Els aliments modificats genèticament no maten, salven vides

Tot seguit us parlaré de la conferència que he vist de la doctora Pamela Roland titulada “The case for engineering our food” publicada al canal de youtube “Ted Talks” el dia 4 de maig de 2015.              

Imatge de de la xerrada: https://www.youtube.com/watch?v=wZ2TF8-PGQ4

La xerrada la duu a terme una experta en la genètica de les plantes (biotecnòloga) que el que pretén és trencar amb el fals mite que la modificació genètica és una cosa dolenta, insana. Ella defensa que com tant altres grangers que busquen el producte més ecològic possible, té l’objectiu d’alimentar la població sense que es destrueixi el medi ambient. Per començar, ens diu que quasi tot el que mengem està modificat genèticament: des del blat de moro de les crispetes, al plàtan i dels tomàquets fins a la papaia. Aquest últim cas per exemple, la doctora explica que si no hagués tractada genèticament, segurament la papaia hauria desaparegut o almenys no l’hauríem pogut menjar, ja que altres organismes com insectes l’haurien fet malbé. Un dels temes que tracta més importants, és que gràcies a petites modificacions genètiques de vegetals com l’arròs, aquests són més resistents i per tant se’n disposen més sovint. Els grangers no pateixen pèrdues econòmiques, i el més important: es poden alimentar més boques. Per últim, també defensa que la biotecnologia compleix amb la mateixa funció que els pesticides però amb més avantatges: no causa malalties.

Al principi no pensava que pogués ser tant interessant, però la veritat és que m’ha agradat molt. Tots coneixem l’exitós format de les “Ted talks”. En aquest cas, la doctora ha utilitzat exemples molt propers a nosaltres (aliments que mengem dia a dia com els plàtans) i ha trencat completament amb allò que sentim a dir que els transgènics no són bons per la salut. El llenguatge era molt proper i entenedor (amb el meu nivell d’anglès ho entenia perfectament). Alternava imatges i vídeos que mostraven exemples clars dels grans beneficis que han aportat les modificacions genètiques: era tot molt amè. A més, penso que ha anat més enllà de la qüestió, ja que el seu discurs ha estat una forta crítica a totes aquelles persones i entitats que menteixen sobre el tema només per interessos: preocupant-se per les seves butxaques mentre moren nens per malnutrició. JA hem comentat que el que deia ho justificava en imatges, el cas és que també ha recorregut a grans entitats científiques reconegudes mundialment que declaraven que els transgènics no produeixen un dany per la salut. Enmig de dubtes sobre les carreres que m’agradaria estudiar, després de veure aquest vídeo no descarto pas Biotecnologia: es pot avançar molt i ajudar molt, tant al medi ambient com a persones que ho necessiten.

Pau Berenguer i Planas, 1r Batxillerat B nº4

Els transgènics no acaben amb la biodiversitat

L’article que he seleccionat és una entrevista de Celeste López a una jove enginyera agrònoma, Selena Giménez-Ibáñez. Va ser publicada a “La Vanguardia” al suplement “Magazine” el 14 de setembre d’aquest any.

L’entrevista ens mostra la realitat de molts professionals, que un cop han acabat la carrera, es troben amb moltes dificultats per  treballar. En el cas de la Selena,  és doctora enginyera agrònoma. Grans currículums que es veuen obligats a marxar a l’estranger per trobar oportunitats. Explica que ha treballat en el Centre Nacional de Biotecnologia, i que amb grans esforços ha obtingut beques d’investigació com la Marie Curie o la de L’Oréal. Actualment per la feina que fa cobra 15.000 euros l’any. 

Una altra part de l’article ens explica quin àmbit dins la biotecnologia la Selena Giménez-Ibáñez desenvolupa. El seu treball es centra en esbrinar els mecanismes de defensa de les plantes contra el arsenal de microbis que les rodegen. Van estudiar el sistema immunològic dels vegetals i van agafar les mol·lècules dels bacteris. Van descobrir que aquestes, toquen la ruta hormonal de la planta per tal de beneficiar-se’n. Per solucionar-ho, observen quin receptor de la cèl·lula percep el virus i intenten modificar-lo. Això és un transgènic. Davant d’una gran desinformació i crítica cap a aquests productes, la entrevistada defensa que aquestes manipulacions no acaben amb la biodiversitat. Això ho fa un sistema econòmic d’agricultura extensiva. La Selena explica que la seva feina és crear eines per arribar a una agricultura molt més sostenible.

L’entrevista està dividida en dos parts ben diferenciades. La primera recorre els estudis que ha cursat la enginyera i les dificultats que ha tingut per trobar feina; la segona, abasta de l’àmbit científic, el camp  dels transgènics en el món vegetal. 
El format en versió paper és bastant intel·ligent: té una petita introducció, destaca el més important i està composat per fotos que alegren la vista.

D’una banda crec que és molt interessant ja que permet a molta gent connectar amb el món científic i a mi personalment m’ha ajudat a veure com és la vida d’un investigador i les dificultats que tenen avui en dia. D’altra banda la part més científica m’ha permès conèixer més aspectes pel que fa a la genètica i sobretot sobre els transgènics a través d’un llenguatge clar i entenedor per tothom. 

He triat l’article ja que he vist certa semblança amb la pel·lícula Gattaca que vam veure i amb el tema que estem treballant.

Pau Berenguer i Planas

1r. Batxillerat B