LA FORÇA DE LA NATURA

L’article anomenat “Descubren que un gigantescotsunami arrasó Cancún hace 1500 años” va ser publicat al diari digital ABC el 6 de març de 2015.

En aquest s’escriu sobre un gran tsunami format per dos o inclús tres onades que va colpejar la península del Yucatán, situada a Mèxic, fa aproximadament uns 1500 anys.

                 

L’estudi sobre aquest enorme tsunami l’han portat a càrrec el Centre Ecològic Akumal (CEA) de Mèxic i a la Universitat de Colorado a Boulder. Gràcies a aquest estudi (aquest va començar a partir de la detecció de la presència d’organismes subaquàtics en pedres de 15 metres d’altura) es va poder determinar la força amb la que les onades van impactar a la península, l’altura i el nombre d’ones, a més de l’època en la que va ocórrer. Així doncs, els investigadors han pogut determinar que van ser dos o tres onades de 4,5 metres (aprox.) d’alçada cadascuna. Alhora, els investigadors han calculat que el tsunami va ser de gran expansió, ja que s’han trobat els mateixos organismes subaquàtics escampats en uns 125 km de la costa de Yucatán. Per altra banda, s’ha pogut concretar que el tsunami va ser fa uns 1500 anys ja que hi ha inscripcions maies sobre les roques (i els organismes), realitzades entre els anys 900 i 1200 (aprox.). L’única cosa que no s’ha pogut deduir d’aquest fenomen és el motiu pel qual es va produir, els investigadors Benson i Shaw suggereixen que podrien concretar més les dades de la desgràcia, si es poguessin extraure mostres de sediments del pantà de manglars que s’estén per tota la costa de la península.

mapa de la zona afectada

Sobre l’article crec que la informació donada està ben explicada i molt ben redactada i això fa que la lectura de l’article es faci curta, ràpida i gens pesada.

Personalment, aquest article m’ha cridat molt l’atenció ja que em semblava impensable que es puguin arribar a conèixer amb tanta exactitud els detalls de fenòmens naturals ocorreguts molt segles abans.

                                             Lluís Duran Arranz

1r batx B nº9

L’UNIVERS: EL GRAN DESCONEGUT

L’article“Descubren la estrella más rápida de la galaxia” va ser publicat el dia 7 de març del 2015 al diari digital ABC.

El text parla sobre el descobriment d’una estrella híper-ràpida anomenada l’US 708 realitzat gràcies al telescopi de 10 metres situat a Hawai, Keck II.

Aquesta estrella, l’US 708, ha establert un nou rècord de velocitat galàctica, amb un registre d’uns 1200 km/s. És a dir, amb aquesta velocitat només es necessitarien uns cinc minuts (aprox.) per viatjar des de la Terra fins a la Lluna. Alhora, aquesta velocitat ha causat que l’estrella s’hagi escapat de la gravetat de la nostra galàxia. La majoria de les estrelles híper-ràpides són produïdes per interactuar amb el forat negre gegant situat al mig de la galàxia, però per aquesta elevada velocitat és impossible que el forat negre hagi provocat el moviment de l’estrella. Així doncs, després d’estudiar l’US 708 s’ha arribat a la conclusió que la gran velocitat de sortida d’aquesta estrella va ser produïda per una explosió termonuclear d’una supernova. Gràcies a aquests resultats, els científics fan un pas endavant cap a la comprensió dels sistemes on ocorren aquestes misterioses explosions.

imatge de l’estrella expulsada (situada a la esquerra) i la supernova (situada a baix al centre). Realment la supernova ja ha desaparegut, abans que l’estrella adquirís aquesta / la seva posició.

Sobre l’article, només dir que trobo que és bastant entenedor, tenint en compte el fenomen tractat no és gens fàcil. En tot moment és fàcil entendre els pocs tecnicismes del text, tot i que trobo que no estaria malament explicar alguns conceptes com "supernova Ia” (pot ser que molta gent no conegui els termes). Aquest article, juntament amb d’altres, demostra el gran avenç que hi ha actualment en l’estudi de l’Univers.

                                                                    

Lluís Duran Arranz

1r batx B nº9

La contaminació de l'aire afecta a l'aprenentatge

L’article de El País “Los alumnos de colegios con aire más contaminado desarrollan menos la memoria” escrit per Nuño Domínguez, es va publicar el 4 de març del 2015.

