Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris radiacions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris radiacions. Mostrar tots els missatges

dijous, 11 de juny del 2015

El bronzejat és perillós

A qui no li agrada anar a la platja durant l'estiu i bronzejar-se? I si el fet de posar-se morè no fos més que la reacció de la pell davant d'una agressió externa? 
Avui, dia 11 de junt de 2015 ha sortit publicat al País un article sobre l'efecte nociu que causen les radiacions solars a la nostra pell. Degut a que molta gent ja ha començat a anar a la platja, he trobat adient redactar aquest comentari de notícia. 
La notícia explica que el Sol no només provoca càncer sino que afavoreix al envelliment de la pell.
Agustín Buendía, professor de dermatologia a la Universitat de Granada, afirma que el càncer de pell ha augmentat considerablement durant les últimes dècades. En 2012 aquest càncer va afectar a 9 de cada 100.000 dones segons dades de EUCAN.
Un dels principals problemes és que la meitat d'adolescents no es posen protector solar quan van a prendre el Sol (conclusió extreta després d'un estudi realitzat per diferents hospitals de la Costa del Sol en 2013).
Els protectors acostumen a portar dos filtres, un de rajos UVA i l'altre de UVB. El primer no té una gran energia però té una gran capacitat per penetrar en la pell (cosa que pot afectar al ADN) i el segon afecten a les capes més superiors de la pell cremant-la. En cada envàs de protector solar està especificat el número de vegades que ha d'estar una persona exposada al Sol amb la crema per tal de patir cremades com si no la portés aplicada. Aquestes cremes, per tant, no deixen de ser retardants que s'han d'aplicar de manera prou constant un cop passades dues hores o després d'un bany per aixir optimitzar el seu efecte.
Davant de l'increment de casos de melanomes, carcinomes i envelliment de la pell, la societat s'ha anat conscienciant i cada vegada més persones utilitzen cremes solars per prevenir aquests perjudicis, 

Tota protecció és poca.

Iago López
1r Batx A

divendres, 17 d’octubre del 2014

Els misteris dels forats negres


http://elfactorciencia.files.wordpress.com/2013/01/agujero_negro-3.jpg


L'article "Prueban una teoría de Hawking en un agujero negro creado en laboratorio" va ser publicat al diari abc.es el dia 13/10/2014. (Prem per anar a l'enllaç.)

Un equip de científics Israelians han aconseguit crear un forat negre en miniatura, que és capaç de atrapar les ones sonores, per poder demostrar la hipòtesi de Stephen Hawking, que deia que els forats negres no "devoraven" tota la matèria que es trobaven sinó que el que feien era emetre una radiació (Radiació de Hawking) que feia perdre massa als cossos que s'hi apropaven fins a fer-los desaparèixer completament en cas de estar-hi exposats el temps suficient. Per crear el forat negre han utilitzat àtoms de rubidi refredats a menys d'una mil milionèsima de grau per sobre del zero absolut. A aquesta temperatura, els àtoms estan molt més apretats i es comporten com un fluid amb propietats quàntiques, per la qual cosa són mol més manipulables. Els parells d'ones de so es produeixen en un buit de laboratori, imitant parelles partícula-antipartícula al buit de l'espai. Aquelles que se situen a mig camí d'aquest horitzó de successos sònics es converteixen en l'equivalent de la radiació de Hawking.

Aquest article, malgrat ser de difícil comprensió per a algú que no sol llegir articles d'aquest estil, era molt interessant perquè tractava un tema que sol ser molt atractiu degut a que la gent no ho pot arrivar a comprendre mai del tot per molts articles que llegeixi ja que amb el coneixement actual no s'hi pot trobar una explicació. A mi m'ha agradat molt ja que sempre m'ha atret  molt el que pot haver a l'univers.


Albert Mas Compés
1r  Batxillerat     B