Nous models d’aprendre i ensenyar la Biologia Molecular (TED)

Des de fa uns anys, els professors i els alumnes, hem anant aprenents estructures, processos biològics a partir d’un paper i un llapis, on dibuixàvem les parts d’aquest i ens l’apreníem. No obstant, els temps estan canviant, i amb les noves tecnologies al nostre abast, no som conscients del gran ventall de possibilitats que disposem per tal d’entendre, aprendre i explicar aquests processos. 

Per això, Janet Iwasa, biològa i animadora molecular d’ordinadors ha creat un programa anomenat Molecular Flipbook per tal d’entendre tots aquests processos en 3D. Gràcies a aquest programa pots dissenyar la teva pròpia molècula, o gravar un procés biològic en l’ordinador per tal de veure des d’un punt de vista més real totes aquests fenòmens microscopis. 

Gràcies al projecte i a la iniciativa de Janet Iwasa i el seu equip, molts biòlegs (i altres estudiants, com nosaltres) podran dissenyar els seus propis esbossos moleculars, així creant possibles hipòtesis que podrien ser d’alt valor en la ciència. 

Daniel Goday

1r Batxillerat B

S'avança en el coneixement de les algues

Novel biotyping tool reveals hidden diversity within the UK's algae bank Publicat a phys.org el 8 de juny del 2015

Glaucocystis (Wikipedia) CC License

Un nou mètode per catalogar algues fara que milions d'algues en el banc britànic d'algues hagin de tornar a ser catalogades. El nou mètodes demostra que hi ha mes diversitat del que es pensava, Els experts les han dividit en 4 grups diferents.

Catalogar millor es el primer pas per poder obtenir el potencial que tenen les algues, les algues ens poden servir per sintetitzar elements contaminants, aixi com CO2 ames poden viure en condicions molts salines. Se sap que les algues i les cianobacteries tenen un gran potencial, que encara tenim pendent de saber aprofitar totalment, el seu us industrial ens ha portat en la ultuima decada en una tecnologia anomenda "blue biotechnology"

La nova tècnica d'escaneig i identificació, segons John Davis, te un gran potencial, i pot ajudar als científics a a descobrir nous compostos que no s'havien descobert fins al moment. El nou mètode d'identificació és molt precisa, i essencialment ens pot dir, per dir-ho d'alguna manera, de què està feta la cèlula.

Utilitzant la nova tècnica de bioidentificació s'han identificat 32 algues que abans havien estat identificades com a la mateixa basant-se en el adn i el aspecte.

Personalment soc de la opinió de que utilitzar les algues per filtrar residus de qualsevol tipus, ens pot permetre reduir els residus emesos per les llars en el seu dia a dia, i per la industria. És per això que qualsevol desenvolupament en aquest camp pot ser un gran avenç profitós. I vull destacar que tot i que sembli que aquest metode recentment desenvolupat no tingui gaire rellevància, jo ho trobo tant o més important que el decobriment de una alga que podem utilitzar per una funció concreta, ja que això permet que molts altres científics puguin descobrir moltes altres coses.

Pau Villar
1r Batx B

Més aprop de cors artificials biològics

El dia 29 de maig de 2015 es va publicar al diari elPeriódico una notícia titulada: "Parches de células madre para reparar infartos”.

Aquesta notícia tracta sobre l'investigació que porta fent l'Hospital Gregorio Marañón des de 2010 per aconseguir una nova font de cors per trasplantar. El projecte consisteix en buidar de cèl·lules cardíaques de cors de donants difunts per deixar-los en la seva estructura interna (bàsicament col·lagen). Seguidament, es colonitza amb cèl·lules mare del pacient les quals són capaces de replicar-se i formar teixit nou per tal de donar lloc a un nou cor sa i preparat per ser trasplantat. La matriu, tot i quedar neta de cèl·lules cardíaques, estimula i guia la ploriferació de noves cèl·lules colonitzadores ja que manté proteïnes que envien senyals a aquestes. Respecte això,  el coordinador del projecte comenta que és un factor amb molta aventatge respecte altres estratègies tals com motlles tridimensionals dissenyats per impressores 3D. 

