Per què baixem el volum de la ràdio a l'aparcar?

"¿Por qué bajamos el volumen de la radio cuando aparcamos?", article publicat a El País per Carlos Carabaña, avui (dia 7 de juny de 2015).

Aquest article parla del cervell i dels seus dos sistemes: un, d'inconscient i automàtic, i l'altre, de pensament racional i deliberat. Quan algú aparca, una acció que requereix concentració (més que conduir), és molt probable que baixi el volum de la ràdio o CD que estigui escoltant. Això passa perquè el cervell necessita focalitzar tota l'energia en estar atent a aparcar, i no en pot "gastar" en una acció inconscient com és escoltar música.

També dóna un altre exemple: nosaltres normalment caminem i parlem alhora. Ara bé, si algú ens digués de cop que multipliquéssim 27 per 165, segurament ens pararíem per calcular, per la mateixa raó que abans.

La veritat és que he trobat aquest article molt interessant. Estic començant a pensar que simplement m'agrada el tema del cervell, recurrent pel poc que en coneixem, perquè el meu primer article ja va ser sobre una cosa semblant. Això sembla una bilogia.

Sigui com sigui, l'article és formalment correcte i, pel que sembla, la seva validesa científica és probable (en el sentit de poder probar-se, ja que l'article ha estat publicat a un diari prestigiós). Què en penso, doncs?

Per una banda, el mateix que vaig dir a l'altre article: el cervell continua sent un gran desconegut, i estic segura que futures investigacions en aquest camp seran la clau de molts avenços. 

I per l'altra, he recordat el gran dilema de l'estudi amb música. Reconeixo que jo mateixa, a vegades, estudio amb música (i mira que he tingut professors (i els meus pares) dient-me que no és bo), perquè m'agrada. Però seguint la raó explicada a aquest article, sembla probable que sigui "dolent" perquè el cervell, si no té música sonant, destina tota la energia a la memorització o integració dels conceptes. La veritat és que tot això és una suposició, però em sembla plausible. Qui sap, potser busco algun article relacionat i el comento. I així puc fer una trilogia!

Maria Lee Alcober
1r Batxillerat B

EL VELOCÍMETRE DEL CERVELL

Cada metre partit segon conta dins del cervell

Aquest article de la German Center for Neurodegenerative Diseases (DZNE) i de la Universitat de Bonn parla principalment sobre la memòria espacial. Ens diuen que en un ambient familiar els nostres moviments tenen un propòsit. El professor Stefan Remy posa com exemple quan un s’està a l’escriptori de l’oficina i es vol anar a prendre un cafè, per anar a la màquina s’ha de seguir una ruta que està preestablerta i que s’ha emmagatzemat a la nostra memòria: creuar la porta, a la dreta del passadís, davant de les finestres. Per tal de mantenir-nos en el camí el nostre cervell ha d’anar processant ràpidament, ja que no només ha de seguir el camí fins la màquina de cafè, també ha d’anar orientant-se amb cada moviment en l’espai. Per exemple, quan anem amb bicicleta o amb cotxe. Com més ràpid ens movem, menys temps té el nostre cervell per rebre els senyals i associar-los dins del nostre mapa espacial memoritzat, per tant necessitem que hi hagi un ritme constant de percepció i de velocitat del moviment per tal de recordar el camí correcte a seguir.  

L’hipocamp, la part del cervell que s’encarrega de controlar la memòria i, particularment, la memòria espacial, s’ajusta a la velocitat de locomoció. Quan més ràpid ens movem, més ràpid s’activaran les cèl·lules nervioses.

La pregunta és com el cervell sap la velocitat a la qual ens movem?  Fa poc han descobert que hi ha uns circuits neuronals que enllacen la memòria espacial amb la velocitat del moviment. Aquests circuits s’ha descobert que estan vinculats amb la malaltia del Parkinson.

Per tant, tota aquesta investigació té resultats que van més enllà de la memòria espacial, tenen potencial per arribar a entendre com es veuen afectades les execucions del moviment en la malaltia del Parkinson.

