El bronzejat és perillós

A qui no li agrada anar a la platja durant l'estiu i bronzejar-se? I si el fet de posar-se morè no fos més que la reacció de la pell davant d'una agressió externa? 

Avui, dia 11 de junt de 2015 ha sortit publicat al País un article sobre l'efecte nociu que causen les radiacions solars a la nostra pell. Degut a que molta gent ja ha començat a anar a la platja, he trobat adient redactar aquest comentari de notícia. 

La notícia explica que el Sol no només provoca càncer sino que afavoreix al envelliment de la pell.

Agustín Buendía, professor de dermatologia a la Universitat de Granada, afirma que el càncer de pell ha augmentat considerablement durant les últimes dècades. En 2012 aquest càncer va afectar a 9 de cada 100.000 dones segons dades de EUCAN.

Un dels principals problemes és que la meitat d'adolescents no es posen protector solar quan van a prendre el Sol (conclusió extreta després d'un estudi realitzat per diferents hospitals de la Costa del Sol en 2013).

Els protectors acostumen a portar dos filtres, un de rajos UVA i l'altre de UVB. El primer no té una gran energia però té una gran capacitat per penetrar en la pell (cosa que pot afectar al ADN) i el segon afecten a les capes més superiors de la pell cremant-la. En cada envàs de protector solar està especificat el número de vegades que ha d'estar una persona exposada al Sol amb la crema per tal de patir cremades com si no la portés aplicada. Aquestes cremes, per tant, no deixen de ser retardants que s'han d'aplicar de manera prou constant un cop passades dues hores o després d'un bany per aixir optimitzar el seu efecte.

Davant de l'increment de casos de melanomes, carcinomes i envelliment de la pell, la societat s'ha anat conscienciant i cada vegada més persones utilitzen cremes solars per prevenir aquests perjudicis, 

Tota protecció és poca.

Iago López

1r Batx A

Els bacteris i el càncer

El passat dia 7 de maig, una organització amb el lema "Ideas worth spreading" (idees que mereixen ser explicades) creada per a difondre idees anomenada "TED" va publicar un vídeo gravat el passat març en el qual en Tal Danino, un biòleg sintètic, parla sobre què es pot fer amb els bacteris en un càncer.

El biòleg comença la conferència introduint el concepte de percepció de quòrum (també dit autoinducció). La percepció de quòrum és un sistema d'estímuls i respostes correlacionat amb la densitat de població. Dit això, els bacteris el fan servir per a coordinar l'expressió dels gens en relació a la densitat de població local de bacteris. 

El que ens explica el senyor Danino és que en un futur es podria crear bacteris probiòtics comestibles dins l'organisme per a detectar càncers, com el de fetge, que són difícils de detectar. Però la cosa no acaba aquí ja que també es planteja com canviarà el tractament del càncer gràcies als bacteris. 

Crec que és un vídeo molt curt (4:11 minuts), però a la vegada molt interessant ja que parla d'una possible solució a un problema actual com és el càncer. Tot i que potser hi ha conceptes que són difícils d'entendre (i més en anglès), l'interès de l'explicació crec que ho contraresta molt sobradament. El recomano molt, facis o no facis Biologia. 

Carles Parra 

1r Batx A

La immunoteràpia del càncer: un nou camí per explorar

Aquest article va ser publicat el passat dilluns 20 d'abril a La Vanguardia sota el títol de "Nous fàrmacs milloren la immunoteràpia del càncer".

Des de fa poc temps una de les vies d’investigació més innovadores per curar el càncer és la immunoteràpia.  L’objectiu de la immunoteràpia és aconseguir que el sistema immunitari del nostre cos freni els tumors que avui tenen mal pronòstic. Això és possible amb els nous fàrmacs els quals permeten que el sistema immunitari del cos  humà ataqui les cèl·lules canceroses tot i que només s’ha assajat amb èxit en casos de melanoma (càncer de pell) i de càncer de pulmó. Els hospitals Clínic i Vall d’Hebron han participat en dos dels estudis.

Aquests fàrmacs suposen una millora significativa respecte a un altre tractament d’immunoteràpia presentat pel mateix oncòleg, Antoni Ribas, dos anys abans. Els nous medicaments “actuen de manera més especifica contra les cèl·lules tumorals; aconseguim més eficàcia amb menys efectes secundaris” declara Antoni Ribas, de la Universitat de Califòrnia en Los Angeles (UCLA), qui ha dirigit l'estudi.