Per tal d'aconseguir aquest ambiciós objectiu, però, s'ha de fer a escala més petita. De moment, els investigadors han aconseguit crear petits pedaços (del tamany d'una moneda de 2€) de teixit cardíac funcional per tal de reparar, en un futur, cors afectats. El proper pas és avaluar l'eficàcia d'aquests pedaços en animals d'experimentació. L'Hospital Gregorio Marañón ja ha enunciat que té previst utilitzar cors de porc, els quals són similars als nostres. 

Actualment, l'Hospital ja ha "descel·lularitzat" 39 cors, fet que el col·loca com a centre amb més experiència en aquest complicat però interessant camp.

Cor en procés de descel·lularització

(Hospital Gregorio Marañón)

Iago López

1r Batx A

L'acte violent confirmat més antic de la història

El passat 28 de maig de 2015, en el diari elPeriódico, es va publicar l'article titulat: "El primer asesinato demostrado tiene 430.000 años".

L'estudi d'un crani de 430.000 anys d'antiguitat trobat en el jaciment de l'Avenc dels Ossos (Atapuerca), demostra que aleshores, el ser humà ja era capaç d'assassinar.

En aquest treball han participat investigadors del Centre Mixt d'Evolució i Comportaments Humans, la Fundació Vasca per a la Ciència (Ikerbasque), de les universitats de: Alcalà, Complutense, Bilbao, Rovira, Virgili, Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social...

El fet que es trobés el crani juntament amb uns altres 27 individus i que s'estudiessin els sediments de la capa geològica del voltant i la seva similitud morfològica va corroborar que els cossos pertanyien a la mateixa espècie fa 430.000 anys.

Al voltant d'aquest misteri hi havien dos hipòtesis possibles: caiguda accidental o assassinat i acumulació intencionada dels cossos.

L'anàlisi forense va determinar que les dos fractures que tenia el crani estaven fetes quan l'individu estava viu ja que la forma d'aquestes demostra que encara tenia teixit tou quan van estar comeses. La caiguda accidental, però, ha acabat essent descartada ja que les ferides (al tenir la mateixa forma), semblen haver estat produïdes amb un mateix objecte i és ningú cau per un pendent i es colpeja dues vegades amb el mateix objecte en un mateix lloc. 

Estem per tant, davant d'un possible inici del que ha estat, fins avui dia, una guerra constant entre la nostra pròpia espècie.

Crani de la víctima del primer 

assassinat documentat de la història

Iago López 

1r Batx A

Els transgènics no acaben amb la biodiversitat

L’article que he seleccionat és una entrevista de Celeste López a una jove enginyera agrònoma, Selena Giménez-Ibáñez. Va ser publicada a “La Vanguardia” al suplement “Magazine” el 14 de setembre d’aquest any.

L’entrevista ens mostra la realitat de molts professionals, que un cop han acabat la carrera, es troben amb moltes dificultats per  treballar. En el cas de la Selena,  és doctora enginyera agrònoma. Grans currículums que es veuen obligats a marxar a l’estranger per trobar oportunitats. Explica que ha treballat en el Centre Nacional de Biotecnologia, i que amb grans esforços ha obtingut beques d’investigació com la Marie Curie o la de L’Oréal. Actualment per la feina que fa cobra 15.000 euros l’any. 

Una altra part de l’article ens explica quin àmbit dins la biotecnologia la Selena Giménez-Ibáñez desenvolupa. El seu treball es centra en esbrinar els mecanismes de defensa de les plantes contra el arsenal de microbis que les rodegen. Van estudiar el sistema immunològic dels vegetals i van agafar les mol·lècules dels bacteris. Van descobrir que aquestes, toquen la ruta hormonal de la planta per tal de beneficiar-se’n. Per solucionar-ho, observen quin receptor de la cèl·lula percep el virus i intenten modificar-lo. Això és un transgènic. Davant d’una gran desinformació i crítica cap a aquests productes, la entrevistada defensa que aquestes manipulacions no acaben amb la biodiversitat. Això ho fa un sistema econòmic d’agricultura extensiva. La Selena explica que la seva feina és crear eines per arribar a una agricultura molt més sostenible.

