Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tecnologia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tecnologia. Mostrar tots els missatges

dijous, 11 de juny del 2015

Més que una aeronau





http://berc.berkeley.edu/solar-impulse-the-dawn-of-solar-airplanes/

Aquest article es titula “La aeronave que se alimenta del Sol” i l’he extret del diari virtual “elpais”. L’autora és Maria Hervàs i va ser escrit al 4 de juny del 2012.

La idea principal d’aquest article, és l’aparició d’un vehicle aeri que pot estar una gran quantitat d’hores volant sense haver d’omplir de gasolina els motors. Això s’ha aconseguit gràcies a un nou disseny d’última tecnologia ideat pels pilots professionals Bertrand Piccard i André Borschberg. El que han fet és introduir un nou model de consum energètic per l’avió basat en extreure tota l’energia de plaques fotovoltaiques, és a dir, recupera tot el seu carburant a partir de la llum solar. L’últim model que han creat ha estat capaç de volar 26 hores seguides sense parar, únicament amb l’energia solar. Aquesta aeronau s’alimenta de 12.000 plaques fotovoltaiques incorporades en les seves ales ingents, que mesuren més de 60 metres. Actualment, en aquest model només hi cap un pilot, i la cabina està despressuritzada, per tant, qui el controla ha de dur una mascara per respirar durant el viatge. A més a més fa falta un vestit especial per resistir el fred. Tot i que ara no és del tot pràctic, en un futur s’espera que aquest projecte tingui més repercussió.

Aquest article considero que està molt ben escrit i explicat. Tot i que no conté cap vídeo explicatiu, l’autora ha sabut fer que el lector estigui atent en tot moment. Cal destacar que també té molt a veure el tema. Ja que és un de molt interessant. Els seus punts forts, per tant, serien en primer lloc l’adequada manera en la qual està escrit l'article. En segon lloc el tema, que és molt innovador i actual. I per últim m’agradaria destacar també que aquesta autora ja té un cert renom i una sèrie d’articles que estan molt bé com ara el de “Qué estudian los alumnos de 10?”. Això fa que ja d’entrada es tingui més confiança amb l’autor d'un article. L’únic fet que trobo com a punt feble és que, la imatge que ha utilitzat no mostra la grandiositat de l’avió, i per tant, no és del tot lleial al text que ha escrit dient que les seves ales mesuraven més de 60 metres. Tot i que ara no sigui del tot pràctic, opino que aquesta eina és el futur, ja que els recursos naturals s’estan esgotant, en canvi l’energia solar es mantindrà durant molt temps.

Àlex Perelló

La joventut obre les portes del futur


http://www.zmescience.com/medicine/jack-andraka-15-year-old-invention-423423/

Aquest article va ser escrit al 4 de juny del 2012 per l’escriptora Carolina Garcia. Pertany al diari virtual “elpais” i es titula "Un adolescente inventa un nuevo método para detectar el cáncer de páncreas".

Un jove ha descobert un nou mètode per detectar el càncer de pàncrees 28 cops més barat i més ràpid que les proves existents en l’actualitat. El descobridor és Jack Andraka, un adolescent estatunidenc de 15 anys nascut a Maryland i estudiant de primer any de preparatòria en North County. Aquest nou mètode, a més a més posseeix una sensibilitat del 100%, detecta la malaltia en el 90% dels casos i no és invasiu, ja que no causa cap tipus de mal en les persones analitzades. Aquest descobriment a dut a Jack Andraka a ser el guanyador en un dels concursos científic més important del món, la Feria Internacional de Ciència i Enginyeria (ISEF). Aquest estudiant va crear un sensor per avaluar la sang o l’orina del pacient per així determinar la presència anormal d’una proteïna que permet determinar si la persona està en un estadi inicial de la malaltia. Per millorar la patent, Andraka està començant a oferir el producte a diverses empreses. El càncer que va patir un tiet seu, va inspirar-lo a iniciar tota aquesta investigació.


