dilluns, 8 de juny del 2015

Són pares gràcies als avenços de la ciència

http://elpais.com/elpais/2015/06/03/ciencia/1433328674_697115.html




Aquest article “Una mujer logra un embarazo tras un trasplante de células madre” , escrit per Jaime Prats, el 3 de juny, a València, l’he escollit perquè m’ha sobtat llegir una cosa així, a més a més està relacionat amb el que hem treballat a biologia aquest trimestre, i ara que en se més sobre això, llegir coses relaciones amb això que passen actualment i poder-ho entendre tot és una satisfacció.

La Maria i el Joan són una parella que han decidit ser pares. Però s’adonen que ella té problemes d’esterilitat. Pot ser per causes genètiques, l’edat, el tabaquisme, entre d’altres que hi  ha dones que tenen un nombre tan petit d’òvuls que els és impossible quedar-se embarassades.
Aquest cas concret, després de deixar de prendre les pastilles anticonceptives, i veure que res canviava, i ella no es quedava embarassada li va provocar una fecundació in vitro, però els resultats no van ser bons , i no es va aconseguir. Aleshores com que l’última opció que els quedava era aprofitar òvuls donats, i ells no volien, volien que el seu fill tingués els seus gens, llavors van decidir sotmetre’s a la prova pilot que s’estava duent a terme al hospital de Santa Fe de València. I en el que consisteix aquesta prova pilot es sotmetre’s a un autotrasplantament de medul•la òssia, és a dir cèl•lules mares de la seva pròpia sang, i dirigir aquestes cap als ovaris per estimular-los des de zero.  I així, obtenir òvuls per poder-los  fecundar in vitro. Per comprovar la seva eficàcia s’haurà de dur a terme en 20 dones en edat reproductiva amb baixes quantitat d’òvul, però actualment, dels tres cassos que s’ha provat, només un ha anat bé del tot.

Considero que aquest article té una bona qualitat de la noticia. Es nota que ho ha escrit algú que sap del que parla, tan amb els conceptes biològics, com amb el cas concret. Perquè s’explica de manera clara, amb conceptes específics però que no hi ha dificultats per entendre. A més a més, potser sóc jo que al acabar de treballar aquest tema m’he sentit molt experta, però ara, al llegir articles sobre temes treballats a classe, veig les coses d’una altre manera, i a més a més, me’n adono que puc aplicar allò après a la classe al món real, fins i tot llegint un article d’un diari d’una notícia real.

Realment, no som conscients de tot el que hem fet i hem pogut descobrir. Perquè fa 10 anys ningú s’arribaria a imaginar tots els avenços que estem duent a terme i tot allò que s’està descobrint, i sobretot, que està ajudant en la medicina i la qualitat de vida de les persones.


Anna Bas Guitert
1r de BATXILLERAT B

diumenge, 7 de juny del 2015

Electricitat al MNACTEC


´                           ¡

 Una de les noves exposicions del MNACTEC(museu nacional de la ciència i la tècnica de Catalunya), “Una autopista darrere l’endoll”, és un interessant recorregut pel món de l’electricitat. A aquesta exposició, veuràs explicat el funcionament d’un sistema elèctric, és a dir, com es transporta, com es gestiona etc.
  Aquesta mostra, està produïda per la Red Eléctrica de España. L’objectiu de la exposició és sensibilitzar la població sobre la eficiència energètica i el bon ús de l’electricitat. La mostra està dividida en 3 blocs. Al primer bloc, es fa una explicació dels principis físics de l’electricitat, i com aquests expliquen el funcionament dels múltiples sistemes elèctrics presents a la nostra vida quotidiana. Al segon bloc, s’explica de manera detallada tot el procés del subministrament elèctric, des del moment que l’electricitat és generada a una central, fins que arriba a casa nostra. En el tercer bloc, els visitants podran conèixer i visualitzar de primera ma, quin és el impacte que tenen els seu hàbits com a consumidor en la totalitat del sistema elèctric. Tota aquesta sèrie d’explicacions i temes van acompanyats d’elements interactius molt ben aconseguits.
  “Una autopista darrere l’endoll”, una exposició recomanable per a tots aquells qui estiguin interessats en saber més sobre aquest fenomen tant quotidià anomenat electricitat.

