Transformar el càncer des de dins

Fullejant la revista "Muy Interesante" vaig trobar aquest article del març del 2015 que porta per títol "Tranforman células del cáncer en glóbulos blancos".

 http://www.muyinteresante.es/innovacion/medicina/articulo/transforman-celulas-del-cancer-en-globulos-blancos-361426593592

Investigadors de la universitat d'Stanford han trobat un sistema per convertir cèl·lules cancerígenes en leucòcits. Aquest avanç és una molt bona notícia per la recerca contínua del càncer especialment la leucèmia que es caracteritza per un dèficit d'aquestes cèl·lules. El mètode es tracta en fer madurar les cèl·lules leucèmiques perilloses per a convertir-les en entitats més positives com els glòbuls blancs. Els estudis fets comproven que s'ha dut a terme amb èxit en els teixits que han experimentat (de moment no s'ha provat amb persones). Aquest estudi s'ha publicat extensament a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences. L'intenció d'aquest estudi és buscar la manera que les pròpies cèl·lules cancerígenes ajudin en el tractament de la malaltia.

Com indica el nom de la revista "Muy Interesante" aquesta et proveeix amb petits articles fàcils de llegir però amb una informació que és molt més complicada en veritat, aquest estudi està molt ben presentat i m'ha servit com una introducció per després fer-ne més recerca a la revista "Proceedings of the National Academy of Sciences". En l'article que he enllaçat trobo que la informació està una mica reiterada i que caldria explicar el significat d'alguns tecnicismes biològics com les cèl·lules linfoblàstiques o la diferència entre plaquetes i glòbuls blancs, tret d'això és un text molt amè i amb la informació justa.

Crec que cada dia surten nous avanços en l'àmbit de la cura del càncer però que després es troba que no són definitius, es fa molta publicitat d'aquest tema perquè interessa molt avui en dia i trobo que cal diferenciar entre els avanços reals i els que són simples textos especulatius. S'ha d'anar molt en compte sobre la informació que trobem en temes de salut com aquests i assegurar-nos si són fonts viables.

Júlia Galbas Martín 1rBatx B

Tenim millor salut a l’estiu?

 

¿Por qué tenemos mejor salud en verano? es un article publicat a La Vanguardia el passat 13 de maig de 2015 i escrit per Cristina Sáez.

 

Molts animals, com els ossos o les marmotes, es passen l’hivern hivernant; altres com gossos i gats, comencen a canviar el pelatge poc abans de que arribin els dies de calor. El seu comportament varia depenent de l’estació. També els humans reaccionem diferent a les diferents èpoques de l’any: no només el nostre estat d’ànim, comportament sexual i inclús el metabolisme. Ara s’ha descobert que el nostre sistema immunitari també depèn si és hivern o estiu. Això podria explicar perquè algunes malalties com l’artritis o les cardiopaties s’agreugen en els mesos de més fred i acostumem a estar més saludables al arribar la calor.

Segons ha descobert un equip d’investigadors de la Universitat de Cambridge dels 20.000 gens que tenim, una quarta part s’expressen diferent al llarg de l’any. Alguns estan més actius a l’hivern, i d’altres en canvi, a l’estiu.

Un equip internacional d’investigadors van examinar mostres de sang i del teixit adipós de més de 16.000 persones que vivien tant a l’hemisferi nord com en el sud, en països com el Regne Unit, Islàndia, Austràlia o Gàmbia.

Un resultat sorprenent de l’estudi, és que a l’hivern estan més actius alguns gens associats a la resposta de les vacunes. Això implica que alguns programes de vacunació serien més efectius en aquesta època de l’any, que és quan el sistema immunitari està més preparat per respondre. 

“Sabem que hi ha medicaments que són més efectius en unes franges del dia. Per exemple alguns fàrmacs de quimioteràpia obtenen una millor resposta del pacient i tenen menys efectes secundaris a unes hores. Aquest nou estudi posa sobre la taula una nova variable que es podria tenir en comte.” Comenta Aznar Benitah, professor d’investigació ICREA i cap de grup de l’Institut de Recerca Biomèdica. 