Un equip ha analitzat els nivells de contaminació en 39 escoles de Barcelona durant un any. Un total de 2.715 alumnes d’entre 7 i 10 anys es van sotmetre a proves trimestrals en les que es mesurava la seva memòria de treball i la seva capacitat d’atenció. En totes les escoles es va mesurar també els nivells de contaminació dins de les classes i en el pati.

Els resultats mostren que en els centres on hi ha una millor qualitat de l’aire es troben a la part alta de la ciutat. I la majoria dels més afectats per la contaminació es troben en el barri de l’Eixample.

Les conclusions diuen que hi ha “proves fortes” de que la contaminació de l’aire té un efecte neurotòxic. Això no vol dir que la contaminació danyi la memòria dels nois, sinó que aquesta sembla progressar menys allà on els nivells de pol·lució són majors.

Els resultats de l’estudi haurien de servir perquè tinguin en comte la qualitat de l’aire a l’hora de construir escoles i també reduir el trànsit i pol·lució al voltant dels centres ja existents.

Trobo que aquest article és molt adequat justament ara que estem fent el seminari de CMC que treballa la conscienciació de cadascú respecte la natura. L’estudi ens afecta en el sentit que som estudiants de Barcelona, justament de l’Eixample on hi ha més contaminació a causa del trànsit.

És un fet que hem de conèixer i ser conscients a l’hora, per exemple, de triar el nostre transport. En comptes d’anar en cotxe hauríem d’optar pel transport públic, o millor encara, agafar en bicicleta.

En definitiva, gràcies a aquest estudi s’ha pogut comprovar empíricament que la contaminació ens és perjudicial. Cosa que no s’havia demostrat fins ara. 

Rita Martínez

1r BATX B

Les persones diabètiques són més propenses a patir trastorns psicològics

L'article que he escollit es titula "Comorbilidad psicológica en la diabetes" i va ser publicat per la revista científica "Mente y Cerebro" el gener de 2015. Els autors són la psicòloga  Phoebe Cyra Fleischer i el professor de psicologia clínica de l'Escola Superior de Psicologia de Berlín Frank Jacobi.

Font: http://www.investigacionyciencia.es/revistas/mente-y-cerebro/numeros/2015/1/comorbilidad-psicolgica-en-la-diabetes-12774

 

 

Aquest article parteix de la base que les persones diabètiques tenen un 20% més de possibilitats de desenvolupar un trastorn d’ansietat. Això és així perquè el pacient ha d’estar sempre pendent  del seu nivell de glucosa en sang i actuar segons li convingui. En aquest punt, se’ns presenta el concepte de comorbiditat: quan diverses anomalies es desenvolupen de manera simultània. Aquest factor és negatiu per la salut del pacient ja que és difícil trobar opcions terapèutiques independents i que siguin compatibles entre si. Malgrat tot, també hi ha possibilitats: en el cas dels diabètics, se sap que una teràpia conductual o l’activitat física, a més de millorar els símptomes depressius, afavoreix la regulació de la glucèmia per part del pacient. Un altre tema que tracta l’article és que l’estat anímic pot influir en l’aparició d’aquesta malaltia així com les alteracions orgàniques també poden conduir, lògicament, a trastorns depressius. Per acabar, se’ns demostra una vegada més que la ciència és àmplia i que encara queden coses per descobrir. Això sí, la resposta d'aquesta incògnita l’haurem de cercar al sistema endocrí!

 

Pel que fa a l’anàlisi de l’article, és un text llarg de 5 pàgines però, malgrat tot, és ràpid i fàcil de llegir. Per una banda, introdueix el tema a partir d’una història que podria ser real. A partir d’aquí, el lector es fica dins la lectura i li vénen ganes de continuar descobrint. Més endavant, entra més en matèria i raona científicament el tema que ens presentava. El llenguatge sempre és molt entenedor inclòs en la part més complexa, que és quan s’expliquen els processos hormonals. Al final, conclou anunciant que encara queda un bon camí per descobrir, fet que a mi personalment, em fa venir ganes de convertir-me en investigador científic. L’explicació està acompanyada de dibuixos que representen el text i també trobem requadres que remarquen el més important de l’article, defineixen conceptes clau o bé mostren estadístiques interessants.  Tot i que és un bon article, des del meu punt de vista trobo que és una mica desordenat i que encara que és molt amè, es va repetint contínuament. En definitiva, us recomano a tots aquest article.