Carles Jiménez Prat
1rBatxA

La genètica de les picades de mosquit

 

En el següent article “¿Por qué los mosquitos prefieren picar  a algunas personas?” publicat pel diari El País, el dia 24 d’Abril del 2015, s’exposa la resposta a una qüestió que molts de nosaltres ens hem fet algun cop a la vida. Per  què  els mosquits prefereixen picar algunes persones i d’altres no?



  Investigadors de l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres han realitzat un estudi en el qual gairebé quaranta parelles de bessons van participar-hi. 18 parelles eren de bessons idèntics, és a dir, comparteixen el 100% del material genètic. Les 19 parelles restants eren de bessons no idèntics. L’objectiu de l’estudi era demostrar la correlació entre la genètica i la predisposició dels mosquits a picar-te. Els mosquits van demostrar preferència a l’hora de picar algun dels dos bessons no idèntics, mentre que van mostrar el mateix interès per picar les parelles de bessons idèntics.  Els resultats demostren una clara relació entre la genètica i les picadures de mosquit. Aquest component genètic està relacionat amb aspectes relatius al tipus d’olor que fa la persona. Estudis prèviament realitzats, havien confirmat que la olor és el component clau a l’hora d’atraure un mosquit. Els investigadors han explicat que potser la diferència no és tant deguda a les reaccions metabòliques. D’altra banda, podrien haver-hi persones que haguessin desenvolupat als seus gens mecanismes de defensa contra les picades de mosquit. Aquest estudi ajudarà als científics a determinar el nivell de risc de cada persona davant de les picadures de mosquit, identificar-ne els gens implicats i elaborar medicaments per tal que el cos sintetitzi repel·lents naturals.

 Aquests descobriments que a simple vista semblen poc rellevants ho són moltíssim. Milions de persones a l’any són contagiades per mosquits. Són els principals transmissors de malalties infeccioses com la malària o el dengue. L’article m’ha semblat força interessant ja que satisfà una curiositat que sempre he tingut, però també he descobert que és un pas important en el descobriment de nous medicaments que actuïn com a repel·lents naturals, el qual podria salvar moltes vides a l’any.

Carles Jiménez Prat
1rBatxA

Viure al límit




  

A l’article “Hay vida en el lugar más seco del mundo” publicat pel portal de notícies científiques Agencia Sinc, el dia 16 de Gener del 2015, s’escriu sobre el descobriment de vida al racó més sec del planeta Terra, situat al desert d’Atacama a Xile.
 Investigadors xilens han trobat el racó més sec del món a un punt anomenat Santa María Elena, al desert d’Atacama. Aquest indret presenta unes condicions significativament similars a les del planeta Mart. L’objectiu principal d’aquests investigadors era trobar un lloc que fos prou sec per tal que la vida no pogués proliferar. La sorpresa va arribar quan després d’haver realitzat experiments amb tècniques de biologia molecular, van trobar noves espècies de bacteris a un  metre de profunditat i amb unes condicions d’humitat del 14%.  La característica pigmentació vermellosa d’aquestes bactèries deguda als carotens, explicaria l’alta tolerància d’aquests microorganismes a la radiació ultraviolada. Els científics remarquen que si a un indret terrestre anàleg a Mart s’han trobat microorganismes viables, això semblaria indicar que la no disponibilitat d’aigua no suposaria una limitació per a la proliferació de vida al Planeta Vermell. Aquest descobriment suposa també una oportunitat per a realitzar experiments amb robots que puguin dur a terme possibles experiments de detecció de vida a Mart.
  Aquest nou descobriment, és sens dubte apassionant des del punt de vista científic ja que obre noves possibilitats per al descobriment de vida extra planetària. L’article és molt complet i interessant, a més posa sobre la taula un tema de dema de debat molt vigent entre la comunitat científica. Quines són les condicions mínimes i necessàries per la vida?
   