En primer lloc, d’aquest article cal destacar que ha estat molt ben redactat. A més a més l’autora s’ha centrat en els petits detalls que fan que aquest article sigui més fàcil i més interessant de llegir. A més a més hi ha una sèrie d’imatges molt ben escollides que crec que en tot article són necessàries. Ja que una imatge val més que mil paraules, i sempre va bé acompanyar un text amb alguna. L’únic punt feble que li trobo és que el vídeo introduït en l’article està en anglès i no té cap mena de traducció. Tot i que jo entenc aquest idioma, hi ha molta gent que no en sap i que per tant no el pot entendre. Llavors considero que tot article és un mitjà d’informació, i si es posa un vídeo, ha de poder ser disponible per a tothom.  

Opino que és genial tenir uns genis tan joves, ja que en un futur, seran aquests amb l’ajuda de les noves generacions, els que faran d’aquest un món millor. 

Àlex Perelló

La ciencia ajuda a una invident a saber com serà el seu fill abans que neixi

Tatiana Guerra és una noia de 30 anys embarassada, com que és cega no ha pogut veure mai cap de les ecografies que li han fet i per tant no sabia com era el seu fill. Però tot això va canviar quan el seu ginecòleg li va prometre que trobaria la forma de què ella ho sàpigues, així doncs amb l'ajuda d'una impressora 3D va donar forma al bebè de la Tatiana permetent que ella pugues"veure" el seu nadó per primer cop.Aquest és un dels casos en els quals la ciència ens ajuda a fer del món un lloc millor.


Daniel Olivella
1r Batxillerat B

dilluns, 1 de juny del 2015

Pint of science

Hi ha una nova iniciativa a Espanya que passa per la ciutat de Barcelona. Es tracta de donar xerrades sobre ciència a diferents bars de diferents ciutats espanyoles.
Lex xerrades agafen tots els àmbits científics més importants del moment, des de la biologia passant per alimentació, salut i canvi climàtic, fins a noves tecnologies, on entren també nanotecnologia, astronomia i astrofísica.

Aquest festival ja va començar l'any 2013 i ha arribat a més de 40 ciutats en 8 països diferents.

Per a més informació sobre aquesta iniciativa de xerrades de ciència, feu clic aquí.




Elena López-Contreras González
1r Batx B

diumenge, 31 de maig del 2015

El festival de la ciència

Aquest últim cap de setmana de juny es celebra a Alcobendas (Madrid) l'anomenat "Finde Científico" organitzat pel MUNCYT (Museu Nacional de Ciència i Tecnologia). Aquest esdeveniment, és una jornada en la qual la institució abans citada apropa a la gent la ciència i la tecnologia. Ho fa mitjançant escoles, centres d'investigació i museus. 

El MUNCYT és una xarxa museística d'àmbit nacional que es dedica a divulgar tan ciència com tecnologia. Posseeix 15000 instruments científics, dels quals podem trobar alguns que són del segle XVI! El MUNCYT té dues seus, una a Alcobendas i l'altra a La Coruña. A part de les dues seus, i com ja he dit abans, el MUNCYT fa exposicions científiques i tecnològiques arreu de l'estat espanyol.


Després d'indagar una mica per la seva web, he descobert que en la web del MUNCYT  fan descripcions sobre els instruments científics que tenen. He trobat bastant interessant això ja que tot i que potser no puguis anar a les exposicions, igualment des de casa teva pots entrar a la web i gaudir dels diferents instruments. 

Per últim, m'agradaria demanar al MUNCYT que obrís una nova seu. Dic això ja que crec que en aquest país molta gent desconeix molt la ciència (i la tecnologia) i crec que es perden molt. 

