Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris desgel. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris desgel. Mostrar tots els missatges

diumenge, 24 de maig del 2015

L'Antàrtida també es fon

http://elpais.com/elpais/2015/05/23/ciencia/1432373251_539656.html


Fins ara el Sud d'aquest continent es mantenia estable però el seu desglaç comença a accelerar-se. Segons la NASA el 2013 va mostrar una major extensió del gel que cobria la superfície marina, però tot i així aquest últim any la seva superfície s'està reduint com mai, ja que perd més gel del que guanya. Aquest fenomen no havia succeït mai des de l'última glaciació, motiu pel qual ha estat el punt de mira de molts investigadors. A diferència de l'Àrtic, el desgel a l'Antàrtida no havia estat mai present però sembla que finalment està quedant afectada pels augments de temperatura que el canvi climàtic provoca. Amb una extensió gairebé 28 vegades la d'Espanya, l'Antàrtida acumula entre el 80% i el 90% de l'aigua dolça que hi ha al planeta. L'alçada mitjana de la capa de gel és d'uns 2.500 metres, encara que hi ha zones de gairebé 5.000. Si es fongués tot d'una, el nivell del mar pujaria desenes de metres.


És un continent tant gran que l'augment de temperatura afecta de forma diferent en cada regió. Mentre que en el Oest el gel es desfà, en l'Est el gel avança, però de forma més lenta. Es calcula que la zona estudiada perd 60.000 milions de tones de gel a l'any des de 2009. Gràcies a diferents estudis fets des de satèl·lits a començaments de segle, els investigadors van poder comprovar que l'elevació dels gels d'aquesta zona es va mantenir estable fins a 2009, però des de llavors no ha deixat de reduir-se. Segons publiquen a Science aquesta setmana, la regió perd uns 60 quilòmetres cúbics de gel a l'any. En aigua líquida, serien uns 60 bilions de litres. Hi ha glaceres que s'han retirat fins a 30 metres en l'última dècada.

Com ja he comentat anteriorment aquestes xifres no són equiparables a les del desglaç a l'Àrtic on, només Groenlàndia està perdent 243.000 milions de tones. Toto i així el problema no és la quantitat, sinó la tendència accelerada dels últims anys. Però el panorama encara podria ser pitjor ja que  la part occidental de l'Antàrtida, la major de les dues, segueix acumulant gel nou.

Jo crec que aquest senyal és simplement un avís que no estem fent les coses correctament. Hores d'ara no pot semblar gaire preocupant però si no fem un canvi dràstic aquest problema que ara no té grans repercussions, en un futur esdevindrà un problema irreparable. Havent vist la capacitat d'actuació que té la humanitat davant de problemes així, crec que el desglaç anirà en augment i no serem a temps de reparar-ho.

Francesc Martínez BTX 1 D

dimecres, 8 d’abril del 2015

El desgel: Una realitat que cal afrontar

Aquest article, originalment titulat How Western Canada glaciers will melt away, està extret del diari digital CBC. L’autora és Emily Chung i va ser publicat el 7 d’abril de 2015.

Fotografia extreta de CBC Canadà
Ens parla de com d’aquí uns anys, aproximadament el 2100, muntanyes de Canadà que ara estan cobertes de gel i tenen múltiples funcions -com per exemple esquiar, proveir d’energia centrals hidroelèctriques, mantenir un ecosistema, etc- es desfaran fins tornar-se muntanyes normals i corrents. El treball, dut a terme per investigadors canadencs i liderat per Garry Clarke, professor de Glaciologia a la universitat British Columbia, revela que la zona més afectada seria la zona interior del país, on es podria perdre fins el 90% de glaceres que hi ha. Això no només provocaria danys econòmics, sinó que perjudicaria greument el medi ambient i els ecosistemes que hi habiten. Els animals del voltant que visquin en aigua dolça en patirien les conseqüències directes, ja que experimentarien un brusc canvi de temperatura que afectaria directament als seus períodes de migració o fins i tot reproducció.
Per últim, Clarke espera que el valor de l'estudi no sigui només directament pràctic, sinó que també ajudi a la gent a entendre millor les conseqüències del canvi climàtic i a motivar-los a prendre mesures contra un problema que descriu com a urgent i "molt seriós".
"Si un mira i diu, 'Aquí està una glacera en la qual esquies ara mateix i això és com es veurà d’aquí 20, 30, 50 anys en el futur" i que pot veure les conseqüències, crec que és un missatge fort. Funciona una mica més visceralment per a les persones que no són científics "- diu Clarke.

Fotografia extreta de CBC Canadà
Aquest article m’ha semblat correcte, fàcil d’entendre el que explica i la gravetat del tema plantejat. Tot i així, trobo que és una mica pobre i podria ser una mica més detallat i fer més referència a les fonts d’on ha extret la informació. Crec que les fotografies estan ben escollides i lliguen molt bé amb el contingut exposat.

El tema del desgel l’hem tractat molt cops, hem vist vídeos documentals, conferències, i fins i tot uns companys ens van fer una presentació. Tot i això, encara no veig cap progrés per tractar d’enfrontar-se a aquest problema  ni cap tipus d’alarma pel que està passant.

Personalment, crec que el tema del canvi climàtic ja hauríem de tenir-lo ben après i posar-nos de veritat a aturar-lo. No ens adonem de com necessitem la natura i que no podem seguir deixant que es faci malbé com aquestes glaceres ni  podem seguir destruint-la. Hem de fer un pensament conjunt i començar a actuar ni que sigui localment per tal de poder fer el canvi globalment. 

Maria Lee Alcober
1r Batxillerat B