Crec que la idea de que les defenses del teu propi cos acabin amb una malaltia fins ara incurable és una gran idea, clar que encara queda molt per perfeccionar aquest nou tipus de tractament. Per motius familiars he seguit aquest estudi des de els seus inicis i en només dos anys han avançat a passos de gegants, tot i que encara els queda molt sembla un camí molt prometedor.

Pau Solé Ribas

1r batxillerat A

Investiguem contra el Càncer!

El passat mes de desembre, a la primera edicició de Salut de la revista Muy interesante, Elena Sanz publicà un article que pren com a títol ‘¡Detengan a ese asesino!

Avui en dia, una de les amenaces més importants per a la salut prové directament del nostre propi organisme: aquelles cèl·lules que d’un dia per l’altre perden el control, comencen a reproduir-se sense mesura i que poden arribar a causar fins i tot la mort.
La ciència cada vegada coneix i entén més el per què d’aquest creixement incontrolat, i a partir d’això, dissenya proves i tractaments per tal d’aturar-lo. Però per molt que els oncòlegs investiguin per trobar-ne les millors solucions, nosaltres som els primers que hem d’intentar prevenir el càncer portant una vida saludable (és a dir, fent esport, menjar sa i equilibrat, etc).

Quan el càncer apareix, es trenca l’equilibri que existeix entre la divisió cel·lular i l’eliminació de les cèl·lules velles. Això és degut a que les cèl·lules canceroses inicien la seva divisió sense haver rebut estímuls externs que li hagin ordenat. Per tant, invadeixen un espai que no els hi correspon i distorsionen el funcionament del teixit on es troben. Una de les principals raons perquè els sigui tan fàcil aquesta divisió i invasió és que les cèl·lules alterades no s’adhereixen a les seves veïnes i, a més a més, augmenta  la mobilitat dels microfilaments i microtúbuls que conformen el seu citoesquelet. Així doncs, amb aquestes condicions, els és més favorable el desplaçament per tot l’organisme; el que es coneix com a metàstasi.

Amb tots aquests canvis, com és que el nostre cos no és capaç d’aturar aquest creixement incontrolat? Doncs perquè, de fet, mai han deixat de ser les nostres pròpies cèl·lules i, per  tant, el sistema immunològic no les identifica com a quelcom estrany i no hi oposa cap tipus de resistència. 

Gràcies a les investigacions i als avenços científics, s’ha descobert que la melatonina o la hormona de la son podria ser una aliada contra el càncer. Segons un estudi que fou publicat a la revista PLOS ONE, aquesta substància podria frenar el creixement dels tumors, ja que impedeix la formació de nous vasos sanguinis. Perquè sense la sang que aporta nutrients, el tumor moriria.

Per altra banda, se sap que les cèl·lules canceroses tenen una gran debilitat pel sucre. En concret, per la glucosa, ja que és una molècula que poden cremar ràpidament i que els aporta molta energia per a la seva reproducció fugaç (això és el que es coneix com l’efecte Warburg, descrit el 1927). Les cèl·lules tenen un receptor de la glucosa. Així doncs, traient aquesta ‘peça’ les incapacitaríem per captar el sucre que necessiten per dividir-se. I aquí posaríem fi al nostre problema.

Les dues solucions que se’ns acaben de proposar es coneixen com a teràpies dirigides contra el càncer ja que són dissenyades perquè actuïn en certes peces de les cèl·lules afectades, i no sobre tot l’organisme, com seria el cas de la quimioteràpia. A més a més, solen ser citostàtiques (bloquegen la proliferació de les cèl·lules tumorals) mentre que les substàncies utilitzades en la quimioteràpia són citotòxiques (destrueixen les cèl·lules tumorals). Per tant, això provoca menys efectes secundaris perquè el tractament no és tan agressiu.

Des del meu punt de vista, considero que és molt important que es destinin tots els diners i tots els esforços possibles a la investigació de malalties tan greus i complicades com ho són el càncer, i més encara quan és una malaltia que afecta a un percentatge tan elevat de la població mundial. He trobat molt interessant aquest article perquè desconeixia que, a part de la quimioteràpia o la radioteràpia, poguessin haver-hi altres tipus de solucions menys agressives, i trobo que estaria bé que es profunditzés més en el tema. Finalment, aquesta és una web de l'Institut Nacional del Càncer, dels Instituts de Salut d'Estats Units, que conté informació detallada sobre les teràpies dirigides i dels tipus de càncer més comuns. 