Pau Berenguer i Planas, 1r Batxillerat B nº4



Aigua al planeta Mart

Marte tuvo un océano tan grande como el atlántico hace 4500 millones de años: Aquest era el títol del article publicat al diari ABC el 6 de Març de 2015 a la secció de ciència. Es tracta d'un article anònim i de redacció interna. Tal i com ho indica el títol, ens explica que a Mart fa 4500 milions d'anys va haver-hi aigua, concretament un total de 20 milions de kilòmetres cúbics en aigua. Un gran descobriment que obre de nou la possibilitat de que al planeta roig es donessin condicions per a la vida.  

Imatge estimada de com seria Mart fa 4500 milions d'anys

Científics del centre espacial de vol Goddard de la NASA, a Greenbelt (Maryland) certifiquen que mart tenia un oceà de tamany similar a l'atlàntic i que ocupava un 19% del planeta. Aquest descobriment ha estat possible gràcies a alguns instrument d'última generació, en primer lloc el "Very Large Telescope (VLT)" el telescopi més potent del món, i per una altra banda el Telescopi d'infraroigs de la NASA. Al llarg de 6 anys aquests dos instruments han estat recopilant dades sobre la composició de l'atmosfera de mart. Bàsicament s'ha estudiat dues formes essencials, l'H2O (aigua), la que coneixem nosaltres i l'HDO, o aigua semi-pesada, una variació de l'aigua on un àtom d'hidrogen és reemplaçat per un àtom de deuteri. L'equip de científics liderats per l'enginyer Gerónimo Villanueva va analitzar els nivells d'ambdues molècules i va descobrir que l'HDO quedava atrapat al cicle de l'aigua de mart mentre que l'H2O tendia a escapar a l'espai. S'ha pogut arribar a aquesta conclusió gràcies a les restes d'aquestes dues partícules trobades als pols de Mart i en un meteorit de 4000 milions d'anys d'antiguitat. Gràcies a aquestes dades s'ha pogut determinar com succeïa el cicle de l'aigua a mart, la quantitat de líquid que passava a l'espai i la quantitat de líquid que es quedava al planeta. Aquest estudi proporciona una estimació sòlida de la quantitat d'aigua que va tenir Mart en algun moment de la seva vida i també ha permès esbrinar que Mart va ser un planeta molt humit durant un període de temps molt llarg, cosa que indica que podria haver estat un planeta habitable.

A través d'aquest estudi hem pogut comprendre molt millor la història del nostre planeta veí. La possibilitat de pensar en formes de vida a mart ens obliga a pensar en un temps molt llunyà, però ens dona una visió de que aquest planeta, tot i que pugui  semblar  molt hostil i diferent al nostre en un passat va ser similar al planeta Terra i ara les hipòtesis sobre formes de vida a Mart es fan més sòlides gràcies a aquest descobriment. Els científics, per raons de proximitat i condicions ambientals només veuen possible en l'actualitat la colonització d'aquest planeta, per tant, tota informació que puguem rebre sobre Mart és benvinguda perquè no podem descartar la possibilitat d'haver d'emigrar cap a allà. Trobo de vital importància aquest descobriment, i opino que dona un petit raig d'esperança a la possibilitat de poder viure en un altre planeta que contingui aigua que no sigui el planeta Terra. És obvi que omplir d'aigua un 19% de la superfície de Mart és una tasca molt difícil i que requereix molta paciència, però ara sabem que és possible i si la ciència està de la nostra part, podrem modificar l'atmosfera de mart mitjançant l'ajuda de plantes introduïdes per nosaltres i qui sap si alguna generació de la espècie humana tindrà el plaer de presenciar l'aparició d'aigua gràcies a l'acció humana després de 4500 milions d'anys. Si ja va ser possible en el passat, qui ens diu que no pugui tornar a ser-ho en un futur.

Sebastián Jiménez 1rBatx B

                                                                                                                                                

Dawn

Dawn és el nom de la nau llançada per la NASA per orbitar al voltant del planeta nan Ceres, que es troba entre la Mart i Júpiter, en el cinturó d'asteroïdes. 

La notícia que aquesta nau ja havia arribar al seu destí va sortir al diari El País el dia 6 de març de 2015, en un article escrit per Alicia Rivera.

El planeta nan Ceres en una fotografia de la nau Dawn

Ceres va ser descobert l'any 1801 per l'italià Giuseppe Piazzi. En els seus inicis es va considerar un planeta, deprés un asteroide i finalment un planeta nan. Conté el 25% de la massa del cinturó d'asteroides situat entre Mart i Júpiter. 

