Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris biomedicina. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris biomedicina. Mostrar tots els missatges

diumenge, 3 de maig del 2015

Pròtesis adaptables

El passat 3 de maig Soledad Calés va publicar al País un article amb el títol Revolución Biomédica.

Ens parla d'un invent, desenvolupat en la Universitat de Michigan dels Estats Units, a partir de la impressora 3D. Aquests han aconseguit crear unes tràquees capaces d'adaptar-se al creixement de nens de tres anys amb traqueobroncomalàcia, una patologia que tanca els bronquis en respirar. És va aconseguir fent uns escàners a les tràquees de cada nen, i així poder crear una pròtesi personalitzada, que permet que els bronquis puguin treballar sense cap ajuda externa. El material del qual està formada aquesta nova tràquea és biodegradable, de manera que quan les vies respiratòries funcionen, l'organisme el va absorbint. I el seu preu és baix, fent que el cost aproximat d'aquestes pròtesis sigui de vuit euros.
Les impressores 3D, però, ja s'utilitzen en el camp de la biomedicina en la fabricació d'audiòfons, de vèrtebres i de pròtesis com la de maluc o genoll. I com poden utilitzar materials biològics com les cèl·lules, els experts en el camp de la nanoingeniería, s'han proposat la creació d'òrgans completament funcionals, i per tant aconseguir que aquests es vagin adaptant al creixement i evolució de la persona.

El fet que es puguin fer les pròtesis amb impressores 3D ja el coneixia, però he trobat que està escrit d'una manera senzilla que permet la divulgació d'avanços científics com aquest.
El que m'ha cridat l'atenció d'aquest text és que les pròtesis es vagin adaptant a la persona amb el seu creixement, perquè és un gran avanç que pot millorar la vida a moltes persones. Un dels grans problemes amb les pròtesis són l'adaptació, perquè sol durar molt de temps, i necessita de molts reajustaments. Però si és adaptable i a més personalitzada, la possibilitat que sorgeixi aquest inconvenient es redueix molt.


Zahara Juanola Gevas 1r Batx A

dijous, 16 d’octubre del 2014

UNA ALTRA MANERA DE VEURE LA VIDA

UNA ALTRA MANERA DE VEURE LA VIDA

L’article “Microchip para visión artificial” va ser publicat a per la web Solociéncia al seu apartat de medicina. No té data de publicació ni autor, però observant la data del primer comentari podem dir que va se publicat aproximadament  cap al setembre de l’any 2009. El trobareu en el següent enllaç: http://www.solociencia.com/medicina/08081803.htm#

Microxip para visión artificial en humanosEn aquest article s’explica que s’ha dut a terme un assaig clínic en diferents persones per posar en pràctica la nova invenció del senyor Liu i el seu equip d’investigadors, un microxip que permet recuperar la vista a persones que han patit una retinitis pigmentosa o una degradació muscular relacionada amb l’envelliment. El que aquestes malalties produeixen en l’organisme és una destrucció dels receptors de llum que es troben a la retina, però no al nervi òptic. Aquest invent llavors, consisteix en un microxip implantat que estimula les neurones retinals retransmetent senyals visuals que al microxip li arriben provinents d’una petita càmera de vídeo integrada en unes ulleres de sol. Aquest xip, és especial pel fet que es comunica amb l’òrgan (nervi òptic) mitjançant  la transmissió inalàmbrica d’energia, de manera que s’evita l’ús de conductors electrònics, cosa que redueix el potencial d’infeccions.

La invenció del senyor Liu i els seus investigadors, és en la meva opinió,  un gran avenç per la ciència. Tota persona que estigui llegint aquest comentari, vol dir que manté el sentit de la vista, i per tant, que mai s’ha trobat en la situació d’una persona que no pot veure res. Potser ja haureu entès el que volia dir, però l’exemple de poder llegir aquest comentari és un mal exemple. Poseu-vos en la pell d’una persona adolescent que està estudiant la ESO i no té la oportunitat ni tan sols de veure la pissarra; o que un dia necessita agafar el metro i a l’hora del transbord no sap en quina direcció es troba el seu destí. Amb això que vull dir, que mai no valorem una cosa fins que ja l’hem perdut. Desafortunadament, he viscut d’aprop  una situació com aquesta, de maner que se del que estic parlant, i se que recuperar la vista és com tornar a néixer en una vida diferent.

Exemple del sistema inventat
Analitzant més científicament el microxip- vídeo, el sistema que aquest utilitza per transportar la imatge i d’altres mecanismes que en fan d’aquest un microxip molt segur, són realment impressionants; i amb un marge d’error molt petit. Llavors, ens adonem de que el que s’està fent en certa manera és transformar un element tecnològic en un sistema biològic, així que podem concloure que el que en realitat s’ha dut a terme és la biologització un xip.

Finalment, pensant en el que suposa que un aparell extern es pugui connectar amb un dels “cables” (nervi òptic) que va directament al cervell, arribo a la conclusió que en un període de temps no extremadíssimament llarg es podia arribar a crear un humà artificial. Un humà artificial del qual només els seus òrgans fossin creats per acció de la vida i pogués viure com un home més en el nostre ecosistema amb els seus propis pensaments i sentiments.                                                         
Anna Sans
1r btx A