Aquest article “Una mujer logra un embarazo tras un trasplante de células madre” , escrit per Jaime Prats, el 3 de juny, a València, l’he escollit perquè m’ha sobtat llegir una cosa així, a més a més està relacionat amb el que hem treballat a biologia aquest trimestre, i ara que en se més sobre això, llegir coses relaciones amb això que passen actualment i poder-ho entendre tot és una satisfacció.
La Maria i el Joan són una parella que han decidit ser pares. Però s’adonen que ella té problemes d’esterilitat. Pot ser per causes genètiques, l’edat, el tabaquisme, entre d’altres que hi ha dones que tenen un nombre tan petit d’òvuls que els és impossible quedar-se embarassades.
Aquest cas concret, després de deixar de prendre les pastilles anticonceptives, i veure que res canviava, i ella no es quedava embarassada li va provocar una fecundació in vitro, però els resultats no van ser bons , i no es va aconseguir. Aleshores com que l’última opció que els quedava era aprofitar òvuls donats, i ells no volien, volien que el seu fill tingués els seus gens, llavors van decidir sotmetre’s a la prova pilot que s’estava duent a terme al hospital de Santa Fe de València. I en el que consisteix aquesta prova pilot es sotmetre’s a un autotrasplantament de medul•la òssia, és a dir cèl•lules mares de la seva pròpia sang, i dirigir aquestes cap als ovaris per estimular-los des de zero. I així, obtenir òvuls per poder-los fecundar in vitro. Per comprovar la seva eficàcia s’haurà de dur a terme en 20 dones en edat reproductiva amb baixes quantitat d’òvul, però actualment, dels tres cassos que s’ha provat, només un ha anat bé del tot.
Considero que aquest article té una bona qualitat de la noticia. Es nota que ho ha escrit algú que sap del que parla, tan amb els conceptes biològics, com amb el cas concret. Perquè s’explica de manera clara, amb conceptes específics però que no hi ha dificultats per entendre. A més a més, potser sóc jo que al acabar de treballar aquest tema m’he sentit molt experta, però ara, al llegir articles sobre temes treballats a classe, veig les coses d’una altre manera, i a més a més, me’n adono que puc aplicar allò après a la classe al món real, fins i tot llegint un article d’un diari d’una notícia real.
Realment, no som conscients de tot el que hem fet i hem pogut descobrir. Perquè fa 10 anys ningú s’arribaria a imaginar tots els avenços que estem duent a terme i tot allò que s’està descobrint, i sobretot, que està ajudant en la medicina i la qualitat de vida de les persones.
Anna Bas Guitert
1r de BATXILLERAT B