La nau Dawn començarà la seva exploració d'aquí 6 setmanes i finalitzarà al juny de 2016. La missió més important de la nau és buscar les plomes de vapor d'aigua que es van veure amb el telescopi Herschel,  de la Agencia Espaial Europea (ESA).

Nau Dawn

Després de que el robot Curiosity descobrís metà a la superfície de Mart, trobar aigua a un cos celeste tan proper com és Ceres és un indici significatiu de que hi va haver o hi ha vida fora de la Terra.

Òrbita de Ceres

La NASA continua fent exploracions incansables del nostre Sistema Solar, cosa que mai s'havia pogut fer cm ara, ja que la tecnologia no era tan avançada.

Però a la vegada que tanca molts interrogants, n'obre molts més, aquesta exploració. La vida fora de la terra és realment una possibilitat tangible?

Haurem d'esperar fina al juny del 2016, quan Dawn deixarà d'explorar i es veuran els resultats obtingunts en aquesta investigació científica.

Elena López-Contreras González
1r Batxillerat B

CIÈNCIA INTERDISCIPLINÀRIA

Aquesta conferència del TED que té per nom "Astronomical medicine" va tenir lloc a Boston l'any 2011 i la conferenciant es deia la Millche Brokin.

                                              https://www.youtube.com/watch?v=kU7veyGGps4

Aquesta conferència es pot dividir en dues part. En la primera, la conferenciant mostrava la relació que hi entre les diferents ciències. Mostrava imatges que eren teories de física i les comparava amb escàners del cervell, llavors deixava que el públic intentés descobrir a quina de les dues ciència pertanyia cada fotografia. Aquesta introducció la utilitzava bàsicament, per mostrar que a partir d'una ciència i els seus avenços, tot i que les coses estudiades no tinguessin res a veure, es podien descobrir coses d'altres àmbits i simplement aproximar-se a la idea de com podien ser. En aquesta primera par, també explica i demostra que les diferents ciències utilitzen sistemes de tecnologia semblant per tal d'obtenir dades i imatges. La segona part en canvi, es centra més en explicar el treball en el qual la conferenciant està treballant. Ella es dedica a estudiar l'estructura de la nebulosa, però en aquest projecte interdisciplinari entre ciències, la seva feina és representar mitjançat gràfics diferents als habituals la densitat o algun altre componen de la sang que circula per les venes i artèries per tal d'evitar possibles infarts o altres problemes cardíacs.

En primer lloc, m'agradaria dir que és un projecte molt atractiu i interessant. Els científics acostumen a ser persones molt intel·ligents, però que dediquen els seus coneixements només a treballar en l'àmbit del qual són especialistes. Aquesta conferència ens mostra un exemple de que les ciències estan relacionades i que tenint el coneixement que tots ells tenen, compartir-lo és la millor opció per tal d'aconseguir resultats més ambiciosos. La ciència és sempre molt precisa i vol saber el mínim detall de casa cosa. Gràcies a l'exemple que la conferenciant ha explicat, s'ha demostrat que cooperar amb persones que no són especialistes en el tema, però que entenen de ciència i poden donar altres opinions i consells; sempre és positiu. Gràcies a aquest projecte interdisciplinari, s'ha triplicat la precisió de la tècnica de detecció de problemes en les artèries amb possibles complicacions posteriors.

Per altra banda, també m'agradaria destacar la similitud entre les tecnologies utilitzades per estudiar i descobrir nous aspectes de ciència. Com explica la conferenciant, la mateixa tècnica d'aprofundiment que s'utilitza en medicina  també s'utilitza per astronomia. Aquesta relació entre les diferents tècniques és el que permet a científics especialistes en diferents àmbits entendre més fàcilment conceptes d'especialitats que no són les seves.

Valorant la conferència en si, s'ha de destacar que el concepte que s'explica, per una persona que està interessada en ciència, és realment molt atractiu i et fa que t'agradi encara més la ciència. Per altra banda, potser perquè a mi m’interessava, crec que era un tema que donava molt de si, però la conferència només ha durat deu minuts i en la meva opinió crec que se'n podria parlar molt més. Tot i això, com he dit abans, el tema m'ha interessat molt i l'hauria gaudit més si hagués estat més extensa.

Anna Sans 

1r batx A