Això ens demostra que la ciència s’endinsa cada vegada més dins del complicat cervell humà i cada cop en descobreix més coses i veu que en falten moltes més per trobar.

https://www.sciencenews.org

Tere Puigferrat Pérez

1r Batxillerat A

"VirScan": la nova tècnica per saber els virus que has tingut

El dia 4 de juny de 2015, el periodista Daniel Mediavilla va publicar al diari "El País" un article anomenat "Todas las infecciones por virus en una sola gota de sangre"

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/1a/HIV-budding-Color.jpg 

L'article ens resumeix la nova tècnica presentada a la revista científica americana "Science". Aquest mètode ha estat creat per un conjunt d'investigadors procedents de l'hospital "Brigham and Women's Hospital" i de la Universitat de Harvard (Boston, Massachusetts, EUA). Aquesta tècnica et permet saber si el pacient (o a qui se li ha fet l'anàlisi) té algun virus o n'ha tingut algun durant la seva vida. Cal dir, però, que només han necessitat una gota de sang, cosa que fa bastant més simple el procediment de treure sang. 

Després de realitzar la prova a més de 569 persones arreu del món, els resultats que van obtenir van ser prou sorprenents. La mitjana de virus que una persona havia tingut durant la seva vida era de 10. No obstant, va haver 5 persones que havien estat infectats per 62 virus i 2 que n'havien estat infectades per 84. 

Un dels autors del treball va atendre els mitjans i va dir que és avenç ja que amb aquest mètode es pot detectar l'existència de segons quins virus que després de molts anys comencen a a fer acte de presència (els infectats comencen a mostrar els primers símptomes). Un cas ens seria el virus de l'hepatitis C que durant molts anys no presenten símptomes i no es fa cap prova per trobar la presència d'aquest virus. 

També cal dir que seria molt útil a la sanitat ja que és un mètode que et permet saber ràpidament quins virus té la població i, per tant, per evitar possibles pandèmies.

Personalment crec que és un pas endavant en l'àmbit de la salut ja que és una tècnica molt pràctica que si no és molt costosa pot ser de gran ajut. 

Carles Parra

1r Batx A

L'acte violent confirmat més antic de la història

El passat 28 de maig de 2015, en el diari elPeriódico, es va publicar l'article titulat: "El primer asesinato demostrado tiene 430.000 años".

L'estudi d'un crani de 430.000 anys d'antiguitat trobat en el jaciment de l'Avenc dels Ossos (Atapuerca), demostra que aleshores, el ser humà ja era capaç d'assassinar.

En aquest treball han participat investigadors del Centre Mixt d'Evolució i Comportaments Humans, la Fundació Vasca per a la Ciència (Ikerbasque), de les universitats de: Alcalà, Complutense, Bilbao, Rovira, Virgili, Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social...

El fet que es trobés el crani juntament amb uns altres 27 individus i que s'estudiessin els sediments de la capa geològica del voltant i la seva similitud morfològica va corroborar que els cossos pertanyien a la mateixa espècie fa 430.000 anys.

Al voltant d'aquest misteri hi havien dos hipòtesis possibles: caiguda accidental o assassinat i acumulació intencionada dels cossos.

L'anàlisi forense va determinar que les dos fractures que tenia el crani estaven fetes quan l'individu estava viu ja que la forma d'aquestes demostra que encara tenia teixit tou quan van estar comeses. La caiguda accidental, però, ha acabat essent descartada ja que les ferides (al tenir la mateixa forma), semblen haver estat produïdes amb un mateix objecte i és ningú cau per un pendent i es colpeja dues vegades amb el mateix objecte en un mateix lloc. 

Estem per tant, davant d'un possible inici del que ha estat, fins avui dia, una guerra constant entre la nostra pròpia espècie.

Crani de la víctima del primer 

assassinat documentat de la història

Iago López 

1r Batx A

La majoria dels europeus comparteixen avantpassats comuns recents.

Un estudi genètic de la Universitat de Califòrnia reconstrueix com van ser els moviments de les poblacions europees.

