EL DISTRIBUIDOR DE L'EBOLA per Javier Jiménez

EL DISTRIBUIDOR DE L'EBOLA                                            Javier Jiménez Rodríguez

Foto:



Article: El murciélago que contagia el ébola
Lloc web: http://www.elmundo.es/salud/2014/10/09/5435879c22601d9c468b4585.html
Autor: Eduardo Rojas.
Font: El Mundo
Data: 9/10/2014

La notícia escollida tracta sobre la relació del ratpenat amb el contagi de l'ebola que ha causta milers de morts desde l'any 1976 que es va descobrir al Sudàn, ja que degut a un possible contacte amb  ratpenats, varen morir 150 homes d'una fàbrica. El "New England Journal" va afirmar que el nou brot va ser d'un nen de dos anys que va rebre el contagi per un d'aquests animals, ja sigui per una mossegada, per contacte directe amb sang i altres fluids o per la ingesta d'aquest. Va morir el Desembre del 2013 a Guinea Conacry i va ser probablement el primer mort d'ebola. D'aquesta manera el virus s'ha anat expandint degut al contagi entre les persones.
Podem saber que el virus té relació amb els ratpenats degut a que en els humans, quan reapareix en el cos, ho fa en una zona amb presencia de Hypsignathus monstrosus o del Epomops franqueti o del Myonycteris torquata, 3 tipus de ratpenats.
Desde l'aparició de l'ebola s'han observat brots en animals com porcs o goril·les que moren igual que l'home, patint vòmits, diarrees etc...
Rafael Cantón, vicepresident de la Societat Espanyola de Malalties infeccioses i Microbiologia Clínica creu que els gossos poden transmetre el virus però no és clar si poden desenvoluparlo y patirlo. 

Després de llegir la notícia crec que la nostra societat no estava preparada per rebre l'ebola, és a dir, sabíem que estava a l'Àfrica i que n'era l'orígen, però els països del primer món no varen actuar com ho haurien d'haver fet, ja que no es van preocupar gaire fins que el virus va arribar. Sota el meu punt de vista, i amb tots els problemes que s'han ocasionat arràn dels animals, en el cas de Espanya hagués deixat viure el gos per sometre'l a un estudi de com afecta el virus als animals, ja que si hi ha hagut un contagi d'animal a humà que se n'estudiin totes les característiques.
D'altra banda degut a que el contagi és molt fàcil, només aparegudes les primeres víctimes i sabent'ne el risc hagués activat una alarma global per combatre'l i no trobar-nos en la situació actual.

 

Els gens que determinen l'alçada

Els gens que determinen l'alçada D.V

L'article de Daniel Mediavilla titulat "Los genes que determinan la estatura" va ser publicat al diari El País el passat 3 d'octubre. L'article ens diu que, a través d'un cadàver, un equip internacional de científics ha conseguit identificar 697 variants genètiques que influeixen en l'alçada d'una persona.
http://elpais.com/elpais/2014/10/03/ciencia/1412357159_269665.html

Malgrat tot, un dels científics implicats en l'investigació, afirma que, després d'haver estudiat els genomes de més de 250.000 persones per identificar les regions genètiques vinculades a l'alçada, caldria estudiar-ne la de un milió més de persones per poder tenir total seguretat de la validesa de la investigació. El treball, realitzat dins del consorci GIANT (de les sigles en anglès d'Investigació Genètica de Trets Antropomètrics), ha multiplicat el nombre de variants genètiques associades amb l'altura que es coneixien. Fins ara es coneixia el 12% dels factors que fan que l'alçada sigui un tret heretable i ara s'ha arribat al 20%. Aquest nou avenç científic pot tenir vàries aplicacions pràctiques, com ara, el descubriment del culpable d'un assassinat o controlar el creixement normal o anormal de l'esquelet d'un nen. Permet estudiar més a fons malalties relacionades amb l'alçada com ara l'obesitat, la diabetis o l'asma. Encara que l'alçada està determinada principalment per l'herència genètica, també influeixen molts factors ambientals, com l'alimentació i la rellevància dels microorganismes que viuen al nostre cos i que també interactuen amb el nostre genoma i amb l'entorn. Tots aquests factors poden ajudar a explicar, per exemple, per què sense variacions genètiques importants, l'estatura mitjana d'Espanya s'ha incrementat en més de deu centímetres durant l'últim segle o per què hi ha diferències importants d'estatura entre els europeus sense haver grans diferències genètiques.

Personalment, em sembla un gran avenç científic que pot ajudar en els aspectes esmentats en l'article i en molts altres encara no descoberts. Però, com tot a la vida, té la seva part negativa, i és que, un cop controlat el genoma que influeix en l'alçada d'una persona, també es té el complet control sobre el seu desenvolupament i la seva manipulació, cosa que, pot provocar que, l'ésser humà, intervingui en el genoma i hi practici una mutació o modificació pel simple fet del desitg estètic que el seu fill sigui més alt o més baix.

Claudii Fadjo Beti
1r BATX C