Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris astronomia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris astronomia. Mostrar tots els missatges

dijous, 11 de juny del 2015

Un "gran" descobriment

http://espacioprofundo.es/2014/07/09/los-agujeros-negros-supermasivos-responsables-de-la-perdida-del-hidrogeno-molecular-de-las-galaxias/

Aquest article es titula "Descubierto el mayor agujero negro supermasivo del universo cercano". Fou publicat al diari virtual "elpais" al 17 d'octubre de 2014. L'autora és Laura Delle Femmine.

Els forats negres existeixen gràcies a deduccions a partir d'estudis teòrics, ja que són objectes que no es detecten directament. Aquests són concentracions de matèria que generen un camp gravitacional enorme capaç d'atrapar fins i tot els fotons. Actualment, un equip liderat per l'astrofísic mexicà Omar López ha descobert el més gran de l'univers conegut. Tot i que segueixen havent-hi moltes incògnites, se sap que aquest forat negre té 10.000 milions de vegades més massa que el sol del nostre sistema solar i està situat en la supergalàxia Holm 15A. És tan gran, que fins i tot s'ha suposat que podrien ser dos forats negres que orbitessin un al voltant de l'altre. Aquest descobriment ha ajudat a modificar diferents estudis que ja es tenien. Un exemple seria la llei d'escalament, que relaciona el creixement de la massa dels forats negres amb les propietats de la galàxia en què es troben. La sorpresa que va donar el descobriment d'un forat negre tan gran, va ser enorme.

Aquest article m'ha agradat per un motiu, el tema era molt interessant. Però considero que els seus punts fluixos són en primer lloc, que hi ha poca informació, i no s'aprofundeix del tot quan es parlen de teories de l'univers, simplement la mencionen sense fer una petita explicació. I en segon lloc, crec que faltarien més imatges en l'article. Tot i així considero que està bastant ben fet. Opino que tots aquests descobriments són petits passos que fan que a la llarga avancem tecnològicament, però també ètica, cultural i socialment.

Àlex Perelló

dilluns, 1 de juny del 2015

Pint of science

Hi ha una nova iniciativa a Espanya que passa per la ciutat de Barcelona. Es tracta de donar xerrades sobre ciència a diferents bars de diferents ciutats espanyoles.
Lex xerrades agafen tots els àmbits científics més importants del moment, des de la biologia passant per alimentació, salut i canvi climàtic, fins a noves tecnologies, on entren també nanotecnologia, astronomia i astrofísica.

Aquest festival ja va començar l'any 2013 i ha arribat a més de 40 ciutats en 8 països diferents.

Per a més informació sobre aquesta iniciativa de xerrades de ciència, feu clic aquí.




Elena López-Contreras González
1r Batx B

dimecres, 11 de març del 2015

CIÈNCIA INTERDISCIPLINÀRIA

Aquesta conferència del TED que té per nom "Astronomical medicine" va tenir lloc a Boston l'any 2011 i la conferenciant es deia la Millche Brokin.


                                              https://www.youtube.com/watch?v=kU7veyGGps4

Aquesta conferència es pot dividir en dues part. En la primera, la conferenciant mostrava la relació que hi entre les diferents ciències. Mostrava imatges que eren teories de física i les comparava amb escàners del cervell, llavors deixava que el públic intentés descobrir a quina de les dues ciència pertanyia cada fotografia. Aquesta introducció la utilitzava bàsicament, per mostrar que a partir d'una ciència i els seus avenços, tot i que les coses estudiades no tinguessin res a veure, es podien descobrir coses d'altres àmbits i simplement aproximar-se a la idea de com podien ser. En aquesta primera par, també explica i demostra que les diferents ciències utilitzen sistemes de tecnologia semblant per tal d'obtenir dades i imatges. La segona part en canvi, es centra més en explicar el treball en el qual la conferenciant està treballant. Ella es dedica a estudiar l'estructura de la nebulosa, però en aquest projecte interdisciplinari entre ciències, la seva feina és representar mitjançat gràfics diferents als habituals la densitat o algun altre componen de la sang que circula per les venes i artèries per tal d'evitar possibles infarts o altres problemes cardíacs.

En primer lloc, m'agradaria dir que és un projecte molt atractiu i interessant. Els científics acostumen a ser persones molt intel·ligents, però que dediquen els seus coneixements només a treballar en l'àmbit del qual són especialistes. Aquesta conferència ens mostra un exemple de que les ciències estan relacionades i que tenint el coneixement que tots ells tenen, compartir-lo és la millor opció per tal d'aconseguir resultats més ambiciosos. La ciència és sempre molt precisa i vol saber el mínim detall de casa cosa. Gràcies a l'exemple que la conferenciant ha explicat, s'ha demostrat que cooperar amb persones que no són especialistes en el tema, però que entenen de ciència i poden donar altres opinions i consells; sempre és positiu. Gràcies a aquest projecte interdisciplinari, s'ha triplicat la precisió de la tècnica de detecció de problemes en les artèries amb possibles complicacions posteriors.

