La vegetació a l’escola millora el rendiment dels alumnes

El 06/05/2015 es va publicar un article a la versió digital de La Vanguardia titulat : “la vegetación en las escuelas reduce los niveles de contaminación ambiental”, escrit per la periodista sandra Vicente. A continuació hi trobareu l’enllaç: 

http://www.lavanguardia.com/ciencia/planeta-tierra/20150506/54430442363/contaminacion-vegetacion-escuelas-barcelona.html

Aquest article parla sobre un estudi del Centre d’Investigació en Epidemiologia Ambiental (CREAL) que ha demostrat que les escoles amb més vegetació tenen una qualitat d’aire millor, ja que els arbres i plantes redueixen els contaminants atmosfèrics, causats principalment pel tràfic a les ciutats. El 2012 es van mesurar els nivells de vegetació en 39 escoles de Barcelona i els van relacionar amb els nivells de contaminació, es va veure clarament que els dos factors anaven molt lligats. Aquesta contaminació pot tenir efectes greus per als nens, pel que fa al seu desenvolupament cognitiu i de concentració.

Els nivells de vegetació foren mesurats a partir d’unes fotografies per satèl·lit, que van quantificar la superfície verda que envoltava les escoles. Gràcies a la fotosíntesi, les escoles amb més vegetació tenien un aire de més qualitat, analitzat amb uns monitors instal·lats en aquestes. Es van tenir en compte els nivells de contaminació de la zona així com els canvis de temperatura corresponents a cada estació. Les escoles que superaven la mitjana de vegetació reduïen la meitat de les partícules contaminants. Ha estat demostrat que aquestes partícules afecten greument els nens que viuen en barris amb alts nivells de pol·lució, ja que el cervell infantil està en una fase de desenvolupament i aquesta pot tenir repercussions en la seva capacitat memorística i rendiment acadèmic.

Font de la imatge: La Vanguardia (diari digital)

Després de llegir l’article comprovem que prové d’una font fiable, que és la versió digital de La Vanguardia. Trobo que està ben escrit i que no és difícil de comprendre. Com a punt fort diria que és un tema interessant, per a nosaltres especialment ja que la nostra escola es troba al centre de Barcelona, una zona afectada greument per la contaminació, osigui que és un tema que ens hauria de preocupar. No he trobat cap punt feble que hi destaqués, potser és una mica llarg, però tot i així no es fa massa pesat. Pel que fa al tema penso que s’hauria de tenir en compte que incloure vegetació a les escoles pot millor significativament el rendiment dels alumnes, que no és gens difícil d’aconseguir i que compensa clarament als resultats i a la salut dels nens. Penso que s’hauria de conscienciar les escoles sobre els beneficis d’incloure més vegetació als patis o a l’escola en general.

Olga Folch 1r Batx D

The Ocean Cleanup

En aquesta conferència de TEDx a Nova York es presenta l’increïble projecte de Boyan Salt, un jove de només 20 anys. El vídeo porta de nom “How we showed the oceans could clean themselves”. Com bé diu el títol Boyan Salt i el seu equip vol eliminar els plàstics que es troben als oceans. 

Tot va començar quan Boyan Salt estava bussejant al mar Egeu, a Grècia, durant unes vacances d’estiu. Va veure el doble de bosses de plàstic, ampolles, brutícia que de peixos. Aquesta imatge el va impactar molt. Quan ja portava una època estudiant enginyeria aeronàutica va deixar els estudis. No es podia quedar amb els braços creuats escoltant a les notícies com cada vegada hi havia més plàstics als nostres mars... Així doncs, va començar a investigar, a contactar amb empreses, amb experts del tema, però ningú el feia cas. No es va rendir, i va començar pas a pas, amb un únic pressupost, el seu, diners que tenia estalviats. Amb molt esforç va convèncer a una empresa, perquè l’ajudés. Arran d’això es va muntar un equip. Tots treballen voluntàriament, a partir de donacions d’empreses i d’anònims. Sembla que tot va sobre rodes. Han fet diferents proves experimentals i totes es desenvolupen amb èxit.

Ara estan investigant què fer amb tota la quantitat de plàstic que es recollirà amb aquest sistema perquè “The Ocean Cleanup” només recull les escombraries, no les elimina. Segons les últimes proves es podrà obtenir petroli a partir del plàstic. També s’estan buscant altres utilitats. Un gran exemple de que el plàstic es pot reutilitzar i donar diversos usos és que la portada del llibre del projecte està feta d’aquest material.

Per saber més informació mireu el vídeo, realment val la pena. Confio en Boyan Salt i el seu equip de què tiraran el seu projecte endavant.

 

S’ha d’admetre que “The Ocean Cleanup” és molt ambicions i si les expectatives es compleixen aconseguirà reduir la meitat de l’illa flotant del Pacífic en 10 anys.

