Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris capacitats cognitives. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris capacitats cognitives. Mostrar tots els missatges

dilluns, 15 de juny del 2015

Alguns aliments ajuden a preservar la memòria

"Healthy eating and reduced risk of cognitive decline" és un article publicat a Neurology, per un grup de científics dirigits per Andrew Smyth, de la Universitat McMaster en Hamilton, el 6 de maig de 2015. La revista Investigación y Ciencia va publicar l'article en castellà i més resumit titulat "Una dieta sana contribuye a la prevención del deterioro cognitivo", el 13 de maig.

El grup de científics afirma que menjar fruita,  verdura, peix i fruits secs, a més a més de reduir el consum d'alcohol i carn vermella, contribueix a que les capacitats cognitives i la memòria es preservin en bon estat durant més temps. Van arribar a aquesta conclusió després de realitzar un estudi sobre les capacitats cognitives, la memòria i els hàbits alimentaris de prop de 28.000 persones de 40 països, al llarg de cinc anys. Els participants eren majors de 55 anys i tenien un alt risc de patir malalties cardiovasculars. Durant l'estudi, les persones que van tenir un deteriorament cognitiu va ser del 14% entre de les que feien una alimentació saludable i  del 18% entre les que feien una alimentació menys equilibrada.




Font: www.mimandote.com

Segons els autors, el consum de certs aliments ajuda a preservar la memòria. En primer lloc, perquè les fruites, verdures i els peixos contenen nutrients amb propietats antiinflamatòries. En segon lloc, perquè disminueix la pressió arterial i millora el flux sanguini beneficiant el cor i, en conseqüència, el cervell.

Considerant factors com l'activitat física i la pressió arterial alta dels participants, els autors van obtenir resultats similars.

Crec que aquest estudi analitza una mostra suficientment amplia i diversificada, ja que procedeixen de 40 països diferents, amb unes condicions de salut que els predisposa  a tenir aquestes pèrdues de capacitats. No obstant, la diferència del 4% si bé pot ser  significativa no em sembla del tot concloent.

Aquest estudi s'afegeix a d'altres que relacionen una alimentació saludable amb un millor envelliment i un menor risc de demència. De fet, ja ningú discuteix la relació dieta-salut. Per això, em sembla molt positiu demostrar de forma empírica  els efectes de la dieta en la memòria i altres capacitats intel·lectuals, en un moment en que la població està envellint i creix el nombre d'afectats per malalties mentals com ara la demència senil i l'Alzheimer. De la mateixa forma, Jay Olshansky, un reconegut expert en salut pública de la Universitat d'Illinois, considera que caldria concentrar-se en aturar l'envelliment biològic, és a dir, tot allò que funciona malament quan ens fem grans.

Com que els resultats de l'aplicació d'aquestes investigacions es donaran a llarg termini, penso que també s'ha de continuar treballant en estudis que vagin més directament a aturar el deteriorament de les cèl·lules neuronals i que ens ajudin a trobar solucions a les malalties degeneratives del cervell.

Judit Arroyo Martínez 1r Batx A

dijous, 16 d’octubre del 2014

Els beneficis del bilingüisme

"Does bilingualism influence cognitive aging?" és un article publicat a Annals of Neurology per Thomas H. Back, Jack J. Nissan, Michael M. Allerhand i Ian J. Deary el dia 2 de juny de 2014. A la revista Investigación y Ciéncia el dia 6 de juny van publicar l'article en castellà i més resumit titulat "Mente más joven gracias a un segundo idioma".

Un grup internacional de científics afirma que el coneixement d'un segon idioma pot ajudar a millorar la memòria i altres habilitats intel·lectuals a la vellesa. Van arribar a aquesta conclusió després de realitzar un estudi on avaluaven un grup de persones des de la infància a l'edat adulta i la tercera edat. Els resultats van ser que les persones que parlaven més d'una llengua tenien una tendència a obtenir millors resultats en termes de capacitats cognitives, d'aprenentatge i habilitats verbals que els que només parlaven un idioma.


Segons els autors, l'aprenentatge d'una segona llengua activa les neurones de les funcions executives del cervell, aquestes defineixen un conjunt d'habilitats relacionades amb el raonament, la planificació i la organització de la informació.

Personalment estic molt a favor d'aquest estudi. En primer lloc, em sembla molt encertat analitzar els efectes del bilingüisme en la millora de la memòria i altres capacitats intel·lectuals de les persones grans, en un moment en que la població està envellint i creix el nombre d'afectats per malalties mentals com ara la demència senil i l'Alzheimer. Aquest estudi i d'altres similars poden obrir noves línies d'investigació que ens ajudin a trobar solucions a les malalties degeneratives del cervell. Segons estudis realitzats per la neurocientífica Ellen Bialystok, "l'ús regular de dues llengües sembla retardar l'aparició de símptomes de l'Alzheimer". Així, de l'anàlisi que va realitzar a 400 pacients amb aquesta malaltia, va concloure que els símptomes apareixen cinc o sis anys més tard en les persones bilingües.


En segon lloc, penso que aquest estudi per si mateix no afavorirà l'expansió del bilingüisme. En un món globalitzat com l'actual, el fet de parlar més d'una llengua ha passat de ser una opció a ser una necessitat. Si bé conèixer altres idiomes sempre s'ha associat a tenir una ment més oberta a altres cultures i idees, ara té una vessant més pragmàtica: obrir-se  pas a nivell professional. 

Judit Arroyo Martinez 
1r Batx A