Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris memòria. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris memòria. Mostrar tots els missatges

dilluns, 15 de juny del 2015

Alguns aliments ajuden a preservar la memòria

"Healthy eating and reduced risk of cognitive decline" és un article publicat a Neurology, per un grup de científics dirigits per Andrew Smyth, de la Universitat McMaster en Hamilton, el 6 de maig de 2015. La revista Investigación y Ciencia va publicar l'article en castellà i més resumit titulat "Una dieta sana contribuye a la prevención del deterioro cognitivo", el 13 de maig.

El grup de científics afirma que menjar fruita,  verdura, peix i fruits secs, a més a més de reduir el consum d'alcohol i carn vermella, contribueix a que les capacitats cognitives i la memòria es preservin en bon estat durant més temps. Van arribar a aquesta conclusió després de realitzar un estudi sobre les capacitats cognitives, la memòria i els hàbits alimentaris de prop de 28.000 persones de 40 països, al llarg de cinc anys. Els participants eren majors de 55 anys i tenien un alt risc de patir malalties cardiovasculars. Durant l'estudi, les persones que van tenir un deteriorament cognitiu va ser del 14% entre de les que feien una alimentació saludable i  del 18% entre les que feien una alimentació menys equilibrada.




Font: www.mimandote.com

Segons els autors, el consum de certs aliments ajuda a preservar la memòria. En primer lloc, perquè les fruites, verdures i els peixos contenen nutrients amb propietats antiinflamatòries. En segon lloc, perquè disminueix la pressió arterial i millora el flux sanguini beneficiant el cor i, en conseqüència, el cervell.

Considerant factors com l'activitat física i la pressió arterial alta dels participants, els autors van obtenir resultats similars.

Crec que aquest estudi analitza una mostra suficientment amplia i diversificada, ja que procedeixen de 40 països diferents, amb unes condicions de salut que els predisposa  a tenir aquestes pèrdues de capacitats. No obstant, la diferència del 4% si bé pot ser  significativa no em sembla del tot concloent.

Aquest estudi s'afegeix a d'altres que relacionen una alimentació saludable amb un millor envelliment i un menor risc de demència. De fet, ja ningú discuteix la relació dieta-salut. Per això, em sembla molt positiu demostrar de forma empírica  els efectes de la dieta en la memòria i altres capacitats intel·lectuals, en un moment en que la població està envellint i creix el nombre d'afectats per malalties mentals com ara la demència senil i l'Alzheimer. De la mateixa forma, Jay Olshansky, un reconegut expert en salut pública de la Universitat d'Illinois, considera que caldria concentrar-se en aturar l'envelliment biològic, és a dir, tot allò que funciona malament quan ens fem grans.

Com que els resultats de l'aplicació d'aquestes investigacions es donaran a llarg termini, penso que també s'ha de continuar treballant en estudis que vagin més directament a aturar el deteriorament de les cèl·lules neuronals i que ens ajudin a trobar solucions a les malalties degeneratives del cervell.

Judit Arroyo Martínez 1r Batx A

dimecres, 1 d’abril del 2015

Necessitem oblidar per poder recordar


El passat diumenge 22 de març, es va publicar a la revista “Muy Interesante” un article titulat “El cerebro necesita olvidar para recordar". 

Actualment, molts estudis han demostrat que la nostra memòria no es fixe i tampoc immòbil, sinó que es pot modular segons el nostre interès. És a dir, a través dels nostres records, no es mostra el fidel reflex del que en realitat ens va ocórrer en el passat, ja que els records es deformen contínuament. 


Un grup d’estudiants del Regne Unit, han pogut aïllar el mecanisme automàtic del nostre cervell que ens condiciona al que hem d’oblidar i el que no. Per fer-ho, han emprat un sistema per ressonància magnètica -que consisteix en obtenir informació sobre l’estructura i la composició del cos a analitzar- i han mesurat la activitat cerebral d’uns voluntaris. Se’ls va demanar que recordessin en unes imatges que els van ser mostrades a l’inici de la proba, i finalment es va comprovar que els records eren eliminats. 

És així, com van poder arribar a la conclusió que al tractar de recuperar un fet concret, aquesta memòria es tornava més intensa gradualment mentre que altres records anaven esvaint a poc a poc. A la vegada, aquest article també exposa que els humans al ser diferents, som capaços d’induir diferents graus del mecanisme de l’oblit.


Daniel Goday
1r Batxillerat B 

dijous, 16 d’octubre del 2014

La llum pot arribar a suprimir records?

Aquest article, publicat a l'ABC al 15 d'Octubre del 2014, afirma que sí es pot. Investigadors nord-americans han aconseguit modificar la memòria d'un ésser viu a partir d'una tècnica: l'optogenètica.

 

En el que avui en dia es veia com un recurs fictici en la cinematografia ha esdevingut una realitat. Els investigadors de la universitat UC Davis han pogut esborrar records específics en ratolins de laboratori a partir de la manipulació i l'estudi de les cèl·lules nervioses a través de la llum. S'ha comprovat que si una de les parts del cervell falla a l'hora de recuperar un determinat record, és impossible que aquest pugui retornar.

L'experiment va consistir en modificar genèticament diversos tipus d'animals per quan les neurones s'activaven durant un record poguessin fer-se visibles, i un cop localitzades, les apagaven amb una llum dirigida mitjançant un cable de fibra òptica i d'aquesta forma eliminaven el record amb què la neurona processava. Però l'optogenètica és un mètode certament perillós, ja que si es danya l'hipocamp, el pacient pot perdre dècades de records, per tant cal efectuar aquesta operació cuidadosament per donar resultats efectius. S'ha comprovat que funciona a partir de moltes proves realitzades.

La meva opinió en aquest article és que és acceptable, possiblement no per tots els públics ja que hi apareixen paraules científiques, però arriba a explicar-se bé i penso que és un tema interessant que fa cridar l'atenció. Està dividit en tres apartats: al primer introdueix el contingut, al segon explica el procès d'experimentació i al tercer hi afegeix una informació extra. L'únic que m'ha fallat en aquest article és que ha sigut massa objectiu, no ha parlat sobre quines conseqüències comportaria l'ús de l'optogenètica sinó que més aviat l'ha explicada i punt.

En conclusió, jo consideraria aquest experiment poc necessari pel conjunt de la població i possiblement útil només en casos excepcionals, tenint en compte el perill que comporta distorsionar la memòria. Però està bé que hagin descobert nous camps en la neurociència, tot sigui per fer-ne un bon ús, i estaria molt millor trobar solucions i cures pels problemes actuals que per ara romanen sent incurables.

Isabel Ruan,1r Batxillerat D