Aquí us deixo el link on es pot consultar informació sobre el projecte. Hi ha diferents pestanyes on es pot saber quin és el problema, la tecnologia que han desenvolupat per afrontar-lo i una altra per donar diners.

http://www.theoceancleanup.com/

Rita Martínez

1r BATX B 

Les algues, el tractament definitiu per a les aigües del clavegueram

"Relationship of Algae to Water Pollution and Waste Water Treatment" 

Les algues, el tractament definitiu per a les aigües del clavegueram

El 2013 es publicava aquest article en el que s'exposava el rol de les algues com a bioindicadors naturals de l'estat d'un cos d'aigua (referint-se al grau de contaminació: metalls pesants, pesticides, matèria orgànica...) i també es proposava el seu ús com a mètode per al tractament d'aquestes aigues contaminades. Cal esmental que en els últims 50 anys la recerca en el camp del tractament de les aigues residuals i dels biomes contaminats per aquestes s'ha intensificat exponencialment i s'ha arribat a la creació de grans infraestructures que permeten una purificació del 98% de l'aigua i que SÓN autosuficients (MWRA, HTL/CHG (Hydrothermal Liquefaction/Catalytic Hydrothermal Gasification)...) ja que en el cas de el HTL/CHG es produeix energia útil a partir de la fermentació i també se n'extreu compost inorgànic per a les plantes, en aquest cas específic, al treballar-se amb aigua a molta pressió, s'estalvia molta energia en el procés de bombejar l'aigua.

L'article comença introduïnt-nos amb el rol que juguen les algues com a bio-indicadors ja que depenent de les concentracions de diversos components nocius per al medi es desenvolupen comunitats de diferents espècies. Seguidament ja s'entra en el paper específic de les diferents algues en el procés de descontaminació d'un medi, ja que aquestes poden captar i emmagatzemar diversos d'aquests components reduïnt-ne la concentració al medi i permetent el desenvolupament d'altres organismes. (A les depuradores (més modernes) s'usen processos mitjançant els quals es descomposa la matèria orgànica amb l'ús de bacteris (descomponedors) i també es duu a terme un tractament paral·lel en el qual es tracten altres compostos dissolts en aquesta aigua). Després d'una explicació bastant concreta delimitant espècies per als diferents processos (químics, físics...) fa una conclusió general en la que es veu clarament viable l'ús de les algues en el tractament d'aigues contaminades tot i que en els casos de sobreexplotació de terres a prop d'aquestes masses d'aigua amb l'ús de fertilitzants les algues poden ser el problema ja que es desnvolupen descontroladament fins al colapse del medi (en aquests casos no s'hi pot fer res ja que l'ús de alguicides seria contraproduent i malmetria encara més el medi).

Considero que aquest és un article relativament complex i cal un cert coneixement sobre el tema per poder entendre'l correctament i fer-ne una interpretació extrapol·lable a condicions normals de la nostra vida. Personalment no el trobo un article interessant ja que és purament informatiu, però el fet que s'avanci en el camp de l'investigació en solucionar el gran problema que suposa la contaminació de l'aigua degut a agents externs (acció de l'home) és d'una rellevança imprtant. Sempre és una bona noticia que s'avanci en aquest sentit.

Albert Vall 

1r BATX. B

La contaminació de l'aire afecta a l'aprenentatge

L’article de El País “Los alumnos de colegios con aire más contaminado desarrollan menos la memoria” escrit per Nuño Domínguez, es va publicar el 4 de març del 2015.

Un equip ha analitzat els nivells de contaminació en 39 escoles de Barcelona durant un any. Un total de 2.715 alumnes d’entre 7 i 10 anys es van sotmetre a proves trimestrals en les que es mesurava la seva memòria de treball i la seva capacitat d’atenció. En totes les escoles es va mesurar també els nivells de contaminació dins de les classes i en el pati.

Els resultats mostren que en els centres on hi ha una millor qualitat de l’aire es troben a la part alta de la ciutat. I la majoria dels més afectats per la contaminació es troben en el barri de l’Eixample.

Les conclusions diuen que hi ha “proves fortes” de que la contaminació de l’aire té un efecte neurotòxic. Això no vol dir que la contaminació danyi la memòria dels nois, sinó que aquesta sembla progressar menys allà on els nivells de pol·lució són majors.

Els resultats de l’estudi haurien de servir perquè tinguin en comte la qualitat de l’aire a l’hora de construir escoles i també reduir el trànsit i pol·lució al voltant dels centres ja existents.

Trobo que aquest article és molt adequat justament ara que estem fent el seminari de CMC que treballa la conscienciació de cadascú respecte la natura. L’estudi ens afecta en el sentit que som estudiants de Barcelona, justament de l’Eixample on hi ha més contaminació a causa del trànsit.

És un fet que hem de conèixer i ser conscients a l’hora, per exemple, de triar el nostre transport. En comptes d’anar en cotxe hauríem d’optar pel transport públic, o millor encara, agafar en bicicleta.

En definitiva, gràcies a aquest estudi s’ha pogut comprovar empíricament que la contaminació ens és perjudicial. Cosa que no s’havia demostrat fins ara. 

