Més que una aeronau

http://berc.berkeley.edu/solar-impulse-the-dawn-of-solar-airplanes/

Aquest article es titula “La aeronave que se alimenta del Sol” i l’he extret del diari virtual “elpais”. L’autora és Maria Hervàs i va ser escrit al 4 de juny del 2012.

La idea principal d’aquest article, és l’aparició d’un vehicle aeri que pot estar una gran quantitat d’hores volant sense haver d’omplir de gasolina els motors. Això s’ha aconseguit gràcies a un nou disseny d’última tecnologia ideat pels pilots professionals Bertrand Piccard i André Borschberg. El que han fet és introduir un nou model de consum energètic per l’avió basat en extreure tota l’energia de plaques fotovoltaiques, és a dir, recupera tot el seu carburant a partir de la llum solar. L’últim model que han creat ha estat capaç de volar 26 hores seguides sense parar, únicament amb l’energia solar. Aquesta aeronau s’alimenta de 12.000 plaques fotovoltaiques incorporades en les seves ales ingents, que mesuren més de 60 metres. Actualment, en aquest model només hi cap un pilot, i la cabina està despressuritzada, per tant, qui el controla ha de dur una mascara per respirar durant el viatge. A més a més fa falta un vestit especial per resistir el fred. Tot i que ara no és del tot pràctic, en un futur s’espera que aquest projecte tingui més repercussió.

Aquest article considero que està molt ben escrit i explicat. Tot i que no conté cap vídeo explicatiu, l’autora ha sabut fer que el lector estigui atent en tot moment. Cal destacar que també té molt a veure el tema. Ja que és un de molt interessant. Els seus punts forts, per tant, serien en primer lloc l’adequada manera en la qual està escrit l'article. En segon lloc el tema, que és molt innovador i actual. I per últim m’agradaria destacar també que aquesta autora ja té un cert renom i una sèrie d’articles que estan molt bé com ara el de “Qué estudian los alumnos de 10?”. Això fa que ja d’entrada es tingui més confiança amb l’autor d'un article. L’únic fet que trobo com a punt feble és que, la imatge que ha utilitzat no mostra la grandiositat de l’avió, i per tant, no és del tot lleial al text que ha escrit dient que les seves ales mesuraven més de 60 metres. Tot i que ara no sigui del tot pràctic, opino que aquesta eina és el futur, ja que els recursos naturals s’estan esgotant, en canvi l’energia solar es mantindrà durant molt temps.

Àlex Perelló

La joventut obre les portes del futur

http://www.zmescience.com/medicine/jack-andraka-15-year-old-invention-423423/

Aquest article va ser escrit al 4 de juny del 2012 per l’escriptora Carolina Garcia. Pertany al diari virtual “elpais” i es titula "Un adolescente inventa un nuevo método para detectar el cáncer de páncreas".

Un jove ha descobert un nou mètode per detectar el càncer de pàncrees 28 cops més barat i més ràpid que les proves existents en l’actualitat. El descobridor és Jack Andraka, un adolescent estatunidenc de 15 anys nascut a Maryland i estudiant de primer any de preparatòria en North County. Aquest nou mètode, a més a més posseeix una sensibilitat del 100%, detecta la malaltia en el 90% dels casos i no és invasiu, ja que no causa cap tipus de mal en les persones analitzades. Aquest descobriment a dut a Jack Andraka a ser el guanyador en un dels concursos científic més important del món, la Feria Internacional de Ciència i Enginyeria (ISEF). Aquest estudiant va crear un sensor per avaluar la sang o l’orina del pacient per així determinar la presència anormal d’una proteïna que permet determinar si la persona està en un estadi inicial de la malaltia. Per millorar la patent, Andraka està començant a oferir el producte a diverses empreses. El càncer que va patir un tiet seu, va inspirar-lo a iniciar tota aquesta investigació.

En primer lloc, d’aquest article cal destacar que ha estat molt ben redactat. A més a més l’autora s’ha centrat en els petits detalls que fan que aquest article sigui més fàcil i més interessant de llegir. A més a més hi ha una sèrie d’imatges molt ben escollides que crec que en tot article són necessàries. Ja que una imatge val més que mil paraules, i sempre va bé acompanyar un text amb alguna. L’únic punt feble que li trobo és que el vídeo introduït en l’article està en anglès i no té cap mena de traducció. Tot i que jo entenc aquest idioma, hi ha molta gent que no en sap i que per tant no el pot entendre. Llavors considero que tot article és un mitjà d’informació, i si es posa un vídeo, ha de poder ser disponible per a tothom.  

