El dia 12 l'agencia espacial europea fara el llançament d'un coet vega equipat amb el Satèl·lit Sentinel 2A, que és una carrega util de material optic que servira per observar la terra.
El llançament s'havia de fer el 12 d'abril, pero es va haver de posposar fins al 12 de juny,finalment el llançament es fara des de la guyana francesa el 23 de juny en hora europea.
El llançament el pots veure a traves de la web http://www.arianespace.tv/ el dia 23 de Juny del 2015 a les 2:52
Finalment us deixo amb unes imatges del coet Vega que és el que fara el llançament, i l'adreça de l'event creat pel grup de fans de la ESA https://www.facebook.com/events/1454611104832216/
Aquesta conferència es va fer el
dia 27 d'octubre del 2014 al CCCB per Salvador A. Benitah.
Tot i que aquesta conferència es va
dur a terme l'any passat les coses que diu són encara vigents i d’interès
general.
Aquest debat va estar organitzat per
ICREA i el CCCB amb l'objectiu d'aproximar una matèria molt complexa i
desconeguda pels ciutadans que no treballen en l’àmbit científic, per fer-ho
han escollit un científic i un periodista per tal d'aconseguir millor aquesta
aproximació.
Ens parla sobre que són les cèl·lules
mare, quins avenços s'han fet i quins són els límits d'aquestes cèl·lules.
Segons Salvador A. Benitah di avui en
dia sabem que és possible diferenciar cèl·lules adultes mitjançant
enginyeria genètica. Aquest procediment permet obtenir cèl·lules mare de
qualsevol individu i en qualsevol moment de la seva vida, fet que el converteix
en la gran promesa de comprensió i modificació dels processos vius i,
especialment, de les malalties.
Si a algú l'interessa el tema li
recomano mirar la conferencia sencera aquí deixo l'enllaç del vídeo complet:
En aquesta conferència de TEDx a Nova York es presenta
l’increïble projecte de Boyan Salt, un jove de només 20 anys. El vídeo porta de
nom “How we showed the oceans could clean themselves”. Com bé diu el títol Boyan
Salt i el seu equip vol eliminar els plàstics que es troben als oceans.
Tot va començar quan Boyan Salt estava bussejant al
mar Egeu, a Grècia, durant unes vacances d’estiu. Va veure el doble de bosses
de plàstic, ampolles, brutícia que de peixos. Aquesta imatge el va impactar
molt. Quan ja portava una època estudiant enginyeria aeronàutica va deixar els
estudis. No es podia quedar amb els braços creuats escoltant a les notícies com
cada vegada hi havia més plàstics als nostres mars... Així doncs, va començar a
investigar, a contactar amb empreses, amb experts del tema, però ningú el feia
cas. No es va rendir, i va començar pas a pas, amb un únic pressupost, el seu,
diners que tenia estalviats. Amb molt esforç va convèncer a una empresa, perquè
l’ajudés. Arran d’això es va muntar un equip. Tots treballen voluntàriament, a
partir de donacions d’empreses i d’anònims. Sembla que tot va sobre rodes. Han
fet diferents proves experimentals i totes es desenvolupen amb èxit.
Ara estan investigant què fer amb tota la quantitat de
plàstic que es recollirà amb aquest sistema perquè “The Ocean Cleanup” només
recull les escombraries, no les elimina. Segons les últimes proves es podrà
obtenir petroli a partir del plàstic. També s’estan buscant altres utilitats.
Un gran exemple de que el plàstic es pot reutilitzar i donar diversos usos és
que la portada del llibre del projecte està feta d’aquest material.
Per saber més informació mireu el vídeo, realment val
la pena. Confio en Boyan Salt i el seu equip de què tiraran el seu projecte
endavant.
S’ha d’admetre que “The Ocean Cleanup” és molt
ambicions i si les expectatives es compleixen aconseguirà reduir la meitat de l’illa
flotant del Pacífic en 10 anys.
Aquí us deixo el link on es pot consultar informació
sobre el projecte. Hi ha diferents pestanyes on es pot saber quin és el
problema, la tecnologia que han desenvolupat per afrontar-lo i una altra per
donar diners.
El maig de 2010 es va batre un record al arribar a fer un vol de 200 segons de un scramjet a veocitat Mach 5. Despres dels 200 segons va perdre acceleració i va caure. Un scramjet és un tipus de reactor supersònic que no incorpora parts mòbils, sino que absorbeix oxigen directament de l'atmosfera cap al seu reactor, on sense cap part mòbil, l'aire entra en combustió amb i surt directament propulsant l'aeronau, aixo permet estalviar pes, i poder fer una aeronau mes petita.