Carles Parra
1r Batx A

dijous, 7 de maig del 2015

Han, el futur de la robòtica




Com podem veure en el següent vídeo, Han, el nou robot que la signatura Hanson Robotics ha presentat a la fira Global Sources Electronics de Hong Kong, és capaç de reconèixer un rostre, de somriure, de fer l'ullet, de moure les celles i de mostrar els diferents estats d’ànim, sorprèn per la seva capacitat per recrear expressions humanes. Es tracta d'un robot dissenyat amb una pell de goma especial que confereix al seu rostre un aspecte molt similar al d'una persona. Però el que li fa realment semblant als humans és la seva capacitat per gesticular, per recrear les expressions dels seus interlocutors.
Amb càmeres situades en el seu tors i en els seus ulls i quaranta motors individuals que controlen i mouen la goma de la seva cara, el robot és capaç de mantenir el contacte visual amb una persona, de reconèixer-la, d'imitar les seves expressions o de reaccionar a elles amb diverses ganyotes. A més, segons expliquen els seus desenvolupadors, compta amb una funció de reconeixement de veu que li permet mantenir una conversa senzilla. Les ganyotes i expressions també pot ser programades i controlades des d'un smartphone.


El seu cap  ha estat creat amb un material mal·leable anomenat Flubber a partir dels avenços aconseguits en enginyeria mecànica de cos tou i nanotecnologia. Conté porus que mesuren entre quatre i quaranta nanòmetres d'ample (una milmilionèsima part d'un metre), el que contribueix a donar-li realisme en la seva imitació de la cara i els gestos humans.
David Hanson, el seu dissenyador i president de Hanson Robotics, considera que les reaccions i habilitats del robot representen un gran avenç en l'enginyeria robòtica i poden resultar útils per a la simulació d'alguns escenaris metges, tot i que les primeres ocupacions que s'han previst per a aquest humanoide són les de recepcionista en hotels, oficines o centres comercials, les de guia de museus i com a acompanyant de persones grans o ajudant en entorns educatius i d'aprenentatge.
Segons les previsions de l'empresa, han arribarà al mercat a finals d'aquest any i ho farà acompanyat d'una versió femenina, que es nomenarà Eva.
Han no és el primer robot d'aparença humana creat per la firma del nord-americà David Hanson. Fa alguns anys va sorprendre amb un cap de robot que reproduïa l'aspecte de la cara d'Albert Einstein i que mostrava algunes expressions facials gràcies a uns motors ajustats en els punts d'articulació al voltant de la boca i dels ulls. Els seus desenvolupadors van explicar llavors que es tractava d'un robot autodidàctic que havia après a expressar emocions amb la cara davant d'un mirall, analitzant la relació entre els gestos i els moviments dels seus motors per, a partir d'aquestes dades, desenvolupar nous gestos que tenia programats originalment.


Font: http://www.lavanguardia.com/tecnologia/20150423/54430805475/han-robot-muecas-humanas.html


Toni Galí Gimeno 

1r batx.A


dijous, 9 d’abril del 2015

Tecnologia SixthSense, connexió entre el món real i el digital


Pranav Mistry, un estudiant del MIT, presenta el seu invent anomenat SixthSense a una de les primeres TED talks a Índia. 
Aquest dispositiu permet connectar la informació digital amb el món físic mitjançant gests de les mans. Consisteix en una petita càmera penjada del coll que capta el moviment dels dits, on es porten uns petits caputxons de colors per ajudar a la màquina a distingir els moviments. A més a més, té incorporat un petit projector, fent que qualsevol superfície es pugui convertir en la pantalla d’un ordinador. Però encara va més enllà, la càmera és capaç de reconèixer i identificar els objectes que les persones sostenen. 
Així doncs, si es té un llibre en concret a les mans, SixthSense reconeix la portada i projecta directament la puntuació que altres usuaris li han donat, busca petits resums i fins i tot extractes d’opinions de crítics literaris.
Al final de la xerrada, el presentador li fa una petita ronda de preguntes, on Mistry revela que aquesta tecnologia ja l’han volgut adquirir grans marques productores d’smartphones i tablets. Ell, però, pensa que això ha de servir per ajudar-nos a connectar amb el món real i no convertir-nos en màquines assegudes davant de màquines. 