Trobo que és un avanç molt important en la recerca mèdica ja que a partir d’aquí, com bé diu l’Aznar Benitah, és poden prendre mesures molt útils. Com per exemple l’època de l’any que s’han de prendre alguns medicaments, les vacunes...

Rita Martínez

1r BATX B

La majoria dels europeus comparteixen avantpassats comuns recents.

Un estudi genètic de la Universitat de Califòrnia reconstrueix com van ser els moviments de les poblacions europees.

Un estudi de la Universitat de Califòrnia, i que ha estat publicat en la revista científica Plos Biolog, ha demostrat que la majoria dels europeus comparteixen avantpassats comuns recents. La reconstrucció de la història d’Europa pot ser clau per a conèixer els moviments de les poblacions en el darrer mil·lenni.

Per a poder realitzar l’estudi, es van dur a terme proves genètiques a més de 2.257 persones de 40 poblacions diferents de tota Europa. En aquest estudi genètic es partia de la base de que els segments d’ADN compartits entre pares i fills eren més llargs que els compartits entre cosins germans. Tanmateix, els segments compartits entre cosins germans serien més llargs que els compartís entre cosins segons, tercers, etc. És a dir, com més distant és la relació de parentesc, més curts són els segments d’ADN compartits. Els investigadors es van dedicar a buscar les seqüències del genoma compartit amb parents el mes llunyans possibles d’altres europeus.

Inicialment, es pensava que la relació genètica seria escassa, però els resultats han estat inesperats: les persones d’ascendència europea estan estretament relacionats. S’han trobat avantpassats comuns recents de tan sols 500 anys, en les poblacions analitzades. Com també que els habitants de l’Europa de l’Est comparteixen avantpassats des de fa 1500 anys. 

En la meva opinió, aquest descobriment resulta molt important pel que fa referència a l’estudi de l’aparició de l’home a Europa i els seus possibles desplaçaments geogràfics. Això pot permetre ampliar i millorar el coneixement sobre els moviments humans en el nostre territori i estudiar i explicar l’evolució física de l’home en relació el seu entorn, com possibles canvis geogràfics, climàtics...

També resulta molt interessant perquè l’estudi s’ha realitzat a partir de l’anàlisi genètic, i més concretament de segments d’ADN. Sembla impossible que la genètica ens pugui aportar tanta informació, com la que estem descobrint en els últims anys, ja que, a apart de descobrir coses com aquesta, permet l’estudi de malalties i coneixement de l’home d’una forma pràcticament matemàtica, degut a l’elevada precisió dels seus resultats, en general. 

Clàudia Riera 

1r Batxillerat D

Els europeus ens assemblem més del que sembla

El passat dia 24 de maig el diari "La Vanguardia" va publicar un article anomenat "La mayoría de los europeos comparten antepasados recientes".

Gràcies a un recent estudi fet a 2.257 persones de 40 països diferents, la Universitat de Califòrnia ha demostrat que els europeus tenen uns avantpassats recents. Cal dir que els investigadors esperaven que la relació fos molt més llunyana, però al final ha resultat no ser així.

L'estudi genètic es basava en la relació entre la llargada dels segments d'ADN i la relació familiar. M'explico, els segments compartits entre pares i fills eren més llargs que els segments de cosins germans. I els segments de cosins germans més llargs que els de cosins segons (i els de segons més que els de tercers, i així successivament). Per tant, com més llarg eren els segments d'ADN, més estreta era la relació genètica (i viceversa). Gràcies a aquesta característica, el que van fer els investigadors va ser buscar els parents més llunyans possibles dels europeus. No obstant, i per a sorpresa dels científics, es varen trobar avantpassats comuns de fa tan sols 500 anys. 

