Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris recerca genòmica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris recerca genòmica. Mostrar tots els missatges

dijous, 16 d’octubre del 2014

No hi ha dues cares iguals

No hi ha dues cares iguals 

Aquest és el títol que Mònica L. Ferrado dona al seu artícle sobre la genètica facial publicat el 4 de maig d' aquest mateix any en el diari Ara. 

http://www.ara.cat/premium/ciencia/No-cares-iguals-trasplantaments-cara_0_1132086848.html


L' article tracta sobre els gens facials de cadascú i bàsicament ens explica que per molt que et puguis assemblar molt a algú, mai tindràs exactament al 100% la mateixa cara que algú altre, així com no en veuràs  dues d' exactament iguals mai. Ens comenta també, que els bessons que s' assemblen un munt per molt subtil que pugui semblar la seva diferència, existeix.
L'article explica d' una investigació en la que determinen cinc gens que marquen la forma de la cara. Aquests són uns investigadors de la Universitat d' Erasmus de Rotterdam, a Holanda. Ens expliquen detalladament com són aquest gens, amb uns termes un pèl científics però fascinants.
Gràcies aquestes dades es veu que augmenta la garantia dels retrats robot.
També comenten temes com els potenciadors d' ADN, més enllà que els gens, són el que realment determina semblances i diferències  facials.
Ens comenta també el tema del reconeixement de cares i com els nostres cervells les diferencia.
Finalment, acava amb un tema molt interessant: els trasplantaments de cara. Se n'han fet 28 al món en total i ens diuen que es totalment segur.


L' article parla a vegades en termes molt tècnics, però en la meva opinió tracta temes molt interessants. Nogensmenys, a vegades es pot fer un xic pesant atès que hi ha un munt de contingut tècnic que no s' entén i que per tant has de buscar i investigar. La resta, trobo que es un article molt bo que ens explica un tema poc parlat i conegut i ens consciencia de els grans avenços que estem fent en el món de la ciència. Finalment, dir que m' ha agradat molt la idea de que no hi ha dues cares exactament iguals.

Isaac Farradellas Homs 1r Batx. D

dimecres, 15 d’octubre del 2014

Els centres nacionals de recerca sumen esforços per seguir sent pioners

El Centre de Regulació Genòmica (CRG)  i el Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG) han signat un conveni de col·laboració amb l’objectiu de promoure la recerca en l’àmbit de l’anàlisi genòmica i convertir els centres nacionals en pioners mundialment.

 

Imatge extreta d'aquest blog que parla de l'arquitectura d'aquest impressionant edifici (CRG)

Dos centres catalans sumen esforços per fer recerca genòmica. Així es titula l'article publicat el 30/04/2014 pel diari digital Ara d'autor desconegut.  

El Centre de Regulació Genòmica (CRG) i el Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG) s'han vist en la necessitat d'aliar-se per així preservar el seu lloc com uns dels centres de recerca genòmica puntals mundialment. Amb aquesta aliança es fixa la col·laboració entre les dues institucions per fer projectes específics i per impulsar noves vies de recerca a les dues institucions. Gràcies a aquest nou vincle grups d'investigació del CNAG s'inscriuran al projecte de Regulació Gènica, Cèl·lules Mare i Càncer del CNG. 

 

Amb aquestes noves avantatges el grup de Genòmica Estructural dirigit per l'investigador Marc-A. Marti Renom, que té com a principal interès revelar els mecanismes moleculars que regulen la cèl·lula, podrà comptar amb els millors recursos tant computacionals com experimentals. En el àmbit experimental de l'investigació podrà comptar amb tots els recursos d'avantguarda que disposa el CRG, i el àmbit computacional es realitzarà CNAG que disposa d'una capacitat computacional de gran abast.


 La raó d'aquestes noves aliances entre els Centres d'Investigació Nacionals rau en la necessitat de obtenir tota l'experiència i la tecnologia necessàries per abastar molts àmbits d'investigació i poder seguir sent competitius mundialment. Ivo Gut, director del CNAG, afirma que amb la nova col·laboració estreta amb el CRG no només aconseguiran optimitzar recursos sinó també incrementar la capacitat de les institucions espanyoles per retenir talent investigador.

 

Aquesta fotografia és extreta d'un article d'Ingecal sobre el Parc Científic de Barcelona (CNAG)

 Aquest article és un article de divulgació científica però amb un lèxic no gaire apte per lectors que no coneixen ni es mouen en el àmbit científic-tecnològic de la nació, incorpora molts esments i referències a estudis que estan realitzant els grups d'investigació en qüestió però al tocar el tema d'una manera superficial és pot llegir perfectament. Una cosa que m'ha sobtat és que alaben i donen morta importància a la tasca que fa en aquesta dualitat el CRG, en canvi el CNAG dona la sensació com si quedés en un segon pla del projecte.

 

Personalment trobo que és un gran avanç en la ciència actual que els principals centres de recerca nacionals es donin suport per seguir sent els puntals del món. A més a més, amb aquest seguit d'aliances entre els centres (aquests dos centres barcelonins no son pas els únics) espanyols, s'aconseguirà que és torni a potenciar l'investigació al país i que la marxa dels talents investigadors al estranger (col·loquialment anomenada fuga de cervells) cessi d'una vegada per totes.

 

Pol Garcia Recasens

1r Batxillerat B