Laura Zayas Costa
1r Batxillerat B

UNA VIDA A TOTA PASTILLA

El passat mes de desembre, a la revista Muy interesante,  Francisco Cañizares publicà un article que pren com a títol ‘Los riesgos de estar hipermedicados.

Diàriament els medicaments salven la vida a milions de persones i, al mateix temps, destrossen la salut de moltes altres. A Europa moren quasi bé 200.000 persones a l’any (equivalent a 550 per dia) degut als efectes adversos dels principis actius mal utilitzats o presos durant massa temps. Segons la OMS (Organització Mundial de la Salut) un 50% dels fàrmacs es recepten i venen d’una forma inadequada.

En els països del primer món succeeix el que els experts anomenen ‘paradoxa de la salut’: quant millor és el nivell de vida d’un país, més són els trastorns que es declaren, més les persones que es senten malaltes i que, fins i tot, moren per l’ús incorrecte d’aquests medicaments.

Una solució per agreujar la situació seria no prendre fàrmacs de forma preventiva. Ileana Izverniceanu, la portaveu de la Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), presenta el cas de l’aspirina, un medicament que molta gent consumeix diàriament perquè teòricament s’associa amb un menor risc d’accidents cardiovasculars, però que, en realitat, una simple pastilla en dosis d’un gram pot arribar a provocar una hemorràgia intestinal. I moltes altres pastilles que acostumem a prendre també tenen efectes adversos que probablement desconeixem. Els diürètics que prenen la gent gran poden causar depressió; el somnífers hi ha cops que indueixen les crisis d’agressivitat; els antiinflamatoris poden ser l’origen d’alguns atacs cardíacs. I és que en els països desenvolupats, els efectes secundaris negatius constitueixen la quarta causa de mort, després dels infarts, els ictus i el càncer.

En part, tota aquesta situació ha estat causada per la inversió publicitària que realitzen les pròpies farmacèutiques. Una de les estratègies de marketing de la indústria consisteix en convertir els efectes de risc en les pròpies malalties. És a dir, en comptes de dir que tens els nivells de colesterol alt però que fent exercici i seguint una dieta en concret retornarien als seus nivells normals, et diuen que pateixes hipercolesterolemia. Així, s’aconsegueixen més ventes, és clar.

Des del meu punt de vista, considero que s’ha d’anar molt amb compte amb tot aquells medicaments que prenem, i més encara si són innecessaris. Perquè després ens trobem amb situacions com que el consum contra el colesterol alt s’ha quadruplicat, que els infarts i el càncer són unes de les seqüeles del tractament contra la menopausa o que quasi bé un  20% dels nens estan diagnosticats de dèficit d’atenció (TDAH), i el 10% d’ells es mediquen. De fet, podríem dir que ens estem convertint en una societat addicta a les pastilles.

Laura Zayas Costa

1r Batxillerat B

Iknife, el bisturí del futur.

Investigadors de l'Escola Imperial de Londres fabriquen un bisturí que distingeix les cèl·lues cancerígenes de les sanes al instant. Aquest avenç suposarà una notable millora en la cirugia contra el càncer. Clicant aquí podeu veure la notícia.

Aquest dispositiu escalfa el seu extrem tallant així molt fàcilment el teixit i desprenent fum que és transportat per un tub inserit al mateix bisturí i és analitzat per un espectròmetre de masses analitzant-lo i dient si es teixit sa o cancerigen amb uns segons de marge. Això facilitaria en gran mesura la cirurgia envers el càncer ja que es veuria què s'està extraient al moment i, d'aquesta manera, no caldria extreure el teixit sa que envolta el tumor ni s'hauria de tenir al pacient anestesiat mentre es fan proves al laboratori per veure si s'ha extret correctament el tumor. S'han realitzat estudis amb 91 pacients i el resultat ha demostrat un 100% d'efectivitat. El prototip testat compta amb una pantalla a mode de semàfor que ens indica en tres colors si la zona es cancerígena o no: verd si ho és, vermell si no ho és i groc si la zona no està identificada.

Aquest fet és molt interessant ja que suposa un gran avenç en la cirurgia contra el càncer i que pot ser ampliable a altres funcions. També m'ha sorprès l'ingeni d'aquest dispositiu i la simplicitat del seu funcionament. Tot i així aquest article m'ha semblat incomplert ja que no dóna massa informació respecte les aplicacions o els progressos que pot tenir l'Iknife.