Aquest estudi és molt important ja que ajuda a reconstruir la història d'Europa i a saber els moviments de les poblacions durant l'últim mil·lenni. 

Un dels autors d'aquest estudi, Graham Coop, va afirmar que s'ha de tenir present que els escrits antics poden mentir, però la genètica no.

Si ens referim a l'article cal dir que és un gran pas endavant per a la reconstrucció dels moviments dels nostres avantpassat en Europa, però em temo que no tindrà la repercussió que hauria de tenir. En canvi, des del punt de vista formal, crec que està ben estructurat i tot i no ser gaire llarg és bastant complet.

https://albabasurto.files.wordpress.com/2012/04/genetico.jpg

Carles Parra 

1r Batx A

Per què els mosquits prefereixen picar a algunes persones ?

Els científics són a un pas més a prop de saber per què els mosquits piquen més a unes persones que a unes altres i apunten que aquest fet seria heretable. Perquè segons un estudi que es coneix avui, la nostra genètica seria el factor determinant en l'elecció de menú dels mosquits. La importància d'aquest assumpte, en un món en el qual milions de persones moren per malalties transmeses per aquests insectes, va molt més enllà, aquests mateixos científics especulen si algunes persones estan desenvolupant en els seus gens una defensa natural enfront de les picades.

L’experiment que han dut a terme consistia en posar gairebé quaranta parelles de bessons exposats a la picada dels mosquits. D'aquests, 18 eren bessons univitel·lins, els quals comparteixen el 100% dels seus gens, i 19 bessons bivitel·lins, per comprovar si la seva genètica determinava el comportament dels mosquits. Els mosquits sí van mostrar preferència entre algun de les bessons bivitel·lins, mentre que triaven amb el mateix interès als bessons univitel·lins.

La conclusió és molt clara, segons els científics de les universitats de Londres, Florida i Nottingham que han realitzat l'estudi: "Els nostres resultats demostren un component genètic subjacent al tipus d'olor humà, una diferència genètica que és detectable pels mosquits a través de la nostra olor i que s'utilitza durant la selecció de la persona ".

Estudis previs havien mostrat que essencialment és l'olor corporal l'element clau que atrau els mosquits cap a les persones. També se sabia que aquest atractiu pot variar en funció d'altres factors: per exemple, beure cervesa sembla atreure més les picades. Aquests insectes també se senten atrets per la temperatura corporal, la suor, l'emissió de CO2, la roba de colors foscos, els bacteris de la pell i les embarassades, per exemple, segons han mostrat altres treballs científics. No obstant això, si els mosquits es trobessin a dues persones prenent cervesa en una terrassa, en les mateixes condicions, seguirien tenint preferència per una de les dues. Ara tenim una bona prova que és un regal dels seus pares, via gens, el que provoca que alguns s'hagin de rascar més.

Font: http://elpais.com/elpais/2015/04/21/ciencia/1429613571_574034.html

Toni Galí Gimeno 

1r batx. A

Les connexions en les xarxes

El 3 d’octubre de 2014 es va publicar al diari El País un article sobre neurociència titulat “Tus neuronas mejorarán las redes que mueven el mundo” redactat per Nuño Domínguez, el qual fa referència a un article anomenat “Avoiding catastrophic failure in correlated networks of networks” (Evitant fracasos catastròfics en xarxes correlacionades en les xarxes) escrit pel neurocientífic Santiago Canals publicat a Nature Physics. En aquest article es té en compte l’estudi del cervell humà i la importància de les xarxes tecnològiques, com a exemple negatiu, relacionant-les amb les neurològiques, estant a favor d’elles.

Els neurocientífics, físics i matemàtics experts en xarxes complexes naturals creuen que si les nostres xarxes artificials imitessin les xarxes naturals no es produïrien errors tan catastròfics. Envers aquest tema, Santiago Canals i el seu equip ha aplicat uns models matemàtics per trobar la xarxa de xarxes òptima a prova d’aquests errors. El que han pogut comprovar, és que hi ha una relació i una mateixa organització entre les xarxes neurològiques i les tecnològiques, mitjançant proves constants.