Per altra banda, també m'agradaria destacar la similitud entre les tecnologies utilitzades per estudiar i descobrir nous aspectes de ciència. Com explica la conferenciant, la mateixa tècnica d'aprofundiment que s'utilitza en medicina  també s'utilitza per astronomia. Aquesta relació entre les diferents tècniques és el que permet a científics especialistes en diferents àmbits entendre més fàcilment conceptes d'especialitats que no són les seves.

Valorant la conferència en si, s'ha de destacar que el concepte que s'explica, per una persona que està interessada en ciència, és realment molt atractiu i et fa que t'agradi encara més la ciència. Per altra banda, potser perquè a mi m’interessava, crec que era un tema que donava molt de si, però la conferència només ha durat deu minuts i en la meva opinió crec que se'n podria parlar molt més. Tot i això, com he dit abans, el tema m'ha interessat molt i l'hauria gaudit més si hagués estat més extensa.

Anna Sans 
1r batx A


dimecres, 7 de gener del 2015

THE WONDERS OF INTERDISCIPLINARY RESEARCH


The video I’m going to comment on is a recording of a talk that was presented to a local audience at TEDxBoston in 2011 and it can be found in TED’s webpage. It goes by the title “Can astronomers help doctors?” and was given by Michelle Borkin, an Associate in Computer Science at Harvard University that has based her research in topics that include interdisciplinary scientific visualization and data exploration, as her twitter bio says. 







http://www.ted.com/talks/michelle_borkin_can_astronomers_help_doctors

She starts by questioning the viewer if they think that astronomy and medicine have anything in common. Everyone’s initial reaction is to say no. Medicine, biology, they are things that are very close to us, we have contact with it in our everyday lives whereas astronomy studies things out of our reach, things we only dreamed of for thousands of years so no, the logical answer to the question is no. Following up, with a knowing smirk, she shows us different sets of pictures, like the one we see here, each including one biomedical picture and one astronomical and she makes us mentally pick which is which. It is quite impossible to know because, as she later goes to say, raw data that comes out from biomedical machines and from radiotelescopes are very similar! That is how she and the people she was working with came up with an idea: use a radiology tool kit used to further research the data that came from, say, a brain scanner, to study a telescope’s data. They found fast and efficient results impossible to reach without instruments formerly used exclusively by doctors.

By sharing the medical technology with astronomy and vice versa they have been able to find new stars and super novas, revolutionize how you do heart diagnostics and so many other things impossible to achieve if we looked at it with the “narrow” possibilities of just one scientific field.
When we have to face something we will look at it from our own point of view. Our knowledge, our capacities. We will find challenges, things impossible to do by us but these same things will undoubtably be easy for somebody else that, with a different training, dicipline or studies, will know exactly what to do to overcome those problems. That is why Michelle says, and I agree, that it is very important to do interdisciplinary collaborations. It’s impossible to know where we will find the answers to our questions so, in every aspect of our lives where we will find hurdles, it can be incredibly useful to use this mentality.

“I urge you: attend conferences not of your own domain, read books and journals not in your own dicipline, watch TED talks and come to events like this and say hi to the neighbor sitting next to you beause you really never know where your next great idea is going to come from.”

Ana Pascual
1r BATX A

dimarts, 14 d’octubre del 2014

El turisme té fronteres?


                      Logo de l’empresa “Space Adventures": http://www.championtravel.co.nz/

“Primeros turistas en la Luna” és un article anònim publicat al diari virtual El País al dia 22 de juliol de 2014 en la secció “ El acento”.

Vivim en una època de globalització. Moltes coses han canviat en aquest últim segle. Una d’elles és el turisme que, actualment, té una gran importància en l'economia de molts països. Pràcticament pots anar, si tens els diners i el temps necessaris, a qualsevol país del nostre planeta. Però l’emprenedor visionari Tom Shelley ha anat un pas més enllà i ha establert la nova frontera del turisme en la Lluna. Per fer-ho possible ha aconseguit convèncer a 2 grans multimilionaris per què inverteixin en el seu projecte.

L’objectiu d’aquest emprenedor és enviar els primers 2 turistes a la Lluna a finals del 2017 o principis del 2018. Aquest procés es duria a terme mitjançant la nau russa Soyuz i la travessia consistiria en circumval·lar la Lluna en una òrbita de 100 quilòmetres d'altura durant cinc dies. Això sí, el cost d’aquest viatge tan insòlit seria de 150 milions de dòlars (uns 120 milions d’euros). Però no solament seria un viatge per la gent més rica, sinó també per la més aventurera, tenint en compte els riscos i dificultats que té viatjar per l’espai amb comparació a anar de vacances a qualsevol altre lloc de la Terra.

Des del meu punt de vista aquest article m’ha semblat ben redactat i el toc humorístic que l’autor li donava el feia més amè.  El contingut era correcte i interessant, l’únic que li hagués faltat és alguna imatge.


En últim lloc, m’agradaria afegir que estem davant d’una gran innovació en l’àmbit tecnològic, cultural i econòmic. I que aquesta empresa serà la predecessora d’un gran i pròsper mercat turístic dins del Sistema Solar que podria arribar en aquest mateix segle. Això sí, un cop s’hagi solucionat la Crisi econòmica.

Àlex Perellolló
1 Batx-D