Roger Vila 

1r Batx. B

Nou fàrmac per lluitar contra el càncer de pròstata

El passat dia 1 de juny de 2014 es va publicar un article en el diari Nació Digital sobre el descobriment d'un nou fàrmac en la lluita contra el càncer de pròstata.

Aquest article ens diu que després d'un estudi internacional s'ha descobert un fàrmac anomenat enzalutamide. Aquest fàrmac redueix en un 81% la progressió del càncer de pròstata, però no la destrueix, endarrereix l'inici del tractament (concretament l'endarrereix en 28 mesos) i millora considerablement la qualitat de vida dels pacients. L'estudi ha demostrat que el nou fàrmac bloqueja unes hormones anomenades andrògens, encarregades de fer créixer i alimentar les cèl·lules cancerígenes de la pròstata. Tanmateix, aquest fàrmac significa un important avenç en aquest camp de la medicina ja que fins ara, els pacients amb aquest tipus de càncer que no responia al tractament hormonal, no disposava d'alternatives a la quimioteràpia.

En l'estudi realitzat, els pacients que van rebre el fàrmac enzalutamide va aconseguir minimitzar la progressió del càncer de pròstata en un 81%, davant els malalts que van rebre placebo. Aquests resultats avalen el fàrmac així com també ho fan que la toxicitat del tractament sigui baixa i que pràcticament no produeixi efectes secundaris, tret de fatiga i hipertensió.

Segons ha explicat el doctor Joan Carles (cap del programa de tumors genitourinaris), el fàrmac és fàcil d'administrar. També ha dit que el nou fàrmac podria estar en les farmàcies d'aquí a un any aproximadament. No obstant, seria exclusiu per aquells pacients amb aquest tipus de càncer i que ja hagin passat la malaltia. 

Per últim, l'article ens comenta que el càncer de pròstata és el càncer que té més incidència en l'home, atès que afecta a 57 de cada 100.000 homes. Això suposa que cada any són diagnosticats 25.000 casos nous a l'estat espanyol.

Personalment crec que aquest nou fàrmac anirà prou bé ja que millora la qualitat de vida i en aquest tipus de càncer això va molt bé. Se sap que aquest càncer es reprodueix en les persones majors de 50 anys, per tant, els joves, no hauríem d'estar preocupats sobre aquest tema, de moment.

D'una banda, m'agradaria afegir que el tipus de càncer que afecta a més homes després del de pròstata, és el de pulmó. I el tercer és el colorectal. També, dir que m'agradaria poder investigar i esbrinar quina és la causa de l'aparició del càncer de pròstata en els homes, ja que no es coneix una concreta.

D'altra banda, crec que l'estat hauria d'invertir més diners en l'estudi i l'investigació de malalties degeneratives, que són de les més perilloses, i de moltes no en sabem la causa per la qual apareixen.

En conclusió, dir que després d'haver fet aquest article he pres consciència sobre el càncer de pròstata i la seva presència en els homes. 

Link a la notícia: http://www.naciodigital.cat/noticia/69579/nou/farmac/contra/cancer/prostata  

Carles Parra 

1r Btx A 

Un nou camí per recórrer contra el càncer

El dia 27 de febrer de 2014, en el diari El Periódico es va publicar un article explicant els avenços que els científics Joan Massagué i Manuel Valiente han aconseguit en la seva investigació contra el càncer. El titular de El Periódico diu així “Massagué descubre una de las claves de la metástasis del cáncer cerebral”.

Joan Massagué després de rebre el premi de Bioquímica BBVA (2009)

L’investigador català de renom mundial Joan Massagué i el seu company Manuel Valiente han descobert els mecanismes d’expansió del càncer o metàstasi entre els òrgans. La determinació dels mecanismes d’aquest procés és fonamental a l'hora de poder reduir l’elevada mortalitat d’aquesta malaltia en un futur; els tumors que en un principi no eren molt agressius es poden convertir en mortals si es comencen a dispersar per tot el cos. L’experiment realitzat des del Centre Memorial Sloan Kettering s’ha centrat en el procés de metàstasi al cervell, i s’ha descobert que l’enzim plasmina hi juga un paper molt important. Aquesta proteïna posa en marxa un seguit de senyals químics que fan que les cèl•lules tumorals comencin a morir i per altra banda impedeix que aquestes s’adhereixin a la part externa dels vasos sanguinis, cosa que evita la seva propagació. Aquesta substància generalment inactiva es posa en funcionament quan el sistema immunitari detecta que alguna cosa anormal està entrant al cervell. Algunes de les cèl•lules canceroses, però, aconsegueixen evitar l’acció d’aquest enzim cosa que permet que aquestes s’instal•lin al cervell i es multipliquin. El repte ara per ara, segons diuen els dos investigadors, serà trobar un fàrmac capaç d’inhibir les defenses de les cèl•lules tumorals resistents.