Carles Jiménez Prat
1rBatxA

Seguiment GPS de tortugues planes







http://es.euronews.com/2015/04/16/siguiendo-los-pasos-de-las-tortugas-planas-en-el-oceano/



http://www.abc.net.au/news/image/6362400-3x2-940x627.jpg

 A l’article “Siguiendo los pasos de las tortugas planas por el oceano” publicat pel portal de notícies euronews, el dia 16 d’Abril del 2015, s’escriu sobre un nou projecte d’investigació sobre les tortugues planes, una espècie de tortuga marina que habita les costes del nord d’Austràlia, el sud d’Indonèsia i Papua Nova Guinea.
 Les tortugues planes, conegudes amb aquest nom per la seva closca, són una espècie que es troba en perill. Científics de la universitat australiana James Cook han decidit monitoritzar-ne alguns exemplars mitjançant dispositius de seguiment GPS. L’equip de científics ha criat un conjunt de tortugues per tal d’alliberar-les més endavant. Aquests animals portaran un petit dispositiu GPS adherit a la closca, que pesa aproximadament 100 grams. Les tortugues planes són una espècie força desconeguda pels biòlegs.  Mitjançant la informació proporcionada per aquests aparells, els científics podran obtenir informació relativa al lloc on passen la primera part de la seva vida, quines són les seves principals amenaces i itineraris. Les senyals del GPS són emeses quan les tortugues surten a la superfície. Les dades són posteriorment recuperades pels  científics per tal de determinar la posició de l’animal. Les principals amenaces d’aquesta espècie són la falta de menjar, la pesca, la contaminació i la destrucció del seu habitat.
  L’article m’ha resultat  força interessant, ja que el succés sobre el qual parla està relacionat amb àmbits molt actuals i necessaris de la ciència, la conservació de la natura i les telecomunicacions. És important entendre que la tecnologia és una aliada excepcional per fer front a la greu crisi ecològica que estem patint a nivell planetari. L’article és interessant però una mica limitat, potser caldria que aprofundís en aspectes més específics de la investigació.
Carles Jiménez Prat
1rBatxA

Més aprop de cors artificials biològics

El dia 29 de maig de 2015 es va publicar al diari elPeriódico una notícia titulada: "Parches de células madre para reparar infartos”.
Aquesta notícia tracta sobre l'investigació que porta fent l'Hospital Gregorio Marañón des de 2010 per aconseguir una nova font de cors per trasplantar. El projecte consisteix en buidar de cèl·lules cardíaques de cors de donants difunts per deixar-los en la seva estructura interna (bàsicament col·lagen). Seguidament, es colonitza amb cèl·lules mare del pacient les quals són capaces de replicar-se i formar teixit nou per tal de donar lloc a un nou cor sa i preparat per ser trasplantat. La matriu, tot i quedar neta de cèl·lules cardíaques, estimula i guia la ploriferació de noves cèl·lules colonitzadores ja que manté proteïnes que envien senyals a aquestes. Respecte això,  el coordinador del projecte comenta que és un factor amb molta aventatge respecte altres estratègies tals com motlles tridimensionals dissenyats per impressores 3D. 
Per tal d'aconseguir aquest ambiciós objectiu, però, s'ha de fer a escala més petita. De moment, els investigadors han aconseguit crear petits pedaços (del tamany d'una moneda de 2€) de teixit cardíac funcional per tal de reparar, en un futur, cors afectats. El proper pas és avaluar l'eficàcia d'aquests pedaços en animals d'experimentació. L'Hospital Gregorio Marañón ja ha enunciat que té previst utilitzar cors de porc, els quals són similars als nostres. 

Actualment, l'Hospital ja ha "descel·lularitzat" 39 cors, fet que el col·loca com a centre amb més experiència en aquest complicat però interessant camp.
Cor en procés de descel·lularització
(Hospital Gregorio Marañón)

Iago López
1r Batx A
Viu la Ciència


A CMC aquest any hem donat molta importància en el fet d’entendre que el terme ciència no exclou totes les altres modalitats. Hem fet paraules de ciència i hem vist que la literatura va molt lligada en la divulgació de la ciència i que n’és una part transcendent. 

Una altra àrea que va molt lligada i que jo penso que és necessària és la de l’art. L’art fomenta la creativitat i la imaginació, dues de les qualitats més importants que comparteixen artistes i científics. Com va dir Einstein, el coneixement és limitat, la imaginació no.

Relacionat amb això, aquest any es celebra el 20è aniversari de la setmana de la ciència (del 13 al 22 de novembre) i com cada any es proposa fer un concurs de cartells de divulgació. Com que aquest ha estat l’any de la llum i del sòl, la temàtica ha d’anar relacionada amb qualsevol d’aquestes dues temàtiques. Aquí teniu les bases del concurs:


Tere Puigferrat Pérez
1r Batxillerat A