Pranav Mistry utilitza un vocabulari molt fàcil d’entendre i fa unes explicacions molt clares i concises sobre el funcionament dels seu invent. Com a punt fort destacaria l’acompanyament de la xerrada amb un vídeo on surt ell mateix utilitzant i posant a prova el SixthSense. A part que fa l’explicació més amena, dóna autenticitat al que diu, ja que ho està comprovant ell mateix.

La veritat és que trobo absolutament increïble el que aquest home ha aconseguit. Connectar d’aquesta forma dos móns que semblen tan llunyans és brutal. D’una banda, penso que aquest descobriment pot tenir moltes aplicacions com facilitar la cerca d’informació i la velocitat de trobar solucions. Tot i així, d’altra banda em fa por que aquestes dues realitats puguin confondre’s i no puguem acabar distingint en quina d’elles vivim.


Maria Lee Alcober
1r Batxillerat B

divendres, 13 de març del 2015

Dawn

Dawn és el nom de la nau llançada per la NASA per orbitar al voltant del planeta nan Ceres, que es troba entre la Mart i Júpiter, en el cinturó d'asteroïdes. 
La notícia que aquesta nau ja havia arribar al seu destí va sortir al diari El País el dia 6 de març de 2015, en un article escrit per Alicia Rivera.

El planeta nan Ceres en una fotografia de la nau Dawn

Ceres va ser descobert l'any 1801 per l'italià Giuseppe Piazzi. En els seus inicis es va considerar un planeta, deprés un asteroide i finalment un planeta nan. Conté el 25% de la massa del cinturó d'asteroides situat entre Mart i Júpiter. 
La nau Dawn començarà la seva exploració d'aquí 6 setmanes i finalitzarà al juny de 2016. La missió més important de la nau és buscar les plomes de vapor d'aigua que es van veure amb el telescopi Herschel,  de la Agencia Espaial Europea (ESA).

Nau Dawn
Després de que el robot Curiosity descobrís metà a la superfície de Mart, trobar aigua a un cos celeste tan proper com és Ceres és un indici significatiu de que hi va haver o hi ha vida fora de la Terra.

Òrbita de Ceres

La NASA continua fent exploracions incansables del nostre Sistema Solar, cosa que mai s'havia pogut fer cm ara, ja que la tecnologia no era tan avançada.
Però a la vegada que tanca molts interrogants, n'obre molts més, aquesta exploració. La vida fora de la terra és realment una possibilitat tangible?
Haurem d'esperar fina al juny del 2016, quan Dawn deixarà d'explorar i es veuran els resultats obtingunts en aquesta investigació científica.

Elena López-Contreras González
1r Batxillerat B




dilluns, 12 de gener del 2015

La colonització a Mart




El desafiament que un equip de joves científics, triats pel projecte Mars One, tindran els propers anys és crear vida al planeta Mart, on hi volen enviar llavors.
L'equip Seed, que té la base d'operacions a la Facultat d'Enginyeria de la Universitat de Porto, va guanyar un concurs de projectes per a experiments a Mart organitzat per Mars One, fundació sense ànim de lucre que vol establir un assentament humà permanent a Mart.
L’any 2018 un robot buscarà la zona adequada on viuran els primers humans a Mart, que arribaran a l’abril del 2023 segons el que diu Bas Lansdorp, Co-Fundador i Conseller Delegat del projecte Mars One, en el següent vídeo:


Els joves enginyers que viatjaran afirmen que les plantes són imprescindibles per a la vida a Mart. Tot i així, molts altres projectes de crear vida a Mart no proposaven enviar-hi éssers vius, sinó que havien pensat en prototips d'estufes, sistemes de fotosíntesi artificial o sistemes per obtenir aigua a partir de l'orina.
La proposta de l'equip portuguès consisteix en aconseguir que es conreïn plantes per així poder crear aliment i oxigen al mateix temps per ajudar a la supervivència dels astronautes.
La planta utilitzada en l'experiment serà l'Arabidopsis thaliana, de la mateixa família que la mostassa, ja utilitzada en experiments de l'Estació Espacial Internacional gràcies al seu ràpid creixement i les seves llavors de petita grandària.



