La Cambra
dels Comuns Britànic ha acceptat la donació mitocondrial per curar malalties
incurables
El
passat dimecres 4 de febrer de 2015, el diari La Vanguardia va publicar un
article en l’apartat de tendències sobre un mètode de modificació genètica per
evitar les malalties mitocondrials. L’article es titula així: El Reino Unido aprueba la reproducción assistida con el ADN de tres persones.
La
Cambra dels Comuns va donar llum verda, en contra de les previsions, amb un total de 382 a favor i 128
en contra de la legalització de la tècnica que utilitza gens de un pare i dos
mares amb la finalitat d’evitar molt greus malalties genètiques. Tot i això,
encara no és una aprovació definitiva ja que encara ha de ser aprovada per la
Cambra dels Lords, però en el cas que es donés també el vistiplau, Gran
Bretanya seria el primer país al món amb la possibilitat d’aplicar la donació
mitocondrial.
Els
mitocondris són parts constitutives de les cèl·lules de l’organisme que actuen
com a diminutes generadores d’energia, i en el cas de ser defectuoses, poden
acabar donant lloc a greus problemes de cor, trastorns cerebrals, musculars,
ceguera i, en moltes ocasions, fins i tot la mort.
Segons
la viceministra de Sanitat i Assistència Social, la conservadora Jane Ellison,
aquesta tècnica seria la solució per a moltes famílies afectades com ara la de
Sharon Bernardi que va perdre 7 fills a causa d’aquesta malaltia. És més, els
experts calculen que això afecta a 1 de cada 6500 nens al món i 2473 mares
britàniques podrien beneficiar-se del procediment, ja n’hi ha 150 en llista d’espera.
El
centre Wellcome Trust de la investigació mitocondrial de Newcastle té el suport
de científics de tot el món, entre ells 14 premis Nobel, va ser el descobridor
de la tècnica i seria el primer oferent del tractament.
La
tècnica en si, es basa en una modificació de la fertilització in vitro on a l’òvul
fecundat pels pares se li extreu el nucli per passar-lo al del donant, de qui es
llença. D’aquesta manera, tenim un embrió amb el nucli dels pares (99,8% de l’ADN)
i un òvul amb mitocondris del donant (0,2% de l’ADN).
El
fet que contingui una part, encara que minúscula, de codi genètic d’un tercer
pare ha creat un interrogant per la ètica d’aquest element anomenat de
manipulació genètica encoberta per a la Església d’Anglaterra i la Església
Catòlica.
Finalment,
jo opino que aquest avenç tan positiu, amb 2473 beneficiats tan sols a Gran
Bretanya, hauria de ser aplicat en la mesura que sigui possible i beneficiós
pel pacient i hi hagi un acord d’acceptació per parts dels dos pares sobre l’aparició
d’un tercer pare genètic. Però si això acabés resultant en una tècnica
utilitzada per fer modificacions genètiques amb beneficis econòmics per a les
empreses o Estats, és a dir utilitzats amb la finalitat de treure profit més
enllà de la cura dels pacients, la meva opinió seria igual que la del sector
crític adversa a la seva legalització. Però si està ben legislat i controlat
això no succeirà i serà positiu en tots els sentits.
Jordi Ruestes, 1r Batxillerat D
