El diari ABC va publicar el dia 27 de Març de 2015 una entrada on podem visualitzar un video que ens parla d'un nou descobriment en el camp de la genètica humana. Aquest recent estudi indica que l'ésser humà conté 145 gens "externs" és a dir, procedents d'altres criatures, una evidència que suggereix que no som 100% éssers humans. Aquesta mateixa entrada dona la opció de visitar un article publicat el 16 de març de 2015 on es desenvolupa també el mateix tema.
El video comença amb una afirmació realment impactant, on el científic que ens explica el descobriment ens diu que si parlem amb propietat cap de nosaltres és completament humà, al menys a nivell genètic. Una part del nostre material genètic no procedeix per herència dels nostres avantpassats sino que pot procedir d'altres espècies sobretot de virus, microrganismes i en alguns casos de plantes. Aquest descobriment trenca l'esquema que es tenia fins ara de l'arbre evolutiu, molt ben definit segons els investigadors, ara passaria a ser una mica més caòtic. Així doncs, científics de la universitat de Cambridge han descobert un total de 145 gens que tenen una procedència no humana, a aquesta conclusió van arribar després d'una tasca realment laboriosa que consitia en seqüenciar el genoma de 40 organismes (elefants, zebres, humans, mosques de la fruita etc) seguidament hi havia un procés de classificació que consistia en trobar determinats gens que tenien moltes similituds amb altres gens procedents d'altres organismes que no tenien res a veure amb l'animal estudiat. Un cop s'havien trobat aquests gens s'estudiaven més a fons i finalment els investigadors van obtenir un paquet composat de centenars de gens presents ens tots aquests animals estudiats, en el cas de l'home un total de 145. Ara la pregunta que es plantejen els científics especialitzats en genètica és: Com han acabat aquests gens d'organismes simples en els animals més complexos com l'ésser humà, el gos o el gat? I en quin moment de l'evolució s'ha produit això? Fins ara es sabia que els microrgansimes com les bacteries tenen un sistema de transferencia de l'ADN anomenat Trnasferèncai Horitzontal, és adir, un organisme li pot transferir un paquet d'ADN a un altre especialitzat en una funció determinada per exemple per fer-se resistent als antibiòtics. Aquest fet era conegut, el que es desconeix és si entre animals més complexos existeix aquest tipus de Transferència Hortizontal, i aquesta idea ha generat un gran debat a la comunitat cinetífica ja que determinades persones creuen que això és impossible. Ara però, sabem que aquest material genètic està assimilat pel nostre organisme i compleix moltes funcions biològiques i bioquímiques.
Aquest video és realment interessant i no té una duració massa llarga (5 min) així que és molt fàcil de mirar. No té un nivell de complexitat massa elevat i qualsevol persona amb uns mínims coneixements en el camp de la biologia, concretament el de la genètica pot entendre'l i fer-se una idea del tema principal del descobriment. Personalment trobo que és un descobriment molt interessant i necessari per poder esbrinar el secret de la vida, és un primer pas per arribar a entendre la complexitat de la genètica i el fet de hagi originat un debat és un punt positiu ja que les incògnites mouen la ciència i ara certes qüestions sobre la evolució que es consideraven tancades han de tornar a ser reconsiderades i estudiades de nou.
Es pot obtenir més informació a la revista Genome Biology, on es va publicar per primer cop la notícia.
Sebastián Jiménez 1r Batx B