Ilustració de la nau X-51A en ple vol Font:US Air Force
El 23 de març de 2011 la maeronau X-51A, conjuntament amb les forces aèries dels estats units han volgut demostrar que aquesta tecnologia també pot der util per portar carregues, no només com a missils. Per entendre com funcionen aquest tipus d'aeronaus que no son supersòniques cal entendre un concepte que es el de que en el moment en que es supera la barrera del so la aerodinàmica canvia de com la coneixem a velocitats subsòniques. A una velocitat transònica, que és quan una aeronau va la velocitat del so, es produeix un efecte que es el que sempre es diu com trencar la barrera del so, el que es produeix en l'aeronau és que la part amb més superfície del seu morro, impactarà contra l'aire que te al davant de manera que es produeix un xoc que provoca que s'emeti aquesta ona sonora. Això, en aquestes velocitats, és un inconvenient, ja que significa que en tota la superficie de l'aeronau hi impactaran milers d'ones, que augmentaran la temperatura de la aeronau i la poden arribar a trencar. També hi ha un factor important que és que el aire, enlloc de fluir al impactar amb una ala, el que fa és comprimir-se, i per tant augmentar la temperatura. El fet que l'aire es comprimeixi fa que el motor no tingui peces mòbils, sino que all entrar l'aire conmprimit, en els motors transònics, es fa passar a traves d'un apèndix aerodinàmic que es troba dins la cambra de combustió, que fa que la pressió de l'aire augmenti molt més, i així la combsutio del hidrocarbur es converteixi en una major empenta (thrust).
Video Ilustratiu del procés del vol del nau
A velocitats molt superiors a la supersònica, com és aquest cas, el que es fa és aprofitar que el vehicle va a una velocitat molt superior a la velocitat del so, i aprofiten les ones per tenir sustentació, De manera que es fa que enlloc d'intentar minimitzar les ones, amb el morro del vehicle es creen ones de la manera que el enginyer vol, i axi hi ha una gran quantitat d'ones a la part inferior del vehicle, que al produïr impactes, fan que el vvehicle es mantingui al aire, és per això quie aquest tipus de vehicles adopta el nom de "Waverider". El fet de que la velocitat sigui de mach 5 o més, fa que l'aire amb el que impacta, es comprimeixi molt, de manera que amb una petita entrada d'aire ja pot propulsar-se, ja que l'aire esta molt comprimit. Tot i axí a l'article, deixa clar que és bastant complicat fer una combustio en aquestes velocitats, i ho compara dient que és l'equivalent a intentar encendre un misto en un huracà.
Simulacio d'una aeronau hipersònica a mach 7 feta per la nasa, es pot observar la quantitat d'ones que és superior a la part inferior que la superior. També es pot veure el estress que pateix el conducte del motor, i qualsevol part que talli el vent.
Jo crec que tot i que aquest article va ser una gran notícia fa 4 anys, no s'ha progressat gaire o gens, o almenys no volen que ho sapiguem, la resta d'articles que parlen del mateix tenen data de fins a 2011, potser sent aquest article el més rellevant sobre això. Sobre l'article considero que es un article al que falta molta informació per entendre del tot el que t'estan explicant, tot i que ja se suposa que és per a un public amb coneixements científics, hi falta molta informació sobre els vols ultra i transònics, que he hagut d'aportar jo, sincerament crec que aquest article estava fet més per l'enunciat, com a noticia de titular, que no pas per explicar amb detalls el que passa.
Novel biotyping tool reveals hidden diversity within the UK's algae bank Publicat a phys.org el 8 de juny del 2015
Glaucocystis (Wikipedia) CC License
Un nou mètode per catalogar algues fara que milions d'algues en el banc britànic d'algues hagin de tornar a ser catalogades. El nou mètodes demostra que hi ha mes diversitat del que es pensava, Els experts les han dividit en 4 grups diferents.
Catalogar millor es el primer pas per poder obtenir el potencial que tenen les algues, les algues ens poden servir per sintetitzar elements contaminants, aixi com CO2 ames poden viure en condicions molts salines. Se sap que les algues i les cianobacteries tenen un gran potencial, que encara tenim pendent de saber aprofitar totalment, el seu us industrial ens ha portat en la ultuima decada en una tecnologia anomenda "blue biotechnology"
La nova tècnica d'escaneig i identificació, segons John Davis, te un gran potencial, i pot ajudar als científics a a descobrir nous compostos que no s'havien descobert fins al moment. El nou mètode d'identificació és molt precisa, i essencialment ens pot dir, per dir-ho d'alguna manera, de què està feta la cèlula.
Utilitzant la nova tècnica de bioidentificació s'han identificat 32 algues que abans havien estat identificades com a la mateixa basant-se en el adn i el aspecte.