Un estudi de la Universitat de Califòrnia, i que ha estat publicat en la revista científica Plos Biolog, ha demostrat que la majoria dels europeus comparteixen avantpassats comuns recents. La reconstrucció de la història d’Europa pot ser clau per a conèixer els moviments de les poblacions en el darrer mil·lenni.

Per a poder realitzar l’estudi, es van dur a terme proves genètiques a més de 2.257 persones de 40 poblacions diferents de tota Europa. En aquest estudi genètic es partia de la base de que els segments d’ADN compartits entre pares i fills eren més llargs que els compartits entre cosins germans. Tanmateix, els segments compartits entre cosins germans serien més llargs que els compartís entre cosins segons, tercers, etc. És a dir, com més distant és la relació de parentesc, més curts són els segments d’ADN compartits. Els investigadors es van dedicar a buscar les seqüències del genoma compartit amb parents el mes llunyans possibles d’altres europeus.

Inicialment, es pensava que la relació genètica seria escassa, però els resultats han estat inesperats: les persones d’ascendència europea estan estretament relacionats. S’han trobat avantpassats comuns recents de tan sols 500 anys, en les poblacions analitzades. Com també que els habitants de l’Europa de l’Est comparteixen avantpassats des de fa 1500 anys. 

En la meva opinió, aquest descobriment resulta molt important pel que fa referència a l’estudi de l’aparició de l’home a Europa i els seus possibles desplaçaments geogràfics. Això pot permetre ampliar i millorar el coneixement sobre els moviments humans en el nostre territori i estudiar i explicar l’evolució física de l’home en relació el seu entorn, com possibles canvis geogràfics, climàtics...

També resulta molt interessant perquè l’estudi s’ha realitzat a partir de l’anàlisi genètic, i més concretament de segments d’ADN. Sembla impossible que la genètica ens pugui aportar tanta informació, com la que estem descobrint en els últims anys, ja que, a apart de descobrir coses com aquesta, permet l’estudi de malalties i coneixement de l’home d’una forma pràcticament matemàtica, degut a l’elevada precisió dels seus resultats, en general. 

Clàudia Riera 

1r Batxillerat D

Dia Internacional del Medi Ambient

          La conferència d’Estocolm convocada per les Nacions Unides i duta a terme entre 5 i 16 de Juny de 1972 a Estocolm, Suècia, es pot considerar la primera gran conferència de la ONU a on es tracten les qüestions ambientals des d’un punt de vista global. A partir d’aquesta conferència comença el desenvolupament de la política internacional sobre el medi ambient. Des del següent any, 1973 es commemora la data d’inici d’aquesta conferència, 5 de Juny, el dia internacional del Medi Ambient . Aquesta celebració pretén sobretot  sensibilitzar a la població mundial per tal de procurar que es cuidi més el medi ambient i promoure l’atenció i accions polítiques sobre el medi ambient.

          Diferents activitats es duen a terme per tal de què la gent, infants, famílies es conscienciïn de la importància de la cura del medi ambient, per exemple: visites guiades per conèixer millor el funcionament d’un ecoparc   (ECO1) Zona Franca (http://bit.ly/1L0wvUo) o les xarrades i tallers de Rebiciclem de Biciclot Xerrada (http://www.biciclot.coop)

          Queda molta feina per fer, us deixo una pàgina web, que sens dubte us sorpendrà saber com encara estem: http://larepublica.pe/mundo/5500-en-el-dia-del-medio-ambiente-imagenes-que-demuestran-que-falta-mucho-por-hacer

Elisenda Canal
1 Batx D

Pint of science

Hi ha una nova iniciativa a Espanya que passa per la ciutat de Barcelona. Es tracta de donar xerrades sobre ciència a diferents bars de diferents ciutats espanyoles.

Lex xerrades agafen tots els àmbits científics més importants del moment, des de la biologia passant per alimentació, salut i canvi climàtic, fins a noves tecnologies, on entren també nanotecnologia, astronomia i astrofísica.

Aquest festival ja va començar l'any 2013 i ha arribat a més de 40 ciutats en 8 països diferents.

Per a més informació sobre aquesta iniciativa de xerrades de ciència, feu clic aquí.

Elena López-Contreras González
1r Batx B