Està previst que el desenvolupament i construcció del prototip del sistema acabi en dos anys i el pressupost pot arribar al milió d'euros. El sistema constarà d'un contenidor extern, aïllant, i un altre intern, on estaran els cartutxos amb llavors.

El projecte Mars One vol retransmetre la missió de manera semblant a un reality show segons afirma l’autor de l’article. També s'enviarà una càmera amb gran capacitat per tornar a la Terra un vídeo retransmès durant un any des del planeta vermell en streaming (per internet en temps real).

Web del Projecte Mars One

Article, extret de la Vanguardia, 07/01/15


Toni Galí Gimeno, 
1r batx. A

divendres, 26 de desembre del 2014

Allunyant-nos

Orión és la nova nau espacial que ha desenvolupat la NASA. És la primera nau pensada per a ser tripulada des del projecte Apollo, que va aconseguir arribar a la lluna. 
El dia 3 de desembre de 2014, la reportera Alicia Rivera, del diari El País va publicar una notícia titulada "La NASA lanza al espacio el prototipo de su nueva nave". Aquest llançament del que parla la notícia no va estar exempt d'algunes complicacions amb la válvula del combustible que no van permetre que el llançament es dugués a terme al primer intent. 

Càpsula Orión
Aquest llançament era un assaig, per veure com la càpsula Orión reaccionava a la fricció amb l'atmosfera, la radiació solar a l'espai i l'aterratge. En aquest primer viatge, Orión s'ha allunyat 5800 kilòmetres de la Terra i ha descrit dues òrbites al seu voltant, fent un total de 96600 km. 
Aquesta càpsula hauria de poder ser tripulada cap a 2021 i portar humans per primera vegada al planeta vermell, Mart. 
Aquests astronautes haurien d'unir-se al robot Curiosity per explorar més a fons el nostre veí. Fa poc, Curiosity va detectar una font de metà a Mart, cosa que augmenta la impaciència per posar en funcionament la càpsula Orión. 

"Selfie" del robot Curiosity
Considero increïble que en 40 anys la tecnologia i la ciència hagin avançat tant com per plantejar-se l'exploració d'un planeta amb astronautes, cosa que encara no ha succeït. El progrés tecnològic va a gran velocitat i això ho demostra. Qui sap on serem al 2021?
A més a més, aquesta càpsula és una nova oportunitat per explorar l'espai, del qual coneixem una mínima part. Els humans encara no hem trepitjat mai cap planeta del sistema Sistema Solar, de fet, l'únic planeta al qual s'ha aconseguit enviar un robot per explorar-lo és Mart, que és troba a 59 milions de kilòmetres en la seva distància més curta. 

Distància Terra-Mart
La càpsula Orion és la porta d'entrada a tot un nou món de descobriments sobre el nostre Sistema Solar que permetrà que cada cop ens allunyem més del nostre planeta Terra. 


Elena López-Contreras González
1r Batx B
26-12-2014

divendres, 17 d’octubre del 2014

El futur tecnològic

L’article del qual parlaré es titulaLa era del todo conectado, escrit per S. Justel i publicat el 13 de setembre de 2014 a l’apartat de tecnologia de la versió digital de La Vanguardia. El text parla sobre l’última edició de la IFA on es presenten les últimes innovacions en dispositius intel·ligents cada vegada més interconnectats.


En primer lloc l’autor ens presenta i explica el que és la IFA, que defineix com la fira tecnològica europea més gran, que abasta tota l’electrònica de consum i on es presenten les innovacions i millores dels productes per tal de captar l’interès dels consumidors. La fira ha arribat a la seva 54 edició i en els seus inicis va comptar amb la presència d’Albert Einstein i també és on es van presentar aparells tan emblemàtics com la televisió o el magnetòfon.

