Saturn, nou bressol de la vida (TED)

El passat mes de febrer del 2009, Carolyn Porco, científica planetària, va tornar als escenaris de la companyia TED per donar-nos les noves notícies que gràcies a la nau Cassini, podrien haver-hi mostres de vida a Saturn.

Ja fa uns quants anys, el propòsit del llançament de la nau Cassini era estudiar el comportament de Saturn i la seva química pròpia. Al cap de 5 anys en l’estudi, per un mètode de comparació, van veure uns canvis molt bruscos en la part sud del planeta, on sorgien uns nous dolls. Això ho van poder testificar observant les mostres analitzades en els guèisers de gel que insinuaven que un oceà sota la seva superfície podria albergar vida. 

Aquestes mostres eren riques en elements formats per carboni i hidrogen com propà i benzè, elements essencials per tal que es pogués desenvolupar una vida. També, es van trobar cristalls gelats, que se suposa que són gotes d’aigua salada. Aquests dolls d’aigua no només provenen de bosses d’aigua líquida (salada), sinó que aquesta aigua, al estar en contacte amb la roca podria subministrar la energia química i els components químics necessaris per tal de mantenir una vida. 

Amb aquest estudi, veiem la possibilitat que d’aquí uns anys, els nostres descendents puguin veure aquests dolls de Saturn en directe, amb la possibilitat d’establir una vida allà.

Daniel Goday Sagarra

1r Batxillerat B

Per què riem?

Amb una introducció molt humorística, Sophie Scott comença a parlar sobre per què riem. Des del punt de vista científic,  explica quins músculs participen en el moment de riure i com reaccionen, comparant-ho amb la parla normal. Es veu clarament la diferencia entre els dos gràfics que mostren la irregularitat de la respiració i la contracció del diafragma al riure.

Segons Sophie, quan ens riem amb amics gairebé mai riem d'acudits. Riem per mostrar a la gent que els entenem, que estem d'acord amb ells, que som part del mateix grup. Riem per demostrar que ens agraden. Pot ser fins i tot que els estimem. Ho fem tot al mateix temps que parlem amb ells, i el riure fa un munt de treball emocional per nosaltres. A més, està demostrat que és una conducta contagiosa.

A més a més, som perfectament capaços de distingir entre un riure fals i un altre genuí. Quan riem de veritat, els pulmons es queden sense aire, portant-nos a fer un soroll molt més agut i d’una durada més llarga. En canvi, quan riem de forma falsa, el riure sona més nasal i dura molt menys.

En conjunt, és un vídeo molt amè i que he trobat molt interessant. Sophie Scott combina molts vídeos i sons per fer riure el públic –i ho aconsegueix- creant un clima molt més relaxat. Per exemple, si parla d’una anècdota trista, ho combina amb un comentari graciós per tal de distendre l’ambient. El seu to calmat i amigable, combinat amb les bromes que fa, resulta un vídeo molt agradable de veure, que a més explica una de les accions que més fem durant el dia i que no ens parem a pensar per què ho fem.

Maria Lee Alcober

1r Batxillerat B