la doctora ha utilitzat exemples molt propers a nosaltres (aliments que mengem dia a dia com els plàtans) i ha trencat completament amb allò que sentim a dir que els transgènics no són bons per la salut. El llenguatge era molt proper i entenedor (amb el meu nivell d’anglès ho entenia perfectament). Alternava imatges i vídeos que mostraven exemples clars dels grans beneficis que han aportat les modificacions genètiques: era tot molt amè. A més, penso que ha anat més enllà de la qüestió, ja que el seu discurs ha estat una forta crítica a totes aquelles persones i entitats que menteixen sobre el tema només per interessos: preocupant-se per les seves butxaques mentre moren nens per malnutrició. JA hem comentat que el que deia ho justificava en imatges, el cas és que també ha recorregut a grans entitats científiques reconegudes mundialment que declaraven que els transgènics no produeixen un dany per la salut. Enmig de dubtes sobre les carreres que m’agradaria estudiar, després de veure aquest vídeo no descarto pas Biotecnologia: es pot avançar molt i ajudar molt, tant al medi ambient com a persones que ho necessiten.

Pau Berenguer i Planas, 1r Batxillerat B nº4

Fill de 3 pares genètics

La Cambra dels Comuns Britànic ha acceptat la donació mitocondrial per curar malalties incurables

El passat dimecres 4 de febrer de 2015, el diari La Vanguardia va publicar un article en l’apartat de tendències sobre un mètode de modificació genètica per evitar les malalties mitocondrials. L’article es titula així: El Reino Unido aprueba la reproducción assistida con el ADN de tres persones.

La Cambra dels Comuns va donar llum verda, en contra de les  previsions, amb un total de 382 a favor i 128 en contra de la legalització de la tècnica que utilitza gens de un pare i dos mares amb la finalitat d’evitar molt greus malalties genètiques. Tot i això, encara no és una aprovació definitiva ja que encara ha de ser aprovada per la Cambra dels Lords, però en el cas que es donés també el vistiplau, Gran Bretanya seria el primer país al món amb la possibilitat d’aplicar la donació mitocondrial.

Els mitocondris són parts constitutives de les cèl·lules de l’organisme que actuen com a diminutes generadores d’energia, i en el cas de ser defectuoses, poden acabar donant lloc a greus problemes de cor, trastorns cerebrals, musculars, ceguera i, en moltes ocasions, fins i tot la mort.

Segons la viceministra de Sanitat i Assistència Social, la conservadora Jane Ellison, aquesta tècnica seria la solució per a moltes famílies afectades com ara la de Sharon Bernardi que va perdre 7 fills a causa d’aquesta malaltia. És més, els experts calculen que això afecta a 1 de cada 6500 nens al món i 2473 mares britàniques podrien beneficiar-se del procediment, ja n’hi ha 150 en llista d’espera.

El centre Wellcome Trust de la investigació mitocondrial de Newcastle té el suport de científics de tot el món, entre ells 14 premis Nobel, va ser el descobridor de la tècnica i seria el primer oferent del tractament.

La tècnica en si, es basa en una modificació de la fertilització in vitro on a l’òvul fecundat pels pares se li extreu el nucli per passar-lo al del donant, de qui es llença. D’aquesta manera, tenim un embrió amb el nucli dels pares (99,8% de l’ADN) i un òvul amb mitocondris del donant (0,2% de l’ADN).

El fet que contingui una part, encara que minúscula, de codi genètic d’un tercer pare ha creat un interrogant per la ètica d’aquest element anomenat de manipulació genètica encoberta per a la Església d’Anglaterra i la Església Catòlica.

Finalment, jo opino que aquest avenç tan positiu, amb 2473 beneficiats tan sols a Gran Bretanya, hauria de ser aplicat en la mesura que sigui possible i beneficiós pel pacient i hi hagi un acord d’acceptació per parts dels dos pares sobre l’aparició d’un tercer pare genètic. Però si això acabés resultant en una tècnica utilitzada per fer modificacions genètiques amb beneficis econòmics per a les empreses o Estats, és a dir utilitzats amb la finalitat de treure profit més enllà de la cura dels pacients, la meva opinió seria igual que la del sector crític adversa a la seva legalització. Però si està ben legislat i controlat això no succeirà i serà positiu en tots els sentits. 

Jordi Ruestes, 1r Batxillerat D