Tot seguit Justel enumera un seguit de productes presentats durant aquesta última edició com per exemple la nova televisió de 98 polzades amb una resolució de 8k de LG o, per part de Samsung, el televisió corbat més gran que mai s’ha construït (105 polsades). Pel que fa als telèfons mòbils les empreses hi han presentat els nous models que pròximament sortiran al mercat i, a més, Samsung també hi ha mostrat uns cascos de realitat virtual per acompanyar els seus futurs dispositius mòbils. També, a banda de descobrir les millores introduïdes per a dispositius ja consolidats dins del nostre mercart, hi ha hagut un important espai per a la innovació amb els nous rellotges intel·ligents queencara tenen un futur incert.

Finalment fa una reflexió sobre l’evolució espectacular que ha tingut la tecnologia durant l’últim segle (ràdio, televisó i internet són segurament les tres més significatives) i que actualment hi ha gent que pensa que la capacitat d’innovació ha disminuït per, tot seguit, posar punt i final a l’article especulant sobre el possible potencial que pot tenir en un futur internet, ja que ara mateix no se li està traient tot el partit possible.

He triat aquest article perquè m’agrada molt el món de la tecnologia i m’atrauen molt les innovacions que es fan en aquest camp. A més, m’ha semblat un article bastant interessant ja que penso que il·lustra d’una forma molt correcta de l’evolució que poden tenir en un futur pròxim les noves tecnologies, en camps d’enorme projecció com els de la realitat virtual o el mateix internet, amb la possibilitat de poder tenir tots els nostres dispositius interconnectats i funcionant d’una forma estable a través de la xarxa.

                                                                                   Gerard Barahona 1r Batxillerat B



Polèmica armamentística






El meu comentari el faig de l' article "Un estudiante de instituto crea una pistola inteligente que se desbloquea con la huella dactilar" de Wayra Ficapal, que va ser penjat a la pàgina web de la Vanguardia el 29 de Setembre de 2014.
La notícia tracta principalment d' un noi que ha rebut el premi "FireArms Challenge" per busca solucions als principals problemes de les armes de foc, aquest noi en concret ha dissenyat un model de pistola que incorpora un detector de emprentes dactilars per verificar la presencia d' autoritzats abans de disparar-se. Aquest premi te molt més sentit si tenim en compte que s' otorga a Estats Units, un país on el tema de les armes es el pà de cada dia, per exemple el nombre aproximat de armes associades a ciutadans al 2009 era de 310 milions tenint en compte que Estats Units la seva població era de 318 milions d' habitants. Una altre dada interessant es que cada any 1500 nens americans moren per ferides de bala, i es que el nostre jove galardonat se li va acudir aquesta idea quan recordava la nit del tiroteig del cine Aurora. Avui en dia s' estan buscant mesures preventives a totes aquestes morts: Per exemple la empresa Iokki ha creat una samarreta d' ús diari antibales que pot suportar una ganivetada.

Aquest article esta en castellà i considero que esta escrit d' una forma molt correcte, ben estructurat amb paràgrafs, nombrosos links que donen veracitat a l' article, les paraules més importants estan marcades en negreta  per remarcar les idees i les paraules més importants dels texts, aquest article divulgatiu considera que no te cap punt feble a destacar.
Personalment crec que aquesta idea només serveix per evitar cassos accidentals com un nen jugant amb l’ arma del seu pare, però les matances a les que estem acostumats avui en dia acostuma a ser gent amb arma pròpia. A Estats Units hi han 200 milions de armes, la majoria per ús domèstic, i es que en els estats del Sud és molt senzill aconseguir una arma. Uns quants exàmens, un parell de mesos i ja tens la llicencia, evidentment no n’ aconseguiràs cap legalment si tens antecedents penals, però sempre es poden comprar al mercat negre si un sap on buscar. Però el cas es que aquesta idea pretén evitar massacres com la de Columbine o Virginia Teach, produïdes per persones “normals” que havien adquirit la seva arma legalment. El problema no esta en qui pot fer servir l’ arma, sinó en qui autoritzem a posseir un arma.
Jo crec que s’ haurien de prohibir les armes de foc a títol personal i que només fossin usades per els cossos policials, militars i de seguretat. L’ altre problema a tractar son les pistoles no registrades, aquest cas és molt més difícil de tractar, ja que n’ arriben moltissimes i no es pot fer gairebé res per evitar-ho. També com menciona la noticia del diari “lavanguardia” s ‘ esta investigant com crea roba casual que funcioni com a antibales. Fet que tot i ser necessari ho trobo francament molt trist. Esta clar que les armes són un problema molt difícil de tractar degut a les diverses opinions i als 682.000 milions de dòlars que deixa aquest conflictiu tema en impostos a Estats Units.