Opino que és genial tenir uns genis tan joves, ja que en un futur, seran aquests amb l’ajuda de les noves generacions, els que faran d’aquest un món millor. 

Àlex Perelló

La colonització a Mart

El desafiament que un equip de joves científics, triats pel projecte Mars One, tindran els propers anys és crear vida al planeta Mart, on hi volen enviar llavors.

L'equip Seed, que té la base d'operacions a la Facultat d'Enginyeria de la Universitat de Porto, va guanyar un concurs de projectes per a experiments a Mart organitzat per Mars One, fundació sense ànim de lucre que vol establir un assentament humà permanent a Mart.

L’any 2018 un robot buscarà la zona adequada on viuran els primers humans a Mart, que arribaran a l’abril del 2023 segons el que diu Bas Lansdorp, Co-Fundador i Conseller Delegat del projecte Mars One, en el següent vídeo:

Els joves enginyers que viatjaran afirmen que les plantes són imprescindibles per a la vida a Mart. Tot i així, molts altres projectes de crear vida a Mart no proposaven enviar-hi éssers vius, sinó que havien pensat en prototips d'estufes, sistemes de fotosíntesi artificial o sistemes per obtenir aigua a partir de l'orina.

La proposta de l'equip portuguès consisteix en aconseguir que es conreïn plantes per així poder crear aliment i oxigen al mateix temps per ajudar a la supervivència dels astronautes.

La planta utilitzada en l'experiment serà l'Arabidopsis thaliana, de la mateixa família que la mostassa, ja utilitzada en experiments de l'Estació Espacial Internacional gràcies al seu ràpid creixement i les seves llavors de petita grandària.

Està previst que el desenvolupament i construcció del prototip del sistema acabi en dos anys i el pressupost pot arribar al milió d'euros. El sistema constarà d'un contenidor extern, aïllant, i un altre intern, on estaran els cartutxos amb llavors.

El projecte Mars One vol retransmetre la missió de manera semblant a un reality show segons afirma l’autor de l’article. També s'enviarà una càmera amb gran capacitat per tornar a la Terra un vídeo retransmès durant un any des del planeta vermell en streaming (per internet en temps real).

Web del Projecte Mars One

Article, extret de la Vanguardia, 07/01/15

Toni Galí Gimeno, 

1r batx. A

TACTE A DISTÀNCIA

"Un exsoesqueleto que reproduce virtualmente el tacto de objetos reales"

Aquest article va ser publicat per "La Vanguardia" el 13-10-2014

 

Aquest robot ha estat creat per l’ empresa anomenada Dexta Robotics. El Dexmo F2 és capaç de reproduir els moviments que l’ usuari fa amb les mans; cal afegir que al manipular un objecte virtualment el robot et transmet el tacte d'aquest. Com és d’esperar, aquest nou avenç apareix com a nova eina de realitat virtual, ja que se li pot aplicar el nom de simulador mecànic. Cal comentar que també s’ha introduït en el mon de la medicina per tal d’ajudar a la rehabilitació dels pacients. A part de les finalitats més tècniques o científiques en té de lúdiques. Els creadors d’aquest robot prevenen organitzar una campanya per tal de recollir uns 160.000 euros (200.000 dòlars) a la plataforma de Kickstarter per tal de fer possible la millora d’aquest producte.

Tot i que el producte estigui en vies d’evolució trobo que pot suposar una gran ajuda a l’hora de manipular segons quins productes químics, ja que ens permet treballar a distància i prevenir accidents o desgràcies. No cal comentar que pel que fa a la informàtica ajudarà a incrementar el realisme de la realitat virtual. 

He triat aquest article perquè estic molt interessat en les noves tecnologies i en l’aplicació d’aquestes en la vida quotidiana. Espero que aquest robot pugui ser millorat ja que suposaria un menor risc a l’hora de manipular segons quins components que poguessin ser perjudicials per la pell, vista, vies respiratòries, etc. Ben mirat, a un robot així se li poden aplicar milers d’aplicacions, des de usar-lo com a joguina fins a una eina que permeti fer reparacions de l’estació espacial des de la Terra. En conclusió, queda demostrat que tenim els medis suficients per fer qualsevol cosa, el problema és saber donar l’ús adient.

Joaquim Bosch

1r Batxillerat B