Rita Martínez

1r BATX B

EXPOSICIÓ CIENTÍFICA AGUA, AGUAS

La exposició Agua, Aguas pertany al Museu de les Aigües Agbar. Es troba a la planta baixa de la pròpia torre Agbar de Barcelona i l’entrada és gratuïta. La exposició, es troba oberta des del dia 11 de desembre del 2013 i es pot visitar tots els dies de l’any excepte el 25 de desembre, el 1 de gener i el 1 de maig, seguint l’horari de dilluns a divendres de 9 a 19h, dissabtes de 10 a 18h i diumenges de 10 a 15h.

L’aigua és l’element més important de la Terra i aquesta exposició ens fa reflexionar sobre la seva importància que moltes vegades no li atribuïm a causa de la facilitat que tenim per obtenir-la, on només hem d’obrir l’aixeta. La exposició, estaria composta per cinc zones més una introducció i vídeo inicial. La primera zona: l’aigua, origen de la vida, ens ensenya la gran repercussió que té l’aigua sobre nosaltres. La segona: l’aigua continguda, ens il·lustra mitjançant fotografies del fons de les piscines el control que podem arribar a tenir enfront de l’aigua. En la tercera zona: l’aigua desbordada, aprenem els efectes devastadors que pot provocar l’excés d’aigua. La quarta zona: l’aigua i els seus reflexos, ens plasma la transparència de l’aigua. Finalment la cinquena: l’absència de l’aigua ens mostra precisament, al contrari de la tercera, que una baixa o nul·la quantitat d’aigua també és molt perjudicial. Per tant, l’òptim és un punt d’equilibri intermedi.

El recorregut, compost per poemes, fotografies i quadres, ens dóna una sèrie d’explicacions i reflexions que convida al diàleg entre disciplines, a l’intercanvi, a la diversitat i a l’obertura.

En aquesta exposició de màxim 5 minuts he sortit personalment sense aprendre res. Basar tota l’exposició en textos i quadres realitzats per autors anònims amb un objectiu inicialment diferent al de ser exposat aquí fa que la exposició sigui força incomprensible i poc recomanable. Això sí, l’interior de l’exposició és un dels racons més segurs de Barcelona ja que el control i el detector de metalls de l’entrada permet que no hi hagin d’haver incidents de cap mena.  

Jordi Ruestes, 1r Batxillerat D

L'ABOCADOR MÉS GRAN DEL MÓN: EL MAR

Els fons marins, plens de deixalles

"Detecten escòria de carbó acumulada des del segle XVIII pels vaixells de vapor de l’època"Notícia i imatge extrets de l'ARA, 4/5/2014, l'article és de redació interna del diari i l'imatge extreta de les fonts de la UB i dels CSIC.

Actualment, i amb el cambi climàtic present preucupant-nos, ens hem plantejat, com a societat cambiar els nostres costums basats en un consumisme insostenible i desproporcionat i impulsar moviments que protegeixin els ecosistemes danyats per l'acció de l'home.

En aquest article es destaca el paper que ha tingut l'autoanomenada "modernització" de l'espècie humana i el rol de les deixalles i conseqüentment dels abocadors terrestres i marins, explicats en aquest cas. Hem pogut entendre una petita part de la magnitut del desastre ecològic que reperesenten les deixalles als fons oceànics (bàsicament plàstic i altres materials de degradació lenta). Inicialment se'ns ha explicat el "background" del projecte que impulsatpel CSIC i diversos cooperants tenia el gol de veure la magnitud del "desastre" per poder entendre el perquè de diversos fenòmens d'anomalia en els ecoistemes marins. "Els científics han pres prop de 600 mostres al llarg de tot l’Atlàntic, l’Àrtic i la Mediterrània, en profunditats que van dels 35 fins als 4.500 metres. Christopher Pham, investigador de la Universitat de les Açores que lidera el projecte, explica que “el plàstic es la deixalla més comuna a tot el fons marí, mentre que les xarxes i els estris de pesca abandonats són especialment abundants en muntanyes submarines, ribes, monticles i dorsals oceàniques. La densitat d’escombraries més important s’ha trobat en els canons submarins”." Aquesta afirmació ja és suficient per entreveure el desastre. Posteriorment, l'autor de l'article ha exposat els perills que representen aquestes deixalles, destacant entre ells l'intoccicació i la mort per obstrucció de les vies digestives dels peixos que ingereixen aquestes deixalles, com també el fet que molts alimals s'hi poden quedar atrapats. Finalment, concloent l'article, se'ns exposen els territoris que pateixen aquesta "malaltia" (contaminació humana) que acaben sent tots els oceans en general, des dels límits continentals fins a les serralades oceàniques.

Pel que fa a la meva visió respecte l'article, crec que cal destacar la poca complexitat científica d'aquest, entenent de que es tracta d'un tastet d'un tema molt més ampli i complex. El paper d'aquesta noticia no es tan sols informar d'una situació sinó la d'alarmar, avisar a la gent del que passa i de les conseqüencies que comporta aquesta alteració de l'ecosistma marí a curt i llarg termini. Habent destacat com a punt feble aquesta falta d'especificitat i l'ús d'un vocabulari planer i comú. També caldria destacar el paper divulgatiu i entenedor que molts altres articles de ciència no podrien tenir.

Albert Vall

1r BATX. B