Treball fet per en Daniel Olivella, 1r de Batxillerat B


Iknife, el bisturí del futur.

Investigadors de l'Escola Imperial de Londres fabriquen un bisturí que distingeix les cèl·lues cancerígenes de les sanes al instant. Aquest avenç suposarà una notable millora en la cirugia contra el càncer. Clicant aquí podeu veure la notícia.

Aquest dispositiu escalfa el seu extrem tallant així molt fàcilment el teixit i desprenent fum que és transportat per un tub inserit al mateix bisturí i és analitzat per un espectròmetre de masses analitzant-lo i dient si es teixit sa o cancerigen amb uns segons de marge. Això facilitaria en gran mesura la cirurgia envers el càncer ja que es veuria què s'està extraient al moment i, d'aquesta manera, no caldria extreure el teixit sa que envolta el tumor ni s'hauria de tenir al pacient anestesiat mentre es fan proves al laboratori per veure si s'ha extret correctament el tumor. S'han realitzat estudis amb 91 pacients i el resultat ha demostrat un 100% d'efectivitat. El prototip testat compta amb una pantalla a mode de semàfor que ens indica en tres colors si la zona es cancerígena o no: verd si ho és, vermell si no ho és i groc si la zona no està identificada.

Aquest fet és molt interessant ja que suposa un gran avenç en la cirurgia contra el càncer i que pot ser ampliable a altres funcions. També m'ha sorprès l'ingeni d'aquest dispositiu i la simplicitat del seu funcionament. Tot i així aquest article m'ha semblat incomplert ja que no dóna massa informació respecte les aplicacions o els progressos que pot tenir l'Iknife.


Roger Vila 
1r Batx. B


TACTE A DISTÀNCIA

Aquest article va ser publicat per "La Vanguardia" el 13-10-2014
 

Aquest robot ha estat creat per l’ empresa anomenada Dexta Robotics. El Dexmo F2 és capaç de reproduir els moviments que l’ usuari fa amb les mans; cal afegir que al manipular un objecte virtualment el robot et transmet el tacte d'aquest. Com és d’esperar, aquest nou avenç apareix com a nova eina de realitat virtual, ja que se li pot aplicar el nom de simulador mecànic. Cal comentar que també s’ha introduït en el mon de la medicina per tal d’ajudar a la rehabilitació dels pacients. A part de les finalitats més tècniques o científiques en té de lúdiques. Els creadors d’aquest robot prevenen organitzar una campanya per tal de recollir uns 160.000 euros (200.000 dòlars) a la plataforma de Kickstarter per tal de fer possible la millora d’aquest producte.

Tot i que el producte estigui en vies d’evolució trobo que pot suposar una gran ajuda a l’hora de manipular segons quins productes químics, ja que ens permet treballar a distància i prevenir accidents o desgràcies. No cal comentar que pel que fa a la informàtica ajudarà a incrementar el realisme de la realitat virtual. 

He triat aquest article perquè estic molt interessat en les noves tecnologies i en l’aplicació d’aquestes en la vida quotidiana. Espero que aquest robot pugui ser millorat ja que suposaria un menor risc a l’hora de manipular segons quins components que poguessin ser perjudicials per la pell, vista, vies respiratòries, etc. Ben mirat, a un robot així se li poden aplicar milers d’aplicacions, des de usar-lo com a joguina fins a una eina que permeti fer reparacions de l’estació espacial des de la Terra. En conclusió, queda demostrat que tenim els medis suficients per fer qualsevol cosa, el problema és saber donar l’ús adient.
Joaquim Bosch
1r Batxillerat B