Més aprop de cors artificials biològics

El dia 29 de maig de 2015 es va publicar al diari elPeriódico una notícia titulada: "Parches de células madre para reparar infartos”.

Aquesta notícia tracta sobre l'investigació que porta fent l'Hospital Gregorio Marañón des de 2010 per aconseguir una nova font de cors per trasplantar. El projecte consisteix en buidar de cèl·lules cardíaques de cors de donants difunts per deixar-los en la seva estructura interna (bàsicament col·lagen). Seguidament, es colonitza amb cèl·lules mare del pacient les quals són capaces de replicar-se i formar teixit nou per tal de donar lloc a un nou cor sa i preparat per ser trasplantat. La matriu, tot i quedar neta de cèl·lules cardíaques, estimula i guia la ploriferació de noves cèl·lules colonitzadores ja que manté proteïnes que envien senyals a aquestes. Respecte això,  el coordinador del projecte comenta que és un factor amb molta aventatge respecte altres estratègies tals com motlles tridimensionals dissenyats per impressores 3D. 

Per tal d'aconseguir aquest ambiciós objectiu, però, s'ha de fer a escala més petita. De moment, els investigadors han aconseguit crear petits pedaços (del tamany d'una moneda de 2€) de teixit cardíac funcional per tal de reparar, en un futur, cors afectats. El proper pas és avaluar l'eficàcia d'aquests pedaços en animals d'experimentació. L'Hospital Gregorio Marañón ja ha enunciat que té previst utilitzar cors de porc, els quals són similars als nostres. 

Actualment, l'Hospital ja ha "descel·lularitzat" 39 cors, fet que el col·loca com a centre amb més experiència en aquest complicat però interessant camp.

Cor en procés de descel·lularització

(Hospital Gregorio Marañón)

Iago López

1r Batx A

Segon transplantament de cara realitzat per l'hospital Vall d'Hebron

El diari “El Mundo” entre d’altres va publicar aquesta notícia el 30 de Març de 2015 el mateix dia que es va fer oficial la notícia. L’hospital Vall d’Hebron de Barcelona realitzava amb èxit el seu segon transplantament de cara després d’haver realitzat el primer del món l’any 2010. De nou aquest hospital és el primer en realitzar un transplantament d’aquesta dificultat a un pacient que estava condemnat a morir si no era intervingut. 

Al món s’han realitzat un total de 35 intervencions d’aquest tipus i aquesta última era la quarta que es realitzava. Era una intervenció d’alta complexitat on va ser intervingut un home de 45 anys per un equip interdisciplinari format per un total de 45 professionals. La intervenció va durar un total de 27 hores. El pacient patia una greu deformació deguda a una malformació massiva arteriovenosa que l’afectava des de feia 20 anys i li provocava problemes de visió i parla. Després d’haver patit diverses intervencions a hospitals internacionals i nacionals se l’havia considerat inoperable, fins que aquest any l’hospital Barceloní realitzava amb èxit el trasplantament dels dos terços inferior de la cara, el coll, la boca, la llengua i la faringe. “El pacient estava condemnat a morir després de ser considerat inoperable” deia el cap de cirurgia plàstica de l’hospital, el doctor Joan Pere Barret. El pacient intervingut que ha decidit que es mantingui el seu anonimat i considera que l’equip ha fet un gran treball i es troba molt a gust actualment ja que els problemes que tenia abans han desaparegut, tot i així, li queda un llarg procés de rehabilitació per poder tragar i expressar-se correctament.

Totes les notícies d’aquest tipus són gratificants de sentir, ha estat una gran tasca elaborada per l’equip d’aquest hospital i també s’ha de tenir en compte el gran paper que ha tingut el donant en tot aquest procés, una persona que abans de morir ha fet una acció realment generosa i que l’honra. Destacar sobretot el grau de dificultat de la intervenció que segons el doctor Barret hi havia un alt risc de mort degut a al comportament d’un tumor extremadament agressiu que havia conquerit  bona part de les artèries de la cara i del coll. Finalment cal destacar el gran paper dut a terme pel personal encarregat de la rehabilitació del pacient, és a dir, totes les infermeres, auxiliars d’infermeres de la unitat de cremats, el servei de rehabilitació, fisioteràpia, psiquiatria i el servei social del centre. És una gran notícia pel món de la medicina i demostra que hi ha intervencions que són possibles tot i aparentar una gran dificultat.

Sebastián Jiménez 1r Batx B