Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris activitats humanes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris activitats humanes. Mostrar tots els missatges

dimecres, 10 de juny del 2015

Per què riem?



Amb una introducció molt humorística, Sophie Scott comença a parlar sobre per què riem. Des del punt de vista científic,  explica quins músculs participen en el moment de riure i com reaccionen, comparant-ho amb la parla normal. Es veu clarament la diferencia entre els dos gràfics que mostren la irregularitat de la respiració i la contracció del diafragma al riure.

Segons Sophie, quan ens riem amb amics gairebé mai riem d'acudits. Riem per mostrar a la gent que els entenem, que estem d'acord amb ells, que som part del mateix grup. Riem per demostrar que ens agraden. Pot ser fins i tot que els estimem. Ho fem tot al mateix temps que parlem amb ells, i el riure fa un munt de treball emocional per nosaltres. A més, està demostrat que és una conducta contagiosa.

A més a més, som perfectament capaços de distingir entre un riure fals i un altre genuí. Quan riem de veritat, els pulmons es queden sense aire, portant-nos a fer un soroll molt més agut i d’una durada més llarga. En canvi, quan riem de forma falsa, el riure sona més nasal i dura molt menys.


En conjunt, és un vídeo molt amè i que he trobat molt interessant. Sophie Scott combina molts vídeos i sons per fer riure el públic –i ho aconsegueix- creant un clima molt més relaxat. Per exemple, si parla d’una anècdota trista, ho combina amb un comentari graciós per tal de distendre l’ambient. El seu to calmat i amigable, combinat amb les bromes que fa, resulta un vídeo molt agradable de veure, que a més explica una de les accions que més fem durant el dia i que no ens parem a pensar per què ho fem.

Maria Lee Alcober
1r Batxillerat B

dijous, 16 d’octubre del 2014

EL DISTRIBUIDOR DE L'EBOLA per Javier Jiménez

EL DISTRIBUIDOR DE L'EBOLA                                            Javier Jiménez Rodríguez

Foto:

Varios ejemplares del murciélago de la fruta.

Article: El murciélago que contagia el ébola
Lloc web: http://www.elmundo.es/salud/2014/10/09/5435879c22601d9c468b4585.html
Autor: Eduardo Rojas.
Font: El Mundo
Data: 9/10/2014

La notícia escollida tracta sobre la relació del ratpenat amb el contagi de l'ebola que ha causta milers de morts desde l'any 1976 que es va descobrir al Sudàn, ja que degut a un possible contacte amb  ratpenats, varen morir 150 homes d'una fàbrica. El "New England Journal" va afirmar que el nou brot va ser d'un nen de dos anys que va rebre el contagi per un d'aquests animals, ja sigui per una mossegada, per contacte directe amb sang i altres fluids o per la ingesta d'aquest. Va morir el Desembre del 2013 a Guinea Conacry i va ser probablement el primer mort d'ebola. D'aquesta manera el virus s'ha anat expandint degut al contagi entre les persones.
Podem saber que el virus té relació amb els ratpenats degut a que en els humans, quan reapareix en el cos, ho fa en una zona amb presencia de Hypsignathus monstrosus o del Epomops franqueti o del Myonycteris torquata, 3 tipus de ratpenats.
Desde l'aparició de l'ebola s'han observat brots en animals com porcs o goril·les que moren igual que l'home, patint vòmits, diarrees etc...
Rafael Cantón, vicepresident de la Societat Espanyola de Malalties infeccioses i Microbiologia Clínica creu que els gossos poden transmetre el virus però no és clar si poden desenvoluparlo y patirlo. 

Després de llegir la notícia crec que la nostra societat no estava preparada per rebre l'ebola, és a dir, sabíem que estava a l'Àfrica i que n'era l'orígen, però els països del primer món no varen actuar com ho haurien d'haver fet, ja que no es van preocupar gaire fins que el virus va arribar. Sota el meu punt de vista, i amb tots els problemes que s'han ocasionat arràn dels animals, en el cas de Espanya hagués deixat viure el gos per sometre'l a un estudi de com afecta el virus als animals, ja que si hi ha hagut un contagi d'animal a humà que se n'estudiin totes les característiques.
D'altra banda degut a que el contagi és molt fàcil, només aparegudes les primeres víctimes i sabent'ne el risc hagués activat una alarma global per combatre'l i no trobar-nos en la situació actual.






 





LA HUMANITAT NECESITA 1,5 PLANETES PER A SATISFER LA SEVA DEMANDA DE RECURSOS


‘LA HUMANITAT NECESITA 1,5 PLANETES PER A SATISFER LA SEVA DEMANDA DE RECURSOS’
Així es com es titula la notícia publicada pel diari ‘El Mundo’ el darrer 30 de setembre. Com podeu imaginar, ens parla sobre el fet que la Terra no té prous recursos necessaris per a suportar la petjada ecològica humana i per altra part ens mostra en quina situació ens trobem Espanya respecte a la mitjana.
La notícia informa sobre un estudi que ha fet la ONG WWF i que ha publicat a la revista del darrer mes anomenada: ‘Informe Planeta Viu 2014’. Per una part explica algunes de les causes d’aquest fet, com són, per exemple, l’augment de les activitats humanes (contaminació, emissió de gasos, etc). Per altra banda ens informa sobre les diverses conseqüències que està tenint, com ara el dramàtic descens en la biodiversitat, l’augment de més de la meitat de la petjada ecològica en els últims 50 anys o el canvi climàtic. Respecte a la mitjana mundial, el nostre país ocupa el lloc número 40, el que significaria que si tothom visqués com un ciutadà espanyol la humanitat necessitaria 2,3 planetes per a satisfer les necessitats humanes.
 
 
He escollit aquesta notícia perquè m’han impactat molt les dades que dona sobre totes les conseqüències que està tenint les demandes que es fan del nostre planeta. Crec que en el nostre dia a dia no ens parem a pensar en tots els residus que produïm, i encara menys els de tots els habitants de la Terra. Aquest és un problema que cada dia que passa es fa molt més gran i tots hauríem d’estar més conscienciats. Si ens fixem en algunes de les conseqüències que ja s’han viscut, com ara que el 52% de la fauna salvatge en els últims 40 anys ha desaparegut, podem veure que són problemes que ens queden molt a prop i que per tant, ens afecten.
Per concloure, considero que, tot i que es difícil que tanta gent com sóm ens posem d’acord, hauríem de tenir més en compte les solucions que tenim a l'abast per resoldre aquest greu problema.

Helena Batlló 1r Batx D