Personalment soc de la opinió de que utilitzar les algues per filtrar residus de qualsevol tipus, ens pot permetre reduir els residus emesos per les llars en el seu dia a dia, i per la industria. És per això que qualsevol desenvolupament en aquest camp pot ser un gran avenç profitós. I vull destacar que tot i que sembli que aquest metode recentment desenvolupat no tingui gaire rellevància, jo ho trobo tant o més important que el decobriment de una alga que podem utilitzar per una funció concreta, ja que això permet que molts altres científics puguin descobrir moltes altres coses.
Cómo se podría viajar a alpha centauri? Publicat a Omicrono.com el 16 de gener de 2015 per Isangi
L'estrella mes propera que tenim a part del sol és Alpha Centauri, i es troba a 4,3 anys llum. això significa que amb un transbordador espacial trigariem 165.000 any en arribar-hi. Per tant sembla gairebé impossible arribar-hi.
«Artist’s impression of the planet around Alpha Centauri B (Annotated)» CC 4.0
El doctor Harold White, ha descobert quee ens permetria viatjar més rapid que la llum. utilitzant un fenomen anomenat (Alcubierre warp drive) que es basaria en curvar l'espai-temps. El 1994 un científic mexicà va proposar la comprensió de l'espai com una ona. Això es vol utilitzar com a propulsor espacial, de manera que si es crees espai davant de la nau, l'espai de davant es comprimiria, i l'espai de darrere la nau s'expandiria, així impulsaria la nau cap endavant, Això implica l'utilització d'antimatèria, i de matèria, la antimatèria es faria servir per crear el "warp drive", i la matèria com a propulsió per tal de desplaçarse en aquest.
Esquema d'explicacio del sistema (Nasa.gov)
Suposant que es pogúes realitzar, també hi ha certs problemes, de temps, es a dir que quan parlem escales de temps tant grans, hem de tenir en compte que les generacions humanes canvien, es a dir que per exemple si ara conseguim una nau que triga 1000 anys en arribar a alpha centauri, i 100 anys més tard descobrim una mera d'anar més ràpid, els que van sortir primers arribaran molt més tard que els que van sortir mes tard. Llavors es quan ens hem de plantejar si val la pena arriscar-se i fer el lançament, o si es millor seguir investigant.
Diapositiva de la Presentació del Projecte (Anderson Institute)
Per Concloure, he de dir que el que pensem que és impossible a vegades és possible, i també passa a l'inrevés. Aquest article tracta d' una idea complexa explicada i desenvolupada per poder ser divulgada. Tot i que sembla més aviat ciència ficció, i hi ha articles que diuen que tot això és paper mullat, jo soc de la opinió de que sempre s'ha de desenvolupar mirant cap al futur, encara que actualment el motors siguin de propulsió de jet , es parla de que el futur dels propulsors és el motor d'ions, però si ja sabem quin és el futur, mentre uns desenvolupen el futur, que altres desenvolupin el següent, entenc que no sigui el projecte principal però crec que es una bona idea que encara s'ha de desenvolupar.
La noticia “¿Por
qué debo vacunar a mi hijo? “és un article que resumeix les idees principals
sobre la vacunació dels nens, explicada per la pediatre Laura Minguell. I va ser publicada el desembre del 2014.
Tots els pares,
quan tenen un fill, una cosa per la qual es preocupen i els hi provoca molts
dubtes són les vacunes. Fins i tot, els nens mateixos, un cop ja som més grans
ens preguntem si és obligatori i per a què serveix. Doncs això és un resum clar
i entenedor de en cada situació que s’ha de fer i que és recomanable. En condicions
normals es comença a vacunar a un bebè als dos mesos de vida, excepte si la mare és portadora de la
hepatits B que llavors s’ha de fer pocs dies després d’haver nascut. Però hi ha
vacunes, que no es poden administrar fins al primer any del nadó. Normalment,
les vacunes no s’haurien de posar si el pacient té en curs alguna infecció. A més
a més, que un nen hagi patit una reacció després de la primera vacuna com febre,
inflament, baixades de tensió, etc, no vol dir que les següents vegades pateixi
el mateix. Hi ha la mateixa probabilitat
de que ho pateixi com de que no.
Molts mites diuen que les vacunes disminueixen les defenses dels nens, el que
fan les vacunes es fer que el sistema immunitari sintetitzi anticossos per
evitar la infecció.
Tot això de
manera general, perquè depenen de cada nadó i dels components que porti la
vacuna tot pot variar.
He trobat
interessant aquest article però potser una mica massa poc profund, i mal
estructurat. La informació és clara però està desordenada i això dificulta la
seva comprensió, i a més podríem dir que va poc a fons amb l’explicació, es
queda a la superfície. Tot i que per tindre una idea general del tema i no
saber-ne molt tampoc està malament.