L’autor d’aquest article, també ens formula informacions sobre problemes com el trànsit aeri o l’expansió de virus i epidèmies (teoria de grafs) basant-se amb l’opinió de Canals, tenint en compte la immensitat del cervell i l'equivalent al món exterior, la xarxa elèctrica, l'Internet i altres sistemes electrònics. El seu treball és connectar millor diverses xarxes copiant exemples presos a la naturalesa. Actualment, el seu equip ja ha iniciat estudis amb animals per comprovar si hi ha malalties atribuïdes a males connexions en el cervell. 


A més a més, ens parla sobre l'opinió d'un matemàtic expert en sistemes complexos, Florentino Borondo, qui creu que conèixer el cablejat del cervell ens farà entendre com es reorganitza després d'un accident.

La meva opinió sobre l’article és que és força interessant per una persona entesa en aquest tema i molt complet. Probablement, no tothom ho podria entendre atès el seu llenguatge científic i tècnic, encara que dóna molta informació sobre el tema i ho explica des de diverses opinions de científics i matemàtics. També penso, que està composada des d’un altre punt de vista envers els nous avenços tecnològics i les neurones del cervell.


Article: http://elpais.com/elpais/2014/10/01/ciencia/1412178621_038401.html

Ester Yagües

1r Batx D

EL DISTRIBUIDOR DE L'EBOLA per Javier Jiménez

EL DISTRIBUIDOR DE L'EBOLA                                            Javier Jiménez Rodríguez

Foto:



Article: El murciélago que contagia el ébola
Lloc web: http://www.elmundo.es/salud/2014/10/09/5435879c22601d9c468b4585.html
Autor: Eduardo Rojas.
Font: El Mundo
Data: 9/10/2014

La notícia escollida tracta sobre la relació del ratpenat amb el contagi de l'ebola que ha causta milers de morts desde l'any 1976 que es va descobrir al Sudàn, ja que degut a un possible contacte amb  ratpenats, varen morir 150 homes d'una fàbrica. El "New England Journal" va afirmar que el nou brot va ser d'un nen de dos anys que va rebre el contagi per un d'aquests animals, ja sigui per una mossegada, per contacte directe amb sang i altres fluids o per la ingesta d'aquest. Va morir el Desembre del 2013 a Guinea Conacry i va ser probablement el primer mort d'ebola. D'aquesta manera el virus s'ha anat expandint degut al contagi entre les persones.
Podem saber que el virus té relació amb els ratpenats degut a que en els humans, quan reapareix en el cos, ho fa en una zona amb presencia de Hypsignathus monstrosus o del Epomops franqueti o del Myonycteris torquata, 3 tipus de ratpenats.
Desde l'aparició de l'ebola s'han observat brots en animals com porcs o goril·les que moren igual que l'home, patint vòmits, diarrees etc...
Rafael Cantón, vicepresident de la Societat Espanyola de Malalties infeccioses i Microbiologia Clínica creu que els gossos poden transmetre el virus però no és clar si poden desenvoluparlo y patirlo. 

Després de llegir la notícia crec que la nostra societat no estava preparada per rebre l'ebola, és a dir, sabíem que estava a l'Àfrica i que n'era l'orígen, però els països del primer món no varen actuar com ho haurien d'haver fet, ja que no es van preocupar gaire fins que el virus va arribar. Sota el meu punt de vista, i amb tots els problemes que s'han ocasionat arràn dels animals, en el cas de Espanya hagués deixat viure el gos per sometre'l a un estudi de com afecta el virus als animals, ja que si hi ha hagut un contagi d'animal a humà que se n'estudiin totes les característiques.
D'altra banda degut a que el contagi és molt fàcil, només aparegudes les primeres víctimes i sabent'ne el risc hagués activat una alarma global per combatre'l i no trobar-nos en la situació actual.