Plasmina, enzim clau a l'hora d'aturar la metàstasi

El format de l'article és correcte: té una formalitat adequada per un diari i la notícia està narrada des d'un punt de vista objectiu. Tot i que la notícia és científica, complexa i s'introdueix vocabulari que en un principi és nou per a molts lectors, el contingut és clar i concís cosa que agilitza la lectura de la notícia.

Pel que fa la meva opinió respecte aquest descobriment, jo crec que si bé és cert que el descobriment significa un gran avenç en el món de l’investigació del càncer, també té els seus inconvenients. La plasmina també té un efecte anticoagulant que s’hauria de tenir en compte. En cas d’aturar la metàstasi, es reduiria molt la coagulació i l’individu podria patir greus problemes sanguinis.

A més a més, la presència de la Serpina, una proteïna produïda per les cèl•lules tumorals, pot suposar un gran contratemps. L’efecte d’aquesta substància és inhibir el funcionament del plasminogen, una substància creada pel sistema immunitari encarregada d’activar la plasmina.

En conclusió, crec que el descobriment de Joan Massagué ha estat molt rellevant en el que es refereix a la investigació del càncer, però que de moment no pot tenir una aplicació pràctica i directa sobre pacients ja que encara està en  descobriment i no se sap si poden existir efectes secundaris. 

Encara queda un llarg camí per recórrer per tal de poder acabar amb una de les malalties actuals més mortals que existeixen.

Iago López Güell

1r Batxillerat A

Més altura, més probabilitat de tenir càncer?

http://www.abc.es/ciencia/20141006/abci-personas-altas-bajas-variantes-201410061000.HTML

L'article ens parla de què recentment s'ha descobert que l'altura d'una persona es determina per 697 variants del genoma humà, els quals es troben repartits en més de 400 regions del genoma, i això és el triple del que es coneixia fins ara sobre l'herència de l'altura. Això s'ha descobert gràcies a la investigació realitzada pel consorci GIANT (Genetic Investigation of Anthropometric Traits), que ha examinat l'ADN de 25.000 europeus. Aquest descobriment pot contribuir a l'avanç d'alguns tractaments de malalties relacionades amb el creixement, però també amb malalties com el càncer, l'osteoporosi o algunes malalties cardíaques. Les persones que tenen més estatura tenen més probabilitats de tenir alguna de les malalties abans mencionades, però també tenen menys risc de tenir malalties cardiovasculars.

El que més m'ha cridat l'atenció de l'article ha sigut el fet que s'estigui descobrint tant sobre el genoma humà, i que amb un sòl estudi es pugui passar de saber el 12% d'un tema al 20% (que pot semblar un tant per cent baix, però pel que fa al genoma, l'increment d'un sol tant per cent pot canviar bastant la concepció del tema tractat). També m'ha sobtat la relació entre malalties com el càncer o l'osteoporosi, perquè no m'imaginava cap lligam entre aquests dos temes. La relació altura-càncer fa anys que s'estudia, i es basa en el fet que si el nombre de cèl·lules i teixits és major, les probabilitats de què algun d'aquest es desenvolupi de manera errònia és més gran. També hi ha bastants estudis sobre el tema. Un exemple que s'ha descobert és que en una dona 10 centímetres més d'altura, incrementa un 13% la probabilitat de tenir càncer, un 17% de tenir un melanoma, un càncer de mama, d'ovaris o de còlon, i entre un 23-29% en càncers com el de ronyó.

El 6 d'octubre del 2014 es va publicar al diari ABC l'article "¿Por qué hay personas altas y bajas?: 700 variantes genéticas determinan la estatura". L'article està basat en un estudi publicat el 5 d'octubre del 2014 a la revista científica britànica"Nature Genetics" anomenat "Defining the role of common variation in the genomic and biological architecture of adult human height".


Zahara Juanola Gevas 1r Batx A