L’entrevista està dividida en dos parts ben diferenciades. La primera recorre els estudis que ha cursat la enginyera i les dificultats que ha tingut per trobar feina; la segona, abasta de l’àmbit científic, el camp  dels transgènics en el món vegetal. 
El format en versió paper és bastant intel·ligent: té una petita introducció, destaca el més important i està composat per fotos que alegren la vista.

D’una banda crec que és molt interessant ja que permet a molta gent connectar amb el món científic i a mi personalment m’ha ajudat a veure com és la vida d’un investigador i les dificultats que tenen avui en dia. D’altra banda la part més científica m’ha permès conèixer més aspectes pel que fa a la genètica i sobretot sobre els transgènics a través d’un llenguatge clar i entenedor per tothom. 

He triat l’article ja que he vist certa semblança amb la pel·lícula Gattaca que vam veure i amb el tema que estem treballant.

Pau Berenguer i Planas

1r. Batxillerat B

UNA ALTRA MANERA DE VEURE LA VIDA

UNA ALTRA MANERA DE VEURE LA VIDA

L’article “Microchip para visión artificial” va ser publicat a per la web Solociéncia al seu apartat de medicina. No té data de publicació ni autor, però observant la data del primer comentari podem dir que va se publicat aproximadament  cap al setembre de l’any 2009. El trobareu en el següent enllaç: http://www.solociencia.com/medicina/08081803.htm#

En aquest article s’explica que s’ha dut a terme un assaig clínic en diferents persones per posar en pràctica la nova invenció del senyor Liu i el seu equip d’investigadors, un microxip que permet recuperar la vista a persones que han patit una retinitis pigmentosa o una degradació muscular relacionada amb l’envelliment. El que aquestes malalties produeixen en l’organisme és una destrucció dels receptors de llum que es troben a la retina, però no al nervi òptic. Aquest invent llavors, consisteix en un microxip implantat que estimula les neurones retinals retransmetent senyals visuals que al microxip li arriben provinents d’una petita càmera de vídeo integrada en unes ulleres de sol. Aquest xip, és especial pel fet que es comunica amb l’òrgan (nervi òptic) mitjançant  la transmissió inalàmbrica d’energia, de manera que s’evita l’ús de conductors electrònics, cosa que redueix el potencial d’infeccions.

La invenció del senyor Liu i els seus investigadors, és en la meva opinió,  un gran avenç per la ciència. Tota persona que estigui llegint aquest comentari, vol dir que manté el sentit de la vista, i per tant, que mai s’ha trobat en la situació d’una persona que no pot veure res. Potser ja haureu entès el que volia dir, però l’exemple de poder llegir aquest comentari és un mal exemple. Poseu-vos en la pell d’una persona adolescent que està estudiant la ESO i no té la oportunitat ni tan sols de veure la pissarra; o que un dia necessita agafar el metro i a l’hora del transbord no sap en quina direcció es troba el seu destí. Amb això que vull dir, que mai no valorem una cosa fins que ja l’hem perdut. Desafortunadament, he viscut d’aprop  una situació com aquesta, de maner que se del que estic parlant, i se que recuperar la vista és com tornar a néixer en una vida diferent.

Analitzant més científicament el microxip- vídeo, el sistema que aquest utilitza per transportar la imatge i d’altres mecanismes que en fan d’aquest un microxip molt segur, són realment impressionants; i amb un marge d’error molt petit. Llavors, ens adonem de que el que s’està fent en certa manera és transformar un element tecnològic en un sistema biològic, així que podem concloure que el que en realitat s’ha dut a terme és la biologització un xip.

Finalment, pensant en el que suposa que un aparell extern es pugui connectar amb un dels “cables” (nervi òptic) que va directament al cervell, arribo a la conclusió que en un període de temps no extremadíssimament llarg es podia arribar a crear un humà artificial. Un humà artificial del qual només els seus òrgans fossin creats per acció de la vida i pogués viure com un home més en el nostre ecosistema amb els seus propis pensaments i sentiments.                                                         

Anna Sans

1r btx A