Quan sintetitzar proteïnes deixa de ser un repte
És possible interrompre una al·lèrgia alimentària, modificant l'intestí?
 |
Es podria arribar a fer que l'intestí acceptés
certs aliments, que en un principi, no podia.
(font: http://bit.ly/1sIivJV ) |
En els darrers segles, l'augment de persones que pateixen al·lèrgies alimentàries s'ha disparat. El brusc canvi en la dieta dels habitants dels països més desenvolupats, l'augment d'ús d'antibiòtics des de la infància o que gràcies a l'avenç en la medicina, cada cop més nadons neixen via cesària, són alguns dels factors que, segons els últims estudis, influeixen en la composició dels microorganismes intestinals, que més endavant, desenvoluparan al·lèrgies.
Fa 10 anys, els científics nord-americans, a partir de l'experimentació amb ratolins, van comprovar que, al treure part de la microbiota intestinal (conjunt de bacteris intestinals) d'aquests roedors començaven a desenvolupar rebuig cap a certs aliments, com els cacauets. Va ser a partir d'aquí quan van començar a pensar en tots aquells components intestinals que podrien curar al·lèrgies, en comptes de provocar-les.
Finalment, s'ha confirmat el paper que tenen els antibiòtics en el camp de les al·lèrgies. Introduint-ne a ratolins, un altre cop, aquest tornen a desenvolupar rebuig cap a aliments. Però en aquesta ocasió, els investigadors introdueixen als mateixos animals un suplement de Clostridia (bacteri que es troba a l'intestí dels mamífers), i al cap de poc temps, poden tornar a menjar amb normalitat.Després d'altres proves amb diferents bacteris, es va arribar a la conclusió de que només la Clostridia té aquesta capacitat, ja que junt amb altres cèl·lules intestinals, ajuda a sintetitzar les proteïnes dels aliments.
Això, doncs, obre un camí a l'estudi i l'aprofundiment sobre aquest tema. Qui sap si en un futur no massa llunyà sigui possible acabar amb al·lèrgies tant comunes com la dels fruits secs.
 |
Visió microscòpica del bactèri Clostridia
(font: http://bit.ly/1EV6J2C ) |
L'article trobat a la pàgina espanyola em sembla correcte però potser incomplet. Des de un primer moment ens diu que parlarà sobre uns estudis externs, i ens dona la font d'informació. Tot i així fa una síntesis bastant resumida, on, si no hi pares massa atenció i busques certes paraules, et pot resultar una mica complicat d'entendre (pel fet de que està massa esquematitzat). Així doncs, com a punt feble principal tenim això, la poca precisió científica. D'altra banda, aquest 'resum' destaca les idees importants, i deixa molt clar el procés de l'experiment dut a terme. Així doncs, és fàcil entendre el concepte, si el nostre objectiu no és aprofundir en ell. El llenguatge és senzill, tractar-se d'un article de divulgació científica, exceptuant en aquelles paraules tècniques concretes, les quals has de trobar en una font externa si en vols saber el significat concret.
En l'aspecte gramatical, no hi ha cap problema. És tot correcte i formal, amb molt bon ús de la llengua.
Un altre aspecte destacable és el fet de que ens parli d'aquest tema tant i tant extens amb un exemple molt concret, els cacauets. És molt més entenedor, i al deixar-nos un final que ens proposa un interrogant, entenem que tot això pot anar molt més enllà, que és només un petit tast.
En resum, em sembla un article que diu l'essencial, sense anar molt al detall. Les idees són clares, i al haver inclòs altres fonts d'informació, les originals, et dona l'oportunitat de llegir i saber-ne més. Personalment, és un tema que em sembla molt interessant, ja que afecta a molta gent, i de la qual no se'n fan masses investigacions o no en sentim massa a parlar. El simple fet de amb ratolins i dos tipus de bacteris s'hagi arribat a conclusions de dimensions tant grans, i saber que encara queda molt per descobrir, em fascina, i he pensat que pot fer.ho amb tothom.
Rita-Sara Alonso
1r Batx B
Els investigadors estan tractant
d’esbrinar si l’aigua que es troba al Sistema Solar prové de la nebulosa
molecular que envoltava el Sol, de la qual van néixer planetes, o si fou creada
abans que un núvol fred de gas formés el Sol. S’ha determinat que el deuteri
(un isòtop estable del hidrogen que es troba a l’aigua, en meteorits i cometes)
que s’ha trobat actualment a l’aigua de cometes, llunes i oceans del Sistema
Solar no pot haver sorgit degut als processos químics dins dels discos
protoplanetaris d’aquest sistema. Per tant, una part de l’aigua del Sistema Solar
no es va poder formar després del Sol, i una quantitat de gel interestelar va
sobreviure a la creació del sistema. I això ens fa pensar que si altres
sistemes planetaris en la galàxia es van formar de la mateixa manera que la
nostra, aquests sistemes haurien tingut accés a la mateixa aigua que el Sistema
Solar. 
