Tenim millor salut a l’estiu?

 

¿Por qué tenemos mejor salud en verano? es un article publicat a La Vanguardia el passat 13 de maig de 2015 i escrit per Cristina Sáez.

 

Molts animals, com els ossos o les marmotes, es passen l’hivern hivernant; altres com gossos i gats, comencen a canviar el pelatge poc abans de que arribin els dies de calor. El seu comportament varia depenent de l’estació. També els humans reaccionem diferent a les diferents èpoques de l’any: no només el nostre estat d’ànim, comportament sexual i inclús el metabolisme. Ara s’ha descobert que el nostre sistema immunitari també depèn si és hivern o estiu. Això podria explicar perquè algunes malalties com l’artritis o les cardiopaties s’agreugen en els mesos de més fred i acostumem a estar més saludables al arribar la calor.

Segons ha descobert un equip d’investigadors de la Universitat de Cambridge dels 20.000 gens que tenim, una quarta part s’expressen diferent al llarg de l’any. Alguns estan més actius a l’hivern, i d’altres en canvi, a l’estiu.

Un equip internacional d’investigadors van examinar mostres de sang i del teixit adipós de més de 16.000 persones que vivien tant a l’hemisferi nord com en el sud, en països com el Regne Unit, Islàndia, Austràlia o Gàmbia.

Un resultat sorprenent de l’estudi, és que a l’hivern estan més actius alguns gens associats a la resposta de les vacunes. Això implica que alguns programes de vacunació serien més efectius en aquesta època de l’any, que és quan el sistema immunitari està més preparat per respondre. 

“Sabem que hi ha medicaments que són més efectius en unes franges del dia. Per exemple alguns fàrmacs de quimioteràpia obtenen una millor resposta del pacient i tenen menys efectes secundaris a unes hores. Aquest nou estudi posa sobre la taula una nova variable que es podria tenir en comte.” Comenta Aznar Benitah, professor d’investigació ICREA i cap de grup de l’Institut de Recerca Biomèdica. 

Trobo que és un avanç molt important en la recerca mèdica ja que a partir d’aquí, com bé diu l’Aznar Benitah, és poden prendre mesures molt útils. Com per exemple l’època de l’any que s’han de prendre alguns medicaments, les vacunes...

Rita Martínez

1r BATX B

I els anticossos, quan els hem d'introduir al nostre cos?

http://www.lavanguardia.com/salud/pediatria/20141205/54420552730/por-que-vacunar-hijo-salud.html

La noticia “¿Por qué debo vacunar a mi hijo? “és un article que resumeix les idees principals sobre la vacunació dels nens, explicada per la pediatre Laura Minguell.  I va ser publicada el desembre del 2014.

Tots els pares, quan tenen un fill, una cosa per la qual es preocupen i els hi provoca molts dubtes són les vacunes. Fins i tot, els nens mateixos, un cop ja som més grans ens preguntem si és obligatori i per a què serveix. Doncs això és un resum clar i entenedor de en cada situació que s’ha de fer i que és recomanable. En condicions normals es comença a vacunar a un bebè als dos mesos de vida,  excepte si la mare és portadora de la hepatits B que llavors s’ha de fer pocs dies després d’haver nascut. Però hi ha vacunes, que no es poden administrar fins al primer any del nadó. Normalment, les vacunes no s’haurien de posar si el pacient té en curs alguna infecció. A més a més, que un nen hagi patit una reacció després de la primera vacuna com febre, inflament, baixades de tensió, etc, no vol dir que les següents vegades pateixi el  mateix. Hi ha la mateixa probabilitat de que ho pateixi com de que no.
Molts mites diuen que les vacunes disminueixen les defenses dels nens, el que fan les vacunes es fer que el sistema immunitari sintetitzi anticossos per evitar la infecció.

Tot això de manera general, perquè depenen de cada nadó i dels components que porti la vacuna tot pot variar.

He trobat interessant aquest article però potser una mica massa poc profund, i mal estructurat. La informació és clara però està desordenada i això dificulta la seva comprensió, i a més podríem dir que va poc a fons amb l’explicació, es queda a la superfície. Tot i que per tindre una idea general del tema i no saber-ne molt tampoc està malament.

Anna Bas Guitert
1r de BATXILLERAT B

Els transgènics no acaben amb la biodiversitat

L’article que he seleccionat és una entrevista de Celeste López a una jove enginyera agrònoma, Selena Giménez-Ibáñez. Va ser publicada a “La Vanguardia” al suplement “Magazine” el 14 de setembre d’aquest any.

L’entrevista ens mostra la realitat de molts professionals, que un cop han acabat la carrera, es troben amb moltes dificultats per  treballar. En el cas de la Selena,  és doctora enginyera agrònoma. Grans currículums que es veuen obligats a marxar a l’estranger per trobar oportunitats. Explica que ha treballat en el Centre Nacional de Biotecnologia, i que amb grans esforços ha obtingut beques d’investigació com la Marie Curie o la de L’Oréal. Actualment per la feina que fa cobra 15.000 euros l’any. 

Una altra part de l’article ens explica quin àmbit dins la biotecnologia la Selena Giménez-Ibáñez desenvolupa. El seu treball es centra en esbrinar els mecanismes de defensa de les plantes contra el arsenal de microbis que les rodegen. Van estudiar el sistema immunològic dels vegetals i van agafar les mol·lècules dels bacteris. Van descobrir que aquestes, toquen la ruta hormonal de la planta per tal de beneficiar-se’n. Per solucionar-ho, observen quin receptor de la cèl·lula percep el virus i intenten modificar-lo. Això és un transgènic. Davant d’una gran desinformació i crítica cap a aquests productes, la entrevistada defensa que aquestes manipulacions no acaben amb la biodiversitat. Això ho fa un sistema econòmic d’agricultura extensiva. La Selena explica que la seva feina és crear eines per arribar a una agricultura molt més sostenible.

L’entrevista està dividida en dos parts ben diferenciades. La primera recorre els estudis que ha cursat la enginyera i les dificultats que ha tingut per trobar feina; la segona, abasta de l’àmbit científic, el camp  dels transgènics en el món vegetal. 
El format en versió paper és bastant intel·ligent: té una petita introducció, destaca el més important i està composat per fotos que alegren la vista.

D’una banda crec que és molt interessant ja que permet a molta gent connectar amb el món científic i a mi personalment m’ha ajudat a veure com és la vida d’un investigador i les dificultats que tenen avui en dia. D’altra banda la part més científica m’ha permès conèixer més aspectes pel que fa a la genètica i sobretot sobre els transgènics a través d’un llenguatge clar i entenedor per tothom. 

He triat l’article ja que he vist certa semblança amb la pel·lícula Gattaca que vam veure i amb el tema que estem treballant.

Pau Berenguer i Planas

1r. Batxillerat B