Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris risc de mort. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris risc de mort. Mostrar tots els missatges

diumenge, 25 de gener del 2015

UNA VIDA A TOTA PASTILLA


El passat mes de desembre, a la revista Muy interesante,  Francisco Cañizares publicà un article que pren com a títol ‘Los riesgos de estar hipermedicados.




Diàriament els medicaments salven la vida a milions de persones i, al mateix temps, destrossen la salut de moltes altres. A Europa moren quasi bé 200.000 persones a l’any (equivalent a 550 per dia) degut als efectes adversos dels principis actius mal utilitzats o presos durant massa temps. Segons la OMS (Organització Mundial de la Salut) un 50% dels fàrmacs es recepten i venen d’una forma inadequada.
En els països del primer món succeeix el que els experts anomenen ‘paradoxa de la salut’: quant millor és el nivell de vida d’un país, més són els trastorns que es declaren, més les persones que es senten malaltes i que, fins i tot, moren per l’ús incorrecte d’aquests medicaments.
Una solució per agreujar la situació seria no prendre fàrmacs de forma preventiva. Ileana Izverniceanu, la portaveu de la Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), presenta el cas de l’aspirina, un medicament que molta gent consumeix diàriament perquè teòricament s’associa amb un menor risc d’accidents cardiovasculars, però que, en realitat, una simple pastilla en dosis d’un gram pot arribar a provocar una hemorràgia intestinal. I moltes altres pastilles que acostumem a prendre també tenen efectes adversos que probablement desconeixem. Els diürètics que prenen la gent gran poden causar depressió; el somnífers hi ha cops que indueixen les crisis d’agressivitat; els antiinflamatoris poden ser l’origen d’alguns atacs cardíacs. I és que en els països desenvolupats, els efectes secundaris negatius constitueixen la quarta causa de mort, després dels infarts, els ictus i el càncer.
En part, tota aquesta situació ha estat causada per la inversió publicitària que realitzen les pròpies farmacèutiques. Una de les estratègies de marketing de la indústria consisteix en convertir els efectes de risc en les pròpies malalties. És a dir, en comptes de dir que tens els nivells de colesterol alt però que fent exercici i seguint una dieta en concret retornarien als seus nivells normals, et diuen que pateixes hipercolesterolemia. Així, s’aconsegueixen més ventes, és clar.
Des del meu punt de vista, considero que s’ha d’anar molt amb compte amb tot aquells medicaments que prenem, i més encara si són innecessaris. Perquè després ens trobem amb situacions com que el consum contra el colesterol alt s’ha quadruplicat, que els infarts i el càncer són unes de les seqüeles del tractament contra la menopausa o que quasi bé un  20% dels nens estan diagnosticats de dèficit d’atenció (TDAH), i el 10% d’ells es mediquen. De fet, podríem dir que ens estem convertint en una societat addicta a les pastilles.

Laura Zayas Costa
1r Batxillerat B

dijous, 16 d’octubre del 2014

La segona oportunitat per el cor d'un nen

L’article “Cardiólogos de la Vall d’Hebrón implantan un nuevo dispositivo a un bebé con una cardiopatia” es va publicar al diari La Vanguardia (htpp://www.lavanguardia.com/vida) el passat dia 4 de setembre del 2014.
Aquest article explica que un equip de metges especialistes en cardiologia pediàtrica de l’Hospital Vall d’Hebron, de Barcelona, han aconseguit tractar a un nadó d’un any d’edat, anomenat Walild,  que tenia una cardiopatia (malformació del cor) congènita (detectada ja des de l’embaràs de la mare) amb un dispositiu molt innovador, sense haver d'utilitzar la cirurgia clàssica. Tot i haver intentat aplicar diferents tractaments mèdics previs, el nen no responia a cap d’ells, i el seu cor i els seus pulmons tenien cada vegada pitjor funcionament. Per aquest motiu havia d’estar ingressat a cures intensives de l’hospital,  i amb un elevat risc de mort. La implantació d’aquest dispositiu ha permès que el seu cor tingui un funcionament normal i ja no li cal prendre medicació. El més rellevant d’aquesta noticia es que ens trobem per primera vegada amb la implementació d’aquest dispositiu al pacient més jove del món, ja que fins ara s’havia fet només amb persones de més edat, i  amb un gran èxit terapèutic.

Es tracta d’un article científic publicat en un diari general, que informa d’un avenç mèdic en el món de la cirurgia pediàtrica. Utilitza alguns termes científics, però tot i això resulta força entenedor, ja que al llarg del text va aclarint aquests conceptes. Encara que a la gent en general ens poden resultar una mica complicats els conceptes més tècnics i mèdics, en aquest article no resulten difícils d’entendre, ja que estan explicats d’una manera força entenedora tenint en conte que es tracta d’una noticia dirigida al públic en general. L’article primer explica quin és el gran avenç que han aconseguit els metges, després expliquen quins era el problema que tenia el nen, i finalment quins són els beneficis obtinguts per al malalt.

Personalment, he trobat molt interessant aquesta noticia perquè considero que és molt important i admirable que hi hagi persones tan entregades a la seva feina que siguin capaços d’aconseguir aquestes fites .  Aquests metges i metgesses aconsegueixen salvar moltes vides i donar més qualitat a la vida dels malats. Aquestes investigacions resulten imprescindibles per curar a totes aquelles persones que han tingut la mala sort de partir aquestes i altres malalties. Això encara resulta més emotiu quan es tracta de les vides dels nens. Considero que ens hem de sentir privilegiats de poder viure en una societat com la nostra, i m’entristeix pensar en tots aquells nens i nenes i adults que no tenen aquestes possibilitats mèdiques simplement pel lloc on han nascut.

Clàudia Riera, 1r Batx. D